Imatge

by

IV edició de La Setmana de l’Àlbum

El proper divendres, 6 de novembre, comença una nova edició, la quarta, de la Setmana de l’Àlbum. Fins al dia 15 s’han programat un seguit d’activitats (algunes presencials i la majoria virtuals) adreçades a tot tipus de públic.

Com veieu al cartell —obra de la Neus Caamaño— el tema d’enguany és «La veu de l’àlbum», i es reflexionarà sobre el text, un element normalment breu, que complementa la imatge, sense solapar-se, i que ha de tenir ritme, musicalitat i ser capaç d’atrapar el lector. També es parlarà d’un altre llenguatge: la veu de les imatges. Text i imatge, imatge i text, dos complements que, si estan ben acoblats, formen veritables joies, obres d’art irrepetibles.

El festival presenta dos esdeveniments claus: la programació La Setmana de l’Àlbum, pensada tant per a petits com per a adults i el Fòrum l’àlbum a l’aula.

LA SETMANA DE L’ÀLBUM
A causa de la situació sociosanitària actual, La Setmana de l’Àlbum ofereix una programació majoritàriament digital, però també diverses activitats infantils i esdeveniments presencials que es duran a terme a Barcelona (La veu de l’àlbum i L’àlbum gegant).
Per al púbic adult hi haurà presentacions de novetats, xerrades amb experts i mediadors, trobades amb autors, etc. això sí, a través de l’aplicació zoom.

Per als professionals hi haurà l’activitat FÒRUM L’ÀLBUM A L’ÀULA. Aquest any, es celebrarà, en gran part, de forma online i constarà de quatre propostes: Xerrades, Tallers, De cerca i Presencial (al pati Llimona de Barcelona)

Podeu consultar tota la programació clicant a:
https://webdelalbum.org/ca/la-setmana-de-lalbum/
Segur que hi trobareu més d’una que us engrescarà. Normalment hi ha un parell o tres activitats cada dia. La majoria són gratuïtes però també n’hi ha que cal inscriure’s i abonar uns euros (pocs)

 

by

Bruno Munari i l’esperit de la infància

De tant en tant toca endreçar la biblioteca personal. És en aquestes ocasions quan un llibre et troba i et fa venir al cap els bons moments compartits. M’ha passat recentment amb els llibres d’en Bruno Munari, els de la col·lecció de «Corraini editore», que encara conservo. Els he tornat mirar i he comprovat la seva potència visual i plàstica. Són uns llibres que en Munari va fer l’any 1945 (fa més de setanta anys) i que mantenen el seu esperit, la curiositat de conèixer, de descobrir, de comunicar.

Munari va ser un precursor dels àlbums il·lustrats però sobretot de com s’han d’organitzar els espais, els moviments, l’arquitectura de l’obra escrita.
Se n’ha parlat abastament dels seus “I prelibri”, una joia per als infants de la primera infància, ideals per a les escoles bressol, però hi ha altres llibres d’en Munari que convindria tenir a les escoles, com la “Storie di tre uccellini”, per exemple.

La «Història de tres ocellets» explica que hi ha tres ocells tancats en una gàbia. El llibre ens narra com van acabar tancats allà i ens va contant les seves històries usant fulls que amaguen parts del relat, obligant-nos a obrir-los com si fossin gàbies i així alliberéssim els ocells.
Aquest conte forma part d’una sèrie que va dedicar-li al seu fill Alberto. Són llibres amb pestanyes, forats i dissenys grans i elegants que conviden a un joc de descoberta i d’investigació, i que et deixen encisat per la màgia que pot crear el paper.

Qui era en Bruno Munari? Nascut a Milà el 1907, va conrear múltiples activitats artístiques (dissenyador, pintor, escriptor, professor a la Universitat Harvard, etc.) i no es va identificar amb cap moviment artístic concret. Munari era, sobretot, un observador, com un nen curiós per descobrir contínuament els múltiples aspectes de la realitat que ens envolta, per posar de relleu fins i tot els aspectes invisibles.

Llegint la seva biografia, s’entén perfectament el personatge. Si aneu a «youtube» i feu una cerca, trobareu nombrosos documents dels tallers que feia amb infants i segur que podreu fer-ne de semblants amb els vostres alumnes.