«Veïns», un llibre tranquil

De tant en tant descobrim il·lustradores que malgrat la seva joventut o que sigui la seva primera obra, ja els albirem un futur en aquest mon de la literatura infantil. És el que m’ha succeït amb aquest «Veïns» de la Kasya Denisevich, una dona russa, criada a Moscou, on va estudiar literatura comparada a la Universitat i va començar a traduir libres. Quan es va traslladar a Barcelona, comenta que la seva vida va fer un canvi radical, va estudiar il·lustració a l’Escola Massana i va començar a apassionar-se pels llibres il·lustrats.

«Veïns» ens explica l’experiència interior d’una nena quan la seva família es trasllada a un nou edifici i ens planteja pensaments tranquils sobre els veïns, sobre viure en una ciutat, sobre la soledat i el brogit, sobre qui hi ha a l’altra costat de l’envà que separa els pisos. Bé, de fet, són pensaments que ens venen al cap a tots nosaltres, els qui vivim en una ciutat i hem de compartir ascensor, supermercat, i espais comunitaris amb altres persones. D’algunes en sabem el nom i aspectes de la seva vida, d’altres poca cosa més. Això sí, com que som educats ens diem bon dia, hola i adeu, quan coincidim.

Les il·lustracions d’aquest àlbum són en blanc i negre i algun toc de color que ens ajuda a fixar-nos en allò més rellevant. Les tintes i el llapis permeten que fem el pas de l’aventura de la nena a un món més oníric, on els somnis i la imaginació es fan presents. És un bon recurs per difuminar i connectar realitat i fantasia.

A la contracoberta podem llegit:
Si us atureu a pensar-hi…,
el meu sostre és el terra d’algú,
i el meu terra és el sostre d’algú.
De fet, si pogués estirar la mà a través
de la paret, podria tocar algú.
I aquest algú seria la meva nova veïna!

I al web de l’editorial diuen:

Els nostres veïns estan per tot arreu: al costat de la nostra habitació, a sobre el menjador o sota la nostra cuina. El més freqüent és que siguin un misteri; una presència tan sols detectada per sorolls indesxifrables, passes o, potser, una porta tancada.
Aquest llibre explora les formes en què ens imaginem la seva existència (i la nostra) mentre són uns desconeguts, i ens impulsa a prendre la valenta decisió de connectar-nos.

Ep! Les guardes resumeixen perfectament la història del llibre.

Per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Veïns
Autora: Kasya Denisevich
Il·lustradora: Kasya Denisevich
Traductora:
Teresa Farran
Editorial: Joventut
Pàgines: 34
Barcelona, 2021

Filo & Sofia, pensaments filosòfics que resolen casos policíacs

Recordo amb una certa boirina els anys que vaig passar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra, a l’Hospitalet. Queden molt lluny. Però tinc presents alguns professors i els seus ensenyaments. Un d’ells, en Jaume Botey, ens va introduir en el coneixement de la filosofia. Eren unes classes amenes i on ens ho qüestionàvem tot. Així vaig entrar en contacte amb les idees de pensadors con Nietzsche, per exemple.

Uns anys més tard, es va publicar una obra que va remoure la literatura juvenil. Jostein Gaarder va escriure “El món de Sofia”, una mena de tractat dels corrents filosòfics de tots els temps en forma novel·lada que va tenir un èxit de vendes extraordinari.

En canvi, els estudis de filosofia a les universitats (no a totes) s’han anat diluint o s’han mesclat amb altres estudis, en una mena d’hibridació curiosa. Imagino que, en el món que vivim, tira més l’economia, la competitivitat, el poder dels diners, que el pensament.

Potser per tot plegat, els dos llibres de la nova col·lecció “Filo & Sofia” m’han atret especialment. No m’han decebut i em fan pensar que tindran bona acceptació entre els nois i joves. Són llibres que ens indueixen a investigar, més enllà de la pròpia trama novel·lesca o detectivesca, sobre qui era René Descartes, David Hume o Hipàtia i quines eren les seves idees o corrents de pensament.

El personatge principal de la primera història (l’assassí dels ossets de peluix) és un noi, en Rinus Descartes, que es queda orfe i va a parar a un orfenat ben particular i curiós, anomenat “l’Acadèmia” en record de l’Escola d’Atenes, una institució científica i pedagògica fundada per Plató, als afores d’Atenes. En aquest orfenat es trobarà a Sofia Hipàtia, una noia que fa de mestra i mare de tots plegats. El nom ja ens avisa que té el caràcter de la filòsofa, astrònoma i matemàtica d’Alexandria.

Els altres nois que hi conviuran amb en Rinus Descartes són en David Hume, en referència al filòsof escocès, el més destacat dels empiristes britànics, en Confuci, en Sócrates Jr., en Freddy Nietzche i en Karlitus Marx (compromés amb la justícia social i protagonista de la segona història “el cas de la fàbrica de la mort”). Els noms ja ens indiquen quina mena de pensaments i actitud vital corresponen a cadascun d’ells.

La novel·la es llegeix en un parell d’hores. Són gairebé dues-centes pàgines amb molt bon ritme, poques descripcions, força diàlegs, i frases curtes que fan que la trama avanci de pressa.

Hi ha diferents capes de lectura. Una primera, ens mostra l’intríngulis de la història. Els nois de l’Acadèmia col·laborant amb la policia per descobrir un assassí que deixa algunes pistes que aniran descobrint gràcies al mètode que usen, basant-se en preguntes i pensaments que segueixen els diferents corrents filosòfics (pensem per tant investiguem).

Una segona, ens convida a esbrinar qui van ser els filòsofs que encarnen cadascuna de les teories.

Encara, una tercera, per als més curiosos, ens porta a saber del perquè del serrell del protagonista o com era la vida de les dones a principis del segle XX (la novel·la ens situa a l’any 1910).

L’autora s’ha ben documentat i ens presenta unes novel·les que fan de bon llegir i que poden obrir múltiples vies de coneixement.

Llibres de tapa tova amb un format senzill, amb un preu per sota dels deu euros, cosa que és d’agrair.

Lectura recomanada per a alumnes de cicle superior i primer cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: L’assassí dels ossets de peluix
Autora: Cuca Canals
Traductora: Martina García
Editorial: Edebé
Pàgines: 196
Barcelona, 2020

Poemes, dites i cançons per tot l’any

Ha plogut molt des del mític “Recull de poemes per a petits i grans” (1978). Sortosament algunes editorials ens recorden, de tant en tant, que tenim un ventall de poetes extraordinaris als Països Catalans. Penso en Nandibú (Olor de maduixa) o en Eumo (Plouen poemes!) entre d’altres.

Recentment he llegit “Un any de poesia” i he gaudit amb la bona tria que s’ha fet. Hi trobareu 24 poetes clàssics, 24 autors que han obert el camí a nombrosos altres autors que podem gaudir actualment. En aquest llibre hi ha poemes de Joan Alcover, Víctor Balaguer, Joan Brossa, Josep Carner, Lola Casas, Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, J. V. Foix, Ramon Folch i Camarasa, Àngel Guimerà, Ramon Llull, Joan Maragall, Ausiàs March, Maria-Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Apel·les Mestres, Dolors Monserdà, Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Segarra, Maria-Antònia Salvà, Pere Talrich, Màrius Torres i Jacint Verdaguer.

També m’ha impressionat la feina de l’Albert Arrayás. A cada doble pàgina un poema o un fragment d’una cançó popular il·lustrada de manera elegant i precisa i deixant que el poema respiri i transmeti la seva bellesa.

El llibre està ordenat seguint el curs de l’any, mes a mes, setmana a setmana, de manera que és fàcil entendre que tenir-lo a l’aula o la biblioteca escolar és un bon suport a l’activitat lectora.

Imagineu que esteu amb un grup de primària. Només cal buscar la setmana en la que ens trobem i llegir i analitzar el poema corresponent. Per exemple, aquestes setmanes d’agost ens presenten un fragment de “la Nova fera malvada (romanço de cego)” d’Àngel Guimerà, un poema de la Dolors Monserdà (De bon matí), la cançó “la gallina Ponicana” o “Veles e vents” d’Ausiàs March, entre d’altres. Cada poema, ens obre la porta a un treball memorístic, plàstic, lingüístic, etc.

Recomanat per a educació primària.

LES DADES:
Títol: Un any de poesia (Poemes, refranys i cançons per gaudir tot l’any)
Autors: Alcover, Joan i altres.
Il·lustrador: Albert Arrayás
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 144
Barcelona, 2020

Concurs de fotografies de la Fundación Alonso Quijano

De tant en tant vaig recordant que hi ha un grup molt ben organitzat a Málaga. Sota el paraigües de la Fundación Alonso Quijano fan una pila d’accions al voltant de la lectura. La revista “MiBiblioteca” n’és una. Acaba de publicar-se la que correspon a aquest estiu. És la número 66. Compteu… A quatre per any, fa disset anys que es publica.


Altres accions emotives que promouen són “Mejora con los libros” (una col·laboració amb l’Hospital Regional), Jornades, Tallers, Minibiblioteques, etc. Una de les més divertides és el concurs de fotografies.

Ara que és temps de lectura pausada i tranquil·la potser us passa pel davant alguna imatge de gent llegint. És moment de fer una foto i enviar-la. Les bases:

Hi ha temps fins al 12 de setembre. Les 13 millors formaran el calendari de l’any 2022.

Si voleu conèixer més sobre aquesta Fundació, entreu al seu web i allà tenen tota la informació ben organitzada.
http://alonsoquijano.org/

Val la pensa dedicar-li una estona.

Com cada estiu, aquest blog només publicarà una entrada setmanal. Disfruteu d’una bona lectura!

«Avni», un petit heroi simpàtic i amable

Aquest estiu estic buscant lectures relacionades amb l’escola. Amb la Nora, que aviat farà set anys, hem llegit aquestes tires còmiques diverses vegades. El llibre són petites aventures de dues pàgines que fan de bon llegir i ens recorden el poder de l’amistat, les diferències, les enveges i tot allò que passa en un centre educatiu.

El protagonista és l’Avni i les primeres aventures el situen en els dies previs a l’inici de curs. Arriba a la nova escola primària d’Animalia i s’ha de situar i buscar el seu espai entre els nous companys. Fins aquí sembla tot normal però l’aspecte de l’Avni té a la resta d’alumnes desconcertats perquè no és un animal reconeixible: no és un os, ni un ocell ni una tortuga.

Per acabar-ho d’adobar té uns poders inversemblants que aviat el convertiran en l’atracció del pati del col·legi.
L’Avni és un «animal veritablement no identificat» que es fa estimar i sedueix per la seva fantasia, innocència i singularitat.

A les pàgines finals hi ha uns jocs senzills que ens fan passar una bona estona.

Lectura recomanada per a infants a partir de 6 anys.

LES DADES
Títol: Avni. Animal veritablement no identificat
Autor: Romain Pujol
Il·lustrador: Vincent Caut
Traductors: David Domínguez i Marion Carrière
Editorial: Astiberri
Pàgines: 64
Bilbao, 2020

«Por qué llora la maestra», un relat per aprendre a “escrivivir”

Gonzalo Moure és un dels autors més llegits a les escoles i biblioteques. Té una pila de bons libres amb contingut social i l’emoció està, sempre, assegurada.

De tota la seva obra hi ha dos títols que són especials per a mi.

Un és «El síndrome de Mozart» i és especial per diverses raons però sobretot per com està escrit, per com s’encadenen els capítols i perquè en el moment que va sortir publicat, teníem a l’escola un alumne amb aquesta mateixa síndrome. La lectura d’aquesta novel·la va ser molt comentada i aplaudida per l’equip de mestres perquè ens va il·luminar i ens va fer sentir còmplices d’un mateix saber.

L’altre és més personal. «Soc un cavall» es va publicar el 2007 i els mesos anteriors em va arribar l’encàrrec de fer la traducció al català. Imagineu-vos quina alegria em va suposar! Conté unes il·lustracions espectaculars de l’Esperanza León i narra les vivències d’un cavall que ens explica en primera persona els seus records i la seva relació amb la nena que el cuida.

Ara, en Gonzalo Moure acaba de fer un exercici de generositat publicant «Por qué llora la maestra» on fa un recorregut per les trobades amb lectors d’arreu del món amb qui ha coincidit fent tallers d’escriptura.

Reconec que vaig fer una inferència equivocada quan vaig veure el llibre. En un primer moment pensava que era un relat sobre educació però de seguida vaig llegir el subtítol «Carta larga para ti, que quieres escribir» i ho vaig entendre. De cop i volta em van venir al cap altres autors que fent exercicis similars i ens parlen de literatura i de com troben inspiracions diverses. Són prou conegudes les «Cartes a un jove poeta» de Rilke o les «Nuevas cartas a un joven poeta» de Joan Margarit. Molt entranyables també són les explicacions de Roberto Cotroneo a la carta que li fa al seu fill sobre l’amor als llibres a «Si un matí d’estiu» o els trucs que ens mostra Jordi Sierra i Fabra a «La página escrita». Hi ha d’altres autors que també han mostrat com s’ho fan per escriure. Recordeu Bukowski, Stephen King, Daniel Cassany, etc.

Gonzalo Moure ha bastit una obra que pot ser molt útil per als joves que volen escriure i no saben per on començar. Moure els convida, mitjançant propostes senzilles a iniciar els seus relats, mirant al seu voltant i deixant-se anar.

El llibre és brillant i el recomano a tots els mestres, també. Ben mirat, potser sí que és un llibre de pedagogia perquè ens mostra les inquietuds dels nois i noies amb qui s’ha anat trobant. A més, els exercicis que proposa (els microrrelats, les vint-i-cinc paraules, etc.) són fàcilment aplicables a l’aula, amb alumnes a partir de cicle mitjà.

Si encara no heu desconnectat, aprofiteu i aneu a buscar aquest llibre per a les vacances. Segur que us inspira!

LES DADES
Títol: Por qué llora la maestra. Carta larga para tí, que quieres escribir
Autor: Gonzalo Moure
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 104
Pontevedra, 2021

Les primeres pàgines aquí:
https://issuu.com/kalandraka.com/docs/por-que-llora-la-maestra-c/8

«El conillet que volia pa de pessic», un relat rimat per a cicle infantil

L’estiu és ideal per a les converses tranquil·les. No hi ha pressa i les confidències i records afloren discretament per il·luminar-nos la vida de frases i pensament positius. Tinc la gran sort de conèixer persones formidables i que m’aporten la seva saviesa i la seva manera d’entendre la vida. Moltes són mestres o estan relacionades amb l’educació.

La setmana passada vaig conversar amb en Ramon Besora, compartint un berenar i revisant un projecte que tenim entre mans (de moment, secret). En Ramon és home generós i sempre té les portes obertes. A més, al watts que em va enviar m’avisava que no portés res. Ai!, quan et conviden a berenar és de bona educació aportar les pastetes, el gelats o una de les botelles reservades per ocasions significatives. Però en Ramon insisteix i li has de fer cas.

Vam estar xerrant de molts temes. Té una llarga història com a docent a l’aula i com a mestre que ha viscut èpoques fent d’editor on ha desenvolupat projectes originals i únics. Si algun dia ens fa cas als que li demanem que escrigui les seves memòries ho “fliparem”, com diu la meva neta.

El cas és que mentre berenàvem em va explicar, il·lusionat, que «El conillet que volia pa de pessic» s’estava traduint a l’alemany, també. És un àlbum il·lustrat per la Zuzanna Celej i que ja ha vist la llum en molt idiomes, coreà inclòs.

«El conillet que volia un pa de pessic» és un conte que té una estructura acumulativa i que llegit en veu alta té molta musicalitat perquè les frases estan rimades, amb uns versos elegants i fàcils de comprendre per la canalla de cicle infantil.

El relat explica que un dia el conill es lleva amb gana i decideix fer un pa de pessic. La resta de bestioles del bosc (un bosc mediterrani, fàcilment reconeixible) s’apunten a la festa i amb la col·laboració de tothom aconseguiran els ingredients necessaris per fer-lo.

Les il·lustracions són dolces i estan força treballades les expressions del animals, així com la flora abundosa, amb uns tons marronosos propis de la tardor.

Crec que és una bona lectura per llegir a la rotllana de la classe (o millor, a la biblioteca escolar) i parlar dels diferents animals que hi apareixen (conills, granotes, cargols, cérvols, formigues, eriçons, marmotes, pit-roigs, abelles, orenetes,esquirols, teixons, guineus, etc.) o dels ingredients per fer el pa de pessic.

No cal ni dir-ho però la narració ha d’acabar tastant un tros de pastís (amb xocolata, si pot ser).

Anoteu aquest relat per al primer trimestre del curs vinent.

LES DADES:
Títol: El conillet que volia pa de pessic
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Edebé
Pàgines: 32
Barcelona, 2017

Lectures d’estiu familiars: Propostes per gaudir de les vacances

Ahir, al darrer programa de la temporada, l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” ens va convidar a parlar de literatura infantil i juvenil i també de llibres per a pares i mestres.

Alguns dels participants ho van fer des de casa (coses de la pandèmia) i la Marta Butjosa, mestra i escriptora que ens va presentar el seu darrer llibre «Transfórmate para educar» i jo mateix vam poder conversar amb l’Elisabet asseguts a l’estudi (amb distància, això sí) i veient-nos les cares.

També van intervenir, en Víctor Farradellas, responsable de publicacions de l’Associació de Mestres Rosa Sensat que ens va recomanar dos libres:

“Veus des del confinament” Jaume Cela oller (Associació de mestres Rosa Sensat)

“Dibuixar el món, jugar, crear, compartir” Vicente Blanco & Salvador Cidràs, premi Marta Mata 2020 (Associació de mestres Rosa Sensat)

La Cinta Vidal, directora d’edicions i continguts educatius de l’Editorial Graó, també ens va enviar dos talls de veu recomanant:

“L’infant que va cap al món”. Un recull de 20 converses al voltant de la criança. Miquel Àngel Alabart (Editorial Graó)

“Atreveix-te: qualitats, subtilitats i intangibles de l’ofici de mestre”. Joan Domènech Francesc. (Editorial Graó)

La Georgia d’11 anys va lloar :

“La meva família i altres animals” de Gerard Durrell (edicions 62) i

“El gran viaje de las familias extraordinarias” de Susanna Isern (Tu amo Ediciones)

I finalmente l’Eva de 17 anys ens va recordar que “l’Estranger” d’Albert Camus és una novelassa.

Podeu llegir l’article que ha publicat l’Elisabet, clicant al següent enllaç:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/lectures-destiu-familiars-20-propostes-per-creixer-i-gaudir-de-les-vacances/noticia/3109963/

També podeu sentir el podcast del programa, si sou dels que us agrada escoltar-los mentre cuineu o conduïu.

L’audio aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/16-lectures-destiu-familiars-per-gaudir-de-les-vacances/audio/1107046/

Reprendrem les emissions, si tot va bé, al setembre. Amb alguna que altra novetat… shhhh!

També voldria fer esment de la publicació al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat del darrer Garbell, amb propostes de lectura per aquests estiu.

El podeu llegir, entrant a:
https://www.rosasensat.org/biblioteca/recursos/el-garbell/el-garbell-num-22-estiu-2021/

El joc de les formes al Guix d’Infantil

Ja ha sortit el número 110 de la revista GUIX d’INFANTIL corresponents als mesos de juliol i agost de 2021. El tema general gira la voltant de «Detectar i prevenir actituds violentes a l’escola».

A la secció «Menjallibres» que fem amb la col·laboració de les companyes de l’Institut de la Infància de Sant Cugat, presentem El joc de les formes, a quatre mans, una practica basada en el llibre homònim d’Anthony Browne, de qui aquest 2021 celebrem el seu setanta cinquè aniversari. Anthony Browne és un dels autors imprescindibles a la biblioteca escolar. Els seus àlbums meravellosos i les seves aquarel·les farcides de símbols i de detalls ens conviden a mirar-los i admirar-los una i altra vegada.

Amb els infants de cicle infantil hem disfrutat molt amb les seves històries. Hem passat por amb «El túnel», hem reflexionat sobre l’amistat amb «Cosita linda», hem rapejat amb «Me gustan los libros», hem confeccionat ninotets del neguit amb «Menjacabòries», i ens hem endinsat al mon de l’art amb les pistes gràfiques que apareixen a tots els seus àlbums.

Els llibres d’Anthony Browne, amb el seu estil sofisticat, el seu mètode de treball minuciós i les referències al surrealisme tenen similitud i comparteixen inspiració amb les obres de Maurice Sendak i Chris Van Allsburg.

La filosofia d’aquest autor ens recorda a Einstein quan deia que «el veritable signe de la intel·ligència no és el coneixement sinó la imaginació» i això és el que ens proposa amb el seu «joc de les formes». Ens convida, com a mestres, a apostar per la creativitat a partir de les il·lustracions dels infants, a jugar i a divertir-nos cercant la inspiració arreu. Dibuixar, crear, són accions que ajuden l’infant a experimentar, a expressar les seves idees visualment, a enfortir el seu pensament creatiu. Saber llegir imatges és tan necessari com saber llegir paraules.

I expliquem com es juga a «El joc de les formes», un joc que ajuda a expressar les idees i desenvolupa el pensament creatiu. És el punt de partida per l’expressió oral, per imaginar històries, i per descriure el que han dibuixat.

Ho podeu llegir a la revista en paper o en format digital, anant al web de Graó: https://cat.grao.com/ca

«Clara y el hombre en la ventana», una història sobre llibres, amistats i coratge

«Limonero» és el nom d’una editorial argentina que he conegut fa unes setmanes. Són un equip de cinc persones i al seu web es defineixen així:

Limonero busca dar forma a un fondo editorial compuesto por títulos estimulantes, que presenten a los lectores textos –tanto traducciones como originales– de alta calidad, con propuestas gráficas sugestivas y novedosas.

«Limonero» em recorda que, algun dia, haurem de comentar abastament el perquè de determinats noms a les editorials i també a les llibreries. Resulta ben curiós i divertit.

Alguns dels títols d’aquest segell que he conegut i he pogut llegir tenen molt bon aspecte com, per exemple, «Bimbí», «Esa cuchara», «El ascensor» i el que avui comentem «Clara y el hombre en la ventana».

D’entrada, notem com la tipografia i tot l’embolcall està cuidat i fa venir ganes de tocar-lo i llegir-lo. A la coberta veiem a la nena Clara carretejant un cistell ple de roba neta i dirigint-se cap a una casa solitària, amb les finestres i la porta tancades. Ens anticipa de què va la història.

Obrim el llibre. Té format apaïsat i les primeres paraules que llegim són un advertiment de l’autora. Diu: Esta es la historia de mi madre y de su amigo Juan, de cómo ella descubrió los libros y él, la luz del día.

I veiem un paisatge que ens porta a èpoques passades, cinquanta o més anys enrere, en un lloc indeterminat. En un racó, més petita, llunyana, la casa que hem vist a la coberta i ocupant tot l’espai una desena de cases solitàries, algun cavall i algunes gallines. El punt de mira és elevat i ens situa perfectament en l’ambient que es vol descriure. Recorda les novel·les de Juan Rulfo, per exemple.

Les planes següents són uns zooms successius que ens acosten a la nena i a la seva mare. La mare renta roba, a mà, i la nena s’entreté dibuixant al terra, amb un pal.

Després llegim com la mare li diu que porti la roba a l’home de la casa gran i ens remet a la imatge de la coberta.
La nena, talment com si fos la caputxeta caminant i entretenint-se, es dirigeix a la casa gran. Els dibuixos són dolços i les pinzellades de color que emplenen les pàgines són suaus.

Seguim llegint embadalits la història de la Clara i l’home que no surt mai de la casa gran. Però ja sospitem que entre ells s’establirà una relació d’ajuda mútua i de complicitat. Un dia, l’home deixa un llibre de cobertes vermelles al costat de les monedes amb que habitualment paga la feina de la mare. I aquest fet es va repetint.

Van passant les setmanes i la nena va llegint els llibres que li proporciona l’home. Un cert dia li’n regala un.

—¿Qué libro te gustó más?
— El de la princesa
— Te lo regalo.

I quan l’obre podem llegir algunes paraules i sabem que es tracta de “la Durmiente”, de Maria Teresa Andruetto, precisament:

Ella tenía por padres a un rey y a una reina. Nació y sonaron en el mundo trompetas y tambores. Y hubo tiros de arcabuces y cañones. Ella dormía en una cuna de oro con ribetes de plata. Dormía y se inclinaban sobre la cuna las hadas. Eran tres hadas, las hadas. Tres gracias portadoras de dicha.

La relació entre els dos personatges és fantàstica perquè finalment, tal com ens ha avisat l’autora a l’inici del relat, l’home sortirà de casa i la nena estimarà els llibres que ha descobert i aprendrà una paraula, només una, la que defineix i resum aquest relat: Coratge.

Una lectura que m’ha agradat molt. Una història molt ben il·lustrada i que ens recorda els camins tan estranys que ens porten a esdevenir lectors.

LES DADES:
Títol: Clara y el hombre en la ventana
Autora: María Teresa Andruetto
Il·lustradora: Martina Trach
Editorial: Limonero
Pàgines: 48
Buenos Aires (Argentina), 2018