Com es pot despertar i mantenir la FANTASIA I LA IMAGINACIÓ?

Ara, els infants saben tantes coses que aviat no creuran en les fades, i cada vegada que un infant diu «jo no crec en les fades», hi ha una fada en algun lloc que cau morta. James M. Barrie.

Per l’escriptor Gianni Rodari, l’escola de l’atenció i de la memòria ha esgotat el seu temps, cal una escola on entrin la creativitat i la imaginació. La fantasia no s’oposa a la realitat, sinó que és un instrument per conèixer i explorar la realitat, per explorar el llenguatge i totes les possibilitats i per veure què en surt quan fas xocar paraules.

Quina és la importància de mantenir i enriquir la fantasia, la imaginació i la màgia en la infància?,
Com es treballa el món emocional a través de la fantasia?
Expulsem massa aviat els infants de la fantasia?
Com els podem reconnectar amb la creativitat?

Per parlar de fantasia i d’imaginació ens vam aplegar al voltant de la taula de gravació de Catalunya ràdio amb l’Elisabet Pedrosa, directora de “L’ofici d’educar”, l’Imma Marín, creadora de Marinva i la persona que més sap de com juguen els infants i joves i la Lara Terradas, psicòloga. La idea del programa va sortir del grup de Telegram (un grup nombrós i molt actiu) i també vam poder sentir les opinions d’altres col·laboradors com en Simó Colomer, Raquel Salamades i Rafel Bisquerra.

El programa es va emetre el dia 2 d’octubre de 2018 i el podeu tornar a sentir clicant a l’enllaç següent:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar/audio/1013947/

“L’home complet haurà de ser creador. Ha de saber imaginar i crear un món diferent i millor que el que li ha tocat viure. El conte parla al nen creador. L’ajuda a construir-li una ment oberta.” GIANNI RODARI.

Contes fil per randa, de Kipling

Els contes que expliquem i que tenen més èxit entre els infants solen ser els populars però n’hi d’altres d’autor que a còpia de repetir-los, dramatitzar-los i explicar-los també esdevenen clàssics. És el que ha passat amb els contes de Kipling.
Ara, l’editorial Blackie Books ha fet una edició preciosa amb il·lustracions de la Marta Altés on podem tornar a gaudir de les aventures de la balena, del camell, del rinoceront, del gat i sobretot, sobretot, del petit elefantet, personatge mític dins la literatura infantil.
L’edició és molt acurada amb una portada espectacular, amb relleu —això de les portades amb relleu i amb disseny elaborat és una influència de les edicions americanes que estan fetes així per diferenciar-les d’una pràctica força habitual que és la pirateria perquè circulen edicions fotocopiades a baix preu i una manera de distingir si l’exemplar és copia o original és la portada— i uns dibuixos a color a cadascuna de les pàgines.
Els textos dels contes van ser escrits a principis del segle XX i publicats el 1902, amb il·lustracions del propi Kipling. Eren els contes que inventava per a la seva filla i van ser un homenatge perquè la nena havia mort feia tres anys a l’edat de set anys.
Kipling es conegut sobretot perquè va ser el primer anglès (va néixer a Bombai durant el “Raj britànic” l’època en què l’Índia, el Pakistan i Bangla Desh eren part de l’Imperi Britànic) en aconseguir el Premi Nobel i perquè una de les seves novel·les —El llibre de la selva— es va popularitzar moltíssim amb la versió disneyana.

Els contes fil per randa són històries breus protagonitzades pels animals de la selva. Són contes molt divertits que es presten a fer-hi veus i a dramatitzar-los amb els alumnes i/o els fills. Es basen en les típiques preguntes dels per què? ( Per què la balena té la gola que té? Per què el camell té el gep que té? etc.)
De les cinc històries que hi al llibre la més divertida és la de l’elefantet que pregunta Què, Com? Quan? i sobretot Per què? Per què? Resulta especialment espatarrant l’escena del cocodril estirant la trompa de l’elefant mentre la serp li agafa la cua.

Felicito a Blackie Books per l’edició tan delicada, i tant de bo en facin una presentació amb la Marta Altés i en Miquel Desclot que s’ha encarregat de la traducció.
Contes fil per randa (perquè els contes s’expliquen sempre igual, amb les mateixes paraules, fil per randa) és un bon llibre per ser llegit als nois i noies de P5 i també per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Contes fil per randa
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustradora: Marta Altés
Traductor: Miquel Desclot
Editorial: Blackie Books
96 Pàgines
Barcelona, 2018

El tràiler de l’edició anglesa:

Misteris, aventures i màgia a la novel·la «Jules Verne i la vida secreta de les dones planta»

—Algú em pot explicar què és aquest animaló que tinc davant i que ha estat a punt de provocar el desmai d’aquesta noia— va preguntar l’Antonio Sanjurjo, amb els ulls clavats en la Ne.
—És la meva nepheas —li va explicar la Violeta—. Va néixer el mateix dia que jo i totes dues estem connectades.
—Físicament i psicològicament?—va inquirir Verne, que no tenia la certesa d’aquella dada.
—Sí. I encara més. Ella és la meva ànima. Senyor Sanjurjo —va continuar ella—, les dones de la meva família som dones planta.

Aquest és un fragment d’una novel·la brillant. L’he llegit condicionat per un títol que anuncia la presència del gran Verne, un dels meus escriptors preferits i que m’ha fet passar estones meravelloses creuant els Urals amb Miguel Strogoff, viatjant al Centre de la Terra o la Lluna i recordant els enginys d’una època de descobertes meravelloses. També m’ha cridat molt l’atenció una portada espectacular amb guardes protegides per transparències que simulen fulles i plantes.
He començat a llegir i no he pogut aturar-me perquè m’ha atrapat la història d’aquesta nena, la Violeta, que un dia veu com per atzar (o potser no) arriba a la seva ciutat, Vigo, un vaixell capitanejat per en Jules Verne, el famós escriptor.
Jules verne, el seu grumet Pierre i l’Antonio Sanjurjo són els tres protagonistes que entren en contacte amb el món misteriós, secret i ocult de les dones planta i dels guardians, que a la novel·la també són la mateixa família: l’apotecari Philipot, la seva dona, la Melissa i la seva neta la Violeta. Tots sis personatges tenen molt de caràcter i una presència determinant a l’aventura que ens explica la Ledicia Costas.

El recomano especialment perquè recorda l’estil de les obres d’en Verne, sobretot les referències constants a les 20000 llegües de viatge submarí, al Nautilus i al capità Nemo.
M’agradat l’inici dels capítols amb frases a la manera clàssica. Per exemple, les tres primeres:
I. On la narradora planteja unes quantes preguntes i un enigma
II. On comença l’aventura més emocionant de Jules Verne
III. On Verne i en Pierre coneixen la Violeta i l’apotecari diu que no sap res.

Els capítols són curtets, de nou o deu pàgines i es llegeixen força bé perquè la estructura és lineal, el vocabulari entenedor i la presència de diàlegs ajuden a avançar en l’aventura. També trobem paràgrafs molt poètics i descripcions precises de la ciutat de Vigo.

Crec que als infants a partir de deu anys els pot agradar força.

LES DADES:
Títol: Jules Verne i la vida secreta de les dones planta
Autora: Ledicia Costas
Traductora: Eva Lozano
Editorial: Barcanova
228 pàgines
Barcelona, 2016
Novel·la mereixedora del Premi Lazarillo.

Qui soc, avui? o quan els somnis es fan realitat

La Júlia és una nena que viu en un centre d’acollida amb d’altres nenes. Cada matí, abans d’obrir els ulls es pregunta «Qui soc, avui?» i ella mateixa respon «Soc una princesa i visc en aquest castell», o «Soc el Pirata Huracá» i així viu feliç esperant que algun dia la seva mare trobi feina i puguin anar a viure totes dues a una casa pròpia.

En Ricardo Alcántara ens torna a emocionar amb una historia que plana per una realitat crua i ens ofereix alguns recursos per superar-la. El relat té un punt tendre però també ens fa vessar la llagrimeta perquè la realitat que ens explica la coneixem bé en algunes escoles i sabem que passa quan a l’aula tenim infants que hi viuen en centres d’acollida.

La Màriam, la Il·lustradora, li ha sabut trobar el punt exacte al relat i imagino que ha tingut prou temps per incorporar els elements simbòlics i màgics que juntament amb el seu traç precís i l’ús d’uns colors força bonics i dolços conviden a mirar i remirar una i altra vegada aquest preciós àlbum il·lustrat.

Si llegiu el conte amb els nens de cicle infantil feu-los notar els detalls que hi apareixen. Per exemple, en aquesta pàgina, que observin les cortines del llit i sobretot el reflex de les ombres sobre el terra i la pell del drac.

O que busquin per totes les pàgines les estrelles de colors i pensin quin és el seu significat. I ja posats, a veure si troben les flors magdalenes o perquè el drac, l’unicorn i el lloro de vegades semblen reals i d’altres són joguines.

Recomanat per a cicle infantil, a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Qui soc, avui?
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traducció: Laura Borràs
Editorial: El Cep i la Nansa
36 pàgines
Vilanova i la Geltrú, 2018

La coneixeu, aquesta? Diria que s’assembla a…

Jornades de Biblioteques escolars d’Elx

M’uneixen a Elx lligams invisibles. Els uns provenen de la meva infantesa i de la infantesa dels nens del barri de Sant Josep de l’Hospitalet que anàvem a escola amb un mestre que ens explicava coses d’Elx, la seva ciutat natal. El senyor Martínez, així es feia dir però nosaltres li dèiem “el Martin” amb accent a la a com si fos anglès. D’ell vam aprendre a fer rodolins, entre altres coses.
Els altres lligams tenen a veure amb els companys i companyes mestres del «cCol·lectiu Pep Sempere», un referent per als qui estimem la literatura infantil. El col·lectiu va néixer a Elx i des d’allà arriba arreu gràcies a una publicació magnífica que ens va servir d’inspiració a molts de nosaltres. Confio en saludar-los i aprendre molt d’ells en la propera visita que faré els dies 17 i 18 d’octubre amb motiu de les Primeres Jornades de Biblioteques escolars que organitza el CEFIRE d’Elx i a les que m’han convidat.

El programa de les jornades el podeu trobar clicant AQUÍ

El dia 17 comença amb una ponència de la Mònica Baró que ha titulat «La Biblioteca, agent de canvi i de millora de l’escola» i després es presentaran experiències de diverses escoles i instituts de la zona.
El dia 18, pel matí farem una sessió de narració de contes amb alumne de cicle inicial de diverses escoles i a la tarda, per als mestres presentaré «L’hospitalitat de la Biblioteca Escolar de Qualitat (BEQ). La creació de contextos d’invitació a la lectura» i després gaudiré amb la ponència de la companya de la revista Mi Biblioteca, la Maria Antonia Moreno que ens parlarà de «La vertiente de apoyo a la docència de la biblioteca escolar. El Punto» i després hi tornarà a haver un intercanvi d’experiències d’escoles i instituts.
Un programa prou complet, ja ho veieu. Si us animeu, us podeu inscriure entrant a:
http://cefire.edu.gva.es/sfp/index.php?usuario=elx

Elx, que venim!

 

La CUBIT de Saragossa, una biblioteca per a joves

Deia Albert Einstein que «l’única cosa que cal saber és la ubicació de la biblioteca», i ens ho recorda una de les parets de la biblioteca CUBIT de Saragossa.
He estat visitant biblioteques escolars aragoneses i he aprofitat que em van recomanar la visita a la «Biblioteca para Jóvenes Cubit» per fer-hi una passejada pels seus espais.
N’havia sentit a parlar en el seu moment, quan es va construir amb l’aportació econòmica i tècnica de la Fundació Bertelsmann i de la CAI (Caja de Ahorros de la Inmaculada) i sabia que l’espai consta d’una bona selecció de libres per a joves i també una activitat intensa pel que fa a les xarxes socials. De fet, la paraula CUBIT juga amb la forma de l’espai (Cub) i la tecnologia (Bit).
Pel que em van explicar, actualment depèn només de l’Ajuntament de Saragossa i s’hi fan moltíssimes activitats, gairebé a diari (presentació de libres, debats, clubs de lectura, etc.)
L’edifici és modern i recorda la biblioteca de l’Alhóndiga de Bilbao perquè també està dins d’una construcció que en el seu moment tenia una altra ocupació. La Cubit va ser l’antiga Azucarera de Aragon, inaugurada l’any 1893.

L’interior de la Biblioteca és un cub de cristall que té tres plantes:
La primera planta disposa d’equips per a l’accés a internet.
A la segona planta hi ha l’hemeroteca y la comicteca.
La tercera planta és un espai per a realitzar activitats.

A les tres plantes hi han libres ordenats atenent a una classificació particular fàcilment localitzables. Són indicacions genèriques del tipus Salud, Deportes, espacio verde, aficiones, empleo, idiomas, etc. Pràctic, aparentment.


La llàstima és que la seva ubicació queda lluny de la zona universitària i del centre de la ciutat i per arribar-hi s’ha de travessar a l’altra banda del riu, cosa que significa un petit entrebanc.
Si quan passeu per Saragossa us ve de gust veure una biblioteca especialitzada en literatura juvenil, ja ho sabeu, la CUBIT és el lloc. Podeu trobar més informació entrant al web de les biblioteques de la ciutat:
https://www.zaragoza.es/sede/portal/bibliotecas-municipales/

Kalandraka televisió i la difusió de la LIJ

L’editorial Kalandraka gairebé sempre ens sorprèn. Ara, ens torna a obrir els ulls amb un nou projecte que tant de bo sigui un exemple per altres editorials i mitjans informatius. S’han embarcat en una «Kalandraka tv», un canal de televisió digital sobre literatura infantil i juvenil on hi haurà entrevistes, reportatges, recomanacions, experiències escolars, etc.
De moment, podem veure el vídeo promocional entrant al seu web 

La presentació serà aquest dijous 27 de setembre a Pontevedra, a les 20:00 a l’Espazo Nemonon.

Molta sort i llarga vida!