Un record per a l’Adela Turin

Aquests dies hem sabut que l’Adela Turin ens ha deixat, als 92 anys. Va ser l’autora de contes per a infants que tracten sobre el sexisme i els estereotips masclistes que limiten les dones i les nenes a l’esfera privada i a rols passius, uns llibres imprescindibles que ens han acompanyat durant cinquanta anys.
A la revista GUIX, al número 404 de maig de 2014, vam parlar d’un dels seus relats: «Una feliz catástrofe». Ho podeu recuperar clicant AQUÍ.


A l’escola, hem explicat moltes vegades «Rosa Caramel» i també «l’Artur i la Clementina». Són els meus preferits. Narrats de viva veu, llegits, amb suport del franel·lògraf, dramatitzat, mirats i remirats, han estat presents any rere any en la programació.

Recordo que els primers volums que teníem a l’escola eren de l’editorial Lumen i a la contracoberta un logo molt potent ens recordava que eren «a favor de las niñas».

Els que podem trobar ara són de l’editorial Kalandraka a qui agraïm que els tornin a reeditar. Tenen unes altres cobertes i el símbol «a favor de las niñas» ha desaparegut. Llàstima, perquè donava molt de joc a l’hora de fer conversa amb els infants en acabar de llegir.
Sempre ens quedaran els relats de l’Adela Turin, encara necessaris.

Cuc i conill, un còmic per a primers lectors

A la portada, en lletres grans, hi llegim CUC. També llegim a sota “I CONILL” però amb una tipografia més petita que ens indica que el veritable protagonista d’aquesta aventura es el cuc.

I a la il·lustració veiem un conill amb cara de sorpresa i malhumorat i un cuc amb ulleres de sol, talment com si fos una estrella de cinema, sortint de sota terra.

Passem full i veiem les guardes farcides de racions de pizza i ens preguntem si és això el que mengen els conills i els cucs. Sabem que no. Sabem que els conills són més de pastanagues i els cucs —bé, els cucs, ejem!— s’alimenten de restes orgàniques en descomposició… de caca, vaja.

Seguim passant pàgina i oh! Sorpresa!, resulta que el conill i el cuc són col·legues. Alguna cosa no quadra i ens disposem a veure com acaben així i quina aventura ens trobarem.
Primer, hi ha l’encontre:

I després, el rebuig, la discussió, etc. fins a arribar a l’acceptació i l’amistat.

Estem davant d’un còmic per a primer lectors, ideal per a infants a partir dels cinc-sis anys. Aquest primer episodi és molt divertit. Al final, ens quedem amb ganes de veure què li passarà al cuc en el segon número (cuc i garsa) però també amb certa pena perquè li hem agafat carinyo al conill.

A la contracoberta podem llegir:
El cuc de terra i el conill es troben i, tot i que d’entrada sembla que no s’avenen gaire, de seguida s’adonen que l’amistat està per damunt de les diferències… gairebé sempre.

LES DADES:
Títol: Cuc i conill
Autor: Ramón D. Veiga
Il·lustrador: Iván Rodríguez
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2021

Tertúlies clandestines a l’Espai

Durant aquests dos mesos hem estat fent tests per veure com organitzar de la millor manera possible les activitats que tenim pensades per al proper any 2022. Sembla que algunes ja les podem anunciar i avui us avancem en què consistiran les “Tertúlies clandestines”.

Segons la Viquipèdia, una tertúlia és una reunió informal i periòdica de gent interessada en un tema -des de la política i l’esport fins a qualsevol branca de les arts, la ciència o la filosofia- per debatre i informar-se, o compartir i contrastar iniciatives, notícies, coneixements i opinions.
També diu que solen convocar-se durant la tarda o nit en locals públics, com ara un cafè o una cerveseria.

Les que se celebraran a l’Espai Llamps i Centelles tindran una periodicitat mensual i, a diferència de les tertúlies habituals aquestes seran «clandestines» de debò.

Quins seran els temes que es tractaran? Tot allò relacionat amb la literatura infantil i juvenil.

Hi haurà un convidat? Sí, sempre. Pot ser un autor, un il·lustrador, una editorial, un cantautor, un bibliotecari, un actor, un titellaire, etc. Sempre relacionat amb la literatura.

Se sabrà qui vindrà? No, perquè per això és una reunió clandestina.

Se sabrà el calendari de tertúlies? Tampoc. Hi haurà una cada mes, això sí, però el dia anirà variant. S’avisarà amb antelació.

Pot entrar qualsevol? Sí, si diu la contrasenya corresponent.

Quina és la contrasenya? Anirà variant a cada tertúlia.

Hi haurà tiberi? Ja voleu saber massa…

Estem molt agraïts a l’Imma Palahí perquè quan li vam proposar que ens fes el disseny del logo, de seguida va dir que sí. Uns dies més tard ens va enviar la meravella que encapçala aquesta entrada. Hi podeu veure un personatge que s’escola d’amagat a l’Espai i porta un llibre sota el braç. Molt misteriós. Si us hi fixeu també hi ha un mussol, símbol de la saviesa en alguns països nòrdics, i potser també us heu adonat que hi ha una tassa de cafè fumejant. Gràcies Imma per la teva generositat i encert en captar la idea!

Us anunciem que la primera “Tertúlia Clandestina” no ho serà tant perquè volem que sigui una festa literària i per això està programada per al dia 22 de gener a les 12 del migdia. És un dissabte i podran venir infants, també.

El convidat no el podem dir però segur que flipareu molt. Hi haurà musica, riures i regals per als assistents. Uns dies abans us passarem la contrasenya per accedir a l’Espai i us donarà pistes. Ara, de moment, només podem anunciar la data, el 22 de gener. El lloc, ja el sabeu (carrer Rosalía de Castro, 80, a l’Hospitalet, davant de la biblioteca Tecla Sala).

Us hi esperem!

L’Olivia es prepara per al Nadal, a “L’Ofici d’educar”

Ahir vam presentar una de les aventures de la gran Olívia, la saga d’àlbums il·lustrats per l’Ian Falconer i publicats per l’editorial Andana.
Un lectura per a nens i nenes a partir dels 2-3 anys, ideal per descodificar les imatges. Explica la història de l’Olívia i de la seva família preparant el Nadal i descobrint la màgia d’aquests dies.
Com a cada programa, vam fer una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. Aquesta és de les fàcils:
Quina mena d’animal és l’Olivia?
Les respostes les podeu enviar a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge vinent.

I els guanyadors del darrer concurs i que s’han endut el llibre d’en Darwin són en Tomeu, la Pili, l’Isaac i el Mevis de Ciutadella; l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast de la seccció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lolivia-es-prepara-per-al-nadal-dian-falconer/audio/1117589/

En el mateix programa es va parlar d’un tema força punyent. Un de cada 3 alumnes pateix bullying.
L’assetjament creix a les xarxes i persisteix a les aules, com un mal endèmic que no hem sabut eradicar. Els entorns on hi continua havent més assetjament són l’institut (33,6%) i l’escola (25,7%), seguits del carrer (25,3%) i a casa, a través de les pantalles (14%). On falla el sistema? Quin és el protocol que s’activa davant d’un cas de bullying? Com ho fa el programa TEI, de tutoria entre iguals, per posar fi a l’assetjament abans que passi?
Van participar de la conversa, la Rut Ribas, directora general d’Alumnat del Departament d’Educació, l’Andrés González Bellido, mestre, psicòleg i autor i coordinador del programa TEI, en Salvador Rovira, director de l’Institut Joan Salvat Papasseit, centre TEI, i la Carla Laubalo, autora de “Sé más tú: una historia de bullying con final feliz.”

El programa complet aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-de-cada-3-alumnes-pateix-bullying-es-una-tortura-diaria-i-et-sents-molt-sola/audio/1117590/

«Fora disfresses!», uniformes sí, uniformes no

Al DIEC2 llegim:
Uniforme: Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials, o d’algunes institucions, empreses, etc. Els uniformes dels artillers de plaça. L’uniforme de la Guàrdia Urbana. Un uniforme escolar.

A l’escola on anava de petit, a l’Institut o la Universitat mai vaig portar uniforme. El primer que vaig tenir era aquell de quan els nois havíem de fer un servei militar. Després, durant els anys que he estat a l’escola, els infants han anat amb la roba que els hi ha complagut. Només algunes indicacions per a les famílies: Una bata (la que us agradi) amb els botons al davant, roba còmoda i poca cosa més. Els mestres, també amb una bata que ens protegeix de la pols, les taques de pintura i els mocs dels nens. Parlo d’un centre públic del barri de Sant Josep, a l’Hospitalet. A molts altres centres que he conegut, era igual.

També hi ha escoles on l’uniforme és obligatori. Potser per a les famílies és còmode i pràctic. O tal vegada crea un sentiment de pertinença a la mateixa tribu, no ho sé. Potser hi ha qui ho pot argumentar molt bé i defensar-ho. Però no ho acabo de veure… la imaginació i tal.

Un dels llibres que m’han agradat i m’han fet repensar la qüestió és «Fora disfresses!» i planteja aquesta qüestió però donant-li la volta perquè el protagonista, en Pau, es pregunta perquè ha d’anar disfressat a l’escola, volent dir que l’uniforme no l’identifica, perquè ell preferiria posar-se un tutú, unes ales de fada o el seu vestit d’astronauta, com quan és a casa.

«Fora disfresses!» és un llibre adequat per a cicle mitjà i està ben escrit, amb una trama que et fa somriure sovint i sobretot, sobretot, amb un argument ben resolt.

Si us atreviu a posar-lo en mans dels vostres alumnes, aconseguireu que passin una bona estona, que es creï opinió i debat al respecte, i sobretot que vegin que la possibilitat d’imaginar noves maneres de relacionar-nos, de vestir, és allò que ens permet ser més feliços.

Les il·lustracions de l’Anna Baquero són efectives i boniques, amb unes cares força expressives on destaquen els ulls dels nois. Ai! La coberta amb la motxilla d’en Pau per on s’escola la roba d’estrelles i la mirada de felicitat del noi. Bonica.

M’agrada la frase de la contracoberta: Un llibre per descobrir l’alegria contagiosa d’atrevir-se a desafiar les normes absurdes.

LES DADES:
Títol: «Fora disfresses!»
Autora: Bel Olid
Il·lustradora: Anna Baquero
Editorial: laGalera
Pàgines: 72
Barcelona, 2021

El club de lectura en veu alta visita l’Espai

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet fa quinze anys que funciona un club de lectura molt entranyable. És el club de lectura en veu alta que coordina en Carles Ferrer.

El seu funcionament és l’habitual. Cadascú té un exemplar del mateix llibre i van llegint una estona cadascú, en veu alta. Es troben els dimarts al matí, entre les 11 i 12.

Han llegit obres de tota mena. Algunes, clàssiques com el Quitxot, d’altres imprescindibles com Cien años de soledad i altres que aporten reflexió i saviesa a qui les llegeix.

Ara, en tornar de vacances s’atreviran amb els àlbums il·lustrats. Començaran amb “Els estels”, seguiran amb “La escoba de la viuda” i així aniran fent, un àlbum a cada sessió, analitzant el contingut i interpretant les imatges.

Dimarts passat van visitar l’Espai Llamps i Centelles i vam fer una primera aproximació a la qüestió dels àlbums.

Vaig començar explicant un clàssic que no s’ha arribat a traduir a casa nostra: «The wednesday surprise», un relat que explica com l’àvia i la seva neta, la noia que narra la peripècia, estan planejant una meravellosa sorpresa per a l’aniversari del pare. Cada dimecres, mentre la mare treballa fins tard, l’àvia ve amb una bossa plena de llibres i llegeix amb la neta.

El pare, que condueix un camió, torna a casa just a temps per al gran dia i porta regals per a la seva família: una pedra del desert per a la col·lecció de roques de l’Anna, un ram de flors silvestres per a la mare i una revista esportiva per al germà de la noia.

I dissabte, després de l’àpat li fan al pare el millor regal que es pugui imaginar. L’àvia agafa un llibre i comença a llegir. El pare no s’ho acaba de creure i li expliquen que cada dimecres la seva filla ha ensenyat a llegir a l’àvia. Aquesta és la gran sorpresa.

Després vam mostrar altres àlbums potents com “La lavandera de San Simón”, “Imagina”, “Emigrantes”, etc.

Va ser un matí genial que vam acabar amb unes galetes i una conversa sobre el nostre tema preferit: el barri de Sant Josep i com han canviat les coses en els darrers anys.

No vaig poder estar-me d’explicar que el meu pare, quan va arribar al barri, l’any 1950, va tenir la primera feina com a repartidor de gel i també els vaig contar la relació amb la tauromàquia que hi havia a l’Hospitalet. Tot molt emotiu. Em va agrada moltíssim retrobar-me amb la Maria, mare de l’escola Sant Josep i recordar els seus quatre fills que vaig tenir com a alumnes. La vida és una contínua sorpresa (agradable, això sí!).

Per saber-ne més: http://grupdelecturaenveualta.blogspot.com/

Poesia amb els cinc sentits

El passat dissabte 27 d’octubre, a Peramola (Alt Urgell), vam tenir l’oportunitat de gaudir de la «Passejada poètica i musical pel Camí de les Fonts», en companyia d’un grup de mestres de la comarca.
Ho vam poder viure guiats per en Ramon Besora, promotor, activista, amant de la natura i creador de les poesies que es troben pel camí.
El matí era fred i alguns núvols apuntaven pluja però vam tenir sort i el sol ens va acompanyar. Podeu imaginar quina bellesa caminar amb el terra encatifat de fulles dels colors de la tardor, alguna piuladissa dels ocells que volten per la zona i sentir la remor del rierol que va en paral·lel al camí. L’expressió «viure la poesia» prenia el seu veritable sentit.

En Ramon ens va anar explicant cadascun dels vint-i-un plafons que contenen els versos dels seus quatre llibres de poesia per a infants. Vam escoltar i gaudir de 33 poemes extrets de «Zoo de paraules», «Les oques van descalces», «Laberint roig» i «No tinc por!» i a cada plafó que ens explicava i que podíem llegir, s’associava un codi QR amb el poema cantat per diferents artistes. Una passejada molt recomanable per fer en família o amb el grup classe.
Segons vam saber, l’alumnat de quart de primària de les escoles de la comarca faran aquest recorregut durant aquest curs. Una bona iniciativa.

En acabar el recorregut vam fer una sessió de treball on es van oferir diverses idees per aprendre a escriure, a llegir i a estimar la poesia. En Ramon, com persona generosa que és, no va estalviar esforços per fer entendre com és de misteriosa i alhora transparent la poesia i com ens ajuda a comprendre el mon en que vivim. Vam gaudir moltíssim veient algunes de les experiències que durant la seva trajectòria com a mestre, editor, conferenciant i escriptor li han permès tenir una mirada elevada d’aquesta eina poderosa que és la poesia. Ens va passar un dossier amb idees per treballar l’itinerari a través del joc i emprant els cinc sentits.


També va fer esment a un magnífic treball elaborat per na Margarida Prats sobre el llibre “Zoo de paraules” i que es pot descarregar al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Forma part del programa “Gust per la lectura 2021-2022”. Conté una extensa guia didàctica i el quadern per a l’alumnat. Els podeu trobar als següents enllaços:
Dosssier per al mestre:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538165
quadern de l’alumnat:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538299

Lectures recomanades. Nadal 2021

Com cada any, us fem a mans un tríptic de novetats editorials que ens semblen remarcables. En triem deu per a cada cicle però en aquesta ocasió ens ha costat més perquè a les llibreries i biblioteques n’han arribat de molts i molts bons.

La recomanació és que aneu a la vostra llibreria de confiança i segur que tornareu amb una bona selecció. Comprar llibres i regalar-ne és una gran idea si el que volem és potenciar la cultura i conrear la imaginació pròpia i dels que ens envolten.

Al tríptic hem inclòs una cita del gran Galeano, un dels autors imprescindibles. Diu:

Cuando los libros están de veras vivos, respiran;

y uno se los pone al oído y siente la respiración

y sus palabras son contagiosas, peligrosamente,

cariñosamente contagiosas…

Al final de l’entrada trobareu el tríptic en format Word per si el voleu descarregar.

CICLE INFANTIL

Qui què abans després. Olivier Tallec. Birabiro

Autoestop. Guilherme Karsten. Kalandraka

Clown. Quentin Blake. Meraki

Pancho. Antonio Santos. Nórdica

Veïns. Kasya Denisevich. Joventut

El meu gat és molt bèstia. Gilles Bachelet. Entredos

Dins de casa. Nono Granero Ekaré

Selva. Miarina Gibert. Kalandraka

Un dia diferent per al senyor Amos McGee. Philip C. Stead. Entredos

La meravellosa i horripilant casa de la iaia. Meritxell Martí. Combel

CICLE INICIAL

SuperA. Txabi Arnal. La Guarida

La Giganta. Anna Hoglund. Ekaré

Un any amb en Gripau i en Gripere. Arnold Lobel. EntreDos

Tancho. Luciano Lozano. Akiara

Una gran historia de vaqueros. Delphine Perret. Limonero

El gat rumberu. Laia Figueres. Nanit

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento. Juan Feliu. Takatuka

On van quan plou?. Gerda Muller. ING

Un nen molt estrany. Ricardo Alcántara. Joventut

Les oques van descalces. Ramon Besora. Edebé

CICLE MITJÀ

Fer mitja. Jacques Goldstyn. Simbol

L’abecedari entremaliat. Anna Aparicio. Takatuka

La millor jugada d’en Madani. Fran Pintadera. Ekaré

El petit gran llibre de la música. Jose López. laGalera

L’illa dels frarets. Michael Morpugo. Bambú

La noche de la huida. Adolfo Córdova. Ekaré

Mofeta i Teixó. Amy Timberlake. Flamboyant

Achimpa. Catalina Sobral. Limonero

El llenguatge secret. Anna Manso. Edebé

Fora disfresses! Bel Olid. La Galera

CICLE SUPERIOR

Clara y el hombre de la ventana. Maria Teresa Andrueto. Limonero

L’aleteig de la papallona. Anna Vilar. Animallibres

Los distintos. Mónica Montañés. Ekaré

La botiga de vides. Adrià Aguacil. Animallibres

El Príncep Feliç i altres contes. Oscar Wilde. Joventut

Asterix i el Griu. Jean-Ives Ferri. Salvat

La lavandera de San Simón. Eva Mejuto. Loguez

Bèsties, poemes i altres bitxos. Leire Bilbao. Kalandraka

Casa teva a qualsevol lloc. Ana Carballal. Flamboyant

L’Amy i la biblioteca secreta. Alan Gratz. Takatuka

EL TRÍPTIC:

Darwin a “L’Ofici d’educar”

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar “El árbol de la vida de Charles Darwin”, de Peter Sis, publicat per Ekaré. Un llibre de coneixements per a alumnes de secundària que explica la història de Charles Darwin, des que era petit i fent èmfasi en un viatge que va fer per tots els territoris anglesos, passant per les Galápagos. L’aventura va durar cinc anys, i d’aquí va sortir la teoria de les espècies.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els encertants sortegem el llibre en qüestió, gentilesa de l‘editorial.
En aquesta ocasió, la pregunta és: quin és el nom del vaixell amb el qual va viatjar Darwin? Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins dilluns 29 de novembre.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara i la seva parentela, en Guerau, la Mariona i la Jana, l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-arbol-de-la-vida-de-charles-darwin-de-peter-sis/audio/1116774/

Va ser un programa especial perquè ens vam assabentar que a l’Elisabet Pedrosa li ha concedit el Guardó Marta Mata, el premi més prestigiós que concedeix l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un premi que, des de l’any 2002, s’atorga amb l’objectiu de donar a conèixer i valorar el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. Es concedeixen dos guardons, un de modalitat personal i un altre de modalitat col·lectiva, a fi de reconèixer, tant a escala individual a una persona com a escala col·lectiva a una entitat, el que ha significat en el camp de l’educació dels infants i dels joves.
El guardó col·lectiu anirà a mans de la Fundació Privada Pere Closa, associació que promou l’èxit escolar de l’alumnat gitano.
El lliurament del XLI Premi Marta Mata de Pedagogia i dels Guardons Marta Mata 2021 tindrà lloc a El Born Centre de Cultura i Memòria, el dijous 16 de desembre a les 18h.
Als qui formem part de l’equip (la Nuria Ventura, producció, en Sergi Vives, sentit de l’humor i la Rosa Sillué, muntatge tècnic) ens agradarà molt veure les cares amigues del programa, que ens són moltíssimes! Però heu de reservar plaça! Ho podeu fer a través de l’enllaç:
https://www.rosasensat.org/guardons-marta-mata-2021-entitat-i-persona-guardonades/
Per a la foto que heu vist encapçalant aquesta entrada ens vam inspirar en la part del darrera del disc d’en Simon i Garfunkel, «Bridge over trouble water»…

«El gat rumberu», un relat alegre

Definir la música és difícil. Cadascú la vivim segons els nostres gustos, segons el moment i la gent que ens acompanya. Una cosa sí que tenim en comú i és que la música ens transmet emocions. No importa si es tracta d’un concert en una sala petita, o en un gran estadi, no importa sí és en directe, a casa o mentre conduïm. Sempre ens emociona.

Ho saben molt bé a l’editorial Nanit, especialistes en posar a mans dels infants i joves contes basats en texts de lletres de cançons més o menys conegudes. Al seu catàleg trobem al Doctor Prat, a Sopa de Cabra, als Pets, a Roba Estesa, a Oques Grasses, a Xiula, als Catarres, a Txarango i altres cantautors i grups que comparteixen el fet que són artistes de casa nostra.

L’últim que han editat m’ha arribat especialment. És «El gat rumberu» i està inspirat en una peça del grup “La pegatina”. Recordo l’última vegada que els vaig veure. Va ser a Bilbao, en plena “Semana grande” (abans del confinament), en una esplanada gran a tocar del Guggenheim. Aquell concert era gratuït i la munió de gent que emplenava l’espai depassava les deu mil persones, pel cap baix. Va ser un espectacle gran, amb molta llum i color.

De què va “El gat rumberu”? Ja us ho podeu imaginar. És la vida d’un gat (la setena vida, per cert) que explica que ha tingut molts oficis, ha fet de pagès, d’advocat, de poeta, de bomber i de estudiant però cap d’ells li ha agradat tant com el de tocar la guitarra i fer ballar a la gent. És el gat rumberu!

A Barcelona, especialment, la rumba té molts seguidors. Els concerts de “Sabor de gràcia” són ben coneguts i emplenen teatres i places. Els més grans vam seguir als mítics “Ai, ai, ai” i encara recordem a Peret o al Pescailla, però sobretot, sobretot, sobretot, ens emocionem en sentir a parlar de l’autèntic Gat Rumberu, aquell argentí que s’instal·là al barri de Gràcia i tocava a l’antiga sala Zeleste amb grups de rock laietà. El Gato Pérez, que així es feia dir, va fer peces que encara es recorden i que en sentir-les no pots deixar de moure els peus. Proveu amb “Barca, cielo y ola”, per exemple.

Les il·lustracions d’aquest llibre són genials i l’Anna Aparicio ha sabut trobar el to del relat, amb una primera part amb el gat a tot color i un fons esmorteït, avorrit, que a les darrers pàgines és un esclat de colors tropicals, càlids, que emplenen les dobles pàgines en un festival de personatges que ens contaminen de la seva alegria. Brillant.

Al final hi ha un codi QR que ens permet sentir la cançó cantada per “la Pegatina” i també trobem propostes de lectura.

Visiteu el web de l’editorial (https://www.nanit.cat/)perquè està ben parit i aporta moltíssima informació.

LES DADES

Títol: El gat rumberu (una cançó contada de La Pegatina)

Escrit per Laia Figueres i Núria Puyuelo

Il·lustradora: Anna Aparicio

Editorial: Nanit

Pàgines: 32

Barcelona, 2021