Jefferson, una novel·la policíaca i vegana

Un eriçó anomenat Jefferson és l’heroi accidental d’aquesta aventura policíaca. És petit, només fa 72 cm però són 72 centímetres de bon humor, d’amabilitat, de fer-nos sentir identificats amb ell des de la primera pàgina.

La novel·la comença un matí de tardor en que en Jefferson, després d’esmorzar i passar per la biblioteca, es dirigeix a la perruqueria K-bells per arreglar-se el tupé. Li agrada anar a la perruqueria del senyor Edgar però sobretot li agrada anar perquè allà hi ha la seva neboda, la Carole, i en Jefferson avui té intenció de demanar-li d’anar a fer una copa, en acabar la feina.

Ai, però avui és un mal dia per anar a la perruqueria perquè quan entra es troba al senyor Edgar mort:

En Jefferson va fer una passa més i va descobrir les dues cames paral·leles alineades a terra, la bata blanca acuradament cordada fins a baix de tot, i més amunt les grans tisores amb una de les làmines clavades fins al mànec al tors del senyor Edgar.

L’eriçó, horroritzat s’acosta al cadàver, s’agenolla al seu costat i sense pensar-ho gaire agafa les tisores per treure-les del pit. Error! En aquest moment, una clienta que estava mig endormiscada es desperta i veu a en Jefferson amb les tisores a la mà i el perruquer mort al seu costat. Ja sabem què imagina la clienta, una cabra que comença a cridar.

L’eriçó, —per cert, es diu Jefferson Bouchard de la Poterie, un nom ben bonic — fa el que tots faríem, cames ajudeu-me i sortir a tota pastilla, fugint del lloc, la qual cosa fa pensar a tothom que n’és el culpable.

La policia el busca, la seva casa està vigilada i només li queda demanar ajuda a en Gilbert, el seu millor amic. Gilbert és un porc i des del primer moment confia en la innocència d’en Jefferson.

Arribats a aquest punt comencem a saber que els animals i els humans viuen en zones distintes. Els animals són com nosaltres, parlen, es vesteixen i fan la seva vida. De vegades animals i humans poden coincidir, i malgrat que les relacions són de cortesia, procuren no confraternitzar gaire.

En Jefferson i en Gilbert investigaran la mort del perruquer i sabran que cada setmana feia una escapada a Vilaburg, ciutat dels humans. Seguint les seves passes s’embarcaran en una aventura perillosa en una investigació, a lo Holmes i Watson, que els mostrarà una terrible realitat.

M’ha agradat la novel·la, està escrita amb humor però hi ha una part que et fa pensar en la relació que establim amb els animals. També ens fa reflexionar sobre les idees preconcebudes i com ens comportem els uns amb els altres.

La novel·la té 276 pàgines que es llegeixen molt bé i, a més, hi ha intercalades unes il·lustracions fetes a llapis que són una delícia.

Els nois i noies de nou anys el poden llegir perfectament i segur que disfrutaran d’aquesta premiada història policíaca.

LES DADES:
Títol: Jefferson
Autor: Jean-Claude Mourlevat
Il·lustradors: Lisa d’Andrea i Antoine Ronzon
Traductor: Oriol Vaqué
Editorial: Nórdica
Pàgines: 276
Madrid, 2020

 

la Natalie és prou “cool”

Una tendència lectora que estan arrelant entre els preadolescents és la novel·la gràfica. Algunes de les novetats aparegudes són La col·lecció de Barcanova «Llegendes del pati (Campions del mon)» amb textos de El hematocrítico, «Destellos» de la Jen Wang, editat per Sapristi i «El consentimimento (para ninos)» de Rachel Brian editat per Océano, entre d’altres.

Una de les que m’han cridat l’atenció és «Cool Nata» de l’escriptora estatunidenca Maria Scrivan.

El títol original “Nat Enough” juga amb l’expressió “Not enough” (“no hi ha prou”) i és una pràctica habitual de l’autora que en una altra novel·la gràfica ho repeteix amb “Forget me Nat”.

«Cool Nata» és una obra que tracta de les amistats entre joves i de les ruptures d’aquelles amistats que semblaven inamovibles.

La Natalie és una noia que es canvia d’escola i el pas a l’Institut la té il·lusionada perquè continuarà anant amb la seva millor amiga, la Lily. Són amigues des de segon de primària, ho fan tot juntes, són inseparables, com dos pèsols d’una mateixa beina.

El canvi a l’Institut també comporta canvis de relacions i així, la Lily troba que la Natalie no és prou atlètica, ni prou artística ni prou cool i la deixa de banda per anar-se’n amb l’Alex, una altra noia molt popular, molt “estilosa”, la noia ideal, vaja.

Però la Natalie no vol perdre l’amistat de la Lily i farà el possible i l’impossible per recuperar-la, des de comprar-se un barret nou fins a fer-li tota mena de regals.

Pel camí la Natalie trobarà altres companys que l’ajudaran a ser ella mateixa, a veure els seus punts forts, a pujar-li l’autoestima, a convèncer-la que és molt bona dibuixant, etc.

 

Als EUA aquesta novel·la va ser premiada com una de les millors del 2020. El seu humor, un estil com de còmic de tira de diari i uns diàlegs atractius, ajuden a que els lectors sentin empatia amb la Natalie perquè es tracta d’una història que hem vist repetida a la vida real, a les escoles, en nombroses ocasions.

Una lectura que farà passar una bona estona als nois i nies de cicle superior.

LES DADES:
Títol: Cool nata
Autora: Maria Scrivan
Il·lustradora: Maria Scrivan
Traductor: Daniel Cortés
Editorial: Brúixola
Pàgines: 238
Barcelona, 2020

 

Viure. 68 relats ecologistes, feministes, poètics i vitals

Fa trenta anys es va estrenar una pel·lícula que mostrava una manera d’ensenyar poesia però també una manera de pensar críticament. Es titula El club de los poetes muertos i va ser dirigida per Peter Weis i interpretada fenomenalment pel malaurat Robin Williams. La pel·li narra la peripècia d’un nou professor en una escola d’elit on intentarà que els seus alumnes entenguin què significa fer realitat els somnis, a través de la poesia.

He recordat aquest film mentre llegia «VIURE», un text de la Maria González Reyes que m’ha emocionat. Es tracta de seixanta-vuit relats més o menys llargs (o més o menys curts) aparentment sense lligam entre ells però que tenen una segona capa que els uneix. Bé, de fet són dos grans temes que van planant pels relats: el feminisme i l’ecologisme.

Diu l’autora que es tracta «d’entendre que la vida no és una certesa, sinó una possibilitat que depèn de la nostra capacitat d’assimilar que som aigua i terra i oxigen i memòria i històries.» Es tracta «de saber que el futur de moltes espècies, inclosa la nostra, depen dels verbs als quals dediquem el nostre temps. Destruir o cooperar. Contaminar o cuidar. Acaparar o repartir. Gaudir. Estimar. Riure…»

Cadascun dels 68 relats comença amb un verb. N’hi ha de molt breus com aquest:

N’hi ha de molt bonics (Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ) on hi trobareu fragments on es parla de desnonaments, d’amistats, de solidaritat, de feminisme, de créixer feliços.

La gràcia d’aquest llibre rau en que cada pàgina ens obre possibilitats de reflexió i conversa, empenyent-nos a ser millors persones.

M’ha agradat molt l’estil, amb una escriptura senzilla, entenedora, on no hi falta res. S’agraeix l’esforç de l’autora en sintetitzar pensament claus i anclar idees força en cada relat.
La tipografia, el format elegant, les il·lustracions i els detalls que acompanyen cada pàgina fan d’aquest VIURE un llibre ideal per tenir-lo a casa i sobretot a l’escola o l’institut.

Felicitem a l’Alba Besora, editora de Nandibú i la seva aposta pels temes que ens porten a la conversa i ens emocionen moltísism (em va passar arribant a la pàgina 20), mentre ens recorda que l’humanisme pot tornar a ser un arma poderosa per canviar el món.

Si el professor John Keating (Robin Williams) de la pel·lícula “El club de los poetas muertos” hagués tingut aquesta joia a la mà, de ben segur que l’hagués fet llegir als nois de l’escola Welton.

Lectura recomanada a partir de cicle superior i, especialment, per a l’ESO.

LES DADES:
Títol: Viure
Autora: María González Reyes
Il·lustradora: Viginia Pedrero
Traductora: Núria Albesa
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú Singular núm. 9
Pàgines: 96
Lleida, 2020

150 programes de “Llibres per somiar”

Ahir a “L’ofici d’educar” vam celebrar la 150ena emissió de la secció “Llibres per somiar“. Sembla mentida però ja fa quatre anys i mig que vam començar. Va ser el 14 de juny de 2016 amb la “Història de la bicicleta d’un home llangardaix“.

El llibre que fa 150 ha estat “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música“, del pianista James Rhodes, un assaig que ens convida a compartir la seva alegria i la seva passió per la música salvadora, un llibre ideal per als adolescents.
El llibre se centra en les obres mestres de set grans compositors: Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Shubert, Rakhmàninov i Ravel, i ens explica la seva vida, dues obres de cadascun, i moltes anècdotes de cadascun per apropar la seva vida als més joves.
En vam parlar en aquest blog. Ho veure recordar AQUÍ.

El d’ahir va ser un programa emotiu. Ho vam celebrar amb bombons i la foto divertida que heu vist més amunt.

Vull agrair la confiança en mantenir aquesta finestra a la literatura que ens ofereix l’Elisabet Pedrosa, veritable artífex d’aquesta aposta de fer un programa setmanal sobre educació i criança, a Catalunya Ràdio. Un petit miracle que ha vist i veu passar els referents d’aquesta aventura que suposa fer dels nostres infants persones íntegres, crítiques i felices.

La proposta per al concurs dels “Llibres per somiar” d’aquesta setmana és fàcil (o difícil, segons es miri): Quina cançó us agradaria sentir en el proper programa del dia 20 de desembre?
Si voleu participar, podeu enviar un email a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de desembre. Podeu guanyar un exemplar del llibre “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música”.

Al darrer concurs preguntàvem per les pors de cadascú. La guanyadora ha estat la Sara Pena. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/playlist-rebels-i-revolucionaris-de-la-musica-de-james-rhodes/audio/1086172/

I si voleu sentir tot el programa, aneu a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/qui-vetlla-per-la-salut-emocional-dels-mestres-durant-la-pandemiaa/noticia/3063853/
i sentireu les respostes als comentaris dels mestres de fa dues setmanes. El programa “Qui vetlla per la salut emocional dels mestres durant la pandèmia? també el podeu llegir en aquest mateix enllaç.

Un lleó molt petit

Vaig conèixer aquest àlbum de la mà de la Diana Comes, companya de Sant Cugat del Vallès, que me’l va mostrar amb tant entusiasme que no vaig poder estar-me de comprar-lo.

M’ha recordat algunes situacions que vivim a les escoles. Infants més grans, més forts, enfotent-se dels petits i dient-los paraules despectives. És un clàssic dels patis on se senten frases del tipus “tu no jugues amb nosaltres, que ets petit”, o “si vols jugar, et toca parar” i altres irreproduïbles. Si l’infant té algun tret especial (ulleres, color de la pell, síndrome, etc.) l’escarni pot agreujar-se. Per sort, també hi ha els defensors de totes les causes. És el que veiem en aquest bonic àlbum il·lustrat per la Hildegard Müller.

«El gran petit lleó» comença amb una portada que ens aporta moltes pistes. Veiem, en un raconet, un lleó petitet, amb el cap cop, i al seu davant tres animalassos que se’l miren. Són l’hipopòtam (grandària), el lleopard (rapidesa) i el cocodril (perill), dibuixats de manera que ocupen tota la pàgina. Si obrim i veiem com continua la contraportada veurem un corb que tindrà una importància cabdal en el desenvolupament de la trama. Per damunt del lleonet, la lluna també ens pica l’ullet i ens apunta el final del relat. Una portada magníficament feta.

La història és senzilla. Els tres ganàpies se’n riuen del lleó per la seva petitesa. Aquestes burles continuades li produeixen tristesa. A les primeres pàgines veiem com el lleó està arraconat i se’l veu petit, molt petit.

El cocodril li diu amb veu forta, cridant (amb caràcters vermells, que ens donen idea de la seva fúria):
—Ets un lleó escarransit.
Els lleons són grossos. Els lleons són molt grossos. Els lleons són tan grossos que, que… que amb la pota poden tocar la lluna!

El lleopard i l’hipopòtam li donen la raó i el lleó petit, al vespre, s’asseu en un turó i pensa que no arribarà mai a tocar la lluna.

Just en aquest moment de màxima pena, es produeix el canvi en el relat perquè hi arriba el corb i s’hi asseu al costat. El corb (el veritable heroi) simbolitza l’amistat, la força i el coratge que es necessita, de vegades, per vèncer els entrebancs que ens anem trobant. Un encert simbolitzar-ho amb el corb, perquè la solució passa per una astúcia que ja us podeu imaginar. La il·lustradora podia haver buscat el paper protector del lleó pare o la saviesa del mussol, per exemple però ha explotat la idea d’un company que té l’habilitat de trobar una sortida enginyosa.

I així succeeix. Veurem a les darreres pàgines un lleó segur de sí mateix, caminant amb el cap ben alt, més gran, mentre que la colla de sapastres apareixen empetitits.

Un llibre que ens parla de l’assetjament i de l’amistat. Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El gran petit lleó
Autora i il·lustradora: Hildegard Müller
Traductora: Anna Soler
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

Més informació aquí

Visita de l’il·lustrador Iván García a l’IES Cassà

La visita d’un autor a l’aula pot ser l’inici d’un nou camí lector. La trobada amb la persona que escriu o Il·lustra sempre és motiu de festa. Es crea una expectació enorme i l’alumnat està encuriosit i atret per la possibilitat de conèixer algú que ha escrit o il·lustrat un llibre que ells coneixen.

És el que ha passat aquests darrers dies amb l’il·lustrador de còmics Iván García en la seva visita a l’IES Cassà. Allà s’ha trobat amb els alumnes de primer curs de l’ESO i els ha explicat en què consisteix la seva feina i com s’estructura un còmic, el seu camp de treball.

Vaig poder acompanyar-lo i assistir com a espectador a una de les sessions i vaig veure com el grup estava expectant, impacient per conèixer, per preguntar, per compartir.

Convidar un autor o il·lustrador a l’escola és una bona pensada. Per tal que la visita sigui màgica i l’alumnat pugui treure’n el màxim de profit és convenient, en primer lloc, que els nois hagin llegit la seva obra i si, a més a més, es pot preparar alguna mena d’acció (exposició a la biblioteca, representació d’alguna escena, lectura en veu alta, etc.) al voltant del llibre o l’autor, millor.

En el cas de l’Ivan, va començar presentant-se i explicant com funciona aquest món dels còmics. En va mostrar alguns de curiosos i diferents i després, a la pissarra, va anar fent esbossos de com distribuir l’espai, les vinyetes, els globus, les perspectives, etc. No hi va haver gaire més temps per poder fer una pràctica però d’això ja se n’encarreguen les professores a posteriori.

L’Ivan és autor d’un còmic que relata uns fets situats a la Grècia antiga i on els protagonistes són els atenienses i els espartans. Podeu veure de què va «Por un puñado de dracmas» clicant a https://www.grafitoeditorial.com/comic/punado-dracmas/

 

Pa i lioneses de xocolata

«La fleca del carrer dels diumenges» és una novel·la d’aquelles que, d’entrada, t’atrauen pel seu aspecte bonic, els colors, les tapes dures i, en aquest cas, per la suggestió d’un títol que et fa notar l’olor del paper, talment com la magdalena proustiana. T’atrau també la imatge en tons sèpia de la portada, i quan l’obres i passes ràpidament per les pàgines veus una tipografia elegant i unes il·lustracions molt franceses, molt tomiungereses. I vols tenir-lo, esclar! Perquè a més, saps que els de l’editorial Birabiro fan pocs llibres però ben triats.

El tema principal és l’amor però també es parla de superació, de constància, de creure en els teus somnis, d’anar a poc per la vida i disfrutant dels petits plaers. En aquest sentit, «La fleca del carrer dels diumenges» té certes similituds de fons amb les obres de Charles Dickens, especialment, però amb algun toc de Roald Dalh.

Comença quan en Louis Talboni i l’Adèle Pelviaire es coneixen. Tenen quinze anys i s’enamoren. Ambdós són músics (ella, tuba i ell, flauta travessera) i comencen a practicar “les quatre estacions de Vivaldi” sota l’ombra d’un desmai, cada dissabte.

Els dies, els anys, passen, i no aprenen cap ofici, entestats en estimar-se i practicar Vivaldi, de manera que es troben casats i amb una criatura, més pobres que una rata, vivint en un pis petit i humit i dormint asseguts a una cadira.

Quan el seu fill, en Jack, té sis anys i ja va a l’escola, una nit l’Adèle i en Louis moren plegats i en silenci. Es un moment dramàtic que l’autor (l’Alexis Galmot) i l’il·lustrador (en Till Charlier) ens mostren de manera molt poètica.

De fet, aquí és on comença la novel·la perquè anirem veient com en Jack va creixent i va aprenent a sortir-se’n a la vida. Primer, en un orfenat, després com a aprenent de pastisser i finalment canviant la vida del carrer i del barri on s’instal·la i on, gràcies a la seva traça fent pa no massa cuit i lioneses de xocolata, aconsegueix que tothom el conegui i se l’estimi.

El llibre té tocs surrealistes, diàlegs una mica “marcians” i situacions còmiques i delirants, és fresc i diferent al que estem acostumats.
M’ha agradat perquè defuig la moralina i, senzillament, ens presenta una aventura vital que es fa bé de llegir (sobretot en veu alta) i ens atrau.

Si alguna cosa es podria canviar és el final que queda un xic precipitat i potser es podria haver esplaiat més en la relació amorosa d’en Jack i fer-la més semblant a l’amor amb majúscules dels seus pares.

Lectura per a nois a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: La fleca del carrer dels diumenges
Autor: Alexis Galmot
Il·lustrador: Till Charlier
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Birabiro
Pàgines: 80 pàgines
Barcelona, 2020

Cooperar per escriure

L’escriptura és una de les activitats que més costen als nostres alumnes. Hi ha una certa reticència a deixar-se anar a l’hora d’escriure textos (poètics, de ficció o informatius, tant se val) perquè sovint es tracta d’una tasca que es fa en solitari i, a més, s’afegeixen les dificultats de comprensió lectora i la manca de pràctica.

Sabem que només al voltant d’un trenta per cent dels infants són prou competents en escriptura i aquesta dada ens obliga a incrementar les hores de dedicació a aquesta activitat.

Si volem superar les mancances, cal una pràctica regular. En temps de tota mena de pantalles, costa captar l’atenció dels alumnes i que s’afeccionin a gaudir d’aquest moment de trobar-se amb ells mateixos per compartir idees, ser capaços de crear alguns pensaments o reflexions atractives. Per això, emprem diversos recursos per aconseguir que els infants activin les ganes d’escriure i inverteixin el temps que sigui necessari en fer córrer el bolígraf sobre el full blanc, deixant aquell rastre de color blau que mostra les seves produccions.

Dues de les idees més reeixides per aconseguir corregir aquest dèficit impliquen que l’escriptura sigui divertida i compartida. Perquè sigui divertida i compartida, cal que sigui creativa i cal que l’infant hi posi de la seva part una mica d’imaginació i d’esforç.

Hi ha nombroses accions engrescadores mitjançant les quals els alumnes aprenen a definir els personatges, construir els escenaris, escriure diàlegs o estructurar el relat de manera correcta. A la revista GUIX del mes de novembre en presentem algunes com «paraules a l’atzar», «aventura a les fosques» o «el cercle creatiu»

Es tracta d’activar el motor de l’escriptura i d’oferir enunciats engrescadors, idees divertides o esbojarrades, perquè es converteixen en perles sortides de la mà de l’escriptor que comença a gaudir escrivint.

Quan aconseguim que els alumnes entrin en el món de l’escriptura de manera eficaç, no només els hem donat quatre trucs o tècniques més o menys exitoses, també els hem proporcionat la possibilitat d’obtenir la clau que obre la porta a un dels descobriments més formidables de la nostra societat.

Podeu llegir l’article sencer a la secció «viure l’escriptura» de revista GUIX (AULA, en castellà) del mes de novembre de 2020.

 

 

“Un final inesperat” a L’ofici d’educar

Diumenge passat vam presentar a l’Ofici d’educar, dins la secció “Llibres per somiar”, l’àlbum «Un final inesperat», de Jérôme Camil, una història divertida que parla de llops, ovelles i altres personatges dels contes infantils. El relat explica com el llop n’està tip, de ser sempre el dolent i fer por, i proposa als seus companys de conte fer un canvi de rols. Un llibre publicat per Tramuntana per a infants a partir de 4 anys.

Després de comentar el conte, vam proposar als oients que vulguin participar del concurs de cada quinzena (el premi és el llibre, gentilesa de l’editorial Tramuntana) que ens parlin d’alguna de les seves pors, ni importa que sigui petita o gran, comuna o estranya.

Entre tots els qui envieu una resposta, farem un sorteig i el guanyador podrà passar a recollir l’exemplar. Les respostes s’han d’enviar a loficideducar@ccma.cat abans de diumenge 29 de novembre.

Al darrer concurs va resultat afortunat en Pere López de Mataró. El premi: «Like Blau» de la Gemma Pasqual.

Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-final-inesperat-de-jerome-camil/audio/1084792/

En el mateix programa es va donar veu a un bon grapat de mestres que van comentar com han passat els primers tres mesos de curs.
Els mestres no havien tingut mai un focus mediàtic tan gran com durant la pandèmia, i noten que viuen el dia a dia a l’ull de l’huracà; estan esgotats, però contents, perquè han fet possible el que semblava impossible: mantenir les escoles obertes. Van parlar, la Natàlia Pomareda, professora d’Educació Física de l’Institut de Bellvitge; la Núria Mora, directora i mestra de l’Institut Escola Catalunya de Sant Cugat del Vallès; la Marta Butjosa, professora de l’Institut de Montmeló, i en Francesc Martín, mestre i director de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú. I sentirem el testimoni de l’Anna Panisello, directora del Col·legi Sant Llàtzer de Tortosa; la Mercè Viladrich, directora de l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega; la Raquel Foix, mestra de l’Institut Escola El Til·ler de Barcelona; la Rosana Martín, cap d’estudis de l’Escola Pau Casals de Rubí, i la Dolors Montjé, mestra d’infantil de l’Escola Verdaguer de Sils.

Tot el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/els-mestres-sestan-deixant-la-pell-per-mantenir-les-escoles-obertes/audio/1084786/

Lectures recomanades Nadal 2020

Deia Rodari que «La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.» Amb aquesta idea llegim i seleccionem les lectures que ens agraden. No sempre encertem, esclar!, perquè cadascú té els seus propis gustos i necessitats.

La millor tria és la que un mateix fa visitant les llibreries, preguntant a les llibreteres sàvies (n’hi ha moltes!) i remenant fins que el llibre que busques et crida i llavors sona la música i esclaten focs artificials.

Des de fa més de vint anys presentem un tríptic amb la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a les festes nadalenques i per a la carta als Reis. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup classe o de l’infant, ja sap el que els hi convé.

A sota del títol, trobareu el nom de l’autor i l’editorial. Si heu anat seguint aquest blog, veureu que n’hi ha alguns que ja els hem comentat en els darrers mesos.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Hänsel i Gretel
Jacob i Wilhelm Grimm. Flamboyant

Vull aquest pastís
Simon Philip. Bruíxola

El meu avi
Émilie Chazerand. Corimbo

La Gala i el Pelut al circ
Marc Clamens. Combel

Un final inesperat
Jérôme Camil. Tramuntana

¡Blas!
Elena Hormiga. Apila

De pressa, de pressa!
Clotilde Perrin. Joventut

Dins l’ou
Emma Lidia Squillari. Kalandraka

Els colors de la natura
Magdalena Konecna. Cossetània

Truman
Jean Reidy. EntreDos

Cicle Inicial

El primer cas
Ulf Nilssson. Viena

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento
Juan Feliu Sastre. Takatuka

La meva Guia, el meu Capità
Gonzalo Moure. Kalandraka

Perdut a la ciutat
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Llegendes del pati (Campions del mon)
El hematocrítico. Barcanova

En Gripau i en Gripere són amics
Arnold Lobel. EntreDos

Tres llàgrimes
Ricardo Alcántara. Baula

Què construirem. Plans per a un futur junts.
Oliver Jeffers. Andana

Els capibares
Alfredo Soderguit. Ekaré

Chloe i el lleó
Mac Barnett. Tramuntana


Cicle Mitjà

Capgirat
Alba Dalmau. Bindi Books

Història de l’art en 21 gats
Diana Vowles i Joceliyn Norbury. Mediterrània

Ubú
Jérôme Ruillier. Joventut

La lluna no és de ningú
Tohby Riddle. Babulinka

Gos pudent. Bon Nadal!
Colas Gutman. Blackie Books

En peligro de extinción
Nono Granero. Ekaré

El món és casa meva
Maïa Brami. Zahorí books

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Amb calma. 50 històries naturals
Rachel Williams. Famboyant

L’arquitecte i l’arbre
Thibaud Rassat. Coco books

Cicle Superior

Pippi Calcesllargues
Astrid Lindgren. Kókinos

Plasticus marítimus, una especie invasora
Ana Pêgo, Isabel Minhós. Kalandraka

Destellos
Jen Wang. Sapristi

Jefferson
Jean-Claude Mourlevat. Nórdica

El peix número 14
Jennifer L. Holm. Viena

A través
Tom Haugomat. AH Pípala

Les històries del llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

El dia de las ballenas
Cornelius. Océano travesía

Las Varamillas
Camille Jourdy. Astronave

La meva troballa
Silvia Vecchini. Tramuntana