Menores máis maiores, una experiencia lectora intergeneracional

Álbumes ilustrados que acercan generaciones
En el número de marzo de la revista AULA, Pilar Férriz explica una experiencia de comunicación entre los alumnos de la escuela Ceip Apóstolo Santiago, de Santiago de Compostela, y los abuelos de la residencia Porta do Camiño. Todos ellos formaron parte de una actividad enmarcada en el programa Lecer Activo de la Conselleria de Política Social de la Xunta de Galicia en colaboración con la editorial OQO.
Según cuenta Pilar «OQO editora es un proyecto editorial, especializado en literatura infantil y juvenil, concretamente en álbum ilustrado que desde sus inicios, ha promovido la lectura mediante talleres de creatividad plástica, audiovisual o de escritura realizados en las aulas, las librerías, las bibliotecas o los salones del libro tanto a nivel nacional como internacional»

Y nos cuenta una práctica que acerca generaciones. La llaman Menores máis maiores e intenta potenciar las relaciones intergeneracionales combinando tradición y tecnología. Así, pequeños y mayores estrechan lazos y comparten experiencias para crear juntos un corto de animación a partir del cuento El abuelo de Zulaimar.
La experiencia y como la llevaron a cabo está perfectamente explicada en la revista pero si se quiere consultar todo el material gráfico y una explicación más pormenorizada de la práctica, vale mucho la pena entrar en http://maiores.oqo.es/ y disfrutar de la experiencia.

El artículo también está disponible en catalán en la revista GUIX del mes de marzo.

 

Dia Internacional del Llibre Infantil 2017

Com cada any, des del 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per tal de promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.
Aquest any el missatge i el cartell són obra de dos autors russos. El text és de Sergei Makhotin i la il·lustració de Mikhaïl Fedorov. La traducció al català és d’en Jordi Ferré i Ybarz.

dili_cat
FEM-NOS GRANS AMB ELS LLIBRES!
En la més tendra infància m’agradava construir casetes amb blocs i tot tipus de joguines. Sovint feia servir de teulada un llibre infantil il·lustrat. En somnis, entrava a la casa, m’estirava al llit fet amb capses de mistos o contemplava els núvols o el cel estrellat, tot depenia de la imatge que m’agradés més.
Instintivament, vaig seguir la llei de vida de tot infant, que busca inventar-se un ambient còmode i segur. I un llibre infantil va ser fonamental per aconseguir-ho.
Després em vaig fer gran i vaig aprendre a llegir, i en la meva imaginació el llibre va començar a assemblar-se més a una papallona, o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les pàgines del llibre semblaven ales, i feien una mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat a l’ampit de la finestra, volgués sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El vaig agafar, me’l vaig començar a llegir i el llibre es va tranquil·litzar. Després el vaig seguir a través d’altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s’anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de què tracta, et resisteixes a la temptació d’obrir-lo per l’última pàgina, i quina bona olor que fa! La seva olor no es pot descompondre: tinta, pega… no, no es pot! Té una aroma especial de llibre, excitant i única. Les puntes d’algunes pàgines s’enganxen com si el llibre encara no s’hagués despertat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el món que t’envolta es va complicant. T’enfrontes a qüestions que fins i tot un adult és incapaç de resoldre. Així i tot, és convenient poder compartir els dubtes i els secrets amb algú. I aquí és quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sembla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s’hi enfronta amb dignitat. I un altre personatge no se t’assembla en res, però vols que sigui el teu model, t’agradaria ser tan valent i enginyós com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: «No m’agrada llegir!» No me’ls crec. Segur que mengen gelats, juguen i miren pel·lícules molt interessants. En altres paraules, els agrada divertir-se. I llegir no és tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat, sinó que en primer lloc és un gran plaer.
I és amb aquesta intenció que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!

Si us hi voleu adherir ho podeu fer des del web de l’OEPLI (organización española para el libro infantil y juvenil)

descarga

les arrugues de l’àvia (Simona Ciraolo)

les-arrugues-de-laviaLlibres que parlen dels avis i les àvies n’hi ha un bon grapat. Alguns tracten la malaltia de l’Alzheimer i d’altres sobre la mort i el dol que suposa per a la família. Són llibres necessaris que ens ajuden a plantejar situacions delicades. En canvi, llibres que parlin de la saviesa que suposa l’edat, de les experiències i/o dels amors viscuts durant tota la vida, no n’hi ha tants.
«Les arrugues de l’àvia» explora aquesta idea partint de la conversa d’una nena que sent curiositat per les arrugues de la cara i li pregunta si li molesten. És l’inici d’un diàleg en que la nena descobrirà que cada arruga és un record: n’hi ha que recorden dies feliços, altres dies tristos, però totes i cadascuna representen com és de bonica la vida.
Aquest llibre és commovedor i ens vol recordar que la vellesa pot ser quelcom molt valuós.
Pintat amb suaus tons pastels es mostra un viatge per temps en que a cada pàgina trobem un emotiu record.

Les imatges (les dels records) van sense text i és d’agrair perquè no es necessita. Són memòries d’un dia de primavera, d’un picnic a la platja, de la nit que l’àvia va conèixer l’avi, etc. Són preguntes que aboquen a la darrera:
—Àvia, et recordes de la primera vegada que em vas veure?
I en la imatge veiem l’avia com somriu i com se li entén tot.
Un llibre molt bonic, des de la portada, passant per les guardes i un llom increïble, fins a la qualitat del paper. Segur que us podrà servir per encetar altres històries relacionades amb les vostres arrugues o les dels vostres familiars, arrugues que també amaguen misteris, somriures i alguna que altra tristor.

arrugues2
Les dades:
Títol: Les arrugues de l’àvia
Autora: Simona Ciraolo
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Edat recomanada: A partir de 5 anys
Pàgines: 40
Primera edició: novembre 2016

arrugues2

arrugues3

guardes

Presentació d’Un llop com cal

portada-llopDimarts 28 de febrer es va presentar a la llibreria Jaimes «Un llop com cal» d’en Joaquim Carbó.
A la trobada, molt animada, en Ramón Besora va explicar anècdotes viscudes amb en Carbó i els seus llibres, especialment les referides a «La casa sota la sorra» i el muntatge espectacular que van fer amb 400 alumnes de tot Catalunya, fa un grapat d’anys, i altres aventures. El record de totes les vivències compartides anava al cas perquè «Un llop com cal» va ser escrit fa quaranta anys i publicat en format més auster per laCaixa. Ara, el que han fer els de Nandibú ha estat una revisió i actualització per millorar-ho, cosa que aconsegueixen amb les il·lustracions d’en Pedro Rodríguez. En Pedro, també present a la sala, va explicar les dificultats per trobar el punt exacte per donar-li forma al llop vegetarià i també quin és el seu mètode de treball habitual.

dsc06812

Ramon Besora presenta el llibre

dsc06816

Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez

dsc06819

Aspecte de la sala. A les parets les il·lustracions originals del conte

Tot plegat, més que una presentació, va ser una lliçó d’història de la literatura infantil en català, amb referències a congressos, maneres de fer, experiències, etc.
S’agraeixen aquest tipus de presentacions en que es parla més enllà del llibre en concret —recordeu l’inefable Umbral— i no hi ha pressa per acabar.
Un llop com cal explica l’aventura d’un llop, fill d’una lloba de molt bona família del Pirineu, que s’escapa del jardí de la casa de ciutat on viu i on va néixer perquè sa mare va ser capturada fa anys i se’n va cap a la muntanya, a la recerca de la llibertat.
L’exposició de les il·lustracions originals del conte hi serà a la llibreria durant els propers quinze dies per si les voleu veure (o comprar).

Les dades:
Títol: Un llop com cal
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Pedro Rodríguez
Editorial: Pagès (segell Nandibú)
48 pàgines
Edat recomanada: Cicle mitjà

 

Hija única (Guojing)

dsc06784Hija única és una novel·la gràfica basada (en part) en fets reals. Ens ho explica l’autora il·lustradora xinesa Guojing en una nota al principi que és l’únic text que trobarem en el llibre. Segons conta, la seva infantesa va ser molt solitària ja que va néixer a la Xina, l’any 1980, sota la política del fill únic. Explica que els seus pares treballaven i que sovint es cuidava d’ella la seva àvia, encara que de vegades també es quedava sola: «Aquesta experiència era comuna en moltes famílies en aquell moment» —diu— «Jo pertanyia a una generació de nens i nenes que estàvem molt sols»
Als 6 anys, el pare de la Guojing la va pujar en un autobús perquè anés tota sola a casa de l’àvia i es va adormir. Quan es va despertar, l’autobús estava gairebé buit, ella va baixar en estat de pànic, i mentre seguia el carrer per on passava els cables de l’autobús elèctric va trobar un carrer conegut que la va portar a casa de l’àvia. Va arribar tres hores tard.
La novel·la no té text i, a part de la història que ens ha explicat l’autora, trobem diverses capes o nivells de lectura. Hi ha detalls que anticipen el que passarà, unes pàgines del principi on es veu la nena a casa seva però emmarcada en dotze petites vinyetes que fan la sensació de tancament, de presó, i les pàgines més oníriques del viatge que fa dalt dels núvols amb els amics que troba pel camí, quan la nena s’aventura per la neu i es troba en un bosc on ningú pot escoltar els seus crits.

dsc06785 dsc06787 dsc06790

En aquell moment, mentre es neteja les llàgrimes, un cérvol majestuós apareix i l’acompanya a una mena de santuari situat dalt dels núvols. En aquest regne misteriós descobreixen una cria d’ós polar i els tres comparteixen una meravellosa aventura arribant fins i tot a entrar a l’interior d’una balena, recordant Jonàs o Pinotxo.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

hija2
Paral·lelament, els pares han tornat a casa i després de veure la nota que la nena els ha deixat, comencen la seva recerca i la trobada que es produirà al final del llibre.
Els dibuixos estan fets amb carbó, amb tons grisos que imiten molt bé la sensació d’hivern i de pobresa, i també suggereixen la suavitat dels núvols i l’escalfor de la proximitat del cérvol.
Les il·lustracions en tons sèpia, molt elegants i plenes de detalls, on es mescla la realitat amb l’encanteri, la imaginació i la sorpresa, ajuden a que el llibre provoqui impacte per la història en si i perquè ens recorda que tots, en algun moment o altre, ens hem sentit sols.
Recomanable per a edats entre 5 i 9 anys.

Dades:

Títol: HIJA ÚNICA
Autora-il·lustradora: Guojing
Editorial: Pastel de luna
Any: 2016

El booktrailer:

 

Un camí de flors (JonArno Lawson i Sydney Smith)

dsc06776Un camí de flors és un àlbum il·lustrat sense paraules que explica la història d’una nena que va camí de casa  amb un pare despistat amb el telèfon mòbil. La nena, una Caputxeta contemporània caminant pel bosc urbà, s’hi fixa en tot: un home tatuat, una dona que va dins d’un taxi, i sobretot les flors que broten a qualsevol lloc de la ciutat grisa, com les dents de lleó que cull als peus d’un pal de la llum on algú ha fermat la bicicleta. Mentre van caminant la nena troba altres flors fins que arriba a fer un ram. A la segona part del llibre les flors que la noia ha collit seran un regal. Com podem llegir a les úniques paraules que hi ha (a la contraportada) «cada flor es converteix en un regal que obre un camí a la tendresa enmig de la indiferència de la ciutat», i veiem com li fa un regal silenciós a un sense-sostre que dorm en un banc del parc, a un ocell mort, al gos d’un veí i finalment a la seva mare i als seus dos germans.

flors3Hi ha una escena final preciosa en que la nena es fica una flor silvestre darrere de l’orella, representant el mateix gest que fa el pare quan parla amb el telèfon mòbil.
La història la va pensar l’autor mentre passejava amb una de les seves filles i és talment com ho veiem en el llibre.

dsc06778 flors1

flors2

En paraules del propi Lawson:
«La història d’Un camí de flors va evolucionar directament d’un passeig que vaig fer amb la meva filla, Sophie, sortint de la seva classe d’art fins a la nostra casa, a Arlington. Fins i tot recordo la data exacta, el 18 de juny del 2008.
Sophie tenia set anys en aquell moment. El meu fill Jojo, nascut feia dos dies, i el meu fill mitjà, Ashey, de quatre anys, eren a casa amb la meva dona, Amy. Jo volia tornar ràpidament, vaig buscar un taxi, però no vaig aconseguir parar-ne cap i llavors vam anar caminant. Jo caminava de pressa, sense parar atenció a Sophie i al que estava fent. Els carrers semblaven grisos i lletjos. Tot d’una em vaig adonar que la Sophie collia flors —les diminutes flors que treuen el cap a través de les esquerdes de ciment, males herbes, dents de lleó, trèvols i altres- i estava cantant. Quan vam arribar a casa, en va posar al barret d’en Jojo i als demés, com en el llibre. Em va semblar molt simbòlic: la Sophie a la recerca de color en un món gris, i després donant el que havia trobat. Em vaig adonar que seria un bell llibre, sense paraules, amb trossos de edifici de color enmig d’un món negre, blanc i gris.»

dsc06780

Sovint em pregunto com s’ho fan els autors de llibres sense text per transmetre la seva idea. Molts dels llibres que no porten text solen anar signats per una sola persona però en aquest cas consta l’autor del text (inexistent) i l’il·lustrador.

dsc06781 dsc06782Segons expliquen en JonArno Lawson i en Sydney Smith, la historia concebuda pel primer va ser explicada i també dibuixada com si fos un guió cinematogràfic i es va ajudar de fotografies dels carrers per on solen passejar. Amb aquestes indicacions, l’il·lustrador ha fet una meravella amb un ús espectacular de les perspectives que, juntament amb l’ús del color i una tècnica brillant fa que el conte ens transmeti emocions fortes.
Quan ens preguntem perquè ens agrada un llibre, sempre diem que és perquè «ens diu algo», «ens emociona», «ens fa pensar», «ens recorda a…», «pel seu simbolisme», etc. i aquest conte ho aplega tot.
Un bon llibre per posar en mans dels infants perquè entenguin com va això de la perspectiva, del color, de les emocions, dels detalls que els adults no veuen.
La història és creïble, la ciutat és creïble, (ni massa neta ni massa bruta), el to és tranquil, la nena caminant sempre cap a la dreta ens ajuda a avançar en la lectura. Un llibre per explicar i disfrutar.

flors4

Dades:

UN CAMÍ DE FLORS
Autor: JonArno Lawson
Il·lustrador: Sydney Smith
Editorial: Libros del zorro rojo
Any edició: 2017
Pàgines:32

El booktrailer:

Tardes de Altamira

altamira

20170222_200225

Un moment de l’explicació de l’Arianna

L’editorial Ekaré ha iniciat un cicle de trobades molt interessants. Les han anomenat «Tardes de Altamira» en record al barri veneçolà on va començar el seu projecte editorial. La primera de les trobades programades va ser a càrrec de l’Arianna Squilloni i l’Anna Castagnoli que ens van explicar la seva experiència com a jurat d’una de les fires més potents que hi ha ara mateix en el món de la il·lustració, la Fira de Bologna. Ambdues, en diferents anys, han participat en la tria de les millors il·lustracions, les que marquen tendència. Ens van explicar les dificultats de posar-se d’acord persones de diferents àmbits del món artístic per trobar criteris comuns i ho van exemplificar amb quantitat d’imatges sobre les que anaven explicant el què i el perquè de cadascuna d’elles.
Vaig marxar amb una sensació de no saber gaire res del que es cou arreu del món de la il·lustració però em vaig quedar amb un munt d’idees que m’han fet reflexionar molt aquests dies.
Estic content d’haver assistit de la trobada i us recomano que us ho apunteu a l’agenda. La propera (sempre el darrer dimecres de mes) serà a càrrec de la Teresa Duran, coneguda per tots nosaltres i que ens ajudarà a mirar amb uns altres ulls els àlbums il·lustrats, amanit com sempre fa amb un munt d’anècdotes.

Si disposeu d’una estona i teniu ganes de reviure la primera trobada ho podeu fer clicant a l’enllaç següent, que és la transmissió que es va fer en directe mitjançant l’aplicació Facebook Live:
https://www.facebook.com/EdicionesEkare/videos/1375891639142289/

altamira1

Entrada al local d’Ekaré

altamira3

Il·lustració extreta del facebook d’Ekaré