«Faristol», la revista del llibre infantil i juvenil per estar ben informats

Els quioscos on anem a comprar els diaris semblen basars. Hi trobes de tot (joguines, llaminadures, cromos, recepció de paquets, etc.) i algun diari (pocs). Si vas tard et quedes sense. En canvi de revistes n’hi ha de tota mena: de viatges, de cuina, d’història, d’esoterisme, esportives, etc., del que vulguis.

De revistes, en compro poques, perquè les que m’interessen m’arriben per subscripció.

Les revistes es llegexien d’una altra manera, diferent a les novel·les. Mires l’índex, tries l’article que més t’atrau (pel títol o el contingut) i després el llegeixes, el subratlles o no, i quan acabes tanques la revista i l’aparques per llegir un altre dia un altre article. Bé, així és com ho faig.

Algunes revistes les conservo, però la majoria acaben al contenidor blau.

De les que conservo, voldria comentar la “Faristol”. Surt cada trimestre, quatre números l’any. M’agrada que la primera part sigui un monogràfic sobre un tema de literatura infantil i juvenil.

He acabat de llegir la darrera que va arribar a casa al desembre, fa més d’un mes. Està dedicada a Robert Louis Stevenson, l’escriptor de la gran aventura “L’illa del tresor” i els seus personatges mítics (Jim Hawkins, John Silver, John Trelawney, el capità Smollett).

Molt bona feina del consell de redacció que cuida i està amatent als detalls del text, la composició i el tipus de paper per fer una revista bonica, delicada, que convida a llegir (i rellegir) i sobretot a conservar-la.

En aquest número 102, l’Arantxa Bea, la directora, escriu:

Aprofitant que enguany es compleixen els cent setanta-cinc anys del naixement de Robert Louis Stevenson, dediquem el dossier als clàssics de l’aventura —i als contemporanis que tal volta esdevindran clàssics— perquè, rere el rum-rum dels que advoquen per cancel·lar obres per motius tan espuris i anacrònics com que potser contenen ideologia imperialista, sexista o racista —les idees polítiques, allò més superficial d’un escriptor, adverteix Borges—, existeix una multitud de lectors que reconeixen la grandesa d’El Casalot, de Kim o de L’illa del tresor.
Com recorda Italo Calvino, els clàssics no es lligen per deure o per respecte, sinó solament per amor i, per tant, llegir-los no serveix per a res. Però tot seguit, l’italià recorda unes paraules de Cioran sobre Sòcrates: mentre li preparaven la cicuta, el filòsof aprenia una ària per a flauta. «De què li servirà?», li preguntaren, i ell respongué: «Per saber-la abans de morir».

Molt interessant l’entrevista a en Toni Galmés: la llibertat creativa d’un il·lustrador.

Al web de l’Ibbycat trobareu més informació:
https://www.ibbycat.cat/publicacions/faristol/

Tertúlia clandestina #21: «Cuando la noche cae en la cueva»

Isaac Bashevis Singer, autor guardonat amb el Nobel de literatura el 1978 va escriure també alguns contes infantils. En un dels contes s’explica la vida i viatges d’en Neftalí i allà vaig llegir aquest breu però aclaridor diàleg:

—Què fan aquests nens sense llibres de contes? ―va preguntar Neftalí.
I Reb Zebulun contestà:
—S’han d’espavilar tots sols. Els contes no són com el pa. Es pot viure sense ells.
—Jo no en podria viure sense ―va dir Neftalí.

Ai, els contes! Que faríem sense ells? Sense les persones que ens els expliquen? Com la mare d’en Neftalí que cada nit li explicava històries al seu fill, com els amics del barri amb qui, de petits, ens asseiem en un petit mur que hi havia a la cantonada del carrer Galvany amb Joan Maragall i ens contàvem les aventis que havíem llegit als tebeos o, com explicà en Carles Cano, l’autor valencià.

En Carles recorda que en els anys de la seva infantesa i joventut, una de les seves diversions era anar al cinema els diumenges. Sessió doble i No-Do. L’endemà, a l’escola, els companys li reclamaven que expliqués la pel·lícula. S’asseien al seu voltant i amb el suport dels seus gestos dramàtics, les onomatopeies, els silencis que creaven tensió i els diàlegs que s’inventava els feia viure i imaginar les aventures del genet solitari, les lluites del setè de cavalleria amb els indis sioux o com en Humphrey Bogart i la Katharine Hepburn, descendien riu avall a través de la selva.

El conte és un art que ve de lluny. Antigament els narradors anaven per les places dels pobles escampant les seves paraules carregades de mites, coneixements i somnis. Eren els cronistes dels arquetips, els qui donaven sentit psicològic a les creences, costums i rituals de la vida.

L’emoció que provoca escoltar un conte, sentir el so d’unes paraules dites cara a cara, d’unes paraules vives farcides de repeticions, de ritme, de simetries, d’embarbussaments, de fórmules lingüístiques, de misteris, de somnis, fa que l’infant que les escolta se senti lliure, actiu, pertanyent a una mateixa comunitat d’oïdors.

Els contes també són literatura, literatura oral.

La propera tertúlia Clandestina la dedicarem a parlar de contes, però incidirem en els contes escrits per autors mítics com Leo Lionni, Chris Van Alsburg, Roberto Innocenti, Arnold Lobel, Maurcie Sendak, Astrid Lindgren, Michael Rosen, Roald Dhal i altres grans autors que ens han deixat obres immortals.

Com ho farem? De la millor manera possible. Ens acompanyaran dues persones que dediquen la seva vida a voltar per escoles, pobles, teatres i biblioteques, contant històries com si fossin joglars medievals. El seu territori principal és Andalusia, d’on són ells, però també han tingut la sort de poder narrar a altres regions de la península. Hem aconseguit que facin una aturada en el seu tour per explicar-nos les seves vivències i, de passada, contar-nos i cantar-nos algun relat.

No cal ni dir-ho que serà una tertúlia divertida i amb un punt de nostàlgia.

No podem explicar més, perquè aquesta és la gràcia de les “clandestines”, que no sabeu qui vindrà.

Les dades de la Tertúlia Clandestina #21 «Cuando la noche cae en la cueva»

Data: divendres, 20 de febrer de 2026
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h aproximadament.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça:
Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08901 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (Línia 1, la vermella) es troba a cent metres de l’Espai
La Contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: Colorin Colorado

Dia Escolar de la No-violència i la Pau

Demà, 30 de gener, se celebra a les escoles el Dia Escolar de la No-violència i la Pau.

Una bona manera de recordar-ho és explicant contes o llegir relats que ens facin pensar. Alguns que són ideals per explicar i comentar són aquests:

Per a cicle inicial:

Per a cicle mitjà:

per a cicle superior:

La jornada que té com a objectius:
Sensibilitzar que la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles.
Conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels drets humans.
Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada.
Compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau

Us comparteixo un dels contes que trobareu a “Sota la pluja”, un llibre adreçat a infants i joves entre deu i catorze anys. Són històries breus que ens serveixen per reflexionar i ens obren la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, allunyats dels postulats neoliberals i convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.

L’HARMÒNICA

En Nikolai feia hores que caminava pel bosc. Estava perdut i cansat. S’havia separat de la seva patrulla en sentir els helicòpters enemics sobrevolant el lloc on havien acampat. Ara no sabia on anar, no coneixia la zona i estava afamat.

Es va asseure al peu d’un bedoll i va deixar el fusell repenjat al tronc. Va posar la mà a la butxaca de la jaqueta i va treure l’harmònica que li havia regalat el seu avi feia vint anys, quan el van admetre a l’escola de música de Grozni. Tenia només set anys però ja sabia que, de gran, seria músic. Va aprendre a tocar el violí, la seva passió i era un concertista reconegut arreu del món, malgrat la seva joventut.

Ara es trobava enmig d’una guerra absurda, com totes les guerres, lluitant per no sabia ben bé què, disparant als seus veïns desconeguts i esperant el moment que una bala perduda es creués en el seu camí.

Va agafar l’harmònica, la va netejar i se la va posar als llavis. Inspirà i bufà suaument una de les melodies populars txetxenes del gran compositor Alimsultanov, mort no feia gaire en circumstàncies misterioses.

—Maleïdes guerres! —va pensar, mentre l’emoció de les notes de la seva harmònica el feien plorar. Va sanglotar i es va aturar.
No va sentir les passes silencioses que s’atansaven pel darrera. No va veure a en Viktor, el soldat enemic que combatia a l’altre bàndol i que en aquell moment apuntava directament al clatell d’en Nikolai.

En Nikolai es va eixugar les llàgrimes i va tornar a tocar. Va triar el quart moviment de la Novena Simfonia de Beethoven, l’«Himne a l’alegria». Mi, mi, fa, sol, sol, fa, mi, re, do, do, re, mi, mi,…

En Viktor s’aturà i va treure el dit del gatell. Coneixia la peça, l’havia tocada amb el trombó, al seu poble, quan formava part de la fanfàrria que animava els diumenges i els dies de festa.

Com pot ser? —es va preguntar— Algú que toca tan bé, algú que estima la música, ha de ser bona persona, segur.
Han passat els anys. La guerra va acabar. En Nikolai i en Viktor ara són amics i toquen junts en una petita orquestra de carrer. Sovint recorden el dia que es van conèixer, el dia que es van saludar allà en mig del bosc i es van prometre que quan acabés la guerra es buscarien i tocarien junts.

Els darrers anys hem vist l’abast de la invasió d’Ucraïna, i les seves conseqüències. El relat de “L’harmònica” va ser escrit molt abans i feia referència a la Primera Guerra de Txetxènia, un conflicte que esclatà quan l’exèrcit rus envaí Txetxènia el 1994, amb la finalitat de controlar un territori que des del 1991 gaudia de l’autoproclamada República Txetxena.
Malgrat les forces russes desplegaren un operatiu més gran, amb una enorme superioritat en nombre d’homes, armament i mitjans aeris, van ser incapaces de controlar la totalitat del territori txetxè, especialment el muntanyós. L’agost de 1996 es va signar l’acord de pau.
A més a més de la Guerra Txetxena, hi ha altres escenaris de conflicte oblidats a les fronteres de Rússia que ajuden a explicar el que està passat a Ucraïna. Un bon exercici és fer una recerca dels conflictes de Transnístria, de l’Alt Karabakh, d’Abkhàzia i d’Ossètia del Sud i les bessones del Donbass.

«Ai, renoi!» a L’Ofici d’educar

Dilluns passat vam presentar aquest àlbum il·lustrat perfecte per a a les primeres edats. Té protagonistes animals, imatges clares, format generós, repeticions, música, poesia, sorpresa i una estructura clara (inici, conflictes, final feliç). També xucla de la tradició anglesa, del nonsense d’Alicia en terra de meravelles.

L’argument és senzill. Es tracta d’un noi que va a fer unes compres. A cada botiga on va, demana una cosa diferent (unes pastanagues, un barret, un abric, un pastís, etc.) i es crea una certa confusió perquè li ofereixen un animal.

Aquest embolic fa riure força als infants. És una mena de joc perquè han d’imaginar quin animal li ofereixen amb les pistes que ajuden a identificar-lo.

Destaco la sorpresa final quan, truquen a la porta, després dels descontrol que s’organitza amb totes les bèsties i veiem el nen obrin la porta que és com si nosaltres passéssim pàgina i llavors, ai! renoi!… Quin descans i quina tornada a la normalitat!

És un àlbum que convida a compartir, a ser amables, a cuidar-nos, a riure, a recordar, a rimar, etc.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Ekaré.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «Ai, renoi!» és:

Quin animal li donen al protagonista quan va a comprar pastanagues?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 1 de febrer.

La guanyadora del llibre «El Jim i la Janis» és la Bet Solà. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/ai-renoi-de-michael-rosen-i-helen-oxenbury/audio/1268071/

Els contes a l’escola. Tres masterclass a docents.cat

Per diferents circumstàncies, feia mesos que no coincidia amb la Nati Bergadà i la bona gent de docents.cat per gravar experiències. Aquesta setmana, han pujat al seu web les tres masterclass que tracten sobre la oralitat i els contes.

La primera és “Perquè es important explicar contes a l’aula o a la biblioteca escolar?”

En aquesta reflexionem i posem exemples per entendre el valor educatiu dels contes i a integrar-los de manera conscient en el dia a dia de l’aula.

Escoltar contes activa la imaginació, el pensament i les emocions dels infants, i la paraula dita crea vincles i sentit de pertinença a la comunitat escolar.

per veure una mostra breu de la masterclass, clica a:

https://docents.cat/masterclass/per-que-es-important-explicar-contes-a-aula/?utm_campaign=docents&utm_medium=email&utm_source=acumbamail

La segona: “Què és un conte i quin és el seu origen?”

En aquesta aprofundim en la definició de conte, per què continua tenint sentit explicar-los i per què es mantenen vius al llarg del temps.

Expliquem quin és el significat dels contes i el seu potencial educatiu. També posem en valor la relectura dels contes en diferents edats, permetent que cada infant hi descobreixi nous significats segons el moment vital.

Una mostra:
https://docents.cat/masterclass/que-es-un-conte-i-quin-es-el-seu-origen/?utm_campaign=docents&utm_medium=email&utm_source=acumbamail

I la tercera: “Quin tipus de contes podem explicar”

Aquí parlem dels diferents tipus de contes que podem explicar a l’escola: faules, rondalles, llegendes, mitologies, facècies, etc.

Oferim idees per triar contes segons l’edat, el moment i la intenció educativa. També parlem de com actualitzar relats clàssics.

Mostra:
https://docents.cat/masterclass/quins-tipus-de-contes-podem-explicar/?utm_campaign=docents&utm_medium=email&utm_source=acumbamail

Agraeixo l’oportunitat de poder explicar el que he experimentat a l’escola. La feina que fan a docents.cat és entusiasta i molt professional. Gràcies, Nati. Gràcies, Pol.

Lisou, el primer volum de «Quan cau la nit»

Lisou és còmic que narra la història d’una nena d’11 anys durant els horrors de la Segona Guerra Mundial. És el primer volum d’una sèrie dividia en dues parts. L’autora, la Marion Achard, explica en cadascun dels volums la història de les seves dues ties àvies, la Lisou i la Mylaine, dues germanes.

Els fets se situen a finals del 1943, en un poble a prop de Grenoble. Allà hi viu la família Veil que amb l’arribada dels alemanys a aquella zona va haver de fugir i amagar-se en una masia abandonada que els havien deixat uns amics.

Allà van passar, amagats, tot l’hivern. Però les coses no van anar gaire bé perquè els alemanys, de mica en mica, es van fer amb el control de la zona i van començar a arrestar moltes famílies jueves. A la família Veil també els va tocar rebre. Un dia que els pares eren al poble, un cotxe es va aturar davant la casa i les deus germanes van veure com el futur els canviava. La Mylaine, la germana gran va ser deportada i la petita, la Lisou, va tenir més sort i va fugir, malgrat totes les peripècies que li va tocar viure.

Les deus germanes no es tornarien a veure durant molt de temps.

Aquest còmic explica la història des del punt de vista de Lisou, la germana petita, i ho podem anar seguint de manera curiosa perquè s’alternen les explicacions de la nena d’11 anys i la mateixa nena quan és una dona de 91 anys i recorda els fets i els explica a la seva neboda, la Marion Achard, autora del text.

El relat es llegeix molt bé i les il·lustracions d’en Toni Galmés, càlides i boniques, juntament amb el postfaci i els documents que s’adjunten al final del relat, fan d’aquesta còmic una obra que ens situa perfectament en una època fosca i terrible que convé no oblidar per tal que no es torni a repetir.

Encara no he llegit la segona part però imagino que serà més dura.

Lectura recomanada per a l’alumnat de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Quan cau la nit. Primer volum (Lisou)
Autora: Marion Achard
Il·lustrador: Toni Galmés
Traductora: Laura Obradors
Editorial: Astronave
Pàgines: 128
Barcelona, 2025

«Llupet», una història de supervivència i amistat

Bookolia és una editorial independent especialitzada en llibre il·lustrat. Tenen la seu a Madrid i, crec, forma part d’allò que anomenem “de garatge”, petites editorials que publiquen pocs llibres cada any, però molt cuidats.

En aquest blog n’hem parlat de tant en tant. Editorials com Akiara, Takatuka, BiraBiro, el Roure de Can Roca i altres que editen bons llibres però costa de veure’ls als aparador de les grans llibreries on acostumem a trobar llibres dels grans segells editorial. És el mercat.

Sortosament, tenim les llibreries de barri especialitzades en literatura infant i juvenil, i també disposem per estaral dia dels blogs, els pòdcasts i altres eines que formen part d’una altra mirada menys comercial.

«Llupet» té un subtítol curiós que diu: Basat en una més que probable història real.

Amb aquest títol ja ens apunta que ens anem a viure un relat que ens situa al Pleistocè i que va de llops. No estranya que predomini el color blanc de la neu. Un color que ens transmet sensació de fred. Si li ajuntem les peripècies d’un petit llobató que neix el novè d’un ventrada i no li serà fàcil créixer perquè la mare només té vuit mamelles, ja tenim la pista per albirar per on transcorre l’aventura.

El relat narra com la bandada, en plena glaciació, ha d’emprendre un viatge a la recerca de menjar, però el petit llobató no resisteix el ritme dels seus germans i queda perdut. Camina com pot i cau en un forat on possiblement trobarà el seu final. Tindrà sort i aquí començarà la segona part d’una història que ens portarà fins als nostres dies.

Un llibre cuitat, amb il·lustracions amb diferents plans que ajuden a trobar el ritme que requereix aquesta aventura. També hi ha algunes onomatopeies, línies cinètiques i un text breu que apunta alguns detalls que convé seguir.

Una àlbum il·lustrat bonic, amb un personatge, Llupet, que ens atrapa des de la primera pàgina.
Lectura recomanada per a cicle infantil i inicial.

Un bon llibre per a ser narrat a l’aula o la biblioteca escolar.

LES DADES:
Títol: Llupet. Basat en una més que probable història real
Autora: Sara Fernández
Il·lustradora: Sara Fernández

Traductora: Joana Morales
Editorial: Bookolia
Pàgines: 48
Madrid, 2025

«Un abric vermell», retalls de vida d’una família de modistes

Al primer capítol d’aquesta magnífica història, la narradora, una noia de dotze anys, ens explica que a la seva família les coneixen com «les Antonietes», perquè les quatre dones es diuen igual:

Antonieta (besàvia), Antonieta (àvia), Antonieta (mare) i Antonieta (filla), que soc jo. A casa, això no suposa cap problema perquè cadascuna es dirigeix a l’altra com a filla, mare, àvia o besàvia —segons el que toqui—, però fora de casa aquesta coincidència ens ha portat molts malentesos.

Viuen a Tossa de Mar i es dediquen a la moda, o més concretament, a sargir forats, eixamplar pantalons i tot allò que es pugui cosir. No sé si a prop de casa vostra hi ha algun local on facin “arreglos” de roba però, des de fa uns pocs anys, comencen a proliferar (no tant com les botigues que es dediquen a les ungles amb rètols en anglès —nails— que fa més modern) i em recorden temps reculats on a les cases els pegats per als genolls dels pantalons i els ous de fusta eren objectes quotidians.

El relat planteja que el dia de l’aniversari de l’Antonia més jove (fa dotze anys) rep com a regal un abric vermell que ha passat per totes les generacions d’Antònies de la família, sense saber quins misteri o quins poders màgics conté aquesta peça de vestir.

Aquest abric vermell la portarà viure situacions de les diferents èpoques que els van tocar viure a les seves familiars. Així, la noia, podrà entendre què va passar a Tossa de Mar quan l’Ava Gardner va estar rodant una pel·lícula, quan, a Barcelona, el jovent es manifestava per intentar aconseguir drets socials, o les preocupacions actuals pel canvi climàtic.

Bé, la història es segueix amb interès i ens porta a reflexions però hi ha un altre aspecte que sobresurt i és la capacitat de l’autora en crear imatges que ens fan riure, sobretot en les comparacions (més dur que la closca d’un pistatxo, per exemple).

Un relat ideal per llegir a l’escola, o en clubs de lectura, que posa en valor les figures femenines, les tradicions, les relacions familiars i les diferents èpoques històriques que mostren els canvis que s’han produït en els darrers anys.

Lectura recomanable per als alumnes de sisè de primària i primer cicle de l’ESO.

Les dades:
Títol: Un abric vermell
Autora: Alba Dalmau
Il·lustrador: Albert Arrayàs
Editorial: Bindi Books
Pàgines:
Barcelona, 2025

«A la sombra de un romance» la vida d’una dona avançada al seu temps

A la darrera tertúlia, vaig descobrir aquesta biografia que rescata el llegat de la Maria Goyri, figura clau en l’àmbit de la filologia, l’educació i el feminisme.

El llibre té un format deliciós, com un quadern d’aquells que usen els exploradors i aventurers, amb la goma que protegeix els fulls com si d’una Moleskine es tractés.

L’autor, l’Alejandro Pedregosa, relata moments significatius en la vida de la María Goyri: la seva infantesa a l’escola de la natura pel parc del Retiro, l’educació humanista i liberal rebuda a l’Asociación para la Enseñanza de la Mujer, la creació d’un centre de formació per a universitàries, la seva col·laboració amb la Institución Libre de Enseñanza, etc.

El relat explica que va ser una de les primeres dones llicenciades i doctores en Filosofia i Lletres, a més de dedicar la seva vida a la docència a la Residencia de Señoritas i al Colegio Estudio de Madrid, del qual va ser directora. Formant “equip” amb el seu marit, Ramón Menéndez Pidal, va crear un arxiu imprès i sonor per conservar les “joies del patrimoni oral” que atresora el Romancero.

Les il·lustracions de la Concha Pasamar ens remeten a l’època que va viure la María Goiry amb detalls molt cuidats dels vestuaris, objectes, paisatges, etc.

El llibre és una joia i quan acabeu de llegir-lo és molt probable que us vinguin ganes de tornar a llegir algun Romancero com el d’en Lorca, per exemple ( Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar y el caballo en la montaña.)

Lectura recomanada a partir de dotze anys.

Les dades:
Títol: A la sombra de un romance
Autor: Alejandro Pedragosa
Il·lustradora: Concha Pasamar
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 80
Pontevedra, 2025

Lectures per a cuidar el medi ambient

El fotògraf Pedro Armestre va escriure fa deu anys: La música vuela. Me encuentro a centímetros del piano y me invade. Se apodera de cada uno de nosotros. Ludovico continúa tocando y consigue parar el reloj del tiempo. Estamos en el Ártico.

Es referia a un concert únic que va organitzar Greenpeace per a cridar l’atenció i reclamar la protecció de l’Àrtic. El músic italià Ludovico Einaudi va tocar una peça composta especialment per a l’ocasió (Elegia per l’Àrtic) i ho va fer amb un piano de cua sobre una plataforma flotant al mig d’aquest oceà, davant de la glacera Wahlenbergbreen (a Svalbard, Noruega).

Tres anys després, el 2019 es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi climàtic i medi ambient. Aquell dia vam conèixer una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alertaven sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse. El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable. Han passat sis anys i els efectes de la inacció són manifestos.

Estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa més d’un grau la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Ai, els interessos econòmics!

Què podem fer a les escoles? Al nostre dia a dia?

Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc. Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.

El Canvi Climàtic està especificat a l’educació formal, concretament a la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, que indica, entre altres qüestions, que l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial inclou l’educació per a la transició ecològica, imprescindible per abordar l’emergència climàtica.

Una acció molt potent és la lectura de relats que s’aparten del pessimisme i eviten aprofundir en l’ecoansietat que es comença a notar en alguns alumnes. Apostar per mostrar la bellesa del planeta que ens acull i que hem de conservar perquè les generacions futures el puguin gaudir, apreciar i estimar més i millor que nosaltres.

Llibres que en parlen n’hi ha molts i de molt bons. Gràcies a la lectura podem entendre com funcionen les coses, com funciona el món. Amb Juli Verne vaig aprendre que la volta al món en vuitanta dies era possible i també que anant en direcció a la sortida del sol, cap a l’est, es guanya un dia; amb H G Wells vam imaginar viatges impossibles com els viatges en el temps i amb Tintin vam arribar a la Lluna molt abans que l’Apol·lo XI.

Demà presentem L’assaig “ODS para pequeños activistas” i parlarem d’accions que es poden fer a l’escola per entendre què està passant i presentarem molts dels llibres que referenciem. Serà una sessió a camí de la teoria i la pràctica i l’acabarem amb un joc.

La Mònica, la Laura, l’Imma i jo mateix estarem encantats de compartir l’estona amb les persones que vingueu.

Les dades:
Lloc: Biblioteca Josep Janés (l’Hospitalet)
Data: 15 de gener
Horari d’inici: 18:00 h
Hi haurà venda de llibres per part de la llibreria Llavors
Col·labora l’editorial Graó
Amb el suport del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet
Us hi esperem!