L’any 1966 es van publicar La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó, i El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas, dues de les obres més llegides de la literatura infantil i juvenil catalana.

Vaig tenir el privilegi d’entrevistar-los fa vint anys. Ens vam trobar als antics locals de l’editorial Graó i vam reflexionar sobre el que van significar, per a les escoles i per als infants i adolescents del nostre país, l’aparició de les seves novel·les i, de manera més general, recollir les seves valuoses opinions sobre com va evolucionar la literatura en català a partir de la dècada dels seixanta. D’aquella entrevista han passat vint anys.

D’El zoo d’en Pitus s’està parlant molt aquests dies perquè s’ha fet una versió en format còmic i la editorial La Galera ho està promocionant força. De “la casa sota la sorra” ja fa anys que vam gaudir el format còmic, amb il·lustracions d’en Josep M. Madorell.

En Sebastià Sorribes va morir el 1967 i em va afectar perquè quan ens veiem als locals de l’Associació de Mestres Rosa Senat, al carrer Còrsega, ens conversàvem i sempre, sempre, em feia riure.

Precisament, Sebastià Sorribes, juntament amb en Joaquim Carbó, l’Emili Teixidor, i en Josep Vallverdú va formar una mena de pòquer d’autors que a finals dels anys cinquanta van començar a publicar novel·les d’aventures en català per a infants i joves. Venien d’un anys foscos i grisos on el règim franquista prohibia escriure en català, llevat algun episodi bíblic i poca cosa més. Quan es va poder publicar, amb l’aparició de l’editorial La Galera i la revista Cavall Fort, “els quatre asos”— així els deien— van triar l’opció d’escriure per a un públic infantil. Les seves obres i les d’altres autors com la Maria Novell o en Gabriel Janer Manila, van ser molt celebrades i ben acollides. M’alegra molt que encara es llegeixin.

Us comparteixo l’entrevista que vam escriure a la revista GUIX en el seu dia.