«El sot», un lloc encantat per jugar i crear

Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.

Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.

Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.

Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.

La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.

Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.

M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.

Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.

Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.

LES DADES:
Títol: El sot
Autora: Emma AdBäge
Il·lustadora: Emma AdBäge
Traductora: Carolina Moreno
Editorial: entreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2022

«Viatges en trens de primera classe», un conte amb olor de menta i mandarina

Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:

«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…


En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.

També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.

Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.

De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:

La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.

L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?

Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.

Lectura per als nois i noies de l’ESO.

LES DADES:

  • Títol: Viatges en trens de primera classe
  • Autor: Dani Torrent
  • Il·lustrador: Dani Torrent
  • Editorial: Triqueta
  • Pàgines: 72
  • Vigo, 2022

«Cors de gofra» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’Ofici d’educar” vam parlar d’aquesta novel·la escrita per la Maria Parr, amb il·lustracions de Zuzanna Celej, publicada per Nórdica Libros, un llibre ple de sorpreses i aventures, divertit i molt premiat, ideal per a nens de cinquè, sisè i l’ESO.

Les aventures estan protagonitzades per dos nens que viuen en una cala noruega, en un entorn rural, tranquil i protegit.

El relat abasta des de la festa de la nit de Sant Joan d’un any fins al següent i tracta de les trapelleries i els esdeveniments més o menys quotidians ocorreguts en aquest període.

L’equilibri de caràcters està ben aconseguit, les aventures dels dos nens són emocionants i divertides, les reaccions de tots els personatges són versemblants i el relat està ben travat entre els episodis concrets i el desenvolupament de la vida de fons on s’emmarquen.

Com a cada programa, fem una pregunta fàcil per al concurs dels «Llibres per somiar». La d’aquest programa és:

Quin és el nom del noi protagonista de la història?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 9 d’octubre.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara Cervelló. Enhorabona!

Podeu sentir la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cors-de-gofra-de-maria-parr/audio/1147481/

En el mateix programa es va parlar de:

Dormir, missió impossible? Guia bàsica per adormir les criatures

Les dificultats per dormir dels infants són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries. Dels 4 als 6 mesos en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però hi ha molta variabilitat entre criatures i els despertars nocturns són constants.

Dormir és imprescindible pel seu efecte reparador.

És segura la pràctica del collit? Funcionen els mètodes d’ensinistrament del son? Com es pot sobreviure a la tortura de no dormir quan les criatures són petites?

Vam sentir els opinions de l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar, la Desiré Capataz, especialista en son infantil i creadora de l’Institut Duerme feliz, la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe, autora de “La ciencia del sueño infantil”, i el testimoni de Roger Escapa.

El podcast, aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/dormir-missio-impossible-guia-basica-per-dormir-les-criatures/audio/1147483/

Tertúlia clandestina #4: Els llibres més enllà dels llibres

Aviat farà un any que vam començar les activitats a l’Espai. El vam inaugurar el 24 d’octubre (dia de les biblioteques) de 2021 i per recordar-ho hem programat una nova «Tertúlia Clandestina», la quarta. Per qüestions logístiques, la celebració d’enguany la passem al dijous anterior, dia 20 d’octubre.

Ens acompanyarà una persona de verb fàcil, mirada amable i coneixements enciclopèdics sobre literatura infantil i juvenil i altres temes. De fet, l’hem convidat perquè ens parli des de la seva experiència en l’art de fer llibres diferents i per això la tertúlia es titula:

ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES
Creativitat, imaginació, pensament divergent…

Veurem els llibres com a objectes, amb formes més enllà del paral·lelepípede clàssic, que ens sorprendran i, enmig de la tertúlia, segur que sentirem referències a Jacques Carelman, a Tintin, a les galetes Birba, a les neules, a les joies, etc.

LES DADES:
Data: dijous, 20 d’octubre de 2022
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Contrasenya per accedir a l’Espai: «Peramola»

Us hi esperem!

El Chinki Plonki, la joguina de moda al pati de l’escola

Fa un parell anys van aparèixer el dos primers números de la col·lecció «Llegendes del patí». El primer es titula «La mitja hora dels herois».

El segon, «Campions del món», és el més divertit al meu parer perquè ens explica que els nens protagonistes de la sèrie juguen a «Fet i amagar» al pati de l’escola i apareix un personatge que fa més de trenta anys que està amagat i ho capgira tot.

A aquella història delirant —fa riure molt—, la va seguir la tercera «Viatge pels patis infinits» i també la quarta que és la que vull comentar, «Conspiració a l’ombra».

Aquesta conspiració comença un dia, a la mitja hora del pati, quan la Martina veu que tots els companys de classe tenen un Chinki Plonki, la joguina de moda.

Als patis de les escoles és una imatge recurrent i cíclica. Hi ha èpoques de jugar a la baldufa, a cromos, a la corda, etc. Sempre són petits artugis que hi caben a les butxaques, lluny de la mirada de la mestra. De fet, els Chinki Plonkis són uns estris estranys que tenen als infants força enganxats.

És així, sempre ha estat així. No fa gaire parlava amb una nena que col·leccionava cromos de Pokemon i no sabia com s’hi jugava, però com que tots els amics en tenien, doncs ella també…

La Martina, com que no té Chinki Plonkis se’n va a jugar tota sola als gronxadors i descobreix un personatge estrany que volta per allà. El segueix i descobreix una societat secreta, que pertany a la industria farmacèutica i que són els responsables —això ja ho sabem, perquè és una llegenda urbana— dels polls que cíclicament apareix al cap dels infants, dels refredats i altre accidents que succeeixen habitualment als patis. Són els qui “mouen els fils a l’ombra per obtenir tot el benefici que puguin dels nens i nenes del món!”.

«Llegendes del patí» és una sèrie de còmics força divertida i ben il·lustrada.

Per als infants de cicle inicial i mitjà.

Crec que aquests mesos, es faran algunes presentacions amb l’autor i, potser, també l’il·lustrador. Anirem informant.

LES DADES:
Títol: Conspiració a l’ombra
Autor: El Hematocrítico
Il·lustrador: Albert Monteys
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines:
Barcelona, 2022

A la recerca dels Iris!

Si sou d’anar d’excursió a la muntanya i us agrada fer bivac, segurament el que us explicaré no us sorprendrà. I sobretot, si heu fet nit per la zona del Pirineu, el lloc on es poden veure —amb una mica de sort, això sí— una mena d’animalons anomenats «Iris».

En Ramon Besora, que és un gran coneixedor de la fauna del Pirineu (i també de les tradicions antigues) ens explica que “Els iris són uns petits animals nocturns que habiten generalment en comunitat als afores de pobles d’alta muntanya on els cels, a la nit, s’omplen de lluna i són especialment lluminosos.”

En Ramon ho sap molt bé perquè ell n’ha vist i ha pogut explicar-ho a la Zuzanna Celej que, amb la traça i la paciència que té amb els pinzells, ha fet una representació plàstica precisa i preciosa perquè en gaudim tots plegats.

Es dóna la coincidència que estem entrant a la tardor, una de les millors èpoques per veure els Iris, i que el llibre acaba d’arribar a les llibreries, per a gaudi dels amants de les històries boniques.

Què més volem?
Una guia didàctica? La teniu si entreu al web de l’editorial Joventut o la podeu descarregar clicant al següent enllaç. https://www.editorialjuventud.es/ca/els-iris-9788426147820/

Una pel·lícula? La podreu veure aviat.

Una presentació? N’hi hauran vàries. La primera, a la nova llibreria «El Teler», al carrer de Sant Miquel, 3A, d’Esparreguera, l’11 de novembre de 2022.

També es farà una presentació a la llibreria «Lectors al tren!» de Rubí, el 18 de novembre. I n’hi haurà alguna més…

Estic agraït a en Ramon perquè ens ha permès col·laborar preparant la proposta didàctica. Tot han estat facilitats i bones recomanacions per fer una guia que creiem serà d’utilitat.

LES DADES:

Títol: Els Iris
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2022

«Al bosc»,  una mirada fotogràfica

«Al bosc» és un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga idees, pensaments de vida, que són d’agrair.

La primera és una mirada ecologista i ens presenta una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte dels uns amb els altres, netedat. Es la natura esplendorosa (“natura” és una paraula bonica) que ens convida a estimar-la.

La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. M’agraden els llibres on surten avis que no moren al final (no passa sovint, perquè hi ha com una tendència a invitar a la llagrimeta i quan apareix un avi, dius “ai, que ja sé com acabarà aquest home”)

La tercera és una mirada artística, una forma de mostrar-nos els personatges que demostra que l’autora sap el que es fa. Fixeu-vos en la portada i com amb aquesta imatge ens resum i ens ensenya de què va la cosa i per on transita el relat (la noia caminant cap a la dreta, convidant-nos a obrir el llibre i entrar al bosc, i el rectangle negre que envolta aquesta imatge i ens porta a pensar en les fotografies.)

La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. Està molt ben aconseguit el joc d’anomenar les diverses bestioles que hi viuen al bosc i amb aquest enfilall de substantius ens convida a buscar la seva representació gràfica. Genial.

La cinquena mirada va cap a “la topera”, una editorial de les que anomenem “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil i que publiquen obres diferents, sense pretensions d’alliçonar ni jugar a vendre emocions (molt de moda, actualment). Amb aquest «Al bosc» l’han clavat.

En resum, un llibre que permet moltes converses i que —pensant en clau escolar— agradarà molt als infants entre cinc i set anys.

Potser comprendreu millor de que va tot plegat si coneixeu l’autora. Un reportatge inspirador és el que li va fer ETB i que podeu veure clicant a:
https://www.eitb.eus/es/television/programas/eitb-kultura/videos/detalle/8016901/video-las-propuestas-ainara-azpiazu-axpi/

LES DADES:
Títol: Al bosc
Autora: Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Il·lustradora: : Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Traductor: Antonio Marín
Editorial: La topera
Pàgines: 40
Barcelona, 2021

Ressenya del llibre «Estudios sobre los hábitos de lectura»

La darrera frase de la novel·la de Stefan Zweig, Mendel el de los libros, (Acantilado, 2018) ens recorda que els llibres serveixen per unir les persones i així defensar-nos de l’inexorable revés de l’existència, que no és altra cosa que la fugacitat i l’oblit.

Aquesta idea d’unir les persones l’han expressada altres autors com Roald Dahl o C.S. Lewis i m’agrada perquè si som capaços de comunicar-nos, de compartir experiències, idees i coneixement podrem modificar alguns plantejaments arcaics sobre com els infants i joves afronten el seu creixement i com, amb il·lusió i compromís, hom esdevé un lector crític.

En realitat, aquest desig de compartir, d’avançar junts, d’equivocar-nos també, expressa la necessitat de comunicació que tenim les persones i així poder créixer i col·laborar en la gran aventura de viure més feliços.

He llegit amb interès aquest Estudios sobre los hábitos de lectura, imbuït pel desig de comparar els pensaments i les experiències que conec amb el que es cou en altres llocs de la península Ibèrica i de l’altra banda de l’Atlàntic. Volia reafirmar-me en la idea que la lectura és una eina capaç de canviar-nos per ser millors persones. El resultat ha quedat a mig camí.

Es tracta d’un llibre que recull vuit aportacions que provenen del Congrés celebrat a la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universitat de Saragossa, a Terol, durant els dies 24 i 25 de maig de 2021. El congrés va estar organitzat pel grup de recerca Educación, Cultura y Territorio de la Universitat d’Extremadura conjuntament amb el Campus de Teruel de la Universitat de Saragossa. Es presenten, a manera de catàleg, vuit capítols que analitzen la situació de la lectura en diferents llocs, amb nois i joves de diferents edats. És en aquesta diversitat d’enfocaments on ens perdem perquè no som capaços de trobar el fil que ho lligui tot plegat. El llibre es pot llegir començant per qualsevol capítol perquè, de fet, no hi ha gaire en comú entre ells.

Podeu llegir la ressenya sencera anant a: https://fima.ub.edu/edl/ca/estudios-sobre-los-habitos-de-lectura
o, també, entrant a l’apartat “Altres” de “Publicacions” que trobareu a la pestanya de la part superior d’aquests blog.

Agraeixo a l’Amadeu Pons i en Lluís Agustí la bona feina de difusió de tot el que té a veure amb la literatura mitjançant aquest blog tan ben parit i que té com a propòsit, entre altres, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món.

Els relats que el vent s’endugué

«Els relats que el vent s’endugué» són històries que s’escapen de les biblioteques de la ciutat i cada més es colen al «Diari de l’Hospitalet». Passen de mà, de boca a orella, de vegades descansen a la tauleta que hi ha al costat del sofà, circulen per la ciutat i ningú no sap on poden arribar perquè cada relat té el seu destinatari i segur que hi ha un lector que l’està esperant.

Abans d’ahir, 19 de setembre, vam iniciar una acció amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet. Cada mes, donarem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es podrà llegir en digital a lhdigital i també en format paper a les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat.

La idea és incloure un relat no gaire llarg, que formi part d’una sèrie d’escrits que es vagin guardant i col·leccionant. Aquest RELATS (poemes, cròniques urbanes, contes, notícies, etc.) escrits seran col·leccionables i als veïns que n’hagin llegit i guardat tres, se’ls oferirà la possibilitat d’anar-los a bescanviar per un adhesiu il·lustrat per la Màriam Ben Arab
(https://www.instagram.com/mariam_benarab/) amb la frase «Aquí hi viu una família lectora»

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc., i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit explicatiu del seu significat. I alguna altra sorpresa, també.

Quin és l’objectiu? Què aconseguirem? D’entrada, allò més necessari, que vagin a la biblioteca és un primer pas (un gran pas) i després, que s’afeccionen a llegir i a esperar el conte del mes següent. I si aconseguim que passin una bona estona, ja ho tindrem.


En síntesi, és això, albirar un futur on algun dia puguem escriure una bonica història que comenci dient que “a l’Hospitalet, ciutat lectora…”

El primer relat «el amor es sordo» és obra de la Vanessa Requena Fernández https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/vanessa-requena-fernandez

Podeu trobar més informació de la campanya si entreu al web de lhdigital:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

«El brou de llumins», a l’Ofici d’educar

A “L’ofici d’educar”, ahir vam presentar “El brou de llumins” de Patrice Michaud. Un àlbum il·lustrat per a nenes de 5 a 10 anys que explica la història del Lolo, un nen amb el superpoder de ser molt amable amb tothom. Un dia, el noi es troba un drac que té un problema, i amb el suport de la seva germana, ajudarà el drac a trobar la solució al seu problema. En vam parlar en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/08/24/el-brou-de-llumins-les-aventures-dun-nen-i-un-drac-a-la-recerca-del-foc-perdut/)
I, com sempre fem una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. És aquesta:

Quin és el problema que té el drac del llibre?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 25 de setembre.

La guanyadora del darrer concurs és la Sara, que s’emporta “Un estiu de luxe”. L’enhorabona!

Combatre el neofeixisme i l’extrema dreta des de l’escola

En el mateix programa vam poder sentir la veu del professor Enrique Javier Díez Gutiérrez, autor del llibre “Pedagogia antifascista” La seva conversa i les seves explicacions van ser molt alliçonadores d’un fenomen que s’està produint entre els joves i l’augment d’idees i comportaments d’extrema dreta entre ells.

Comença explicant que l’alarma va saltar en un taller de secundària amb joves de famílies tradicionalment d’esquerres lligades a la lluita sindical de la mineria de Lleó que es van declarar obertament seguidors de Vox:

“Repetien els mantres de Vox i feien gala d’una agressivitat extrema contra el qüestionament del masclisme, amb al·lusions a les «feminazis». I no és puntual, és un patró que es repeteix en altres centres”.

Un programa excel·lent, molt aclaridor i que ens fa pensar molt. Podeu seguir-lo sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/combatre-el-neofeixisme-i-lextrema-dreta-des-de-lescola/noticia/3184487/