by

Truman, el viatge extraordinari d’una tortuga

A la revista GUIX d’INFANTIL núm 116 corresponent als mesos de setembre- octubre,  a la secció «Menjallibres», hem publicat una píndola pràctica basada en el llibre “Truman” de Jean Reidy, editat per EntreDos. En castellà,  a AULA DE INFANTIL.

Expliquem que la presència d’animals a l’aula té beneficis perquè millora les interaccions entre els infants, permetent que comparteixin la cura, l’alimentació o la preocupació per l’animal. Milloren les relacions, la comunicació i la confiança entre els nens i aporten suport emocional als infants amb dificultats socials.

També recordem que la literatura ens permet entrar en aquest món fascinant de les connexions amb les mascotes i ho centrem en el llibre “Truman” que ens narra les vivències d’una tortuga que viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, la tortuga s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran de l’habitual, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valenta!”… A continuació, la Sara se’n va.

A l’article també expliquem algunes activitats que es poden fer amb aquests llibre, abans, durant i després de la seva narració.

Podeu llegir l’article sencer entrant al web de l’editorial Graó:

https://cat.grao.com/ca/producte/truman-el-viatge-extraordinari-duna-tortuga-gi116154010

by

Els dos darrers anys de la LIJ, segons Joan Portell

En Joan és escriptor, crític literari. He tingut la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions i per diversos motius. Admiro la seva capacitat inconformista d’anar sempre una mica més enllà. Quan alguns ens quedem satisfets amb les respostes, ell té aquesta mirada periodística, aquesta manera tranquil·la d’anar buscant (i trobant) el que els altres no veiem.

He vist que acaba de redactar el primer article de l’Anuari del 2022, que recull les accions que s’han dut a terme durant els anys 2020 i 2021.

Els promotors de l’Anuari —la Maite Comalat i en Lluís Agustí— comenten com ha estat de complexa la seva realització, perquè els articles recullen el període de pandèmia que va suposar un ritme i un moment d’accions ben diferents als anteriors i creuen que això el fa especialment interessant per deixar constància de tota la feina feta i, també, d’allò que s’hauria pogut fer millor.

Com a novetat, en aquesta nova edició els articles es publiquen en pdf i en xml, per facilitar la consulta i millorar la presència dels articles als buscadors.

Podeu llegir l’article anant a https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/article/view/40359

Llegiu-lo, que val la pena. Agraeixo, a més, la bona pensada d’en Joan de contactar amb un grapat de persones de diferents àmbit que hi han donat la seva visió i, òbviament, agraeixo la conversa que vam mantenir on li vaig exposar com havia viscut aquests dos anys, i que tan generosament ha recollit.

Pel que no conegueu al Joan, podeu anar a https://llibresalrepla.cat/

by

Any 2022 després de Crist. Tota l’escola llegeix còmics… Tota? No!

A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.

Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.

La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.

A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.

La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.

Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.

Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.

by

Tres noves biblioteques, tres.

Aquest estiu he aprofitat per visitar tres nous equipaments: El «Bibliomercat» a L’Hospitalet i les biblioteques Teresa Pàmies i Clara Campoamor a Cornellà.

Són biblioteques petites, molt necessàries, en barris que no disposaven d’aquests servei de proximitat (bé, potser la Teresa Pàmies de Cornellà queda molt a prop de la de Can Sumarro a l’Hospitalet, però això és una altra història).

La de Santa Eulàlia és la més curiosa perquè està situada on abans hi havia dues parades del mercat i, com a curiositat, expliquen que entra un públic que no és l’habitual que freqüentava l’anterior del carrer Pareto (ara tancada). Veïns que entren, pregunten, passegen i acaben enduent-se una novel·la, un còmic o una pel·li. A més, es pot demanar en préstec qualsevol obra de les biblioteques municipals.


Les dues de Cornellà, se sumen a les tres que ja funcionen. D’aquesta manera, la Biblioteca Clara Campoamor al barri de Fontsanta, i la Biblioteca Teresa Pàmies al barri Almeda s’afegeixen a la xarxa de biblioteques de la ciutat amb la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat, Biblioteca Marta Mata i Biblioteca Sant Ildefons.

Les dues biblioteques són de titularitat municipal, formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, i s’integren en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC), que permet disposar d’un seguit d’ajuts i serveis facilitats pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

by

«El lleó sobre la porta», un relat emotiu i divertit

“El lleó sobre la porta” és una gran novel·la per a joves que explica una història força curiosa. Se centra en tres nois, en Leo, la Sangeeta i l’Olivia, que comparteixen grup classe en una escola d’un poble anomenat Whot. Tenen en comú el seu origen, amb uns avantpassats vinguts de Singapur, la Índia i Ghana.

Tot comença quan el mestre, el senyor Scott (un personatge singular), els proposa una sortida a visitar la catedral de Rochester. Allà, el noi Leo descobreix un nom en un memorial dedicat als herois de la Segona Gerra Mundial.

El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms. No sé si us heu trobat mai en aquesta situació però resulta molt inquietant. Cada vegada que vaig al poble, a Castelló, visito pel cementiri on estan enterrats els meus pares, avis i altres familiars. Allà, en aquell petit cementiri hi ha una làpida d’un avantpassat amb el meu nom i els meus cognoms. Em crea cert neguit.

Tornem a la novel·la d’Onjali Q. Rauf. En Leo vol saber què va fer aquests heroi de les RAF britàniques i comença a investigar, preguntat als seus familiars, buscant informació a la biblioteca escolar, etc. Descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar ala Guerra Mundial, com el personatge en qüestió. Aquí el relat pren un aire de novel·la policíaca que segueix les passes dels tres nois, mentre la classe s’embarca en un projecte sobre els “herois oblidats”.

El racisme és present al llarg del llibre. Hi ha alguns nois de la classe, en Toby i la Catherine, que menyspreen al Leo i li generaran tota mena de problemes. Bé, és una bona oportunitat per parlar sobre el racisme que massa sovint aflora a les escoles i instituts.

La novel·la es llegeix en un tres- i-no-res, malgrat les 360 pàgines. M’han agradat molt les quaranta pàgines que hi ha al final, a manera d’annex, on s’esmenten casos reals i s’aporta molta informació sobre la Segona Guerra Mundial.

S’agraeixen novel·les per a infants i joves que tracten temes que sovint només podem llegir intercalats a les obres de ficció per a adults.

Lectura recomanada per als nois a partir de 12 anys i, especialment, per als mestres que trobaran una manera de fer i d’engrescar els alumnes en la recerca, discussió i presentació dels projectes.

LES DADES:
Títol: El lleó sobre la porta
Autora: Onjali Q. Rauf
Traductora: Lara Estany
Editorial: laGalera
Pàgines: 360
Barcelona, 2022

by

«Un estiu de luxe», a l’Ofici d’educar

Ahir vam començar la setena temporada dels “llibres per somiar” presentant aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin, una història romàntica, amb un rerafons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.

Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer: que, com la protagonista del relat, l’Ina, viu en un barri deprimit i pobre. Són els únics que no aniran de vacances enlloc.

La novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.

No ho expliquem al programa, però la història d’amistat i bon rotllo em porta a pensar en la dels protagonistes de la pel·lícula «Voy a pasármelo bien», en David i la Layla. Us la recomanem, si voleu passar una bona estona i recordar les cançons dels Hombres G.

I com a cada programa llencem una pregunta que servirà per regalar el llibre a alguna de les persones que ens contestin. La pregunta, senzilla com sempre, és

A quin país nòrdic es desenvolupa l’acció?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 11 de setembre.

I també van recordar que al darrer programa va fer una pregunta sobre “Juguem a amagar-nos”. La guanyadora del llibre ha estat l’Anna Danés. L’enhorabona.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-estiu-de-luxe-de-marianne-kaurin/audio/1144595/

Al programa també sentirem “Com educo, amb la psicòloga Lara Terradas” i el “Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar” amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

I el monogràfic està dedicat a l’inic escolar perquè avui, les escoles obren les portes. Ho fan amb un controvertit calendari, nou currículum i falta de recursos per afrontar la diversitat a l’aula. El clam dels mestres per al nou curs reivindica més veu en les decisions, més inversió i recursos en educació i inclusió, i recuperar la normalitat i les famílies a l’escola. Hem sentit la veu de l’Alfons Espinosa, director de l’escola Drassanes de Barcelona, la Tere Torres, directora de l’escola rural Sagrat Cor de Solivella (Conca de Barberà), en Manel Rodríguez, director del Jacint Verdaguer (Tàrrega), i la Cristina Garcia, mestra a l’escola privada Montessori Palau Girona.

Podeu llegir el magnífic article escrit per l’Elisabet pedrosa i que ho resumeix, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/quina-es-lescola-que-volem-per-al-nou-curs/noticia/3182047/

by

Llibres: nous camins, fronteres que es traspassen

Una bona notícia: Els vuit mil llibres ja han arribat a Medellín!

“Libros libres. Promoción de la Lectura en Latinoamérica” és un projecte que va començar fa quatre anys però va quedar aparcat per culpa de la pandèmia. El curs passar es va reprendre i, ara, podem fer públic l’agraïment a les entitats i les persones que ho han fet possible (que són moltes) especialment a en Pedro Bravo i les biblioteques de l’Hospitalet que han cedit bona part del seu espai per fer de magatzem temporal. També, un agraïment a les persones amigues que han aportat una pila de llibres i algunes entitats privades que també han fet donació de llibres nous.

Tot aquest projecte no hagués estat possible sense la convicció d’en Ricardo Reitano que, des del primer moment, hi va creure i ens va encomanar la força i la il·lusió necessària. Hem tingut alguns problemes logístics que han estat a punt d’aturar l’enviament (temes d’aduanes, transports, etc. que no cal comentar) però aquesta setmana hem rebut les primeres fotografies i els primers vídeos de la bona gent de Rebipoa (https://www.rebipoa.org/) i hem vist que les utopies són possibles, que es poden crear aliances i teixir complicitats comptant només amb la bona gent que hi ha pel món.

Gràcies a Rebipoa i la col·laboració de moltíssimes persones es van poder aconseguir els diners necessaris per als tràmits legals i de logística.


Els llibres que han arribat es distribuiran entre més de 25 biblioteques comunitàries i populars de Medellín i, si les circumstàncies sanitàries no ho impedeixen, aviat podrem començar la segona fase de formació amb les persones voluntàries que gestionen cadascuna de les biblioteques populars.

Si voleu saber en què consisteix el projecte, només cal que entreu a l’enllaç següent i sabreu què s’ha fet i quines perspectives de futur hi ha. A més trobareu moltes fotografies que il·lustren perfectament de què estem parlant. Cliqueu a https://maleidesflors.wixsite.com/my-site-8

Un parell de vídeos que ens han enviat des de Medellín…

by

Temps de Fires!

Els propers dies viurem dues fires de llibres. La primera arriba a la 26a edició i tindrà lloc a Organyà (Alt Urgell). És la Fira del Llibre del Pirineu que enguany estrena un espai dedicat als il·lustradors de llibres del Pirineu.

Li Fira tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de setembre. Al programa hi destaquen la Carrerada de llibres, la visita literària a l’Organyà històric i l’escriptura i lectura de les homilies modernes a càrrec de l’escriptora Sílvia Soler i per la presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i també escriptora, Vinyet Panyella.

A la Fira hi participaran enguany, amb estand propi, 27 editorials i llibreries. L’espai firal estarà situat al centre històric d’Organyà, concretament a la plaça de l’Església, el carrer del mig i part dels carrers Granada i del Sol. A la plaça estarà ubicat també l’escenari on tindran lloc la majoria d’actes, mentre que al peu del carrer del Mig hi haurà l’escenari de les activitats adreçades al públic familiar.

La Fira del Llibre del Pirineu és organitzada per l’Ajuntament d’Organyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb el suport del Govern d’Andorra, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de diverses institucions i entitats.
Podeu veure tot el programa d’activitats a:

fira-del-lllibre-2022-digitalBaixa

La segona és La Setmana del Llibre en Català que celebrarà la seva 40a edició. Com els darrers anys es farà al Moll de la Fusta de Barcelona, un lloc cèntric, de fàcil accés, i ideal per gaudir dels llibres i les activitats a l’aire lliure i al costat del mar.

Si entreu al web de la Setmana https://lasetmana.cat/ podreu veure la quantitat d’activitats que estan programades entre els dies 9 i 18 de setembre.

Una de les gràcies d’aquesta Setmana és trobar les novetats de les diferents editorials. A més es fan presentacions, converses amb autors nacionals i internacionals, signatures, taules rodones, recitals de poesia i concerts, etc.

El cartell d’aquesta edició és de la il·lustradora Luci Gutiérrez.

by

«El brou de llumins», les aventures d’un nen i un drac a la recerca del foc perdut.

En Lolo és un noi normal que té una missió: salvar el món!

La història comença un dia que en Lolo, mentre estat berenant al parc, un drac que ha perdut la capacitat de treure foc s’asseu al seu costat. El nen decideix ajudar-lo però la missió no serà fàcil. Primer usa l’estratègia de donar-li a tastar una sopa de llumins. Com que no funciona prova una altra estratègia, fer-li aspirar espelmes d’aniversari. Tampoc. Prova una tercera i una quarta i una cinquena, etc. Finalment, desesperat i abatut, acudeix a la seva germana petita que li dona la clau per recuperar la seva autoestima i l’empeny a seguir intentant que la flama encengui el foc que ha perdut el drac.

«El brou de llumins» és un àlbum en forma de còmic molt divertit. Els tres personatges són genials: en Lolo, un nen amb bon cor (no és el seu nom de debò, però ja sabem que als superherois no se’ls coneix pel seu nom), la seva germana i el drac. Estan dibuixat amb traços molt acolorits, amables i simpàtics. Acompanyen el relat un grapat de petits detalls que ens ajuden a obrir noves vies de lectura visual.

M’agrada la manera com l’autor va col·locant el text a cada pàgina. De vegades, de manera convencional a la part superior de la plana, de vegades dins de bombolles. També és fantàstic com va canviant la tipografia per emfatitzar els llocs on se situen les estratègies que va provant per aconseguir que el drac recuperi el foc.

Llegiu-lo en veu alta, riureu una bona estona.

Recomanat per a infants entre 5 i 9 anys.

LES DADES:

Títol: El brou de llumins
Autor: Patrice Michaud
Il·lustrador: Guillaume Perrault
Traductor: Oriol González
Editorial: Birabiro
Pàgines: 48
Barcelona, 2022

by

«Hi havia una vegada…» al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

He gaudit molt de l’exposició que han organitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Museu Blau del Fòrum. Ens parla de ciència i la seva relació amb contes coneguts. És una exposició que es va fer fa uns anys a Lisboa i que ara podem gaudir a casa nostra. Val la pena que li feu una visita. El preu és molt assequible, està ben muntada i passareu una bona estona, sobretot si aneu amb infants a partir de cinc anys.

Es fa un recorregut per diferents espais com el castell embruixat, el bosc laberíntic, la casa de xocolata de Hansel i Gretel, el mirall màgic de la Bruixa Malvada o una tija de mongetes que creix sense parar fins a tocar el nas d’un gegant.

Es tracta d’una exposició interactiva de ciència i tecnologia que explora fenòmens i conceptes de les ciències naturals, com la Física, la Química, les Matemàtiques, la Geologia i la Biologia, però també de les ciències socials i altres àrees del coneixement.

Podreu intentar construir una casa que resisteixi l’alè del llop, jugareu amb una màquina que desemmascara les mentides de Pinotxo, ajudar a Hansel i Gretel a trobar el camí a casa, etc.

Al bosc podreu escoltar una pila de rondalles breus, a la manera rodariana dels “contes per telèfon” (literal) on es poden escoltar rondalles com “la granota que volia ser bou” o “la cigonya i la guineu”.

Una exposició alegre, divertida i amb sentit de l’humor.

Mireu el dossier que han preparat i us engrescareu a fer una visita.

20220702ddp_hihaviaunavegada_vsllgBaixa

Informació pràctica
Durada de l’exposició: del 1 de juliol del 2022 al 8 de maig del 2023

Horaris de març a setembre.
De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h
Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Horaris d’octubre a febrer
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h
Dissabtes, de 10 a 19h Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Tancat els dilluns no festius, 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre

Preus: 6,50 €
Entrada gratuïta per a menors de 16 anys

Amb carnet de mestra també teniu entrada gratuïta. Amb el carnet de biblioteques hi ha descompte.

Per a més informació: museuciencies.cat