A partir del proper divendres 4 de novembre i durant deu dies, fins al 13 de novembre, podrem gaudir d’una pila d’activitats al voltant de la lectura i la creativitat amb totes les propostes que l’Associació d’editorials independents de literatura infantil i juvenil que formen el col·lectiu “Àlbum” ens oferiran.
Aquests deu dies estaran per Catalunya però també hi seran a la Comunitat de Madrid del 11 al 20 de novembre i a la ciutat d’Almeria del 9 al 13 de novembre.
Al seu web trobem ben detallades totes les activitats i, a més, per facilitar la cerca podem triar les poblacions i els llocs on es fan els diferents actes, els autors, les dates i a qui va adreçada cada activitat.
L’Associació “Àlbum” està formada per les editorials A Buen Paso, Akiara, A fin de cuentos, Babulinka, Bookolia, Bululú, CocoBooks, CuatroAzules, Diego Pun, Ekaré, Galimatazo, GatoSueco, Juventud, Kókinos, Liana, Libre Albedrío, Libros del Zorro Rojo, NubeOcho, NuevoNueve, Pastel de luna, Pípala, Takatuka, Thule, Tres Tigres Tristes i WonderPonder.
Regresó a la casa paterna cuarenta años después de aquel día en que aseguró a su madre ‒encendido de furia‒ que no volverían a verse. Aquella mañana se echó a la espalda, además de la mochila, las oposiciones a un relajado futuro de funcionario que, aunque le encadenaría a la pata de una mesa, hubiera llenado de orgullo a su família. Sin embargo, se puso por montera el brillante porvenir, con lo que consiguió que la ira paterna le alcanzase en la boca del estómago, cuando le oyó decir que no quería verle más. Varias jornadas después abrazó por última vez a su madre (¿o fue al contrario?) ‒el único cordón que le ligaba a aquella vida.
Així comença “El regreso”, el segon relat que el vent s’endugué. L’ha escrit la Lola Toledano, autora d’un grapat de bones lectures que podeu trobar a les biblioteques de l’Hospitalet. Podeu veure el que ha fet si entreu al web “l’Hospitalet escriu”:
«Els relats que el vent s’endugué» són una acció que promou la lectura i l’ús de les biblioteques, que fem amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet.
Cada mes, donem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es pot llegir en digital a lhdigital. A les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat també hi ha un codi QR que ens dirigeix directament al relat.
Doneu una ullada a la versió digital on trobareu tota la informació:
La idea és senzilla. Es tracta de descarregar el PDF del relat o retallar el QR del diari i, quan n’aconsegueixes tres, els portes a una Biblioteca de L’H i allà et lliuraran un adhesiu que t’acreditarà com a Membre de Famílies Lectores de l’Hospitalet.
També hi ha convocada una reunió-tertúlia-conversa amb les autores dels tres primers relats. Serà el 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles (davant de la Biblioteca Tecla Sala). Anirem informant.
L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc. i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit d’agraiment.
«Uught! Un relat del Plistocè» és un àlbum sense mots senzillament meravellós, a l’alçada dels d’Istvan Banyai, Roberto Innocenti, David Wiesner i altrs grans il·lustradors. En aquest cas, les imatges són fetes amb grafit i tinta blanca i el resultat resulta espectacular.
La història se situa, com podem deduir del títol, en el Pleistocè, un període del Quaternari que està datat entre fa 1,8 milions d’anys i fa 10.000 anys. Quan sentim a parlar d’aquest període, recordem diversos esdeveniments que han sacsejat el nostre planeta: les glaciacions, la desaparició dels grans mamífers i també la presència humana que comença a moure’s pel continent europeu.
És en aquella època on se situa l’aventura d’aquest grup d’humans que busquen refugi per passar l’hivern. Les imatges segueixen un petit grup de caçadors i ens centrem en la presència d’una nena que forma part de la tribu i que sembla no tenir gaire protagonisme en les lluites contra els búfals, tigres dents de sabre, mamuts, ossos i altres animals. També patim quan s’han d’enfrontar als perills naturals com tempestes de neu, senderis impossibles, roques enormes, etc.
Al final, alguns aconsegueixen arribar a una cova que els protegirà i és llavors quan la nena ens emociona dibuixant marques inesborrables a les roques.
Aquestes marques són dibuixos que expliquen una història, la seva. Ens recorda les pintures rupestres que coneixem.
Es tracta d’un homenatge als narradors orals, contacontes, talessingers, àvies i avis que amb les seves paraules ens commouen i ens transmeten mitjançant els seus relats els coneixements i la saviesa ancestral. També ens entretenen i ens emocionen, esclar!
Lectura molt recomanable.
Podeu veure algunes imatges clicant a l’Issue que han preparat els de l’editorial.
LES DADES: Títol: Uugh! Un relat del Plistocè Autor-il·lustrador: Rafael Yonkteng Autor-il·lustrador: Jairo Buitrago Traductora: Clara Jubete Editorial: Ekaré Pagines: 64 Barcelona, 2022
El passat dijous, 20 d’octubre, vam celebrar la quarta tertúlia clandestina de la que només havíem anunciat el títol —ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES— i la contrasenya per accedir a l’Espai —Peramola—. Hi van acudir a la cita mestres però també hi havia bibliotecaris, una llibretera i, curiosament, alumnes del convidat a qui els deuria arribar alguna filtració.
La idea era fer aquesta tertúlia coincidint amb la inauguració de l’Espai fa un any i, de passada, recordar el dia de les biblioteques i apostar per aquests equipaments magnífics, imprescindibles, que tenim a Catalunya.
El convidat va ser el mestre, editor i poeta, Ramon Besora, una persona generosa en les seves explicacions i que, com a bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.
En Ramon és conegut també pels seus poemes, molts dels quals han estat musicats i cantats pels infants de diferents indrets de Catalunya. També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector i poesia i escola, entre altres.
Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua, el Premi de literatura infantil Atrapallibres pel seu poemari «Zoo de paraules» i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.
Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició 1993 al llibre més original i, a la Fira del Llibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.
Va ser fundador i president de l’Associació Miquel Martí i Pol. Actualment és patró de la Fundació del poeta.
El vam convidar perquè ens parlés d’un període de la seva vida, en concret els anys que va estar al capdavant d’Aura Comunicacions i l’aposta per editar llibres diferents, llibres per a infants i joves que aportessin, més enllà d’un text i unes imatges riques i potents, la possibilitat d’entendre el llibre com a objecte artístic, com a element sorprenent capaç de generar emocions diverses, com una joia.
La tertúlia va tenir tres moments.
Primer es va centrar en els anys que va treballar com a mestre a l’Hospitalet i com a corresponsal del Diari de Barcelona al Baix Llobregat. Les anècdotes que ens va contar ens van servir per conèixer-lo com a persona i entendre el seu tarannà inquiet i intrèpid.
La segona, la més divertida, la va plantejar com si d’una tarda nadalenca fos. Picava un tió imaginari, descobrint els regals (els llibres) que ens anava mostrant. D’aquesta manera vam saber del llibres torrons, dels llibres botella de cava, dels llibres ous amb dos rovells, dels llibre acordions, dels llibres galetes, etc. Més que el tió allò semblava el barret d’un mag!
Finalment, va acabar comentant alguns dels seus immeditats projectes i vam jugar a “La lletra que tot ho canvia”.
Va ser una tertúlia —en realitat semblava una masterclass— en la que vam aprendre a obrir la ment a noves propostes plàstiques i literàries. Algunes de les idees que semblaven “carioques” de ben segur seran aplicades a les escoles de les companyes que allà hi eren.
Podeu veure un petit vídeo amb algunes imatges significatives de la tertúlia, a continuació.
Fa gairebé vint anys, a les escoles de l’Hospitalet, els alumnes de cinquè de primària que participaven de “la Lliga dels llibres” llegien “Palabras de caramelo”, una història sobre un nen sahrauí que era sord i la seva relació amb un camell acabat de néixer a qui va posar el nom de “Caramelo”.
Aquella lectura va tenir força èxit per diversos motius. El primer perquè està ben escrita, és lineal i és entenedora. El segon tenia a veure amb la proximitat que hi ha amb els infants sahrauí que cada estiu passen uns mesos amb famílies de la ciutat. I el tercer és perquè els fets que s’expliquen resulten versemblants.
Ara, s’acaba de publicar una edició especial per celebrar els vint anys d’aquesta novel·la i, a més, la podem llegir per primera vegada en català, gràcies a l’Editorial Kalandraka i la bona traducció d’en Joan Pau Hernández. Les noves il·lustracions fetes per la Maria Girón són molt boniques i sensibles.
Lectura recomanada per als nois i noies del cicle superior d’Educació Primària.
LES DADES: Títol: Paraules de caramel Autor: Gonzalo Moure Il·lustradora: Maria Girón Traductor: Pau Joan Hernàndez Editorial: Kalandraka Catalunya Pàgines: 80 Pontevedra 2022
Quina emoció tan gran quant trobes una lectura que tenies oblidada i, de cop i volta, et fa venir records agradables de joventut, en el meu cas molt llunyana. Les tires còmiques d’en Charlie Brown les vaig descobrir gràcies a un bon amic de qui també fa molt de temps que no en sé res. Les seves aventures em van enganxar perquè en Charlie tenia un punt de timidesa, de noi a qui no li surt res bé, que sempre perdia en els partits de beisbol (els personatges viuen als Estats Units) i que era el prototip d’antiheroi molt semblant a les nostres misèries com a infants i joves d’un país força deprimit.
Encara guardo alguns del títols. Estan força atrotinats i esgrogueïts però me’ls estimo.
Aquest mes d’octubre se celebra que fa cent any va néixer el seu creador, CharlesSchultz, i els de l’Editorial Meraki han estat molt encertats publicant novament «En Charlie Brown i companyia» i «Snoopy Cowabunga».
La trama d’aquests còmics dibuixats per Schulz gira al voltant d’uns nens que es mouen per l’escola, per les voreres dels carrers i per la pista de beisbol. Solen viure situacions d’infelicitat, d’incomprensió, de relacions amoroses no correspostes.
A part d’en Charlie Brown, hi ha el seu gos Snoopy (el que ha venut milions de samarretes amb la seva imatge) i la seva qualitat és la recerca de la vida fàcil (i de molestar als altres, que també li provoca cert plaer, esclar)
Altres personatges són en Linus que és el millor amic del protagonista i és un filòsof enganxat a una manta que li dona seguretat.
La Lucy, una nena saberuda que vol ser la líder del grup.
La Sally, la germana petita del Charlie, té problemes a l’escola perquè no li interessa gens i sovint acaba al consultori de la Lucy.
Hi ha altres nois que apareixen esporàdicament com la Patty, en Pig-Pen, l’Schroeder, etc.
Ah! i el gran Woodstock, l’ocell amic del Snoopy que parla en un llenguatge que només el gos entén.
La gràcia de les historietes és que en Charlie encara que les coses no li surten bé, sempre persisteix, mai no es rendeix, parla amb els amics perquè sap que parlant (o discutint) i escoltant-se els uns als altres, la vida és mes fàcil.
Del primer volum «En Charlie Brown i companyia» podem llegir a la contracoberta:
Pobre Charlie Brown… Quan no s’escalfa el cap perquè és un cagadubtes, el turmenta l’arbre que es menja els estels, perd l’enèsim partit de beisbol o continua terriblement enamorat de la noieta pèl-roja. Per sort, en Charlie sap que els amics sempre li faran costat: des del filòsof en miniatura que és en Linus, passant pel seu receptor a prova de bombes, l’Schroeder, fins al seu quisso lleial, que tant se l’estima, l’Snoopy! Descobreix la colla d’amics fidels d’en Charlie Brown amb aquest recull de vinyetes de Charles M. Schulz!
I de «Snoopy Cowabunga» diuen:
A l’Snoopy li encanta dormir i fer el dropo, però també es pren la vida com una gran aventura i es fica en mil peripècies d’una comicitat entranyable. A les tires de Cowabunga! el quisso d’en Charlie Brown s’esforçarà per dominar els esports dels humans, s’endinsarà al bosc per demostrar la seva vàlua com a «ca de colla» i gaudirà de la companyia del seu amic alat, en Woodstock. A més, la seva gran personalitat no passarà pas desapercebuda entre els companys d’en Charlie.
LES DADES: Autor: Charles M. Schulz Il·lustrador: Charles M. Schulz Traductor: Yannick Garcia Editorial: Meraki Pàgines: 216 La Seu d’Urgell, 2022
Exposició a la Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)
Ahir a L’ofici d’educar vam tornar a parlar del polls! A la secció Llibres per somiar vam presentar “Salti qui pugui” d’Agnès de Lestrade, il·lustrat per Annick Masson i publicat per Tramuntana.
És un àlbum que ens explica la història d’un poll que viu al cap d’un nen i tot el que li passa. Un llibre divertit per a nens de 4 i 5 anys en què gairebé tothom s’acaba gratant.
Com a cada programa, fem una pregunta o un repte per optar al premi del llibre presentat. Aquesta setmana el repte és el següent:
Digueu un remei contra els polls.
No cal que sigui un remei que hagi funcionat. Expliqueu quin remei coneixeu o recordeu de quan éreu infants.
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 23 d’octubre.
Al darrer programa va resultar guanyadora la Marta, l’enhorabona! El llibre “cors de gofra” li farà passar grans moments.
En el mateix programa es va parlar, com no?, de tot el que has de saber per mantenir a ratlla els polls.
És una de les afeccions més comunes entre els 3 i els 12 anys, fa més de 3.000 anys que hi convivim i no ens els traiem del cap. Per què no desapareixen de l’escola i són tan contagiosos amb la canalla? Hi ha infants que hi tenen més predisposició? Quines fakes hi ha sobre el polls? Quins tractaments són més eficaços? Es pot prevenir, l’aparició de polls?
Vam sentir la veu de la dra. Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona; la dra. Mercedes Gracenea, professora de Parasitologia de la Universitat de Barcelona i la pediatra Gemma Baulies.
I també les experiències amb els polls de la Pepa, la Maia, la Montse, la Laura i la Paloma.
Podeu llegir, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, clicant a :
S’acaba de publicar la versió acolorida de “Tintin en el país de los soviets”, un àlbum mític perquè va ser el primer que es va publicar l’any 1930 (Déu-n’hi-do!). L’aconseguiré, esclar, perquè tinc la versió en blanc i-negre i malgrat sigui un còmic força dolent —al meu entendre, tot s’ha de dir!— aquesta acolorida lluirà estupendament al costa de l’altra.
Pels qui no sigueu seguidors dels àlbums de Tintin teniu una bona oportunitat d’entrar en el seu món. El proper dimarts 18 d’octubre, a Girona, en Joan Manuel Soldevilla farà una xerrada que valdrà molt la pena. El cartell que ho anuncia és aquest:
En aquesta aventura en Tintin, acompanyat pel seu gos Milú, marxa a fer un reportatge a Rússia, amb la intenció d’informar als lectors del diari “Le Petit Vingtième” del que està passant a la Unió Soviètica. Sovint diem que Tintin era un periodista que no va escriure cap article i no és ben bé així. En va escriure un, i està en aquest àlbum…
No ho sé del cert, però imagino que hi haurà una altra xerrada a Barcelona.
Bona jugada de la gent de l’editorial Joventut, aprofitant que fan cent anys i que, això sí que ho sé del cert, ens oferiran altres sorpreses.
El dos de setembre vam pujar l’entrada “Llibres: nous camins, fronteres que es traspassen” on informàvem, amb molta alegria, que l’enviament de llibres a Medellín, havia arribat perfectament.
Ara, hem rebut, una carta de la Secretaría de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat agraint-nos la col·laboració i compartim la notícia amb totes les persones que ens vau fer arribar llibres.
La notícia als diaris:
Las Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia reciben donación de 7.200 libros libres procedentes de Barcelona. – Más de 7.200 libros libres llegan a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín gracias a una alianza con la organización Forum Latinoamérica (Barcelona). – La Alcaldía de Medellín gestionó el recurso técnico y económico para posibilitar que estos libros llegaran a Medellín; esta donación a las bibliotecas equivale a $360 millones, aproximadamente. – Es la primera vez que Medellín recibe una donación de este tipo, de Barcelona con destino a las 26 bibliotecas populares y comunitarias adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia).
Libros Libres Barcelona Medellín inició en 2020 como una colaboración entre la Secretaría de Cultura Ciudadana de la Alcaldía de Medellín y Forum Latinoamérica Barcelona. Luego de casi tres años de trabajo, una pandemia de por medio, los efectos económicos que esta dejó al transporte marítimo, entre otros aprendizajes, la ciudad recibió, al fin, más de 7.200 libros en 200 cajas, procedentes de Barcelona, recolectados por Forum Latinoamérica, con destino a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín.
Esta donación que reciben las 26 bibliotecas populares y comunitarias de Medellín, adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia), equivale a una inversión aproximada de $360 millones.
Para el secretario de Cultura Ciudadana, Álvaro Narváez Díaz, “esta alianza que llega a feliz término con la donación de más de 7.200 libros, da cuenta de cómo la cooperación internacional, interinstitucional y territorial posibilita sacar proyectos de esta magnitud adelante y fortalecer los procesos de promoción de lectura, además, esto permitir que Medellín afiance sus lazos con las ciudades de Barcelona y Hospitalet”. Las 200 cajas llegaron a la biblioteca popular y comunitaria del barrio Santander, en la Comuna 6 de Medellín, y desde allí serán distribuidos a las 26 bibliotecas populares y comunitarias que integran Rebipoa, las cuales están ubicadas en municipios como Medellín (zonas: Nororiental, Noroccidental, Centroccidental y Centroriental), Itagüí, Envigado y Bello, y de las que también hacen parte colectivos de origen comunitario que promueven la lectura.
Algunos de estos libros son nuevos; otros ya han sido leídos; pero todos fueron cuidadosamente seleccionados para que llegaran en muy buen estado a Medellín y enriquecieran los procesos lectores que se promueven desde las bibliotecas populares y comunitarias. Novelas, cómics, literatura infantil, libros de arte, entre otras joyas y curiosidades literarias, desde clásicos como Los tres mosqueteros y Veinte mil leguas de viajes submarinos hasta novedades, llegan a fortalecer las colecciones de libros de las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín y su área metropolitana.
En ese sentido, Gloria Hernández, presidenta de Rebipoa, manifiesta que “en esta labor la comunidad ha hecho equipo con la Alcaldía, ha sido un trabajo muy bonito, con mucho acompañamiento y todos los bibliotecarios tenemos muchas expectativas con lo que sigue del proceso, con la distribución de los libros, pues sabemos que este material que llega será de mucha utilidad en nuestras bibliotecas”.
Las bibliotecas populares y comunitarias desde hace más de 50 años realizan una labor independiente en pro de la cultura y la promoción de la lectura. Están ubicadas en comunidades vulnerables. Muchas de estas bibliotecas no cuentan con recursos propios, se sostienen del voluntariado, de donaciones, autogestión y subvenciones esporádicas; por lo que esta donación de libros, de una diversidad y valor incalculable por lo que representarán a nivel cultural, de promoción de lectura y acceso al libro, son una oportunidad de fortalecimiento y proyección de su trabajo por mucho más tiempo en sus comunidades y territorios de impacto.
En palabras de Ricardo Reitano, director de Forum Latinoamérica, “En esta primera etapa de Libros Libres, gracias a un gran esfuerzo de trabajo en equipo, más de siete mil libros han llegado a destino para distribuirse a las 25 Bibliotecas Populares y Comunitarias adscritas a Rebipoa. Nuestro interés fundamental es aprovechar al máximo este impulso. En función de su sostenibilidad, seguimos trabajando para que este material sea utilizado en la generación de actividades culturales para la promoción de la lectura: Clubs de lectura, Talleres literarios, etc. Nuestro objetivo es que estos centros de cultura popular puedan situarse al mismo nivel del Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín, cuyo prestigio es de reconocimiento internacional”.
La Alcaldía de Medellín agradece a todas las entidades que se aliaron para sacar adelante este proyecto que hoy irradia de historias a estas 26 bibliotecas populares y comunitarias: Forum Latinoamérica, el Plan Ciudadano de Lectura, Escritura y Oralidad, el Sistema de Bibliotecas Públicas, Comfama, Comfenalco, Biblioteca Pública Piloto, Fundación Ratón de Bibliotecas, al apoyo institucional de organizaciones de Barcelona, de Hospitalet y al voluntariado de más de 30 personas: directores de bibliotecas, gestores culturales, promotores de lectura, autores, estudiantes, practicantes de labor social, libreros, entre otros.
He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”
L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”
Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.
Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.
Vents de tardor. Tots els camins van plens de fulles mortes.
Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.
Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.
Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.
Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.
L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.
Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A
quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.
Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.
