He anat a conèixer la biblioteca pública més gran de Catalunya, la nova Biblioteca Pública de l’Estat «Carles Rahola», que va obrir les portes el 23 de desembre de 2014.

Quan hi arribes, et trobes un edifici cúbic, com una caixa, amb la façana translúcida i algunes vidrieres transparents. Des de l’exterior no es veu ni s’imagina que hi pot contenir. A la porta principal ja m’esperava, somrient, la Lourdes Reyes, la directora, amb qui havíem compartit una taula rodona en unes jornades celebrades al Caixafòrum de Barcelona. M’espera al costat de l’única alzina que hi havia al solar i que el projecte arquitectònic guanyador va respectar, encara que per a això van haver d’esbiaixar una de les parets que ara li donen ombra.

Abans d’entrar, recordem que fa 84 anys, a Granada, en Federico García Lorca inaugurava una altra biblioteca, la del seu poble natal Fuente Vaqueros, i ho feia
“para no olvidar que la cultura es nuestra vida y nuestro oxígeno, la única cosa que puede cambiar el mundo.” És el famós discurs del que recordem la mítica frase: Si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro.

Al costat de l’entrada està situat el punt de devolució. En aquesta biblioteca funciona el servei d’autopréstec. Cada usuari, amb el seu carnet, gestiona els documents que s’emporta en algun dels punts que hi ha distribuïts per l’espai. Senzill i eficaç. Ara mateix hi ha cinc biblioteques a Catalunya que funcionen amb aquest sistema.

Un cop traspasses la porta d’entrada es fa palpable la bellesa del lloc, un espai modern i sostenible amb un terra càlid de bambú, les parets i el mobiliari en blanc i negre, gran sensació d’espai zen i sobretot, sobretot, la llum natural. La llum natural n’és la protagonista. Les parets que donen a la façana de vidre translúcid blanc generen una llum suau, molt agradable per a la lectura. La llum natural també arriba a través dels patis interiors, separats amb vidres transparents que permeten gaudir dels jardins que hi ha allà mateix i a totes les plantes. Ah! i un jardí vertical visible des de gairebé tots els punts.
M’explica Lourdes que a la nit la biblioteca és com un fanal urbà, tota il·luminada.

M’ admira també la presència d’un cel net i blau (avui) visible des de qualsevol punt que ens fan sentir com si estiguéssim a l’aire lliure.

Estem a la planta baixa que ve a ser com el cor de la biblioteca. Aquí hi ha la zona d’informació, els ascensors, les escales, una cafeteria, una de les diverses àrees de revistes, un auditori amb capacitat per a 168 persones, una zona d’exposicions temporals, i la zona infantil.
Un panell informatiu em crida l’atenció perquè està escrit en braille. Aquesta és una col·laboració amb l’ONCE que, a més, compta amb alguns ordinadors adaptats amb programari específic per a invidents i un gran apartat d’audiollibres.

A més de l’ONCE, la biblioteca compta amb altres col·laboracions externalitzades, com les que gestionen els cursos d’informàtica, l’artisteja o les exposicions temporals.

En les dues plantes superiors se situa la biblioteca d’adults, dividida en àmbits temàtics específics i algunes sales per a treball en grup i/o per a jocs de taula. El joc és una aposta clara de l’activitat diària. Així, a cada secció, per exemple, hi ha una espècie de trivial que ens repta a contestar una pregunta relacionada amb la zona en la qual ens trobem. Al guanyador se li premia amb la possibilitat de triar la cançó que sona al final de la jornada.

Acabem el recorregut a les entranyes de la biblioteca, al magatzem on es conserven 200.000 documents, alguns incunables i altres joies de la història de la ciutat. Aquí sí que vaig quedar aclaparat definitivament.

Un agraïment a tot el personal de la biblioteca, començant per en George, el conserge, i acabant per la Lourdes, la directora, per dedicar-me el seu temps.

I marxo recordant com acabava el seu discurs García Lorca esmentant que “cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!”.

Si mai aneu a Girona, no dubteu en dedicar-li un parell d’horetes a visitar la biblioteca Carles Rahola!

Us passo algunes dades:

La inversió total (edificació i equipament) per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha estat de 15.579.320 €.
La gestió diària correspon a la Generalitat de Catalunya.
La superfície total és de 8.073 m2, però 2.000 d’ells estan restringits (fons històric, magatzem, despatxos, etc.)
Actualment, visiten diàriament la biblioteca a prop de 2.000 usuaris.
La seva oferta editorial està especialitzada en publicacions de les comarques gironines, i el seu fons bibliogràfic consta d’un total de 290.505 documents: 223.572 llibres, 23.036 revistes, 10.500 audiovisuals i 33.597 pertanyents a altres suports.
Pel que fa als fons patrimonials, estan formats per 20.000 documents anteriors al segle XX, una col·lecció gironina d’uns 8.000 documents, una mediateca de 13.000 documents, 11.000 documents de novel·la i poesia, 20.000 documents infantils i una hemeroteca completa.
El nombre de punts de lectura és de 350 (50 per a joves i 300 per a adults), i disposa de 80 ordinadors amb programes específics, fibra òptica i servei wifi a tot l’equipament, aules de formació, espais per a les activitats de difusió cultural, auditori, sala de projeccions, sala d’exposicions, mediateca, servei de cafeteria, sala de petits lectors, assessorament en informació en TIC, espai expositiu per mostrar la part dels fons històrics de la biblioteca, préstec de portàtils en sala, servei de formació de jocs de taula poc coneguts, cessió d’espais gratuïts a entitats sense ànim de lucre, sales de treball aïllades i programació de cicles cinematogràfics.

Més informació a la pàgina web de la biblioteca: http://bibliotecagirona.gencat.cat/ca/bpg_la_biblioteca/

I algunes fotos més: