S’acaba de publicar la versió acolorida de “Tintin en el país de los soviets”, un àlbum mític perquè va ser el primer que es va publicar l’any 1930 (Déu-n’hi-do!). L’aconseguiré, esclar, perquè tinc la versió en blanc i-negre i malgrat sigui un còmic força dolent —al meu entendre, tot s’ha de dir!— aquesta acolorida lluirà estupendament al costa de l’altra.
Pels qui no sigueu seguidors dels àlbums de Tintin teniu una bona oportunitat d’entrar en el seu món. El proper dimarts 18 d’octubre, a Girona, en Joan Manuel Soldevilla farà una xerrada que valdrà molt la pena. El cartell que ho anuncia és aquest:
En aquesta aventura en Tintin, acompanyat pel seu gos Milú, marxa a fer un reportatge a Rússia, amb la intenció d’informar als lectors del diari “Le Petit Vingtième” del que està passant a la Unió Soviètica. Sovint diem que Tintin era un periodista que no va escriure cap article i no és ben bé així. En va escriure un, i està en aquest àlbum…
No ho sé del cert, però imagino que hi haurà una altra xerrada a Barcelona.
Bona jugada de la gent de l’editorial Joventut, aprofitant que fan cent anys i que, això sí que ho sé del cert, ens oferiran altres sorpreses.
El dos de setembre vam pujar l’entrada “Llibres: nous camins, fronteres que es traspassen” on informàvem, amb molta alegria, que l’enviament de llibres a Medellín, havia arribat perfectament.
Ara, hem rebut, una carta de la Secretaría de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat agraint-nos la col·laboració i compartim la notícia amb totes les persones que ens vau fer arribar llibres.
La notícia als diaris:
Las Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia reciben donación de 7.200 libros libres procedentes de Barcelona. – Más de 7.200 libros libres llegan a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín gracias a una alianza con la organización Forum Latinoamérica (Barcelona). – La Alcaldía de Medellín gestionó el recurso técnico y económico para posibilitar que estos libros llegaran a Medellín; esta donación a las bibliotecas equivale a $360 millones, aproximadamente. – Es la primera vez que Medellín recibe una donación de este tipo, de Barcelona con destino a las 26 bibliotecas populares y comunitarias adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia).
Libros Libres Barcelona Medellín inició en 2020 como una colaboración entre la Secretaría de Cultura Ciudadana de la Alcaldía de Medellín y Forum Latinoamérica Barcelona. Luego de casi tres años de trabajo, una pandemia de por medio, los efectos económicos que esta dejó al transporte marítimo, entre otros aprendizajes, la ciudad recibió, al fin, más de 7.200 libros en 200 cajas, procedentes de Barcelona, recolectados por Forum Latinoamérica, con destino a las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín.
Esta donación que reciben las 26 bibliotecas populares y comunitarias de Medellín, adscritas a Rebipoa (Red de Bibliotecas Populares y Comunitarias de Antioquia), equivale a una inversión aproximada de $360 millones.
Para el secretario de Cultura Ciudadana, Álvaro Narváez Díaz, “esta alianza que llega a feliz término con la donación de más de 7.200 libros, da cuenta de cómo la cooperación internacional, interinstitucional y territorial posibilita sacar proyectos de esta magnitud adelante y fortalecer los procesos de promoción de lectura, además, esto permitir que Medellín afiance sus lazos con las ciudades de Barcelona y Hospitalet”. Las 200 cajas llegaron a la biblioteca popular y comunitaria del barrio Santander, en la Comuna 6 de Medellín, y desde allí serán distribuidos a las 26 bibliotecas populares y comunitarias que integran Rebipoa, las cuales están ubicadas en municipios como Medellín (zonas: Nororiental, Noroccidental, Centroccidental y Centroriental), Itagüí, Envigado y Bello, y de las que también hacen parte colectivos de origen comunitario que promueven la lectura.
Algunos de estos libros son nuevos; otros ya han sido leídos; pero todos fueron cuidadosamente seleccionados para que llegaran en muy buen estado a Medellín y enriquecieran los procesos lectores que se promueven desde las bibliotecas populares y comunitarias. Novelas, cómics, literatura infantil, libros de arte, entre otras joyas y curiosidades literarias, desde clásicos como Los tres mosqueteros y Veinte mil leguas de viajes submarinos hasta novedades, llegan a fortalecer las colecciones de libros de las bibliotecas populares y comunitarias de Medellín y su área metropolitana.
En ese sentido, Gloria Hernández, presidenta de Rebipoa, manifiesta que “en esta labor la comunidad ha hecho equipo con la Alcaldía, ha sido un trabajo muy bonito, con mucho acompañamiento y todos los bibliotecarios tenemos muchas expectativas con lo que sigue del proceso, con la distribución de los libros, pues sabemos que este material que llega será de mucha utilidad en nuestras bibliotecas”.
Las bibliotecas populares y comunitarias desde hace más de 50 años realizan una labor independiente en pro de la cultura y la promoción de la lectura. Están ubicadas en comunidades vulnerables. Muchas de estas bibliotecas no cuentan con recursos propios, se sostienen del voluntariado, de donaciones, autogestión y subvenciones esporádicas; por lo que esta donación de libros, de una diversidad y valor incalculable por lo que representarán a nivel cultural, de promoción de lectura y acceso al libro, son una oportunidad de fortalecimiento y proyección de su trabajo por mucho más tiempo en sus comunidades y territorios de impacto.
En palabras de Ricardo Reitano, director de Forum Latinoamérica, “En esta primera etapa de Libros Libres, gracias a un gran esfuerzo de trabajo en equipo, más de siete mil libros han llegado a destino para distribuirse a las 25 Bibliotecas Populares y Comunitarias adscritas a Rebipoa. Nuestro interés fundamental es aprovechar al máximo este impulso. En función de su sostenibilidad, seguimos trabajando para que este material sea utilizado en la generación de actividades culturales para la promoción de la lectura: Clubs de lectura, Talleres literarios, etc. Nuestro objetivo es que estos centros de cultura popular puedan situarse al mismo nivel del Sistema de Bibliotecas Públicas de Medellín, cuyo prestigio es de reconocimiento internacional”.
La Alcaldía de Medellín agradece a todas las entidades que se aliaron para sacar adelante este proyecto que hoy irradia de historias a estas 26 bibliotecas populares y comunitarias: Forum Latinoamérica, el Plan Ciudadano de Lectura, Escritura y Oralidad, el Sistema de Bibliotecas Públicas, Comfama, Comfenalco, Biblioteca Pública Piloto, Fundación Ratón de Bibliotecas, al apoyo institucional de organizaciones de Barcelona, de Hospitalet y al voluntariado de más de 30 personas: directores de bibliotecas, gestores culturales, promotores de lectura, autores, estudiantes, practicantes de labor social, libreros, entre otros.
He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”
L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”
Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.
Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.
Vents de tardor. Tots els camins van plens de fulles mortes.
Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.
Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.
Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.
Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.
L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.
Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A
quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.
Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.
Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.
Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.
Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.
Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.
La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.
Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.
M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.
Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.
Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.
LES DADES: Títol: El sot Autora: Emma AdBäge Il·lustadora: Emma AdBäge Traductora: Carolina Moreno Editorial: entreDos Pàgines: 32 Blanes, 2022
Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:
«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».
Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…
En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.
També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.
Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.
De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:
La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.
L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?
Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.
Diumenge passat a “L’Ofici d’educar” vam parlar d’aquesta novel·la escrita per la Maria Parr, amb il·lustracions de Zuzanna Celej, publicada per Nórdica Libros, un llibre ple de sorpreses i aventures, divertit i molt premiat, ideal per a nens de cinquè, sisè i l’ESO.
Les aventures estan protagonitzades per dos nens que viuen en una cala noruega, en un entorn rural, tranquil i protegit.
El relat abasta des de la festa de la nit de Sant Joan d’un any fins al següent i tracta de les trapelleries i els esdeveniments més o menys quotidians ocorreguts en aquest període.
L’equilibri de caràcters està ben aconseguit, les aventures dels dos nens són emocionants i divertides, les reaccions de tots els personatges són versemblants i el relat està ben travat entre els episodis concrets i el desenvolupament de la vida de fons on s’emmarquen.
Com a cada programa, fem una pregunta fàcil per al concurs dels «Llibres per somiar». La d’aquest programa és:
Quin és el nom del noi protagonista de la història?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 9 d’octubre.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara Cervelló. Enhorabona!
Dormir, missió impossible? Guia bàsica per adormir les criatures
Les dificultats per dormir dels infants són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries. Dels 4 als 6 mesos en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però hi ha molta variabilitat entre criatures i els despertars nocturns són constants.
Dormir és imprescindible pel seu efecte reparador.
És segura la pràctica del collit? Funcionen els mètodes d’ensinistrament del son? Com es pot sobreviure a la tortura de no dormir quan les criatures són petites?
Vam sentir els opinions de l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar, la Desiré Capataz, especialista en son infantil i creadora de l’Institut Duerme feliz, la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe, autora de “La ciencia del sueño infantil”, i el testimoni de Roger Escapa.
Aviat farà un any que vam començar les activitats a l’Espai. El vam inaugurar el 24 d’octubre (dia de les biblioteques) de 2021 i per recordar-ho hem programat una nova «Tertúlia Clandestina», la quarta. Per qüestions logístiques, la celebració d’enguany la passem al dijous anterior, dia 20 d’octubre.
Ens acompanyarà una persona de verb fàcil, mirada amable i coneixements enciclopèdics sobre literatura infantil i juvenil i altres temes. De fet, l’hem convidat perquè ens parli des de la seva experiència en l’art de fer llibres diferents i per això la tertúlia es titula:
ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES Creativitat, imaginació, pensament divergent…
Veurem els llibres com a objectes, amb formes més enllà del paral·lelepípede clàssic, que ens sorprendran i, enmig de la tertúlia, segur que sentirem referències a Jacques Carelman, a Tintin, a les galetes Birba, a les neules, a les joies, etc.
LES DADES: Data: dijous, 20 d’octubre de 2022 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat) Contrasenya per accedir a l’Espai: «Peramola»
Fa un parell anys van aparèixer el dos primers números de la col·lecció «Llegendes del patí». El primer es titula «La mitja hora dels herois».
El segon, «Campions del món», és el més divertit al meu parer perquè ens explica que els nens protagonistes de la sèrie juguen a «Fet i amagar» al pati de l’escola i apareix un personatge que fa més de trenta anys que està amagat i ho capgira tot.
A aquella història delirant —fa riure molt—, la va seguir la tercera «Viatge pels patis infinits» i també la quarta que és la que vull comentar, «Conspiració a l’ombra».
Aquesta conspiració comença un dia, a la mitja hora del pati, quan la Martina veu que tots els companys de classe tenen un Chinki Plonki, la joguina de moda.
Als patis de les escoles és una imatge recurrent i cíclica. Hi ha èpoques de jugar a la baldufa, a cromos, a la corda, etc. Sempre són petits artugis que hi caben a les butxaques, lluny de la mirada de la mestra. De fet, els Chinki Plonkis són uns estris estranys que tenen als infants força enganxats.
És així, sempre ha estat així. No fa gaire parlava amb una nena que col·leccionava cromos de Pokemon i no sabia com s’hi jugava, però com que tots els amics en tenien, doncs ella també…
La Martina, com que no té Chinki Plonkis se’n va a jugar tota sola als gronxadors i descobreix un personatge estrany que volta per allà. El segueix i descobreix una societat secreta, que pertany a la industria farmacèutica i que són els responsables —això ja ho sabem, perquè és una llegenda urbana— dels polls que cíclicament apareix al cap dels infants, dels refredats i altre accidents que succeeixen habitualment als patis. Són els qui “mouen els fils a l’ombra per obtenir tot el benefici que puguin dels nens i nenes del món!”.
«Llegendes del patí» és una sèrie de còmics força divertida i ben il·lustrada.
Per als infants de cicle inicial i mitjà.
Crec que aquests mesos, es faran algunes presentacions amb l’autor i, potser, també l’il·lustrador. Anirem informant.
LES DADES: Títol: Conspiració a l’ombra Autor: El Hematocrítico Il·lustrador: Albert Monteys Traductora: Mercè Estévez Editorial: Barcanova Pàgines: Barcelona, 2022
Si sou d’anar d’excursió a la muntanya i us agrada fer bivac, segurament el que us explicaré no us sorprendrà. I sobretot, si heu fet nit per la zona del Pirineu, el lloc on es poden veure —amb una mica de sort, això sí— una mena d’animalons anomenats «Iris».
En Ramon Besora, que és un gran coneixedor de la fauna del Pirineu (i també de les tradicions antigues) ens explica que “Els iris són uns petits animals nocturns que habiten generalment en comunitat als afores de pobles d’alta muntanya on els cels, a la nit, s’omplen de lluna i són especialment lluminosos.”
En Ramon ho sap molt bé perquè ell n’ha vist i ha pogut explicar-ho a la Zuzanna Celej que, amb la traça i la paciència que té amb els pinzells, ha fet una representació plàstica precisa i preciosa perquè en gaudim tots plegats.
Es dóna la coincidència que estem entrant a la tardor, una de les millors èpoques per veure els Iris, i que el llibre acaba d’arribar a les llibreries, per a gaudi dels amants de les històries boniques.
Una presentació? N’hi hauran vàries. La primera, a la nova llibreria «El Teler», al carrer de Sant Miquel, 3A, d’Esparreguera, l’11 de novembre de 2022.
També es farà una presentació a la llibreria «Lectors al tren!» de Rubí, el 18 de novembre. I n’hi haurà alguna més…
Estic agraït a en Ramon perquè ens ha permès col·laborar preparant la proposta didàctica. Tot han estat facilitats i bones recomanacions per fer una guia que creiem serà d’utilitat.
LES DADES:
Títol: Els Iris Autor: Ramon Besora Il·lustradora: Zuzanna Celej Editorial: Joventut Pàgines: 32 Barcelona, 2022
«Al bosc» és un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga idees, pensaments de vida, que són d’agrair.
La primera és una mirada ecologista i ens presenta una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte dels uns amb els altres, netedat. Es la natura esplendorosa (“natura” és una paraula bonica) que ens convida a estimar-la.
La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. M’agraden els llibres on surten avis que no moren al final (no passa sovint, perquè hi ha com una tendència a invitar a la llagrimeta i quan apareix un avi, dius “ai, que ja sé com acabarà aquest home”)
La tercera és una mirada artística, una forma de mostrar-nos els personatges que demostra que l’autora sap el que es fa. Fixeu-vos en la portada i com amb aquesta imatge ens resum i ens ensenya de què va la cosa i per on transita el relat (la noia caminant cap a la dreta, convidant-nos a obrir el llibre i entrar al bosc, i el rectangle negre que envolta aquesta imatge i ens porta a pensar en les fotografies.)
La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. Està molt ben aconseguit el joc d’anomenar les diverses bestioles que hi viuen al bosc i amb aquest enfilall de substantius ens convida a buscar la seva representació gràfica. Genial.
La cinquena mirada va cap a “la topera”, una editorial de les que anomenem “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil i que publiquen obres diferents, sense pretensions d’alliçonar ni jugar a vendre emocions (molt de moda, actualment). Amb aquest «Al bosc» l’han clavat.
En resum, un llibre que permet moltes converses i que —pensant en clau escolar— agradarà molt als infants entre cinc i set anys.
La invitació a la lectura 