by

«El guanyador és…!» o quan les aparences enganyen

Fa cosa d’un any, vaig tenir l’honor de presentar un llibre d’en Ricardo Alcántara. Va ser a la llibreria “lectors, al tren!” de Rubí. Aquell mateix dia, 28 de maig de 0223, vaig conèixer a l’Araceli, la il·lustradora. Vam estar comentant les imatges i el relat i vam preparar un joc per jugar-lo després de la lectura de “M’agrada!” que era el títol de llibre en qüestió.

Imagino que aquella primera col·laboració entre l’autor i la il·lustrador va ser plaent i agradable per al Ricardo i l’Araceli perquè fa uns dies ha vist la llum un segon llibre seu titulat “El guanyador és…!, editat per Malian, la mateixa editorial del País Valencià que el llibre citat més amunt.

En Ricardo ha publicat més de sis-cents llibres per a infants i joves i alguns d’aquests llibres han estat portats a les pantalles en forma de dibuixos animats. També he sabut que, recentment, L’IBBYcat ha presentat la seva candidatura al Premio SM 2024 que té com a objectiu reconèixer aquells autors que tenen una carrera literària d’excel·lència en l’àmbit del llibre infantil i juvenil.

Bé, anem al gra. De què va “El guanyador és…”?

És un conte protagonitzat per animals que, a manera de grup d’infants, estan vivint els darrers dies d’un campament d’estiu i el cap dels monitors, el mussol Andreu, proposa un concurs, una mena de competició, que promet emocions fortes a qui es presenti.

El mussol els explica en què consistia la prova:
—Haureu de passar la nit al bosc, sols. Abans que es faci fosc, us endinsareu al bosc i tornareu al campament amb la primera llum del dia.

Com que la prova és complicada de superar, al principi només s’apunta el lleó, el més valent del grup, però davant la sorpresa i la incredulitat de tothom el conill Florenci també aixeca el braç.

El lleó, com podeu imaginar, no té cap dificultat per superar el repte. El conill, en canvi, viu una nit que mai no hagués pogut imaginar, fins al punt que està a punt d’abandonar. Les ombres, els sorolls desconeguts i, sobretot, la pèrdua del seu peluix li fan imaginar un grapat de perills.

No cal explicar quin va ser el resultat de la prova, ja us el podeu imaginar, perquè com diu el mussol: El més valent no és el que no té por, sinó el que té por i s’hi enfronta.

Com a la majoria de llibres d’en Ricardo Alcántara, hi ha un bon anàlisi psicològic de la situació (en aquest cas, les pors i la superació dels moments difícils) i un desenllaç feliç, amb un missatge optimista i positiu. Aquest tret definitori de la prosa d’en Ricardo s’agraeix, en un moment que sembla que el mercat editorial té una tendència cap a les històries tristes, catastrofistes i situacions dramàtiques de tota mena.

Pel que fa a les il·lustracions de l’Araceli, són un bon complement al text. La majoria de dibuixos són de plans generals, amb algun primer pla i projeccions isomètriques que fan de bon veure. M’ha passat una cosa curiosa i és que m’ha recordat l’estil de la Marianne Dubuc.

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El guanyador és…!
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Araceli Plata
Editorial: Malian
Pàgines: 32
Torrent (València) 2024

by

Aquest cap de setmana torna el MÓN LLIBRE!

A la presentació de l’edició d’enguany que se celebra els dies 15 i 16 de juny, hi podem llegir, entre altres frases, que el llibre pot ser la porta que ens obre al món i que esborra les barreres socioeconòmiques, un portal a l’accessibilitat per conèixer què hi ha més enllà dels nostres carrers, del nostre país o fins i tot del nostre món, i poder-ne imaginar altres.

També ens explica que l’autor del cartell és en Xavier Mula i el seu treball se centra en la comunicació visual, publicitària i el món editorial. El seu estil versàtil permet abordar una gran varietat d’obres, però sempre amb el seu estil predominant: il·lustracions plenes d’energia i dinamisme, colors vibrants i amb un llenguatge directe, identificable i lúdic.

El web on trobareu tota la informació està ben dissenyat i és molt fàcil de trobar totes les informacions relacionades: Espais on se celebra, participants, editorials, espectacles, etc.

M’ha agradat que es conservi un apartat que anomenen multimèdia perquè ens permet veure nombroses imatges de les edicions anteriors. El podeu trobar a:
https://www.barcelona.cat/monllibre/ca/multimedia

Si teniu una estona, reviseu el que hi ha i trieu allò que us interessi perquè no arribareu a tot arreu. Aneu a https://www.barcelona.cat/monllibre/ca

I si us interessa veure i participar d’algun espectacle, aneu a:
https://www.barcelona.cat/monllibre/ca/programacio/espectacles

El repte continua sent el mateix d’altres edicions: aconseguir que els joves hi participin, perquè el públic majoritari, almenys els dies que he anat, sol ser familiar amb infants petits. Pel que sé, enguany es fa un esforç per enganxar els nois i noies a partir de 8 anys, amb accions organitzades expressament per a ells.

Ens veiem al Món llibre! Val la pena, no us en penedireu!

El vídeo promocional:

by

«Un viatge gota a gota», una aventura de pel·lícula

A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt —la traducció castellana és més explicita i juga amb la idea de velocitat i salut: “a toda pastilla”.

A les primeres pàgines hi ha un hospital d’animals enmig del bosc, amb la sala d’espera, la infermera Engràcia i els diferents box on són atesos els animals.

En un dels espais està el conill amb un pla de medicació enorme i a la sala del costat, separat per una cortina, hi ha el llop amb una ferida de bala a la panxa. Com que la infermera (una talpeta amb poca vista) no encerta amb la xeringa, el llop s’enfada i es cura ell mateix. En aquell moment arriba el caçador i dispara però el seu tret que va directament al llop es desviat pel degotador del conill i li salva la vida. Ambdós fugen i comencen la seva gran aventura.

El llop té un codi ètic sagrat. Li diu al conill: Abans m´has salvat la vida amb el degotador. Ara t’he de salvar la vida jo a tu.

Com que el tractament del conill ha de durar cinc mesos, el llop es veu obligat de cuidar-lo i així viatgen des de finals de l’estiu fins a l’inici de la primavera. Des d’aquesta escena a la pàgina vint-i-dues fins a l’acabament de la història anem seguint les seves peripècies durant 160 pàgines més i, en aquest viatge, acabarem estimant-los.

Viatgen en una camioneta robada, una moto amb sidecar i a peu.

M’ha agradat molt l’escena en que el llop, mentre condueix, va cantant “Born to be wild” i el conill s’afegeix. M’ha recordat que aquesta cançó es va fer molt coneguda gràcies a una road movie dels anys 70, Easy Rider, on vam descobrir a Dennis Hooper i Jack Nicholson. Era una pel·li on els protagonistes feien un viatge en moto per diferents Estats que conduïen al sud, a Louisiana. M’ha sobtat que l’autora, la Josephine Mark, la conegués, perquè ella va néixer anys més tard.

En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.

Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.

Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a cicle superior i ESO.

La conversa amb una amiga de Tarragona, m’han tornat a recordar aquesta joia de còmic que vaig conèixer gràcies a la Montse, llibretera de “Lectors al tren!”

Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.

Crec que és un excel·lent guió per a una pel·lícula de dibuixos animats.

LES DADES:
Títol: Un viatge gota a gota
Autora: Josephine Mark
Il·lustradora: Josephine Mark
Traductora: Cristina Sala
Editorial: Astiberri
Pàgines: 184
Bilbao, 2023

by

«La cara fosca de les llegendes», entre la ficció i la realitat

«La cara fosca de les llegendes» comença explicant-nos com en Gennaro Callalti es disposa, als seus cent anys, a dictar-li al seu majordom i guardaespatlles Hans una versió reduïda de la seva obra més preuada, maleïa i desapareguda que no és altra que l’edició original del 1847 de «La cara fosca de les llegendes».

L’autor, en Pol Castellanos, ja ens havia mencionat aquest llibre a “l’Assassina de Venècia» on es converteix en un objecte clau de la trama. Al capítol quatre llegim:

«–De què va? –va preguntar l’Alina.
–No t’interessarà, no explica històries –va dir mirant-se l’índex–. És una mena d’estudi sobre contes i llegendes populars. Em sembla que serà una mica feixuc de llegir.
–Tu coneixes tots aquests contes?
–Sí, és clar –va dir llegint la llista–. Tots són molt coneguts: dels Grimm, l’Andersen, en Perrault… No has sentit mai aquests noms?»

També hi ha referències a «La cara fosca de les llegendes» en altres capítols.

El llibre planteja la revisió de quinze contes populars molt coneguts. Comença amb la bella i la bèstia i segueix amb la Caputxeta vermella, Rapunzel, el flautista d’Hamelí, la Ventafocs, en Hansel i la Gretel, la bella dorment, el gat amb botes, la princesa i el pèsol, etc.

De cadascun d’aquests relats llegim primer la versió original i després aprendem curiositats de la seva història, del seu origen i de com va anar variant fins a arribar a les nostres mans, tal com el coneixem.

També ens explica fets reals que, coincidències o no, s’assemblen als contes comentats. La contracoberta, ja ens ho avisa quan diu que aquest llibre oculta multitud de secrets, alguns de tan esgarrifosos que et desmuntaran molts mites i models de la infantesa.

Com que som curiosos, ja ens va bé saber més i que ens expliquin el perquè, el com i el quan de les històries.

El llibre no cal llegir-lo en ordre i podem anar saltant pels capítols que ens cridin més l’atenció. El de la Princesa i el pèsol , per exemple, ens sembla tan inversemblant que quan sabem què va li passar a la princesa Isabel d’Aragó per demostrar que era una veritable princesa, no ens ho creiem.

Cada capítol s’acompanya d’unes il·lustracions en blanc i negre, fetes a llapis, que són realment “de conte”.

Lectura recomanada per a joves i per a adults. I també per als qui vau gaudir amb L’impostor de Viena o L’assassina de Venècia.

LES DADES:
Títol: la cara fosca de les llegendes
Autor: Pol Castellanos
Il·lustradora: Montse Rubio
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 190
Barcelona, 2023

Si voleu conèixer un dels capítols, podeu llegir el de “la bella i la bèstia” a continuació (gentilesa de l’editorial)

54895_la_cara_fosca_de_les_llegendesBaixa
by

«Peramola, tot l’entorn és poesia» un projecte poètic de qualitat

Un poeta és aquella persona que sap expressar la sensació que notem quan l’aigua s’escola entre els nostres dits, ens fa sentir la poesia que arriba dolçament en forma de música empesa pel vent, ens fa emocionar davant d’una escultura que potser no s’acaba d’entendre del tot.

Aquest “no acabar d’entendre què ens vol transmetre un poema perquè se’ns fa estrany per la forma o el sentit” és precisament allò que ens porta a obrir una finestra a un espai de somni i de misteri, a obrir una porta al món, perquè els poemes es llegeixen com si fossin un quadre on cadascú troba detalls significatius diferents i on, de vegades, es difícil entendre el sentit que el poeta ens vol explicar.

Poesia no és només «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat de l’ordinador. Poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quan ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls.

La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.

De poesia en sap molt en Ramon Besora perquè fa més de mig segle que s’hi dedica. A més, té la voluntat de fer-nos-la entenedora i d’encomanar-nos el gust per conèixer què s’hi amaga darrera d’una metàfora concreta, la paciència per explicar-nos què significa determinada paraula que no coneixem, el desig de convidar-nos a no tenir por d’obrir un llibre de poemes.

En Besora té, a més, la capacitat d’anar més lluny, d’albirar més enllà de la corba del camí que pregonava en Pessoa, i imaginar noves formes de presentar els poemes. Ho hem vist en els seus llibres-objecte i en el darrer projecte que hem tingut l’oportunitat de viure en directe: Peramola, tot l’entorn és poesia.

Hem esperat molts mesos des que ens va explicar el projecte que estava comissariant. Ens en va ver cinc cèntims el mes de març de fa dos anys a la tertúlia clandestina sobre poesia a l’Espai Llamps i Centelles (https://jaumecentelles.cat/2023/03/22/la-lletra-que-tot-ho-canvia-la-magia-feta-poema/)

Finalment, el dissabte 25 de maig, vam agafar els cotxes i ens vam dirigir cap a Peramola, un poblet de l’Alt Urgell. La cita era a la Plaça Josep Roca, davant l’escola, on ens esperava en Ramon. Ens vam aplegar 29 persones vingudes de diversos indrets de Catalunya i amb diferents motivacions. La majoria ens coneixíem perquè estem relacionats directament amb el món de l’educació.

Primer vam fer un recorregut pel camí que porta a les fonts amb una instal·lació en forma de passejada poètica on vam poder llegir (i escoltar) alguns dels poemes d’en Besora que ens va anar explicant el perquè de cadascun d’ells. Com que n’havíem parlat en aquest blog, no m’estendré. Cliqueu als enllaços següents, si voleu:
https://jaumecentelles.cat/2021/09/17/una-passejada-poetica/
https://jaumecentelles.cat/2021/12/03/poesia-amb-els-cinc-sentits/

En aquesta ocasió veníem d’unes setmanes de pluja i la natura estava esplendorosa. Va ser una delícia de passejada. Algunes fotos, a continuació:

La segona part, la que ens havia convocat, va ser un recorregut pels carrers del poble on vam poder llegir i admirar les instal·lacions que van fer els alumnes de l’Escola Massana de Barcelona, interpretant el sentit de cada poesia. Les obres estan a les façanes de diferents cases i són versos de poetes catalans coneguts com Carner, Espriu, Martí i Pol, Leveroni, Marçal, etc.

La idea era deturar-se a cada instal·lació per llegir el poema i en Besora ens anava explicant el perquè s’havia triat aquell indret singular de Peramola, una mica d’història de cada racó i alguna anècdota curiosa del procés d’instal·lació. De moment hi ha nou obres, però la idea és anar ampliant l’oferta en properes edicions.

Després de dinar, ens vam reunir sota les moreres de Cal Pedret on vam conèixer de primera mà les darreres publicacions i els projectes futurs d’aquest autor peramolí que, amb la seva generositat, ens va fer estimar una mica més la poesia.

Ens va comentar el darrer dels seus llibres publicats: Un metre d’històries de metre, un llibre acordió il·lustrat per l’Albert Asensio i editat per Meraki.

També vam conèixer els materials que acaben de sortir al mercat sobre comprensió lectora. Són uns jocs basats en el dòmino i que es presenten en dues caixes per als diferents nivells educatius.

Els explicarem en una altra entrada d’aquest blog, ens els propers dies. Un dels jocs el vam poder jugar.

La jornada la vam acabar fent un Bingo poètic que ens va servir de recordatori de tot el que havíem viscut.

Un agraïment a en Ramon i la Núria, cicerones d’aquesta jornada bonica i inoblidable!

Més informació a:

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/cultura/peramola-tot-lentorn-es-poesia/20221001135951035200.html

by

«Mentrestant, a la Terra…» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest llibre de l’Oliver Jeffers, autor del qual ja n’hem parlat en aquest blog (per exemple a https://jaumecentelles.cat/2018/05/04/apunts-per-viure-al-planeta-terra-segons-jeffers/) i que en aquest cas porta com a subtítol “Trobant el nostre lloc en el temps i l’espai“. Està editat, com tots els seus llibres, per Andana.

Ens parla d’un viatge imaginari, que fa un pare amb els seus fills en el seu cotxe domèstic que es converteix en un cotxe espacial, per tot el Sistema Solar. El llibre juga amb la distància que separa la Terra amb cadascun dels astres del Sistema Solar, tot comparant-lo amb episodis de la història de la humanitat.

Distància i temps. Se centra en els conflictes per les fronteres al llarg de la nostra curta història. Així, per exemple, quan explica que per arribar a Mercuri calen 150 anys a la velocitat que van (a seixanta quilòmetres per hora) ens recorda que fa 150 anys aproximadament alguns països europeus estaven colonitzant l’Àfrica o que, anant més enllà, per arribar a Júpiter ens caldrien 1200 anys (a 60 quilòmetres/hora) i que fa 1200 anys els víkings estaven controlant el nord de l’Atlàntic. Aquesta és la idea del llibre: Convertir la distància entre la Terra i altres planetes en anys i mirar enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta.

Una lectura molt recomanable.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Mentrestant a la terra…” la pregunta és :

“Quant de temps triga el cotxe espacial a arribar a la Lluna?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 9 de juny.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Pepa Collazos i s’emporta un exemplar de «Deu en un llit». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/mentrestant-a-la-terra-doliver-jeffers/audio/1209419/

………………………………………………………………..

A l’àlça els pòdcasts als centres educatius

Al mateix programa es va parlar de les escoles que, cada vegada més, aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d’aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l’alumnat. Del poder del pòdcast van parlar la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l’Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d’ESO, que han creat el pòdcast “Això es pot salvar“. També hi van participar la Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l’Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató.

Van sentir també la Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca.

El pòdcast del programa sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/a-lalca-els-podcasts-als-centres-educatius/audio/1209421/

by

«Som-hi, kika!», un àlbum que convida a endevinar

A la coberta ens adonem que l’estil és molt semblant al del gran Eric Carle, amb el predomini del collage, figures retallades i tècniques mixtes. El fons blanc ens agrada i entenem de seguida que serà un àlbum divertit.

Quan veiem la primera de les imatges, aquesta…


… se’ns escapa el riure perquè recordem aquella frase que diu que els gossos s’assemblen als seus amos. I és ben bé així si ens fixem en el cabell d’en Julià (l’home) que és ben bé com el pelatge de la Kika (la gossa) i a més els cordons de les sabates estan descordats i també són de mateix color.

Per reblar el clau només cal mirar la cara dels dos personatges, com si estiguessin enfadats, malcarats i amb ganes d’acabar el passeig des de la primera pàgina.

D’això va la història: En Julià passeja la seva gossa i sense que ell se n’adoni és raptada per una àguila.

Així que ara en Julià passeja la seva àguila. A la seqüència següent l’àguila serà suplanta per un tigre i veurem en Julià passejant un tigre que, al seu torn, serà suplantat per una guineu i aquesta per un pop, etc. fins al retorn a l’inici del relat.

És un viatge per coves, muntanyes i mars, on anem seguint l’acumulació d’espais extraordinaris i la sorpresa és una constant, mentre l’infant és pregunta quin animal vindrà quan passem pàgina.

Lectura recomanada per a cicle infantil.
LES DADES:
Títol: Som-hi, Kika!
Autora: Marie Mirgaine
Il·lustradora: Marie Mirgaine
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Ekaré
Pàgines: 64
Barcelona, 2024

by

«Paraules d’antes», records d’infantesa

Els qui vam néixer en l’època de la dictadura franquista, vam anar a l’escola en castellà i no teníem llibres, novel·les o tebeos en català. Els qui som de famílies provinents d’altres zones d’Espanya (en el meu cas dels país valencià) parlàvem (encara parlem) a casa amb la nostra llengua col·loquial i conservem paraules, expressions, frases fetes o referències locals que només nosaltres entenem.

I, és clar, de tant en tant, se’ns escapa algun barbarisme o diem “vale” quan hem de dir “d’acord” o “dos” en lloc de “dues” o les “nou i mitja” per “dos quarts de deu”. Ens n’adonem. Costa canviar.

Quan anem pel carrer llegim els rètols i les publicitats, la majoria en anglès, com passa amb les paraules relacionades amb la informàtica, i sembla que no ens importi sentir a les notícies “fake news”, “ bullying”, “coworking”, “spoiler”, etc.

Hi ha un llibre que m’ha agradat força i que l’editorial el recomana per a majors de 6 anys, però no sé si és per a infants. El seu títol “Paraules d’antes” ja ens informa de què va la cosa.

En format de relat amb imatges explica la història d’un nen, en Miquel i la seva àvia, la Remei, que li fa una bufanda i tot el que d’aquest fet es deriva.

A la contracoberta llegim:

Els avis d’en Miquel viuen en un poble tan petit que només hi ha un colmadu i un bart. Per això el dia que l’àvia Remei decideix fer-li una bufanda al seu nét Miquel, agafa el cotxe de línia i se’n va a ciutat perquè no té prouta llana verda.

Paraules d’Antes és un homenatge a la nostra llengua: als barbarismes, col·loquialismes i trets dialectals que sabem que no són correctes però que formen part dels nostres records d’infància i construeixen el nostre imaginari familiar.

Un regalu per llegir en família.

Llegim aquesta història farcida de les paraules que s’usaven (encara s’usen, malgrat siguin barbarismes, localismes, col·loquialismes o trets dialectals) i que ens fan somriure quan reconeixem alguna que deien les nostres mares o àvies.

Crec que és un llibre per regalar i llegir en família. I de passada, afegir les paraules d’antes que tenim a la família i que potser es perdran.

Ah! I no us perdeu la cançó que és molt pegadissa.

LES DADES:
Títol: Paraules d’antes
Autors: Ricard Farré i Àlex Pujols (duet musical Arribar i ploure)
Il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: Cossetània
Pàgines: 40
Valls, 2024

by

«I’m a frog!» una aventura de l’Elefant i la Porqueta, amics inseparables

Gràcies al meu amic Daniel Becerra, vaig conèixer els llibres de l’elefant i la porqueta que ha escrit en Mo Willems, a qui coneixem sobretot per “No deixeu que el colom condueixi l’autobus”, editat per Andana.

“Elephant &Piggie” és una sèrie de vinc -i-cinc llibres adreçada als infants de cicle inicial.

En Mo Willem és un autor i il·lustrador dels Estats Units que va començar a treballar com a escriptor i animador per a la televisió als programes del Barri Sèsam. Ja us podeu imaginar quina mena de persona divertida ha de ser perquè a més a més de conèixer bé el món dels infants, es dedica també a crear coses noves i divertides que inclouen música clàssica, òpera, concerts de comèdia, dansa, pintura i obres digitals amb diverses orquestres prestigioses.

He sabut que s’ha fet una exposició dels seus originals al museu Eric Carle https://www.carlemuseum.org/, la qual cosa ja ens fa una idea del prestigi d’aquest artista.

He explicat alguns llibres de la sèrie sobre l’elefant i la porqueta i tenen força èxit entre els infants i per això els recomano. Jo els he aconseguit a la llibreria anglesa Come in del carrer Balmes (Barcelona).

M’explica en Daniel, especialista en literatura escrita als USA, que en Mo Willem és persona generosa fins al punt que hi ha una sèrie de l’Elefant i Porqueta on se’ls veu llegint llibres d’autors que comencen i això és una catapulta extraordinària per a aquests autors novells.

A Beascoa es van publicar alguns títols en castellà però no sé si es poden trobar o estan descatalogats. Al web d’en Willem hi ha un apartat on diu “libros en espanyol” però imagino que és només per al mercat dels Estats Units.

Si voleu conèixer una mica més a aquests autor podeu entrar al seu web: https://mowillemsworkshop.com/

A la xarxa trobareu molta informacó sobre en Mo Willem. Us recomano l’entrevista que li van fer a The New Yorker on parlar de fracassos i resiliència. Cliqueu a:

https://www.newyorker.com/magazine/2017/02/06/mo-willems-funny-failures

M’encantaria que alguna editorial publiqués la sèrie “Elephant & Piggie” en català.


by

«Deu dins un llit» a L’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar aquest àlbum que neix arrel d’una cançó popular a la Gran Bretanya. En els països de parla anglesa es canta per aprendre els nombres i, pel que conec, també a les escoles d’idiomes de per aquí la usen com a recurs per aprendre.

“Deu dins un llit” és també un llibre-joc d’anar comptant uns animals molt graciosos mentre es tomben, giren i cauen del llit d’un en un. Cada pàgina nova ens mostra un animal que cau i, a mesura que el llit es buida, l’hora d’anar a dormir és cada cop més caòtica.
El recomanem per a cicle infantil. L’autora és la Katrina Charman, amb il·lustracions de Guilherme Karsten. Editat per Combel.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Deu dins un llit” la pregunta és :

“Quin animal no cau del llit?”

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 26 de maig.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Andreu i s’emporta un exemplar de «Cesc i Alabert» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/deu-dins-un-llit-de-katrina-charman-i-guilherme-karsten/audio/1207900/

……………………………………………….

Gir antifemiststa i a l’extrema dreta dels joves. Què fem?

Al mateix programa podeu sentir la veu d’experts que analitzen la deriva conservadora dels joves, segons les enquestes.

Ser feminista o progressista ja no és transgressor, i ser de dretes és contracultural, entre alguns joves.
Es detecten posicions pròximes a l’antifeminisme i l’extrema dreta, entre la ràbia i la desesperança. Com hem arribat fins aquí? Per què els atrau el discurs dels “fatxatubers”, les “trad wives” antifeministes i la manosfera? I com els podem protegir dels discursos d’odi de les xarxes: masclistes, racistes, classistes, homòfobs i d’extrema dreta?

En parlem amb Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge i expert en xarxes socials; Paula Quílez Relaño, politòloga especialitzada en ideologia política, i el psicòleg Joan Roa. Sentirem també l’Alex Cabo Isasi, expert en el discurs d’odi a les xarxes socials; en Raúl Cuevas, director i realitzador de “La xarxa ultra”, i la Rocío Vidal, periodista infiltrada en un curs d’Amadeo Llados, un dels influencers que capten l’atenció dels menors.

El programa sencer, clicant a;
https://www.ccma.cat/3cat/gir-antifeminista-i-a-lextrema-dreta-dels-joves-que-fem/audio/1207901/