La Fira del Conte de Medinyà se celebrarà el proper diumenge 21 de maig. Si no hi heu anat mai, reserveu-vos el dia i acosteu-vos a aquests petit poble (proper a Girona) perquè ho xalareu molt, tant si hi aneu sols o amb criatures.
Tot el poble s’aboca a gaudir i fer-nos gaudir d’un dia envoltats de contes, espais bonics i paradetes de venda de llibres. és, també, un punt de trobada per a infants, joves i grans al voltant del conte ja sia narració oral o en format paper.
La Fira va néixer l’any 2010 i la idea original va ser d’un veí del poble, en Joan Bahí, inspirat per un reportatge sobre el diari personal de Hans Christian Andersen segons el qual l’autor danès, de camí cap a Barcelona va fer parada a Medinyà, sorprès per uns forts aiguats.
Hi trobareu molts raconets on han plantant escenaris que acullen narradors, exposicions de literatura infantil i presentació de llibres per a infants.
A la darrera tria de recomanacions de Sant Jordi vam incloure «27 casas. Poemas para entrar a vivir». El seu autor és Raúl Vacas. Pel qui no el coneixeu, en Raúl es dedica a escriure poemes, però sobretot a l’animació i gestió cultural. Juntament amb la Isabel Castaño dirigeix una projecte anomenat “De Vacas y Castaño” que vol fomentar el gust per la literatura. Organitzen tallers de creació i animació a la lectura a Rodasviejas, a prop de Salamanca.
Segons ell, el que fan és una mena croada poètica. Diu, a El Diario Montañés (Santander):
Estos años he podido comprobar que la poesía es la gran olvidada en los centros de secundaria. Muchos profesores se limitan a cacarear contenidos trasnochados. El libro de texto, en este sentido, ha hecho mucho daño a la enseñanza. Hay un gran déficit de imaginación y de creatividad y muchos contrasentidos. En algunos centros hay grupos de lectura en el que no hay ni un solo profesor de Lengua y Literatura. Muchos incluso se jactan de no leer e incluso obstaculizan muchas actividades relacionadas con la animación a la lectura y la escritura. Ante ese panorama hay que posicionarse. Más de uno tendría que repasar el poema ‘La poesía es un arma cargada de futuro’ de Gabriel Celaya.
Ara, amb il·lustracions d’en David Pintor i editat per “la Guarida” ha vist la llum aquest poemari enginyós i divertit. Mireu què hi diu a la contracoberta.
Pasa al interior de llibro, Descálzate antes de leer, aviva el fuego en el hogar. Què a gusto se està adentro.
I així ho fem. Ens descalcem, ens posem còmodes i comencem a llegir el primer dels 27 poemes que segueixen l’ordre alfabètic i ens van marcant cases, llocs on conviure o estar sol, arrecerats. El primer és AUTOCARAVANA I és un text que només té la vocal A.
Sara lava cada mañana la caravana blanca. —Hala, al mar! Arranca.
La caravana Anda, Anda, Anda.
Las alas altas, las patas largas. Vaga hasta la mar. Cansada arrastra a Sara a la playa.
Etc…
I després ve la Barraca, el Castell, i molts altres. Cadascun dels poemes ens permet veure com està construït i alhora ens convida a escriure’n de nous seguint la mateixa tècnica.
Vaig conèixer aquest llibre a indicacions de la Montse Marcet, que a la darrera tertúlia ens va fer llegir en veu alta “Estación espacial”:
Aquí estamos, encerra—2, preparando el desay—1, viendo a lo lejos Nept—1 y en órbita desplaza—2.
Con el ánim oport—1 a velocidad de cru—0, avistamos un lu—0 Más lúcido que ning—1
Etc.
Rascacielos, Tipis, Dúplex, Loft, Jaima, Nido, Dacha, Guarida, etc. teniu a les vostres mans 27 poemes molt recomanables.
Les mestres que col·laboren amb l’Espai Llamps i Centelles ens han fet l’encàrrec de contactar amb en Raúl i veure la possibilitat que vingui a l’Hospitalet a fer alguna tertúlia o taller o recital o el que vulgui. Ens hi posem.
LES DADES:
Títol: 27 casas. Poemas para entrar a vivir Text: Raúl Vacas Il·lustracions: David Pintor Editorial: la Guarida Pàgines: 72 Salamanca, 2022
Els llibres que presentem a l’Ofici d’educar els triem amb antelació. Normalment cada tres mesos programem els següents. El d’aquesta setmana el teníem pensat des de finals de febrer Procurem que es trobin vius i siguin fàcils de localitzar a les biblioteques i llibreries.
de vegades, com ha estat aquest cas, les casualitats són extraordinàries perquè justament aquest “Hi havia una forma” acaba de ser nominat per al premi “llibreter” juntament amb “la sopa del senyor Lepron” (que també vam presentar als llibres per somiar) i “La casa blava”.
“Hi havia una forma” és un conte fet amb figures geomètriques, un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.
Comença com un conte popular. Diu: Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…
Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa.
Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Ja ens ensumem que triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.
És un àlbum molt recomanable perquè ajuda a imaginar el relat com fan els contes narrats de viva veu. Les il·lustracions són senzilles i entenedores.
I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre que es presenta i que gràcies a la col·laboració de les editorials el regalarem a una de les persones que contestin. Aquesta setmana la pregunta per participar al concurs de “llibres per somiar”
Quina forma té la Princesa del conte?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de maig.
La guanyadora de l’anterior concurs del llibre “El món de Sofia” és la Mónica Morales. L’enhorabona!
Si podeu, escolteu tot el programa o llegiu l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa sobre un tema que pot semblar força punyent (de fet, ho és) però que es va tractar amb molta elegància i delicadesa per part dels convidats que hi van venir.
Amb el títol “Com podem aturar l’escalada de suïcidis de menors?” Els intents de suïcidi d’adolescents es triplica després de la pandèmia. L’antídot? Visibilitat, escolta, vincle, ajuda, pedagogia i esperança.
En Fred fa setmanes que intenta, sense èxit, dibuixar un “xaibotó” però no se’n surt. La solució, segons ell, és demanar ajuda a la seva amiga Orbie (ha vist que és la il·lustradora que apareix a la coberta).
Però hi ha un problema: Li ha d’explicar què és un “xaibotó”, és clar! I no serà fàcil perquè és una paraula que s’ha inventat i li resulta complicat d’explicar. Cada vegada que ho intenta s’empatolla més i més. Però és tossut i no pararà fins que l’Orbie li dibuixi l’animal que s’ha inventat. Aquí, recordem la cèlebre frase “dibuixa’m un xai” del Petit príncep i pensem que la cosa acabarà de manera similar.
El que no imagina en Fred és que l’Orbie cada vegada es posa més nerviosa, irritada, colèrica, i ho veiem en les expressions de la seva cara (és genial!)
Un àlbum divertit (boig, seria millor) que juga perfectament amb el llibre com a objecte, relacionant els personatges a través de les pàgines.
L’humor de l’autor, en Frédérick Wolfe, i la versatilitat amb els colors de l’Orbie, la il·lustradora, ens presenten uns personatges amb expressions còmiques que reflecteixen prou bé com va degenerant la situació.
És un encert fer que els autors esdevinguin, al seu torn, personatges del llibre (no és la primera vegada que això succeeix, però es veu poc) perquè ens proporciona l’oportunitat de parlar amb els infants dels diferents oficis de les persones que fan un llibre.
El final obert ens convida a pensar en una segona part.
Una lectura recomanada a partir de cicle inicial i per als fans de “El Petit Príncep” en particular.
LES DADES: Títol: Dibuixa’m un xaibotó Autor: Frédérick Wolfe Il·lustradora: Orbie Traductora: Mireia Alegre Editorial: Birabiro Pàgines: 40 Barcelona, 2023
“El escritor escribe. Si alguien quiere aprender a escribir podrá llegar a ser una persona que escribe, pero nunca será un escritor. Según Raimond Chandler, entonces soy un escritor, una persona que escribe. Me faltaría saber si escribo bien y si tengo un estilo propio. El estilo no se busca, se tiene o no se tiene y no se sabe el porqué. Nadie mejor que yo sabrá si escribo bien. Vivo de eso, vivo de criticar y analizar lo que otros han escrito. Enseño literatura.”
Les frases anteriors són les primeres de la pel·lícula “Lugares comunes”. Una veu en off que correspon al protagonista les pronuncia mentre veiem com les escriu amb la seva estilogràfica en un quadern. Es tracta d’un recurs narratiu que es repeteix en diversos moments i ajuda a comprendre el personatge, un professor de literatura de la Universitat de Buenos Aires que rep una notificació ministerial dient-li que el jubilen “d’ofici”. És una pel·lícula que m’agrada.
El proper dilluns 15 de maig, farem la segona trobada d’autors i autores de l’Hospitalet que han participat dels Relats que el vent s’endugué dels mesos gener, febrer, març i abril de 2023.
Ens acompanyaran l’Ignasi García-Barba, l’Ana de Lacalle, la Mari Àngels García Carpintero i l’Anna Vilar.
Amb elles conversarem sobre literatura, sobre les seves obres i sobre què les motiva a escriure. No serà una conferència, el que volem és que la tertúlia flueixi de manera agradable i que puguin explicar anècdotes i reflexions en veu alta.
També coneixerem els seus lligams amb l’Hospitalet, els seus hàbits lectors, què llegien quan eren infants i si recorden algun llibre que els hagi marcat. També, si volen, els demanarem que ens facin cinc cèntims dels projectes que tenen entre mans.
I potser acabarem de manera divertida fent algun joc literari. Potser.
Les dades: II trobada d’autors i autores de l’Hospitalet Data:15 de maig de 2023 Hora d’inici: 18:00 Hora d’acabament: 19:30 Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet. Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12) Us hi esperem!
Coneixia aquesta història popular gràcies a la versió que va fer l’Olalla González per a l’editorial Kalandraka, farà uns vint anys.
L’he explicat en diverses ocasions amb infants de cicle infantil i és fantàstic veure com riuen i obren els ulls amb els“clop, clop!, clop, clop!” de les cabretes quan travessen el pont. Llegit en veu alta resulta fascinant perquè té un ritme i una musicalitat que s’encomana fàcilment.
Ara, la parella de genis que són en Marc Barnett i en Jon Klassen han fet una nova adaptació, amb el seu estil característic. El resultat manté l’essència del relat però s’afegeixen les il·lustracions divertides i hipnòtiques d’en Klassen.
Si expliqueu el conte a un grup potser els costarà veure els detalls, de lluny. En lectura individual o en petit grup, compartida, és millor perquè, per exemple, els ulls, ai, els ulls!, ja ho hem comentat en alguna ocasió, són expressius i et fan riure veient una pupil·la ben situada.
Mireu, per exemple, la primera de les imatges a pàgina sencera, on es veu el trol a sota del pont (un pont decorat amb una calavera!) assegut amb una forquilla i una cullera a la mà i un pitet al coll, esperant la primera de les víctimes. Al seu darrera, unes marques dels animals que s’ha menjat.
Quins aspecte més ferotge, oi? És clar, és un trol. I, ens anticipa el que pot passar quan girem full.
—Sóc un troll. Només penso a menjar. M’encanten com sonen les peülles i les potes, i les grapes i les urpes sobre la llamborda. M’anuncien el menjar que em duré a la boca!
I després ens explica la gana que té fins que sent els “clop, clop!, clop, clop!” d’algú que camina pel pont.
El trol s’enfila i puja al pont però el que troba és una cabreta enginyosa que li diu que si vol menjar millor que esperi a la seva germana que ve al darrera i és més gran i més bona. El trol la deixa passar.
Amb la segona cabreta es repeteix la situació.
Quan arriba la tercera, exageradament gran, i no podem fer altra cosa que riure. Potser una mica massa gran perquè ja ens ensumem que el trol no té res a pelar amb aquesta cabra gegantina.
El text és força divertit i enginyós, donant-li molt de protagonisme als pensaments del trol.
Les il·lustracions, fetes amb aquarel·les i tintes, resulten efectives i creen l’atmosfera precisa que requereix aquest relat.
Lectura recomanada a partir de 4 anys
Podeu veure el tràiler que han preparat el de l’editorial Andana, a continuació:
El dimecres, 17 de maig, a les 6 de la tarda, a l’Espai Llamps i Centelles (L’Hospitalet) tenim una nova TERTÚLIA.
La tertúlia es titula «DIBUIXA’M UN XAI», i el títol fa referència a un capítol del llibre “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry.
El capítol comença quan un aviador que ha caigut al desert està intentant reparar el motor del seu avió (Caure al desert és un símbol i aquest relat n’està ple, de símbols. Aquí vol significar un cert bloqueig creatiu i, fins i tot, en aquest allunyar-se de les persones podem entreveure la possibilitat de no sobreviure físicament), se li apareix un infant que ni plora, ni està nerviós ni li demana que el salvi. Simplement li diu:
— Si us plau… dibuixa’m un xai!
L’aviador li fa un primer dibuix que no li agrada al nen (el Petit Príncep) i li’n demana un altre i encara un tercer fins que finalment li dibuixa una caixa.
—Això és la caixa. El be que vols és a dins.
—És exactament així, que el volia! Et sembla que necessita molta herba aquest be?
Li podia haver demanat una altra cosa creativa (canta’m una cançó, per exemple) però li demana que li faci un dibuix perquè l’aviador ha explica’t en el primer capítol els fracassos amb els seus dibuixos 1 i 2 (el de la boa que es menja l’elefant) i de com a l’edat de sis anys va abandonar la seva magnífica carrera de pintor.
Però no parlarem d’«El petit Príncep» sinó de com s’enfronta un il·lustrador a un text per donar-li forma. La convidada ens explicarà el procés de realització d’un àlbum des del seu punt de vista (la unitat narrativa, el temps, la lògica narrativa, la direccionalitat esquerra-dreta, la força de les cobertes, els materials a emprar i com condicionen el relat, etc.) i podeu estar segurs que n’aprendrem molt!
No podem explicar més, ja ho sabeu.
Enviarem, uns dies abans, un correu electrònic directament a les persones que formeu part del grup dels habituals, per recordar-vos (que no caldrà perquè segur que ja l’esteu anotant) la trobada.
RECORDEU:
Tertúlia clandestina “Dibuixa’m un xai. L’ofici d’il·lustrar llibres per a infants”
Data: dimecres 17 de maig de 2023
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir: en aquesta ocasió és ECOLINES, però si mostreu el carnet VIP podreu entrar directament.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam fer un programa monogràfic dedicar a conèixer les recomanacions de les bibliotecàries que també ens van contar com és la seva feina, els seus anhels i algunes anècdotes genials del seu dia a dia.
Va ser una conversa molt agradable amb:
La Graciela Martinez, bibliotecària a la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, des de fa quinze anys. Ens va dir que “una bona bibliotecària ha de ser empàtica, flexible i creativa, a més de tenir un bagatge lector i cultural ric; estar al dia de les novetats editorials i no deixar de formar-se, a més de voler aprendre i estimar la feina.
L’Anna Merino, directora de la Biblioteca de Torredembarra, ens va compartir aquest pensament: “Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari: compartir i ajudar és la nostra manera de viure”
L’Eli Ramírez, bibliotecària a La Bòbila (l’Hospitalet) va dir que “les habilitats bàsiques d’una bibliotecària són l’empatia, la creativitat i la flexibilitat per adaptar-se a qualsevol necessitat que pugui sorgir”.
La Núria Vouillamoz, responsable de la biblioteca escolar del centre educatiu Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès) concep la biblioteca escolarcom “un espai emocional, que acompanya les necessitats dels infants, un espai hospitalari que acull tothom i on tothom troba el que busca”(refugi, històries compartides, informació per un projecte d’aula etc..)”
En Daniel Becerra, amb 25 anys d’experiència de bibliotecari (12 anys a escoles internacionals de la Xina, el Japó, Tailàndia i Alemanya) i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona, ens va acompanyar fent recomanacions.
Podeu sentir el programa sencer entrant al següent enllaç:
O llegint el magnífic article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i conductora de l’Ofici d’Educar i que transcrivim a continuació:
5 bibliotecàries ens recomanen llibres potents per a infantil, primària i secundària
Recomanacions de les bibliotecàries per Sant Jordi: llibres estrella de 0 a 18 anys
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar
A la cua de l’escola una nena demana llibres d’amor a la directora de la biblioteca, l’Ana Merino, que fa 24 anys que treballa a la biblioteca de Torredembarra, per ajudar unes nenes que s’havien enfadat:
“Em vaig emocionar i vaig omplir una bosseta amb llibres d’amor.Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari, compartir i ajudar és la nostra missió i ho fem a les tres escoles i els dos instituts del municipi.“
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa, defensa la Graciela Martínez, des de fa 15 anys a la biblioteca municipal de Cassà de la Selva, on a través de les visites escolars creen complicitat amb cada infant.
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar (Biblioteca de Torredembarra )
La bibliotecària ha de ser flexible, adaptar-se a les necessitats dels usuaris, perquè la biblioteca és vincle, defensa l’Eli Ramírez, amb 15 anys d’experiència i ara a la biblioteca La Bòbila (l’Hospitalet).
Les biblioteques són espais de vida, assevera la Núria Vouillamoz, des de fa 18 anys responsable de la biblioteca de l’escola Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès)
“La biblioteca escolar és un espai emocional i de saviesa, un refugi on l’infant troba el que necessita. La literatura és diàleg i ens permet conèixer-nos i reconèixer-nos en els altres.”
La biblioteca transforma l’escola, assegura Daniel Becerra, amb25 anys d’experiència en biblioteques del món i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona.
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa i, amb les visites escolars, crear complicitat amb cada infant (biblioteca de Cassà de la Selva )
Llibres recomanats de 0 a 6 anys:
📚 “Benvinguda” de Marta Comín. Un petit llibre objecte que celebra l’arribada d’un nadó, amb rima suau, i elements desplegables en què naixeran 7 animals als ulls del lector.
📚 “Nina i Milo” de Marianne Dubuc. La Nina i el Milo són amics i van a fer un pícnic i a pescar fins que una forta ventada fa volar el Milo; i a partir d’aquí és l’infant lector que tria com continuar la història.
📚 “David” de Joana Corbata i Txomin Medrano. Descobrim la vida del David, que, tot i viure al carrer, sense casa i diners, no ha perdut la tendresa ni el somriure. Un llibre sense mots petit i bonic que convida a fixar-se en els detalls.
📚 “Petit, el peix” de Marta Cunill. El peix petit es convertirà en un peix gros i ha de trobar una peixera de la seva mida, tot i que no li agradi a tothom. Un llibre sense mots per iniciar-los en la lectura de còmics.
📚 “La meva casa al bosc“ de Laëtitia Bourget i Alice Gravier. Un àlbum il·lustrat preciós i d’aprenentatge que permet descobrir el camí cap a casa pel bosc i com és una casa per dins, gràcies al seu format desplegable de llibre acordió.
📚 “Veig, veig! La ciutat” de Cristina Losantos. Un llibre fantàstic que explica la vida d’una ciutat des que la gent es lleva fins que passa tot el dia, amb pàgines molt grans i mil detalls; i on els infants han d’identificar personatges com les Tres Bessones, la Caputxeta o el coet de Tintín.
Les biblioteques són bàsiques per combatre l’escletxa digital i democratitzar la cultura(Biblioteca la Bobila de l’hospitalet )
Llibres recomanats de 6 a 12 anys:
📚 “Dagfrid, una nena vikinga“ d’Agnès Mathieu-Daudé. Editorial Flamboyant. Una nena vikinga inconformista i cansada de la vida monòtona a l’aldea s’embarca per descobrir nous mons. Una història molt divertida per viure un munt d’aventures.
📚 “Ronia: la filla del bandoler“ d’Astrid Lingred. Una història d’aventura fantàstica, d’amor per la natura i d’amistat, amb la Ronia com a protagonista, la filla d’un valent i temut lladre que es fa amiga del fill del clan rival.
📚 “Adeu Blancaneu” de Beatrice Alemagna (Traducció Bel Olid). L’autora ens sorprèn fent que la narradora de la història sigui la madrastra envejosa, que expressa plàsticament el dolor i la venjança. Un clàssic explicat de manera diferent i intrigant.
📚 “Somriu” de Raina Telgemeier. Un novel·la gràfica en què els lectors preadolescents i adolescents se sentiran identificats amb la protagonista, la Raina, que porta ortodòncia i explora la seva identitat, l’amistat i els primers conflictes amorosos.
📚 “No estic de mal humor“Suzanne Lang i Max Lang. Primera entrega d’un ximpanzé, en Jim, a qui li passa tot allò que passa als infants: tenen rebequeries, i a vegades estan feliços i no saben per què, i fa que els infants empatitzin amb ell i es reconeguin.
📚 “La lletra que tot ho canvia” de Ramon Besora. Un llibre amb un joc poètic i unes il·lustracions meravelloses que mostra el poder de la creativitat, i que convida els infants a inventar poemes i rodolins.
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis és la clau per arribar als joves lectors segons les bibliotecàries (Oriol Nubiola)
Llibres recomanats de 12 a 18 anys:
📚 “Els llops de la Lluna Roja” de Josep Francesc Delgado. Un clàssic amb una història d’amor i de guerra, que narra la vida de la Maria, una pastora de tretze anys del Berguedà, i el seu gos Fílax, que s’enamora d’una lloba i fugen al bosc i la noia va amb ell per protegir-lo.
📚 Cendra” de Jonathan Auxier. La dura història de la Nan Sparrow, una nena escura-xemeneies que malviu al Londres victorià sota les ordres d’un amo despòtic, des que el seu mestre i cuidador la va abandonar deixant-li un tros de cendra. Un relat colpidor que arriba al cor.
📚 “El meu nom és Clítoris” d‘Isabel Llavoré, disseny d’Isabel Tort i modelatge de Toni Alarco. En l’obra el clítoris és un personatge amable i simpàtic, fet de plastilina rosa, que guarda el secret de la vida alegre, feliç, plaent i sana; perquè l’educació sexual és un repte.
📚 “Noceà” de Ricard Efa. Còmic en català, se situa en un futur distòpic en el qual el nivell del mar ha desfigurat Europa i governa el Systema, però dues noies amb un sentit molt revolucionari lluiten per canviar el món.
📚 “Gràcies, Mare Terra!” d’Ines Castel-Branco i Vanina Starkoff . Un àlbum il·lustrat, desplegable i molt poètic que és un cant o pregària de les tribus indígenes d’agraïment a cada element de la natura, i que apropa el valor de la natura i la poesia als joves.
📚 “Paisatges literaris“ de Núria Solsona. A partir de llibres clàssics, com “Les aventures de Tom Sawyer”, en presenta una imatge bonica, un fragment del relat, un resum de la història i una biografia de l’autor, que convida a buscar amb emoció la història original.https://www.ccma.cat/catradio/embed/destacat-noticia/3202070/
El valor de les biblioteques i les claus per fer lectors
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis, és la clau per arribar als joves lectors, coincideixen a dir les bibliotecàries, tot i que reconeixen que són lectors més digitals i que a la secundària passen una certa crisi lectora. Per la Graciela Martínez:
“Cal recomanar amb entusiasme, te l’has d’haver llegit abans, i funciona deixar-los amb la intriga del final i crear complicitat.”
Falten més esforços institucionals per al foment de la lectura, la biblioteca democratitza l’accés a la cultura. L’Eli Ramírez reivindica el paper bàsic de la biblioteca per combatre la bretxa digital i la desigualtat, i per recomanar llibres té dues eines: la sinceritat i l’emoció. Per la Núria Vouillamoz:
“Cal empatitzar amb l’infant i posar-lo al centre de la recomanació.“
I lamenta la falta de reconeixement de la bibliotecària escolar i demana un especialista de biblioteca a temps complet.
Falta reconeixement de la bibliotecària escolar i un especialista de biblioteca a temps complet Biblioteca escolar Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès)
Tothom acabarà sent lector si li posem llibres potents a les mans, assevera Jaume Centelles, que proposa crear espais de lectura a casa, i reconeix que el seu somni és esdevenir un país lector. Per la bibliotecària Ana Merino:
“Una hora de lectura és una hora de salut! Recomano llibres a la cua del súper, a la piscina, al Tinder, som bibliotecàries 24 hores i el que hem d’aconseguir és posar de moda la lectura.“
Acabem recomanant la nova Superbiblioteca del SX3, que fomenta la vocació lectora dels infants i ens ajuda a triar llibres per Sant Jordi, amb l’Associació d’Editors en Llengua catalana i el Consell Català del Llibre Infantil.
Després de llegir “Piratas en el jardín” et queda la sensació d’haver fet un viatge a la infantesa. En el meu cas, a la infantesa del meus fills i, en concret, als programes que vèiem a la tele que se centraven en els personatges de l’inoblidable “Barrio Sésamo”, recordeu? Amunt-avall, gran-petit, “la salida es para salir”, etc.
La coberta i la contracoberta ens mostren uns pirates, set en concret, que porten un tresor. Entre els pirates, un que ens recorda a Popeye i un lloro que no és altre que el famós “Pingu” dels dibuixos animats. Aquests detalls ja ens alerten que la cosa va d’intertextualitat -i així és!- perquè trobarem infinitat d’elements que ens remeten a un bon grapat de referències culturals i literàries.
Per exemple, trobareu el vaixell pirata de play-mòbil, el Woody de Toy Story, llibres coneguts com Robinson Crusoe, Pippi Calcesllargues, Babar, Tintin, Batman, el Petit Príncep, personatges de Disney com Goofy etc. És molt intel·ligent perquè ens permet recordar i comentar amb els nostres fills o alumnes què significa cada imatge, qui és cada personatge. També hi ha referències a quadres famosos (alguns costen de trobar, d’altres, com el de Friedich, són més evidents)
Les pàgines, molt acolorides, tenen un aspecte com de conte antic, plenes de objectes.
A les guardes del davant veiem els set pirates (Pancho, Iván, Reina, Atila, Tortuga, Amaro i Silver) caminant pel jardí de la casa, mentre al seu interior el nen Emil i el seu ànec estan jugant. De sobte, una explosió i tot es torna caòtic, confús.
El noi i el seu ànec intentaran posar ordre a aquest desori i en cada pàgina trobarem motius per jugar: a les ombres, a trobar elements repetits, a comptar, a situar els antònims, etc.
A cada pàgina una paraula, un substantiu, un adjectiu, un adverbi o un verb que ens van conduint per una mena de laberint que acostarà als protagonistes a albirar com els pirates amaguen el tresor i marxen. L’Emil i l’ànec aprofitaran desprès per recuperar el tresor, un tresor que ens sorprendrà perquè no és altre que el llibre que tenim a les mans i que veiem a la darrera pàgina, damunt la tauleta de nit, a prop del Grúfal, per cert.
I amb una referència emotiva al gran Sendak, a les guardes del darrera.
Si voleu un llibre una mica boig i divertit, un llibre per jugar, mirar, descobrir i remirar, aquest “Piratas en el Jardín” no us decebrà.
Recomanat per a totes les edats.
LES DADES: Títol: Piratas en el jardín Autor: Atak Il·lustrador: Atak Traductora: Helena Munín Editorial: Libros del zorro rojo Pàgines: 48 Barcelona, 2023
El vuité “Relat que el vent s’endugué” ja el podem llegir en format paper al diari de l’Hospitalet i també en format digital. L’ha escrit l’Anna Vilar i és un goig que formi part d’aquesta aventura.
L’Anna va ser mestra des de l’any 1978, però des del 1992 al 2017 que es va jubilar va treballar a l’escola Santiago Ramón y Cajal al barri de La Torrassa, exercint diferents càrrecs a l’equip directiu.
Durant els anys que ha estat a la Torrassa s’ha compromès amb les diferents iniciatives i xarxes que han treballat per fer un barri i una ciutat millors. Diu que“L’Hospitalet és la ciutat on he crescut professionalment. Hi vaig arribar sense conèixer el barri i poc a poc me’l vaig anar fent meu. A l’escola vaig anar passant per tots els cicles i cursos fins que vaig ser cap d’estudis i després directora. En aquests 25 anys he viscut la transformació de Collblanc-Torrassa i m’hi he implicat incondicionalment. El treball en xarxa amb els agents i institucions del territori han caracteritzat aquesta etapa. Dels nens i nenes del barri amb els qui he compartit un espai i un temps, he après moltes coses. Ells són part de la meva vida i han ajudat a construir l’escriptora que soc ara.”
Els llibres que ha publicat fins ara són L’aleteig de la papallona (2021), Tot plegat semblava una broma. (2019). Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2019, Fenil… quèee?. (2005), I un dia serà demà (2003), Vet aquí que set reis una vegada… (1997) El saber perdut: història d’un llibre, d’un cavaller i un savi (1997).
Va guanyar el Premi Núvol de Contes 2022 amb Bonet, les sabates!
I aquest mes de maig es publicarà la seva darrera obra.
Si voleu conèixer què s’escriu a l’Hospitalet, ja tenim data per a la trobada amb les autores i l’autor dels relats de gener, febrer, març i aquest d’abril. Serà el 15 de maig a l’Espai Llamps i Centelles i ens explicaran les seves motivacions i els missatges que volen transmetre amb els seves obres. Podrem conversar amb l’Ignasi García Barba, l’Anna de Lacalle, la Ma. Àngels García Carpintero i l’Anna Vilar. Ho anunciarem oportunament uns dies abans.
Però abans ens podrem trobar a la trobada bianual que es fa cada dos anys per presentar l’opuscle que recull tota la producció dels autors i autores de l’Hospitalet. Enguany serà a la Biblioteca Tecla Sala, el dissabte 22 d’abril a les 12 del migdia. Hi haurà parlaments, jocs, fotos i altres sorpreses.
Podeu llegir el relat de l’Anna Vilar si cliqueu a l’enllaç:
La invitació a la lectura 