En Fred fa setmanes que intenta, sense èxit, dibuixar un “xaibotó” però no se’n surt. La solució, segons ell, és demanar ajuda a la seva amiga Orbie (ha vist que és la il·lustradora que apareix a la coberta).
Però hi ha un problema: Li ha d’explicar què és un “xaibotó”, és clar! I no serà fàcil perquè és una paraula que s’ha inventat i li resulta complicat d’explicar. Cada vegada que ho intenta s’empatolla més i més. Però és tossut i no pararà fins que l’Orbie li dibuixi l’animal que s’ha inventat. Aquí, recordem la cèlebre frase “dibuixa’m un xai” del Petit príncep i pensem que la cosa acabarà de manera similar.
El que no imagina en Fred és que l’Orbie cada vegada es posa més nerviosa, irritada, colèrica, i ho veiem en les expressions de la seva cara (és genial!)
Un àlbum divertit (boig, seria millor) que juga perfectament amb el llibre com a objecte, relacionant els personatges a través de les pàgines.
L’humor de l’autor, en Frédérick Wolfe, i la versatilitat amb els colors de l’Orbie, la il·lustradora, ens presenten uns personatges amb expressions còmiques que reflecteixen prou bé com va degenerant la situació.
És un encert fer que els autors esdevinguin, al seu torn, personatges del llibre (no és la primera vegada que això succeeix, però es veu poc) perquè ens proporciona l’oportunitat de parlar amb els infants dels diferents oficis de les persones que fan un llibre.
El final obert ens convida a pensar en una segona part.
Una lectura recomanada a partir de cicle inicial i per als fans de “El Petit Príncep” en particular.
LES DADES:
Títol: Dibuixa’m un xaibotó
Autor: Frédérick Wolfe
Il·lustradora: Orbie
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Birabiro
Pàgines: 40
Barcelona, 2023
La invitació a la lectura 
Hola, Jaume! La traductora es diu Mireia Alegre, no Alegret, i és molt bona, potser et sona d’altres traduccions. Jo he tingut el plaer de traduir-lo al castellà. Llàstima que l’editorial no ens esmenti durant les promocions, perquè podríem fer córrer la veu. És un àlbum molt divertit.
Isabel! Ja ho he esmenat. Gràcies per la observació.
Crec que és un bon llibre per llegir en companyia d’un adult i trobar-li moltes portes obertes, fils per on estirar i detalls curiosos.
A mi, m’han interessat els estats d’irritació progressiva de l’Orbie.
També he pensat que la vostra feina haurà estat força complicada perquè traduir l’intraduïble ha de ser dur. La versió castellana no l’he llegit, però la de la Mireia està molt ben trobada i divertida. Aquí no puc escriure ni esmentar la pila de textos fets malbé per una mala traducció (d’això en saps més que jo, segur).
A partir de setembre (ara ja som a final de curs) podem organitzar una tertúlia per parlar de les traduccions (amb exemples a les mans) amb en Carles Ferrer i un parell més de bones traductores (tu, entre elles). Com ho veus?
És un món força desconegut i, d’altra banda, poc valorat.
Petons
Jaume