by

L’últim viatge de Mitsumasa Anno

Mitsumasa Anno | © ANNO ART MUSEUM

Aquest dies hem rebut un parell de notícies sobre Mitsumasa Anno, un autor que feia temps que teníem oblidat. Recordo que, als anys 90, els seus libres de viatges tenien força acceptació entre els infants, especialment «El viatge d’Anno», una joia il·lustrada, un llibre sense text. En aquest viatge, l’autor ens feina recórrer diversos indrets i, a mesura que avançàvem pàgines, descobríem nous escenaris i referències a l’art, a la literatura i la història del país per on se suposava que transitava un genet, un personatge que anava muntat a cavall i que costava de trobar perquè era petitet i, talment com si fos Wally, s’amagava en racons insospitats.

Les il·lustracions d’Anno estan fetes amb molt de detall, a ploma, tinta i aquarel·les.

Mitsumasa Anno, segons la Wiquipèdia, va néixer el 1926 a Tsuwano on va viure els primers anys. Després de la Segona Guerra Mundial, va fer de mestre de matemàtiques durant deu anys a una escola primària de Tòquio abans de començar la seva carrera il·lustrant llibres infantils.
Va rebre el Premi Andersen l’any 1984 i hem sabut que va morir el mes de desembre passat de malaltia, a l’edat de 94 anys.
A casa nostra, els seus llibres, els va publicar l’editorial Joventut i ara crec que estan descatalogats. Es poden trobar alguns exemplars en algunes biblioteques, però n’hi ha pocs.

Sortosament, aquesta setmana, l’editorial Kalandraka ha publicat un dels seus llibres: «Ocultos en el bosque», un llibre sense text que també és un llibre-joc. Segons diuen al seu web:

“Un centenar de especies de fauna y otros insólitos elementos habitan en las páginas de esta obra exclusivamente visual que estaba inédita en español; sus páginas son un viaje -una de las pasiones de Anno, junto con las ciències y el conocimiento de otras culturas- por un intrincado
espacio natural donde la vegetación camufla la presencia de animales de todo el mundo: domésticos y salvajes; insectos, aves, reptiles, mamíferos, criaturas acuáticas… y donde no faltan los simios y la figura humana.
Para descubrirlos es necesario afinar la agudeza visual, aventurarse intuitivamente en el verdor de la arboleda, el follaje y los matorrales, escudriñar la rugosidad de la madera y adentrarse en las sombras para identificar la forma de tantos y tan variados animales”

Mireu aquesta imatge i, a veure si teniu sort i trobeu un mussol, una cabra, una cacatua, un colom, un cabridet, un llop marí o una grua.

És difícil, oi? Amb el llibre a la mà, una mica de paciència, anar girant el llibre fins observar el bosc des de tots els angles, allunyant-lo o acostant-lo, arriba un moment que els descobreixes i llavors cada vegada que tornes a mirar es fan visibles, inevitablement.

Lectura per a infants a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: Ocultos en el bosque
Autor i il·lustrador: Mitsumasa Anno
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2021

by

Llavors, una nova llibreria a l’Hospitalet

En Carles Ferrer és una de les persones que millor coneix el món de les llibreries i si ens atenem a la ciutat on viu, l’Hospitalet, de llarg és qui més sap de projectes llibreters encetats o projectats. De fet, l’any 2017 va escriure un magnífic article al número 31 dels Quaderns d’estudi que promou el CEL’H titulat «De quan els llibres eren la clau. Llibreries de l’Hospitalet als anys 70» —el podeu llegir, clicant AQUÍ— on fa un recorregut exhaustiu a la presència dels espais considerats com a “llibreries de llibres” al llarg de la història del segle XX. En Carles és filòleg per la Universitat de Barcelona, documentalista per la UOC i cofundador de la llibreria Perutxo, però sobretot és un ésser inquiet i amant de la seva ciutat.

Diu coses com aquesta:

Segurament estarà content de veure com a l’Hospitalet ha obert les portes una nova llibreria. Concretament al populós barri de Collblanc, al carrer Llobregat, número 66. L’ha batejat com a Llibreria cooperativa Espai Llavors.

L’espai té dues sales i un pati i tenen la intenció d’organitzar, més endavant, tallers d’escriptura creativa, clubs de lectura i d’altres propostes d’activitats culturals i socials.
En el seu fons, hereu de la desapareguda Contrabandos (del barri de Rabal de Barcelona), trobem llibres de ficció i un fons especialitzat en pensament crític, història, moviments socials, feminismes, moviments LGTBI. També han habilitat una zona per a la literatura infantil i la juvenil. Bé.

Hi vaig anar divendres passat a fer-los una visita i vaig trobar el “Gus” de Tyto Alba i un parell de “Naufraguitos” que ja són a casa.

L’endemà, la sorpresa va ser gran perquè, en passar pel quiosc, vaig veure’ls a la portada de “elPeriódico”.

 

by

Paciència, paciència…

A l’edició d’ahir, diumenge 17 de gener, a l’Ofici d’educar vam parlar del llibre «El encargo», de Claudia Rueda, publicat per Océano Travesía, una lectura recomanada per a cicle inicial.
És un llibre preciós que explica que una vegada un emperador va cridar a Palau el millor artista perquè li pintés un quadre d’un gall, ja que era un amant d’aquestes aus i en volia una plasmació ben bonica en forma de pintura. El relat es centra en la importància de tenir paciència per aconseguir els nostres objectius.

La pregunta que fem per si voleu entrar al concurs i guanyar un exemplar del llibre comentat és la següent: Què us fa perdre la paciència?

Les respostes s’han d’enviar a l’adreça electrònica loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de gener. També hi haurà un segon llibre de regal que ens han fet arribar els Mags de l’Orient.
La guanyadora de l’anterior concurs va ser la Zaira Pérez, que va contestar la pregunta del llibre «Ubú» correctament. L’enhorabona.

Podeu accedir al podcast del programa d’ahir, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-encargo-de-claudia-rueda/audio/1089541/

En el mateix programa es va tractar de com protegir-nos de la pandèmia amb la vacuna del sentit de l’humor i vam poder sentir les experiències i consells d’en Peyu, humorista i presentador d'”El búnquer”, de Catalunya Ràdio; Agnès Busquets, actriu i imitadora del “Polònia”; Oriol Dalmau, humorista a GolTV i el de capçalera de “L’ofici d’educar”; la psicòloga i sexòloga Marina Castro, i l’humorista Berto Romero.
L’humor, el sentit de l’humor, ens protegeix del dolor, ens salva, ens entreté, ens ajuda a relativitzar, ens connecta i ens fa còmplices dels altres, i posa veu a les crítiques i als tabús; no podríem viure sense sentit de l’humor, que apareix amb força en els pitjors moments de la vida i la criança.

Podeu sentir el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/protegir-nos-de-la-pandemia-amb-la-vacuna-del-sentit-de-lhumor/audio/1089543/

by

Manifest en defensa de les biblioteques

Aquesta entrada al blog no és la que m’agradaria escriure però donades les circumstàncies, cal que se sàpiga que les biblioteques fan un servei essencial sempre (en temps de pandèmia també) i per això, m’adhereixo a la companya «Biblioteques Visibles» i us convido a signar el Manifest en defensa de les biblioteques i unitats d’informació que diu:

El març del 2020 va esclatar la crisi de la COVID-19 al nostre país i es van tancar de manera immediata tots els sectors econòmics, socials i culturals que no es van considerar bàsics. Les biblioteques van tancar el 13 de març, un dia després que ho fessin les escoles, i no van poder tornar a obrir fins al maig, amb uns serveis molt reduïts de préstec i devolució. Des de l’estiu, s’han adequat els equipaments i s’han anat obrint paulatinament altres serveis.

L’arribada de la segona onada, a finals d’octubre, va implicar un retorn als serveis mínims i, des d’aleshores, no s’han pogut realitzar activitats presencials, ni a l’interior ni a l’exterior dels equipaments. Tot plegat mostra un preocupant desconeixement del sector de les biblioteques i les diferents unitats d’informació que les relega a antigues concepcions que creiem ja, del tot, superades.

El tancament i la reducció de les funcions de les biblioteques està tenint un fort impacte tant en els propis serveis, que han vist com es redueix dràsticament l’afluència d’usuaris, com en tots aquells professionals de l’àmbit de la cultura i el coneixement, majoritàriament autònoms, que hi treballen.

Les biblioteques públiques són un dels serveis més ben valorats pel conjunt de la ciutadania amb un 8,8 sobre 10. No és casualitat sinó causalitat. El servei de totes les biblioteques (públiques, especialitzades, escolars, universitàries, nacional…) hauria de ser un eix vertebrador de la nostra societat. Som un servei cultural, de formació i de recerca bàsic. No només pel que fa al foment de la lectura, amb col·leccions immenses d’obres en diferents formats i tota la dinamització que hi ha al darrera, sinó també com un espai formatiu i de recerca; un espai comunitari i social de primer ordre. Les biblioteques són un servei democratitzador clau, valor que s’accentua en moments de crisi, i els usuaris que les visiten poden aprendre, relacionar-se teixint comunitat, construir nou coneixement o, senzillament, passar la tarda en un espai acollidor. El valor de les biblioteques és innegable -ho diuen i ho deixen clar els ciutadans- i els seus efectes tangibles i intangibles succeeixen gràcies a la presencialitat. I malgrat això seguim invisibilitzades i sense poder fer allò que ens és intrínsec: fomentar la cultura i formar als nostres ciutadans.

Els professionals que treballem en el món de les biblioteques i les diverses unitats d’informació sabem que la situació del país és molt delicada, però reivindiquem el nostre paper essencial per cohesionar la societat i oferir oportunitats formatives i culturals a la ciutadania que, en moments crítics, necessita el coneixement i l’intercanvi cultural per generar nous discursos i superar les adversitats individuals i col·lectives.

Així, els i les sotasignades, manifestem que:
• Les biblioteques són un servei cultural, de formació i de recerca bàsic que garanteix la igualtat d’oportunitats entre tots els ciutadans.

• A les biblioteques es facilita l’aprenentatge, la descoberta i la generació de nous discursos que enforteixen les nostres comunitats i apoderen els ciutadans a través de la cultura i el coneixement.

• Les biblioteques són una inversió ciutadana que enforteix la societat del benestar i que genera un moviment econòmic important en el sector cultural (gairebé 400.000 € mensuals només en activitats presencials culturals i formatives a les biblioteques de Catalunya, que no s’estan duent a terme).

• Les biblioteques són espais segurs que compleixen totes les mesures sanitàries i higièniques establertes pel PROCICAT, igual que tots els equipaments que es mantenen oberts.

Els professionals de totes les biblioteques i unitats d’informació del país hem fet un esforç enorme per garantir el compliment de totes les indicacions que ens han marcat des dels diferents departaments i autoritats competents: aforaments limitats, neteja, ventilació constant, gel, mascareta, distància entre usuaris, etc. I reclamem que se’ns deixi exercir la nostra professió de manera plena, sense renunciar a cap servei ni activitat presencial, tal com succeeix en d’altres equipaments culturals, sempre garantint estrictament els aforaments i totes les mesures de seguretat que siguin necessàries i que s’elimini la quarantena de documents, contradictòria amb els criteris que s’apliquen a les llibreries, tot revisant, si cal, el pla de represa del nostre sector per adaptar-lo a les evidencies actuals de transmissió de la malaltia.

A data d’avui ja s’han recollit prop de 1500 signatures.

Podeu adherir-vos anant a l’adreça següent:
https://sites.google.com/view/bibliotequesvisibles

 

 

by

L’amor i la guerra. Un llibre i un joc

Els Mags de l’Orient em van deixar un parell de regalets que no esperava i que no puc estar-me de comentar. Un és un àlbum per a adults i l’altre és un joc de taula. Llibres i jocs, ja ho veieu, allò que sovint definim com l’imprescindible per créixer i ser una mica més feliços.

El llibre es diu «T’estimo» i té un format generós, amb il·lustracions d’en Quentin Gréban i text de l’Hélène Delforge. Les imatges són encantadores, suaus, dolces, amb un puntet vintage que ens remet als principis del segle XX. El text és molt poètic i ens presenta històries de tota mena que ens fan emocionar.

A la contraportada podem llegir:

Estimar. Una manera de ser, un cop de sort, una sorpresa, un sentiment, una sensació, una emoció.
L’amor es viu, l’amor es diu, l’amor s’explica, l’amor es comparteix, l’amor comença, l’amor s’acaba… a vegades. Però no sempre.
Hi ha tantes maneres de dir «T’estimo» com gent que estima.

I això és el que trobem: Una pila de situacions romàntiques, de parella, que van des de les més passionals fins a les més tristes (que també formen part de la vida). El flirteig, l’eufòria, la tendresa, la nostàlgia, etc.


Amors per a joves i adolescents, amors que arribin quan menys ho esperes, amor a les dones, als soldats, amors ocults, amors que perduren, etc. Els relats estan condensats en una pàgina, a vegades en unes paraules que et toquen la fibra sensible i et fan plorar.

El llibre no té una història que es vagi seguint. Són retalls de vides, de manera que podem obrir-lo per qualsevol pàgina i deixar-nos endur per les paraules i la bellesa de les imatges. Ah! I si pot ser amb una música que us emocioni… Proveu amb Lakmé, Bocelli, Zaz, Sam Cook, etc.

LES DADES:
Títol: T’estimo
Autora: Hélène Delforge
Il·lustrador: Quentin Gréban
Traductora: Núria Sales
Editorial: Símbol
Pàgines: 72
Sant Cugat, 2020

L’altre regal ha estat un joc de taula: La batalla de Can Vies.

Es un joc que recorda el que va passar al barri de Sants l’any 2014 quan hi va haver l’intent de desallotjar i enderrocar la casa ocupada de Can Vies. Aquelles jornades les vam viure a primera fila i encara avui, els veïns recordem els aldarulls, les corredisses, els desperfectes i sobretot, la imatge de la grua de l’ajuntament cremant, durant la primera nit.

La batalla de Can Vies és un joc d’estratègia on els dos bàndols enfrontats -institucions i moviments socials- hauran de rivalitzar i competir per derrotar a l’altre.
Has de triar si vols si vols comandar les forces policials, polítiques i mediàtiques fent-te càrrec de les institucions públiques. O, si pel contrari, el teu cor rebel et porta a voler coordinar la multitud que s’ha aplegat als carrers, liderant els moviments socials en aquest moment de revolta.

El vídeo promocional:

Ara estem llegint les instruccions de joc però pel que veig és molt semblant als jocs de rol tradicionals.

 

by

Arrecades d’avellaner, una novel·la exigent

Imagineu l’escena: Un avi i la seva neta juguen a construir la maqueta d’un telefèric. Ho explica una guineu que també hi és per allà.

«Després d’esmorzar, l’avi Pere i la Lisa munten el telefèric. Estan molt concentrats, i jo estic asseguda amb el cap ben alt i les potes del davant ben estirades, a punt d’ajudar, si cal. I quan dono a l’avi el tornavís que ha caigut a terra, em fa dues moixaines com quan al bosc em cauen dues arracades d’avellaner. Els dits de la Lisa, envermellits per la força, aguanten el cable que l’avi passa per la corriola…»

La Ketti és la guineu amiga de la Lisa, la noia que té una vida ordenada i conviu amb el pare, la mare, l’àvia, l’avi i una pila de joguines que li serveixen per construir un món oníric que li serveix per experimentar i l’ajuden a créixer. Tot va bé fins el dia que la mare els comunica que li han ofert una feina lluny, molt lluny, de casa seva. A Hong Kong, precisament. En aquest moment, la vida de la Lisa comença a canviar.

La novel·la que ha bastit la Montse Homs requereix per part del jove lector posar atenció als diferents registres i canvis d’escenaris que van del real a l’imaginari. L’esforç per seguir la història s’ho val perquè ens situa davant d’una aquelles situacions on aparentment no hi passa gran cosa però és un moment iniciàtic (si ho podem descriure així) i de creixement de la noia però també de la resta de la família.

El vocabulari és molt acurat. Les frases són curtes, ben pensada, amb diàlegs quan cal avançar el ritme i també amb descripcions de llocs reals que, si no es coneixen, són un repte per esbrinar on se situa l’acció.

L’obra «Arracades d’avellaner» va ser mereixedora del Premi Guillem Cifre de Colonya 2020.

Lectura recomanada per a cicle superior.

Podeu llegir un capítol clicant aquí

LES DADES:
Títol: Arracades d’avellaner
Autora: Montse Homs
Il·lustradora: Cristina Zafra
Pàgines: 152
Editorial: Barcanova
Barcelona, 2020

Al web de l’editorial Barcanova podem llegir:

Arracades d’avellaner és una novel·la de base realista amb tocs de fantasia protagonitzada per una nena de set anys, la Lisa, i la seva mascota, la Ketti, una guineu domesticada, que té dos anys.
La guineu és, precisament, la narradora dels esdeveniments i, com a les faules, ens apareix gairebé humanitzada. La Lisa viu en una mena de paradís o de bombolla idíl·lica (família, entorn natural i social, joguines…) que de cop trontolla per un fet aparentment insignificant que ho tensa tot. La tendresa i la placidesa que fins en aquell moment ho havien dominat tot esdevenen incertesa i temor, sensacions que afecten la vida familiar, i sobretot la Lisa, que emmalalteix i tot. La Ketti i l’avi Pere seran fonamentals a l’hora de superar-ho i tornar les aigües a port. En tot el relat, les transicions entre el que és real i que és pura fantasia se succeeixen d’una forma tranquil·la i, per al lector, encisadora.
Aquesta obra està adreçada al públic lector a partir de 10 anys i va acompanyada d’unes il·lustracions en blanc i negre de Cristina Zafra, que ha sabut reflectir amb mestria aquest món ple de fantasia que relata Montse Homs.
Fa uns mesos, quan es va comunicar la decisió del jurat, es va destacar “la poeticitat de la llengua, la riquesa de les descripcions, el bon enllaç dels diversos recursos literaris utilitzats, la versemblança dels ambients creats encara que siguin imaginaris i, especialment, la capacitat de l’autora de combinar fantasia i realitat en línia amb la millor literatura infantil universal”. Els que han tingut la sort de llegir ja aquesta obra diuen que “segueix el mestratge dels grans autors de la literatura, aquells que narren una realitat farcida de fantasia i imaginació com Jack London, Lewis Carrol, Antoine Saint-Exupéry o Pere Calders”.

 

by

A la nit, es posa en marxa «La feria de medianoche»

L’any 2019 vaig comprar un llibre pop up que em va encantar i vaig pensar que algunaeditorial el traduiria i el publicaria a casa nostra. No ha estat així, de moment. Es titula “Les lueurs du soir” i és poètic i bonic perquè ens porta l’esplendor d’una nit estelada.


Explica com una nena i el seu pare viuen en un poble de pescadors i una nit van amb la seva barca a veure l’espectacle de les estrelles al cel i la llum de la lluna reflectida a l’aigua del mar. Com que és un pop up les pàgines permeten moure discos que fan saltar els dofins, fan brillar les estrelles i il·luminen els llums del far i, sobretot, una sínia que atrau la noia i el pare perquè és festa major al poble.


L’exemplar el tenia guardat fins que he vist “La feria de medianoche” de Gideon Sterer, publicat per Edelvives. Va ser una recomanació de la llibretera Montse Marcet. És un àlbum sense text (bé, només hi ha una petita explicació a la contraportada i algun rètol en alguna pàgina) que ens narra l’arribada d’una troupe de les que arriben a les ciutats i pobles quan és festa major i que tots coneixem. En aquest cas, però, el recinte firal està a tocar d’un bosc i durant la nit, quan la fira és buida, els animals s’aventuren a passar una nit màgica i memorable.


Quan en mapatxe tira de la palanca, les muntanyes russes i les atraccions es posen en marxa en una explosió de llum i de color. Cérvols que es gronxen als gronxadors de cadiretes, un ós que guany un ós de peluix, un teixó conduint un cotxe dels autos de xoc, etc. Un espectacle fascinant.


Un llibre que ens acosta a la imatge benèvola dels animals, que ens els fa estimar i ens fa pensar en ells com criatures amables, intel·ligents i nobles que mereixen el nostre respecte. Serà veritat que les bèsties també disfruten jugant?

“La feria de medianoche” és un àlbum misteriós que val pena posar en mans dels infants.

Veieu-ne la presentació que fan els de l’editorial Edelvives:
https://www.youtube.com/watch?v=c3SXC3pQyJQ

Recomanat per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La feria de medianoche
Autor: Gideon Sterer
Il·lustradora: Mariachiara di Giorgi
Editorial: Edelvives
Pàgines: 48
Barcelona, 2020

by

L’Imma Palahí, il·lustradora i mestra

l’Imma Palahí, il·lustradora

Quan arriba el mes de gener és moment de canviar la imatge de la capçalera del blog, la il·lustració que veureu durant tot l’any. Hem tingut dibuixos bonics de la Màriam Ben-Arab, d’en José Labari, de la Sígrid Martínez i d’en Raül Castillo, tots ells artistes amb els que he col·laborat i que, generosament, han cedit un dibuix per a la capçalera.

Enguany li he demanat a l’Imma Palahí per dos motius. El primer perquè va il·lustrar la portada de «El abrazo de la literatura»

El segon perquè acaba de pujar al web un jclic preciós sobre l’obra d’en Gianni Rodari, en concret sobre els «Contes per telèfon». Imprescindible.

Un jclic és un programa educatiu sobre un tema determinat. Estan avalats pel Departament d’Educació i l’Imma n’ha fet alguns de mítics (com el del centenari de la Joana Raspall, per exemple) que els hem anat veient i passant a les escoles des de fa una pila d’anys.

El d’en Rodari es titula «Etern Rodari» i el podeu veure i jugar clicant a:

https://clic.xtec.cat/projects/rodari/jclic.js/index.html

L’Imma també ha col·laborat en obres de literatura infantil. La darrera va ser un llibre signat pel col·lectiu Sardina i que va publicar Takatuka. El seu títol és «Lota, la catxalota»


Hi ha un tercer motiu que, per a mi, és molt valuós i és quan darrera de les relacions professionals sorgeix una entesa personal i acabem establint amistances amb bona gent amb qui confiar i amb qui anar on calgui.

by

L’Ubú a «l’Ofici d’educar»

El diumenge, 3 de gener, vam presentar el llibre «Ubú» de Jérôme Ruillier, publicat per l’editorial Joventut. El conte explica que, un dia, l’Ubú es menja una persona i ocupa el seu lloc. Ningú no protesta per por de ser el següent i l’Ubú, amb ànsies de poder i un ego enorme, comença a menjar-se a tothom fins que ja no hi queda ningú. Bé, després passa el que passa i tot sembla tornar a la normalitat.

Podeu sentir la píndola, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ubu-de-jerome-ruillier/audio/1088678/

Vam plantejar la pregunta per al concurs. Molt fàcil:
Què és el primer que es va menjar l’Ubú? Quina va ser la primera víctima?

Si voleu participar heu d’enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge dia 10 de gener i podeu guanyar un exemplar del llibre “Ubú”.

A l’anterior concurs sobre el llibre “Bon Nadal, gos pudent” les guanyadores van ser la Bibiana i la Jordina, mare i filla. Els donem l’enhorabona!

En aquest mateix programa es van donar criteris per triar els regals d’aquesta nit als Mags de l’Orient. Va ser un programa per tornar a sentir perquè l’Imma Marín, de Marinva, ens va explicar el boom en pandèmia dels jocs de taula i del joc tecnològic en família, i la Claudia i la Carmen, de Jugar i Jugar, ens van recordar que cal pensar en l’autonomia i les necessitats de l’infant a l’hora de triar; l’Elisabet Portavella, psicòloga de Mobile Free Life, va fer unes propostes prou assenyades com no exposar els infants innecessàriament a la tecnologia, establir decàlegs d’ús i filar prim amb els valors que transmeten els jocs virtuals i la Paula Ramos, de “La vida del joc i de les joguines“, va apostar perquè els infants sàpiguen quines són les conseqüències ambientals i socials de les joguines, les triïn coeducatives i de proximitat, i optin per alternatives sostenibles, com llogar, intercanviar i allargar la vida de les joguines, cuidant-les i reparant-les, com planteja Noemí Batllori, de l‘Hospital de Joguines.

Podeu sentir el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/carta-als-reis-regals-sostenibles-coeducatius-i-amb-valors/audio/1088679/

 

by

La lectura i l’escriptura, una aposta segura

A la revista Guix de desembre presentem una pràctica d’escriptura a partir del llibre “la guineu i l’aviador” d’en Luca Tortolini, un llibre especial que he triat per a aquests darrer article de la secció.

Fa onze anys iniciàvem, amb molta il·lusió, l’aventura de compartir experiències des d’aquest racó de la revista. La bona gent de Graó ens va fer confiança i així va ser com el primer text va veure la llum el gener de 2010. Era el número 361 de GUIX i el vam titular «Els llibres, tresors a compartir». La idea inicial era oferir recursos i reflexions sobre com fer de les nostres biblioteques escolars, llocs funcionals, espais acollidors, amb recursos viscuts, accessibles, eficaços. Preteníem facilitar l’encontre d’un nen i un llibre, amb les limitacions pressupostàries, d’espai i de personal que teníem. Afegiria que encara les tenim.

Des de sempre hem cregut que dominar la lectura i l’escriptura permet pensar millor i de manera més oberta. La comprensió del que llegim és el pas anterior a accedir a altres aprenentatges i créixer feliços, tant a l’escola com a la vida. Llegir i escriure ens fa més humans i, per això mateix, l’aposta per la lectura és un bon camí per arribar al coneixement, per obrir-nos als altres, per ser més tolerants i respectuosos, i per fugir de l’encotillament mental en que sovint ens trobem.

Al llarg d’aquests anys, hem posat a mans dels alumnes els llibres valents que els ajudin a desenvolupar el pensament crític, permetent que la seva curiositat trobi respostes, ajudant a ampliar les seves experiències, amb la intenció d’activar dos processos complementaris: D’una banda —essencial—, la millora en la comprensió lectora oferint models i també formes d’escriptura; de l’altra, obrint la possibilitat de trobar el plaer de la lectura, un plaer que potser trigarà en arribar, però segur que, tard o d’hora, arriba.

Aquesta secció que ara acabem ha estat només una baula en el compromís de l’equip que forma la revista envers la lectura com a un dels eixos que sostenen les nostres vides. Estem agraïts i seguirem col·laborant amb el mateix entusiasme (ingenu, de vegades) en tot allò que ens demanin.

Ara toca tancar el «viure l’escriptura» però, com apunten els versos del gran Ángel González… Hi haurà paraules noves!

No es bueno repetir lo que está dicho.
Después de haber hablado,
de haber vertido lágrimas,
silencio y sonreíd:
nada es lo mismo.
Habrá palabras nuevas para la nueva historia
y es preciso encontrarlas antes de que sea tarde.

Desitjo que passeu un Nadal tranquil, emotiu i esperançador, amics i amigues! Ens tornem a conversar el mes de gener!