S’acaba de reeditar i és una bona notícia. A l’escola teníem una versió — vull recordar que editada per Grijabo— amb uns textos que sobtaven per innecessaris i que després vam saber que l’edició original anglesa només tenia imatges. Molt millor, esclar. L’editorial Kalandraka ha recuperat aquests clàssic, sense text, i ho aplaudim.
Per què? és un conte que ens parla de manera prou eloqüent sobre la inutilitat de la guerra, de totes les guerres. Els personatges que hi apareixen, pintats amb tons suaus, són granotes i ratolins que es barallen entre si. La situació s’accelera ràpidament fins a esdevenir un conflicte que pren forma de guerra destructiva.
A la primera imatge veiem una granota asseguda pacíficament sobre una roca, amb una flor a la ma i una expressió tranquil·la. De sobte, un ratolí surt d’un forat que ha excavat, al costat de la granota, amb un paraigua. El ratolí mira la granota i la granota mira el ratolí. L’expressió de la granota sembla suggerir: “Potser és un nou amic”.

Però no! El ratolí també vol una flor. N’hi ha moltes però ell vol la flor que té la granota (us sona?), així és que salta sobre la granota i li pren.
Dues granotes adultes arriben al rescat de la petita i persegueixen el ratolí. Però el ratolí torna, amb els seus propis amics, muntats en un cotxe blindat (una atrotinada bota militar) amb metralladora i rodes.

Les granotes fugen, però preparen una trampa força intel·ligent per als ratolins, amb l’esquer del paraigües que li han tret al ratolí. A partir d’aquest punt la situació es descontrola i arriba a una catarsi i bogeria extrema.
Al final, el ratolí i la granota del començament de la història es tornen a mirar, confusos. El ratolí té una flor marcida, la granota té el paraigua trencat.

El conte està molt ben construït: personatges potents, trama que segueix els tres passos (inici, nus i resolució) i possibilitats d’inferències en algunes imatges (especialment en la de la trampa sota el pont) i missatges amagats.

Lectura molt recomanable per als infants entre 4 i 8 anys.
La Fitxa que trobem a Kalandraka Catalunya hi diu:
Si els nens i les nenes són capaços de comprendre la insensatesa de la guerra, si s’adonen de com n’és de fàcil caure en un cicle de violència, potser en un futur es convertiran en impulsors de la pau.
Nikolai Popov

L’absurditat de la guerra, la violència, la venjança, la devastació i la mort es deixen veure, amb tota la seva cruesa, en les pàgines d’aquest llibre visual; una faula que comença amb una bucòlica imatge d’una granota gaudint de l’aroma d’una flor, fins a la irrupció d’un ratolí que l’ataca per arrabassar-li la flor. Sorgeix llavors una lluita entre dos bàndols cada cop més nombrosos, en individus i en mitjans bèl·lics que deixa pas a emboscades i bombardejos. D’un prat florit passem a un lloc desolat; d’una minúcia, a un gran conflicte sense haver intercedit ni una sola paraula.
La Segona Guerra Mundial va deixar una profunda petjada en la infància de Nikolai Popov: l’avançament de l’exèrcit nazi sobre la Unió Soviètica, les sirenes marcant la fugida de la població cap als refugis, jugar entre les restes de les bombes sense comprendre el seu efecte letal fins que una d’elles va esclatar a les mans d’un altre nen, el record dels soldats mutilats regressant després de la rendició alemanya… Però va ser l’obra de Tolstoi, Dostoyevsky, Hemingway i Remarque la que va decantar la ideologia pacifista de l’autor de “Per què?”.

LES DADES:
Títol: Per què?
Autor: Nikolai Popov
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Barcelona, 2018
El booktràiler: