by

«El nou», a l’Ofici d’educar

A “L’ofici d’educar” presentem “El nou“, un llibre de ciència-ficció de David Almond publicat per Animallibres, una joia amb il·lustracions precioses de Marta Altés. La història explica l’acollida a l’escola d’un nou alumne, que té dificultats de relacions socials, però en canvi té habilitats molt especials que parlen molt de qui és ell. És un llibre que parla d’ètica, futur, filosofia i imaginació.
I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és:
Digueu-nos una de les habilitats en què destaca el protagonista d’aquesta novel·la.

Teniu temps fins diumenge 23 de gener. Envieu les respostes a l’oficideducar@ccma.cat.

La guanyadora de l’últim concurs és la Pepa Guerra, que s’emporta el llibre “El meu gat és molt bèstia”. Enhorabona!

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-nou-de-david-almond/audio/1121834/

Filosofia per a infants

Al mateix programa, en Jordi Nomen, autor d’«El niño filósofo» ens parla dels valors socials i es  pregunta si estan en crisis i defensa que el millor antídot és educar en l’ètica i en la filosofia com a saber crític i alliberador, que aporta el contrapunt necessari perquè desenvolupa l’esperit crític i evita la manipulació, en un temps que la veritat passa per falsedat i la falsedat per veritat.

També podeu sentir la secció en clau d’humor d’en Sergi Vives, i a la Núria Casals, de l’InfoK, que ens explica com els importa la cultura en aquest fantàstic programa de TV3.

El programa sencer a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/filosofia-des-de-la-infancia-lantidot-per-a-contravalors-com-la-mentida/audio/1121838/

by

«Què s’amaga al cel de nit?», un llibre-regal

Els qui vivim en gran ciutats, quan obrim la finestra a la nit i mirem cap al cel, només veiem foscor i, potser, la llumeta d’un avió que passa. Si hi ha lluna, estem de sort perquè la podem admirar. Però de veure estrelles, poca cosa. Recordem, això sí, que quan arriben les vacances fem una escapada a la muntanya i, a la nit, caminem fins a un lloc on no hi hagi contaminació lumínica. És el moment de jeure mirant cap al cel, esperar que les pupil·les es dilatin i poder admirar l’espectacle del firmament curull d’estrelles. I tal vegada, en aquell moment, recordem alguna història com la dels indis iroquesos que van trobar l’Óssa major, cantem alguna cançó com “la Lluna”de Joan Amèric sobre un text de Vicenç Andrés Estellés, o recitem un poema d’Andreu Vidal…

M’estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és…
és un llac d’aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.

Mentre això no passa tenim els llibres. Un que ens acosta a aquest món misteriós és «Què s’amaga al cel de nit?» i està format per vuit escenaris, cadascun d’ells ens recorda un lloc del planeta, en un dia determinat.

Hi veiem, per exemple, una habitació d’Ouarzazate on hi ha dibuixats diversos elements amb tinta blava i nombrosos detalls que ens situen al Marroc. Hi ha també una finestra tancada que ens convida a obrir-la discretament i llavors Oh! un cel amb una constel·lació determinada.

També hi ha un joc que ens permet endevinar quina constel·lació és mitjançant una petita endevinalla. És probable que no tinguem ni idea. Llavors es tracta d’agafar una llanterna, passar-la pel darrera i, com si fos cosa de màgia apareix la figura de l’animal que representa la constel·lació en qüestió. Brillant.

A la última doble pàgina trobarem l’explicació de les vuit constel·lacions, a manera de resum.

Un llibre per regalar als infants d’entre quatre i set anys, o per a més grans afeccionats a l’astronomia.

LES DADES:

Títol: Què s’amaga al cel de nit?
Autora: Aina Bestard
Il·lustradora: Aina Bestard
Editorial: Zahorí Books
Pàgines: 24
Barcelona, 2021

El tràiler:

by

«Cuando brillan las estrellas», una novel·la gràfica inspiradora

«Cuando brillan las estrellas» és una novel·la gràfica basada en fets reals. Narra la vida d’un noi, l’Omar i el seu germà, en Hassan, que és mut i pateix convulsions.
L’Omar no recorda els primers anys de la seva arribada a Dadaab (Kènia), un camp de refugiats a Kenya. Només recorda que una vegada va tenir una família i que el seu poble va ser envaït pels soldats, a Somàlia, fet que els va obligar a fugir, a ell i al seu germà. No van tornar a saber res del seu pare ni de la seva mare.
Viuen en tendes de campanya esperant l’oportunitat d’emigrar als Estats Units, però l’espera és llarga, dura anys.
Un dia, li arriba l’oportunitat d’anar a escola i deixar al seu germà a càrrec d’una dona, la Fatuma, que fa com de mare per a ells. Aquest fet, anar a escola, li canviarà la vida.

El relat explica molt bé què vol dir ser refugiat. Per a l’Omar, significa despertar-se amb malsons, tenir cura del seu germà petit, escombrar cada dia el terra de la seva tenda, jugar a futbol amb una pilota feta amb bosses de plàstic i sobretot, sobretot, esperar. Espera a la cua per aconseguir aigua, esperar a la cua per aconseguir menjar, esperar a ser entrevistat per l’ONU per veure si ell i el seu germà són candidats a sortir del campament i ser enviats a algun lloc com Amèrica, Canadà o Suècia. I quan finalment, aconsegueixen l’entrevista, tornar a esperar quatre anys més. Esperar, esperar i esperar.

Una història sorprenent, colpidora, que per moments et fa enrabiar en veure la crua realitat.
Les frases curtes i una paleta de colors on predomina la foscor ens permet sentir les emocions de la narració.

Hi ha moments durs, implacables, com quan els roben la roba, o quan albiren el desert que els envolta i els impedeix sortir del campament, o la visió dels homes que no tenen feina i masteguen unes fulls de qat per esvair-se de seva trista existència.

M’ha faltat saber més d’una nena, la Maryam. Mereixeria una segona part perquè transmet uns valors extraordinaris. La Maryam és la millor estudiant de tota l’escola, somia amb aconseguir una beca per estudiar al Canadà i portar la resta de la seva família amb ella. Però el pare de la noia té altres plans, la treu de l’escola secundària i la casa amb un home gran a canvi d’altres beneficis.

Una novel·la molt recomanable, per a nois i noies de cicle superior i primer cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Cuando brillan las estrelles
Autors: Victoria Jamieson i Omar Mohamed
Il·lustradora: Victoria Jamieson
Traductor: José C. Vales
Editorial: Maeva
Pàgines: 272
Madrid 2021

Al web de l’editorial Maeva trobareu la guia de lectura: https://www.maeva.es/guias-lectura-centros
Podeu veure, també, el tràiler:
https://www.youtube.com/watch?v=jKRhoyqBStM

by

L’armariet de l’Amy

Ja hi tornem a ser! Hem encetat aquest nou any —el tretzè del blog— amb la mateixa il·lusió de compartir experiències, idees, anhels i desitjos de fer de la literatura infantil i juvenil un motiu de trobada, de creixement i de, seguint a Octavio Paz, entendre la literatura com un mitjà per fer crítica creadora, constructiva, del món en que vivim.

Seguirem l’aventura de compartir les nostres experiències com a docents i persones compromeses amb la lectura, oferint recursos i reflexions per entendre i gaudir de la literatura infantil.

El primer dels llibres que volem comentar és un dels que m’ha tocat en el darrer any: «L’Amy i la biblioteca secreta». En vam parlar el 22 d’octubre — https://jaumecentelles.cat/2021/10/22/els-llibres-prohibits-de-lamy-i-la-biblioteca-secreta/ — i aquests dies hem rebut un regal molt especial. La família Guilera Guerra, generosos com són, i conscients de la devoció que li tinc a aquesta novel·la, han dedicat unes quantes hores a fer realitat l’armariet de l’Amy, i a guarnir-lo adequadament.

No cal ni dir que ara se’m gira feina perquè la intenció es emplenar-lo amb els llibres prohibits que s’esmenten al relat i amb altres que he anat guardant durant molt anys.

L’armariet té llum, un compartiment secret i, de moment, ja conté els primers llibres prohibits. L’hem instal·lat en lloc principal de l’Espai i ens servirà per fer algunes converses sobre censura, autocensura i altres temes que no s’escapen de la nostra visió del món.

by

«El meu gat és molt bèstia» a l’Ofici d’educar

Després d’uns dies de descans, encetem un nou any amb algunes novetats que anirem desvetllant de mica en mica. Intentarem seguir el ritme d’anar fent petites entrades (tres cada setmana, els dilluns, dimecres i divendres). En alguna ocasió, crec que ja he explicat que no estic pendent del blog cada dia i que les entrades estan escrites amb antelació, de manera que si veieu que a les 9:00 es publica una entrada, és perquè està programada així.

Enguany vincularem al blog “la invitació a la lectura” les activitats que anirem fent a l’”Espai Llamps i Centelles” perquè fer un altre wordpress ens suposa una inversió de temps i diners que no podem assumir.
Aprofito per desitjar-vos un any ple de bones lectures i de moments compartits que ens facin veure la vida amb optimisme.
Som-hi, doncs!

Comencem amb el programa “L’ofici d’educar” de diumenge passat en que vam presentar “El meu gat és molt bèstia“, de Gilles Bachelet, publicat per EntreDos. Un llibre molt ben il·lustrat imprescindible a la biblioteca de l’escola i a casa. Es basa en les contradiccions perquè quan l’obrim, el que diu el text i el que estem veiem és molt diferents, de manera que és com si estiguéssim compartint dos relats.
D’aquest llibre vam fer una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. La següent:

De quina raça o tipus és el gat d’aquesta història?

Les respostes les podeu enviar a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge dia 9 de gener.
Al darrer concurs van resultar guanyadores la Cloe, l’Emma i l’Annabel. Es van endur el llibre “l’Olivia es prepara per al Nadal”. L’enhorabona!

El podcats de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-meu-gat-es-molt-bestia-de-gilles-bachelet/audio/1119889/

En aquest mateix programa vam poder sentir l’entrevista a l’Helena i a en Siddartha, més coneguts com la Jana i en Pau de “El Pot Petit”, el duet que emociona als infants amb les seves cançons i que podeu escoltar i veure a través del canal Youtube. L’entrevista la podeu seguir clicant al podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/lestres-del-pot-petit-en-pandemia-ens-anullaven-vuit-actuacions-per-cada-roda-de-premsa/noticia/3136679/

by

Un gall filòsof

Hi ha coses impossibles d’eludir
I si hom vol allunyar-les,
encara abans de temps les fa venir.

Així acaba una de les faules del llibre d’en Blasi i Rabassa que va publicar Salvatella l’any 1970, dins del volum titulat «Faules catalanes».

Correspon a la història del gall pensador, un animal que no volia acabar a la cassola el dia de Nadal i se les va empescar per escapar de tant trist final. Com ja heu pogut entreveure… «Hi ha coses impossibles d’eludir»

Us deixo el text, confiant que us tregui un somriure que bona falta ens fa.

Us desitjo que passeu uns dies tranquils, que feu bondat i que ens puguem retrobar després de vacances contents d’encetar un nou any amb un munt de projectes i il·lusions compartides.

Aquest blog quedarà uns dies en mode baix rendiment i només anirem pujant les informacions imprescindibles.

EL GALL PENSADOR

Un gall un xic filòsof es va dir
en començar el novembre:
—El mes que ve ens resulta un mes botxí,
car quan el mon remembra
la data en què Jesús nasqué al Portal,
o sigui per Nadal,
la gent no té amb nosaltres miraments
i ens ploma i ens degolla
i ens dóna mil turments,
abans no ens rep una cassola o una olla.
Allò sí que és la mort dels Innocents!!!
Només veig un camí
per defugir una sort tan trista i dura,
per defugir una fi
que és tan contra natura.
La gent ens vol ben grassos, no és això?
Els flacs ningú no els compra;
no fan cap goig per treure’n cap plat bo.
que essent tant durs, les dents se’ls poden rompre.
Doncs jo seré dels durs, ben dur, ben dur,
i així estaré segur. –
El gall va posar en pràctica el seu pla;
per perdre carns no hi ha com l’abstinència.
Per ço va començar per dejunar,
menjant només el just per l’existència.
I el gall a poc a poc s’anà aflaquint,
i flac va arribar als volts de la Puríssima;
en veure’l la mestressa, que sovint
baixava a l’era, deia alarmadíssima:

Aquest no el podrem vendre per Nadal,
i com que s’aflaqueix que dóna pena,
em sembla que més val,
ja que és demà la teva festa, nena,
matar-lo i fer-lo a l’ast, per sí o per no.
Així no haurem de mantenir un senyor. –

I així fou com el gall
més aviat va fer el darrer badall.

Llegim per imaginar un mon millor. BONES FESTES!
by

En Will, el guerrer, vol ser reina

Hi ha llibres que costen d’explicar perquè en la mateixa explicació et carregues la gràcia del relat. És el que passa amb aquest «Vull ser reina» de la Susana Peix i amb il·lustracions d’en Dani Torrent.

Mirem la coberta i la contracoberta, i què veiem?
Al davant, la cara d’un nen molt ben pentinat que ens mira amb uns ullassos enormes. A la mà sosté una flor de color rosa amb molta delicadesa. Va vestit amb un jersei de coll alt amb una granota blava, com els seus guants. Imaginem que és hivern perquè al darrera es veuen uns arbres sense fulles i a la contracoberta els camps estan encatifats de blanc com si fos neu.

El títol diu «Vull ser reina». És una pista? Creiem que sí, i llavors el nostre cervell comença a fer connexions i inferències sobre el contingut del relat. Pensem en un infant «trans», recordem altres àlbums de temàtica LGTBI, i en aquest punt decidim si continuem o ho deixem perquè entenem que la història és previsible.
Si el deixem és un error perquè les nostres deduccions no han estat del tot precises. Millor que l’obrim i veiem quina sorpresa ens espera.

Les il·lustracions d’en Dani Torrent són boniques de veres i estan fetes seguint la tècnica d’una altra joia, el «Viatge al poble de les trenta senyoretes» de la Mercè Rodoreda. Llapis de colors amb presència notable del rosa, plans que van del primer pla fins al panoràmic oferint-nos una varietat de recursos que ens recorden que cada pàgina és, per se, una petita obra d’art.

Lectura recomanable a partir de 6 anys i que ens ofereix diversos camins i diferents formes d’entendre el significat, o millor dit, els significats evidents i els ocults.

LES DADES:
Títol: Vull ser reina
Autora: Susana Peix
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Triqueta verde
Pàgines: 36
Vigo, 2021

by

Un record per a l’Adela Turin

Aquests dies hem sabut que l’Adela Turin ens ha deixat, als 92 anys. Va ser l’autora de contes per a infants que tracten sobre el sexisme i els estereotips masclistes que limiten les dones i les nenes a l’esfera privada i a rols passius, uns llibres imprescindibles que ens han acompanyat durant cinquanta anys.
A la revista GUIX, al número 404 de maig de 2014, vam parlar d’un dels seus relats: «Una feliz catástrofe». Ho podeu recuperar clicant AQUÍ.


A l’escola, hem explicat moltes vegades «Rosa Caramel» i també «l’Artur i la Clementina». Són els meus preferits. Narrats de viva veu, llegits, amb suport del franel·lògraf, dramatitzat, mirats i remirats, han estat presents any rere any en la programació.

Recordo que els primers volums que teníem a l’escola eren de l’editorial Lumen i a la contracoberta un logo molt potent ens recordava que eren «a favor de las niñas».

Els que podem trobar ara són de l’editorial Kalandraka a qui agraïm que els tornin a reeditar. Tenen unes altres cobertes i el símbol «a favor de las niñas» ha desaparegut. Llàstima, perquè donava molt de joc a l’hora de fer conversa amb els infants en acabar de llegir.
Sempre ens quedaran els relats de l’Adela Turin, encara necessaris.

by

Cuc i conill, un còmic per a primers lectors

A la portada, en lletres grans, hi llegim CUC. També llegim a sota “I CONILL” però amb una tipografia més petita que ens indica que el veritable protagonista d’aquesta aventura es el cuc.

I a la il·lustració veiem un conill amb cara de sorpresa i malhumorat i un cuc amb ulleres de sol, talment com si fos una estrella de cinema, sortint de sota terra.

Passem full i veiem les guardes farcides de racions de pizza i ens preguntem si és això el que mengen els conills i els cucs. Sabem que no. Sabem que els conills són més de pastanagues i els cucs —bé, els cucs, ejem!— s’alimenten de restes orgàniques en descomposició… de caca, vaja.

Seguim passant pàgina i oh! Sorpresa!, resulta que el conill i el cuc són col·legues. Alguna cosa no quadra i ens disposem a veure com acaben així i quina aventura ens trobarem.
Primer, hi ha l’encontre:

I després, el rebuig, la discussió, etc. fins a arribar a l’acceptació i l’amistat.

Estem davant d’un còmic per a primer lectors, ideal per a infants a partir dels cinc-sis anys. Aquest primer episodi és molt divertit. Al final, ens quedem amb ganes de veure què li passarà al cuc en el segon número (cuc i garsa) però també amb certa pena perquè li hem agafat carinyo al conill.

A la contracoberta podem llegir:
El cuc de terra i el conill es troben i, tot i que d’entrada sembla que no s’avenen gaire, de seguida s’adonen que l’amistat està per damunt de les diferències… gairebé sempre.

LES DADES:
Títol: Cuc i conill
Autor: Ramón D. Veiga
Il·lustrador: Iván Rodríguez
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2021

by

Tertúlies clandestines a l’Espai

Durant aquests dos mesos hem estat fent tests per veure com organitzar de la millor manera possible les activitats que tenim pensades per al proper any 2022. Sembla que algunes ja les podem anunciar i avui us avancem en què consistiran les “Tertúlies clandestines”.

Segons la Viquipèdia, una tertúlia és una reunió informal i periòdica de gent interessada en un tema -des de la política i l’esport fins a qualsevol branca de les arts, la ciència o la filosofia- per debatre i informar-se, o compartir i contrastar iniciatives, notícies, coneixements i opinions.
També diu que solen convocar-se durant la tarda o nit en locals públics, com ara un cafè o una cerveseria.

Les que se celebraran a l’Espai Llamps i Centelles tindran una periodicitat mensual i, a diferència de les tertúlies habituals aquestes seran «clandestines» de debò.

Quins seran els temes que es tractaran? Tot allò relacionat amb la literatura infantil i juvenil.

Hi haurà un convidat? Sí, sempre. Pot ser un autor, un il·lustrador, una editorial, un cantautor, un bibliotecari, un actor, un titellaire, etc. Sempre relacionat amb la literatura.

Se sabrà qui vindrà? No, perquè per això és una reunió clandestina.

Se sabrà el calendari de tertúlies? Tampoc. Hi haurà una cada mes, això sí, però el dia anirà variant. S’avisarà amb antelació.

Pot entrar qualsevol? Sí, si diu la contrasenya corresponent.

Quina és la contrasenya? Anirà variant a cada tertúlia.

Hi haurà tiberi? Ja voleu saber massa…

Estem molt agraïts a l’Imma Palahí perquè quan li vam proposar que ens fes el disseny del logo, de seguida va dir que sí. Uns dies més tard ens va enviar la meravella que encapçala aquesta entrada. Hi podeu veure un personatge que s’escola d’amagat a l’Espai i porta un llibre sota el braç. Molt misteriós. Si us hi fixeu també hi ha un mussol, símbol de la saviesa en alguns països nòrdics, i potser també us heu adonat que hi ha una tassa de cafè fumejant. Gràcies Imma per la teva generositat i encert en captar la idea!

Us anunciem que la primera “Tertúlia Clandestina” no ho serà tant perquè volem que sigui una festa literària i per això està programada per al dia 22 de gener a les 12 del migdia. És un dissabte i podran venir infants, també.

El convidat no el podem dir però segur que flipareu molt. Hi haurà musica, riures i regals per als assistents. Uns dies abans us passarem la contrasenya per accedir a l’Espai i us donarà pistes. Ara, de moment, només podem anunciar la data, el 22 de gener. El lloc, ja el sabeu (carrer Rosalía de Castro, 80, a l’Hospitalet, davant de la biblioteca Tecla Sala).

Us hi esperem!