Hi ha coses impossibles d’eludir
I si hom vol allunyar-les,
encara abans de temps les fa venir.

Així acaba una de les faules del llibre d’en Blasi i Rabassa que va publicar Salvatella l’any 1970, dins del volum titulat «Faules catalanes».

Correspon a la història del gall pensador, un animal que no volia acabar a la cassola el dia de Nadal i se les va empescar per escapar de tant trist final. Com ja heu pogut entreveure… «Hi ha coses impossibles d’eludir»

Us deixo el text, confiant que us tregui un somriure que bona falta ens fa.

Us desitjo que passeu uns dies tranquils, que feu bondat i que ens puguem retrobar després de vacances contents d’encetar un nou any amb un munt de projectes i il·lusions compartides.

Aquest blog quedarà uns dies en mode baix rendiment i només anirem pujant les informacions imprescindibles.

EL GALL PENSADOR

Un gall un xic filòsof es va dir
en començar el novembre:
—El mes que ve ens resulta un mes botxí,
car quan el mon remembra
la data en què Jesús nasqué al Portal,
o sigui per Nadal,
la gent no té amb nosaltres miraments
i ens ploma i ens degolla
i ens dóna mil turments,
abans no ens rep una cassola o una olla.
Allò sí que és la mort dels Innocents!!!
Només veig un camí
per defugir una sort tan trista i dura,
per defugir una fi
que és tan contra natura.
La gent ens vol ben grassos, no és això?
Els flacs ningú no els compra;
no fan cap goig per treure’n cap plat bo.
que essent tant durs, les dents se’ls poden rompre.
Doncs jo seré dels durs, ben dur, ben dur,
i així estaré segur. –
El gall va posar en pràctica el seu pla;
per perdre carns no hi ha com l’abstinència.
Per ço va començar per dejunar,
menjant només el just per l’existència.
I el gall a poc a poc s’anà aflaquint,
i flac va arribar als volts de la Puríssima;
en veure’l la mestressa, que sovint
baixava a l’era, deia alarmadíssima:

Aquest no el podrem vendre per Nadal,
i com que s’aflaqueix que dóna pena,
em sembla que més val,
ja que és demà la teva festa, nena,
matar-lo i fer-lo a l’ast, per sí o per no.
Així no haurem de mantenir un senyor. –

I així fou com el gall
més aviat va fer el darrer badall.