Autor: jcentell

by

«Lo que una ama» lectures literàries a l’ESO

Una de les activitats més reeixides que es fan a les biblioteques són els clubs de lectura, un idea que neix de la necessitat de trobar espai per a la conversa.

És tan potent aquesta activitat que ha traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a les llibreries, les cafeteries i, fins i tot a les presons. I, naturalment, aquest recurs és ideal quan s’incorpora al dia a dia de les escoles i instituts.

Un cas exemplar és el que succeeix a l’Institut de Mungia (Bilbao) on la Miren Billelabeitia promou les tertúlies literàries. Amb aquesta acció s’activa el gust per la lectura i s’aconsegueix que l’esperit crític impregni els alumnes de 4t de l’ESO.

La Miren, llicenciada en Euskal Filologia, ha estat la professora de Euskara eta Literatura i de Literatura Universal i a l’assaig «Lo que una ama», Billelabeitia recull una part significativa de la seva experiència amb els alumnes que han participat de les tertúlies literàries.

El llibre té tres parts.

Primer, hi ha una breu introducció on ens fa avinent el perquè d’aquest llibre i, amb certa modèstia, ens adverteix del què trobarem i, sobretot, del que no trobarem. Diu, per exemple: No busques críticas literarias sobre los libros leídos, sino alguna reflexiones sobre la actividad lectora. No se proporciona información concreta sobre como leer o como trabajar la lectura. Tampoco se trata de un conjunto de ejercicios o de propuestas de trabajo individual en torno a ella, sino un compendio de inquietudes, opiniones y reflexiones de cuanto la lectura genera en los lectores jóvenes, en los adolescentes.

A continuació, ve una Primera part (Hablo del mundo de los libros) on l’autora fa una explicació del que són, al seu entendre, les tertúlies literàries. És un recorregut on ens posa al dia de com va arribar a aquesta eina de mostrar i compartir amb els alumnes la lectura i la literatura. És un capítol emotiu on la Miren defensa aferrissadament la necessitat de llegir i pensar sobre el que es llegeix per arribar a ser més crítics.

I, seguidament, trobem la part més interessant on, al llarg de 171 pàgines dividides en setze capítols, ens parla de les obres que han llegit i compartit els seus alumnes. De cada lectura ens fa unes reflexions.
La primera que comenta és Las troyanas, el clàssic d’Euripides, i, malgrat ésser una lectura exigent per començar el curs, veiem com els alumnes aconsegueixen extrapolar els fets que es narren comparant-los amb la realitat actual viscuda als països de l’Orient pròxim o a l’antiga Iugoslàvia relatiu al maltractament de les noies i les dones.

A continuació, ens explica tot el procés d’acostament a Sherezade a partir dels relats de Les mil i una nits, uns contes més senzills de llegir però que aporten una dosi gran d’emocions i permeten comparacions sobre com les dones han anat empoderant-se al llarg dels segles.

La tercera lectura és Hamlet. També llegiran poemes com Ítaca de Kavafis, la transformació de Gregori Samsa a La metamorfosi de Kafka, i altres lectures que obren la mirada al món que ens envolta. Molt interessant.

«Lo que una ama» és un lectura amena, inspiradora, que enganxa i mostra una altra manera de fer a l’aula per tal que els adolescents estimin la lectura i s’afeccionen a emprar-la com a recurs on trobar respostes als dubtes, anhels i somnis que tots tenim.

El llibre va ser mereixedor del Premio Euskadi de Ensayo en Euskera 2023.

LES DADES:
Títol: Lo que una ama
Autora: Miren Billelabeitia.
Traductor: Ángel Erro.
Editorial: Consonni
Pàgines: 240
Bilbao, 2025

by

«A, B, C i la Sra. Smith», aventures divertides, emotives i una mica esbojarrades

L’«Atrapallibres» és una de les accions més reeixides que organitza cada any l’Ibbycat. Mou milers d’infants i joves d’arreu de Catalunya que llegeixen tres llibres adequats a la seva edat.
La tria dels tres títols no és fàcil i cadascú de nosaltres en podria fer una diferent. Imagino que els especialistes que fan la selecció han de suar per acotar-la només a tres títols i deixar de banda la resta de bons relats. A la propera edició, a la franja d’edat dels 10 anys han triat aquests:

De «L’Òscar i jo» en vam parlar en aquest blog: (https://jaumecentelles.cat/2024/11/13/loscar-i-jo-una-historia-amable/)

L’«A, B, C i la Sra. Smith» és un relat molt ben tramat protagonitzat per tres germans i la seva veïna, la senyora Smith, una dona solitària, que el primer dia de desembre decideix preparar-se per fer un viatge el dia de Nadal i marxar a un lloc ben llunyà, encara per decidir, on la vida sigui com ella la recorda de quan era petita.
Llegim al primer capítol:
Aquell 1 de desembre ja va ser massa: Els narcisos van florir al matí animats pel sol de primera hora, es van pansir havent dinat a causa d’una gelada sobtada, i van sortir volant al vespre quan va passar per allà un remolí. A tot això, si li va afegir la presència d’un os blanc, que va travessar el seu jardí aixafant les flors…

Però l’arribada d’uns veïns un xic diferents ho comença a trastocar tot. La nova veïna, la doctora Green, una científica inventora de màquines per millorar el medi ambient, i els seus tres fills, que tenen noms ben fàcils de recordar (A, B i C) donaran un canvi a la vida de la Sra. Smith i es veuran embolicats en unes aventures ben divertides. El final és emotiu, tanca de manera genial el relat i ens aporta una alenada de benestar que es d’agrair i ens convida a seguir estimant la lectura.

Lectura recomanada a partir de 10 anys.
LES DADES:
Títol: A, B, C i la Sra Smith
Autora: Núria Parera
Ilustrador: Kim Amate
Editorial: Babulinka Llibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2024

by

«Educar a la intempèrie» 61 articles sobre educació, família i escola

Mestres! Aquest recull de petites píndoles amb les reflexions d’en Vicenç Arnaiz, és una bona lectura que cal fer amb el llapis al costat per anar subratllant les frases i els pensaments encertats d’un col·laborador habitual de les revistes que publica Graó.

Arnaiz és membre del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i ha publicat més de 600 articles en diferents revistes i sobretot un llibre que recomano i que va ser escrit abans de la pandèmia: “Infàncies: educar i educar-se”, on trobem articles seus i de la gran Carmen Díez Navarro, una mestra amb majúscules.

Educar a la intempèrie té un subtítol que ens acota per on poden anar les reflexions: Una brúixola per escoltar, pensar i cuidar els infants petits, encara que en realitat no és només del cicle 0-6 que ens parla, sinó que trobem pensaments i reflexions de situacions que es viuen en família. M’ha agradat molt quan ens ofereix les converses amb infants més grans.

Com que els capítols són breus, en un parell d’estones els tindreu llegits i subratllats. Segur que us carregaran d’energia per al proper curs.

El pròleg de Sílvia Blanch comença així:
Aquest llibre és molt més que un recull d’articles: és una guia vital, un acompanyament honest, un cant a la infància i ala responsabilitat adulta. Ens recorda que cada infant és únic, digne i portador de sentit. I que la manera com el mirem, l’acollim i l’acompanyen pot transformar la seva vida… i també la nostra.

I al web de Graó llegim:
Aquest llibre és com una abraçada per a qui educa: ens recorda que la veu, amb la seva dolcesa, pot arribar al cor dels infants.
A través de reflexions curtes però profundes, ens ajuda a mirar la criança i l’educació amb nous ulls, plens de respecte i amor. Ens inspira a ser més conscients de la nostra manera d’acompanyar-los, i ens dona eines per fer-ho millor. Llegir-lo és sentir-se acompanyat en aquesta gran aventura de fer créixer. Un llibre que transforma la mirada… i el cor.

Una bona lectura per aquest estiu (i per a tot l’any).

Crec que és un bon recurs per començar els claustres de mestres. Es llegeix un capítol i segur que el diàleg posterior serà molt ric i generarà reflexions sobre el nostre dia a dia i les coses que ens passen al centre.

LES DADES:

Títol: Educar a la intempèrie
Autor: Vicenç Arnaiz
Editorial: Graó
Col·lecció: Micro-macro referències, 24
Pàgines: 182
Barcelona, 2025

by

«Topotip i Topotap», dos ratolins es visiten mútuament

Hi ha un debat sobre si els contes populars són o no adequats per als infants perquè s’interpreten com a masclistes, violents i altres adjectius. Jo estic a la banda dels qui pensen que el seu valor perviu i aporten beneficis diversos als infants que els escolten. És un debat interessant.

Una de les faules d’Isop que vaig sentir de menut de llavis del meu avi Vicenç era la del “Ratolí de camp i ratolí de ciutat” i fa uns mesos veig veure la versió d’en Roberto Piumini amb il·lustracions gairebé hiperrealistes d’Irene Volpiano i vaig tornar a llegir l’extraordinari relat.

Topotip i Topotap és la mateixa trama clàssica però amb elements contemporanis. Destaca, per una banda una escriptura molt acurada i de l’altra les il·lustracions en blanc i negre, farcides de detalls i amb diverses perspectives. És un llibre molt bonic. Una companya mestra, el va explicar als seus alumnes de cicle inicial i em va dir que els va interessar molt com estava il·lustrat. També li va servir per buscar amb els alumnes els avantatges i els inconvenients de viure a la ciutat o viure al camp.

Al web de l’editorial podem llegir el següent resum:

En Topotip convida en Topotap a dinar a casa seva, una cabanya de camp on porta una vida modesta i agradable, buida de neguits i ensurts. Com a agraïment, en Topotap, ratolí de ciutat, li obre les portes de casa seva. Allà tot és «una altra cosa»: abundància, sumptuositat i aliments sofisticats. Però la visita resulta ser un infern, perquè a la ciutat també hi ha escombres, sabates i una cosa encara pitjor: un gat immens i ferotge que manté els ratolins famolencs a ratlla. M’estimo més tornar a casa, es diu en Topotip amb la lliçó apresa: val més una vida modesta i tranquil·la que tot el luxe del món rodejat de perills i preocupacions.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Topotip i Topotap
Autor: Roberto Piumini
Il·lustradora: Irene Volpiano
Traductor: Emili Manzano
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

by

Akiara a Lectors al tren!

La meva llibreria de capçalera és “Lectors al tren!”. Es troba a Rubí i manté una línia comercial que m’agrada. La Montse i en Carles tenen clares les seves funcions i sempre que hi vaig (no tant sovint com voldria) torno amb la bossa plena de bona literatura i amb un “subidón” d’energia positiva.

A la llibreria es fan presentacions de llibres, clubs de lectura infantils, juvenils i d’adults, visites escolars, tallers diversos i recomanacions valuoses que són d’agrair perquè aposten per la qualitat i defugen de les modes i els llibres “llaminadures” que no aporten gran cosa.

A més a més, periòdicament, preparen unes delicioses exposicions d’originals d’àlbums il·lustrats. La darrera, titulada “Akiara”, la vaig visitar fa uns dies i us la voldria recomanar.

Primer perquè el que allà s’exposa, són originals i, en aquests temps digitals, costa trobar il·lustradors que encara empren el llapis, el grafit, les aquarel·les, etc. per elaborar les imatges que veiem als llibres.

Després perquè, a l’exposició es mostren alguns dels llibres d’aquesta editorial que té una filosofia que compartim. Al seu web, diuen:

AKIARA publica únicament llibres de producció pròpia, curosament escrits i il·lustrats, per a petits i joves de totes les edats, orientats al conreu de la interioritat i la qualitat humana.
Amb textos i il·lustracions inspiradors, els llibres d’AKIARA amplien horitzons i desperten el sentit de meravella davant del món, alhora que estimulen l’art de llegir, de pensar, d’argumentar, de contemplar i de conèixer-se a si mateix(a).
Treballem amb criteris de sostenibilitat, minimitzant l’ús de plàstics i l’impacte ambiental. Imprimim localment (mai no hem imprès a Xina) i sobre paper certificat FSC.

Si us ve de gust, aneu a Rubí i gaudireu de l’exposició. No us empenedireu. També podreu comprar algun llibre d’aquesta editorial. A més a més, encara queden alguns originals a la venda. Jo m’he firat un d’en Luciano Lozano que lluirà a l’Espai Llamps i Centelles a la Galeria d’Honor.

Quan Akiara va iniciar el seu camí, fa set anys, vam fer una entrada en aquest blog que podeu recuperar, clicant a: https://jaumecentelles.cat/2018/11/29/amb-la-a-dakiara-books/

by

«No és una caixa, és una ciutat», o quan els embolcalls són l’aventura.

A la coberta, veiem un conill, una pila de caixes de cartró i un advertiment que ens indica que el que estem veient és (o serà) una ciutat. Ho diu el conill que vol ser el millor constructor de ciutats.

El problema és que pensa que no necessita l’ajut de ningú però és un error.

Com que és massa baix per apilar més de dues caixes buides, el conill accepta a contracor l’ajuda d’una girafa: “Bé, d’acord. Però aquesta és la meva ciutat”.
Una filera de formigues (“Som petites, però fortes!”) rep la mateixa resposta del conill però aquest acaba acceptant el seu ajut.
Després arriba un camaleó i es posa a pintar sense demanar al conill si ho pot fer. Això supera el conill i esclata fent-los fora a tots.
Més tard, només una pàgina més tard, el remordiment fa que se’n penedeixi i demani als altres animals que tornin a ajudar-lo.
Així serà com entre tots aconseguiran que el desgavell de caixes de cartró acabi esdevenint una ciutat bon bonica.

Les il·lustracions, aparentment senzilles, tenen detalls que es poden anar descobrint. M’ha recordat l’estil de Mo Willem i aprofito per tornar a demanar a alguna editorial que tingui a bé de publicar les aventures de l’elefant i la porqueta. Ara és bon moment.

Al web de l’editorial Kalandraka apunten que “enfront de l’egoisme i la intolerància que condueixen a la soledat i la tristor, el conillet descobrirà la importància de compartir, abraçar la diversitat, respectar altres punts de vista i, sobretot, valorar el treball en equip i fer amistats. Rectificar és de savis i el protagonista s’adonarà de la necessitat de col·laborar per donar vida, entre tots, a una gran i bella ciutat com a resultat de l’esforç col·lectiu i el poder il·limitat de la imaginació.”

Lectura recomanada per a infants entre 3 i 7 anys.

LES DADES:
Títol: No és una caixa, és una ciutat
Autora: Antoinette Portis
Il·lustracions: Antoinette Portis
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 42
Barcelona, 2025

by

Els jocs de taula a la biblioteca

Des de fa mesos, hem començat a veure a les biblioteques una secció que creix molt i té força demanda: Els jocs de taula. És una bona iniciativa perquè solen ser cars i d’aquesta manera els podem agafar en préstec, provar-los a casa i si ens agrada, sempre som a temps de comprar-lo. Ens ha passat amb l’Ubongo.

Al darrer número de revista MiBiblioteca hi ha un reportatge extens on l’autora, l’Aida Santos, presenta una classificació dels jocs de taula atenent les seves característiques, a qui van dirigits i les possibilitats de ser introduïts a les biblioteques.

Aprofitant que estem en temps de vacances i probablement dedicarem estones als jocs de taula tradicionals i també als nous, crec que l’article pot ser del nostre interès.

L’article està en obert al web de la Fundació Alonso Quijano. El podeu llegir a continuació a:

Reportaje MB 81Baixa
by

«Blau-pop», descobrint els colors

Els llibres pop-up de la col·lecció que l’editorial Combel dedica als colors els ha creat l’Aurore Petit. De moment s’han traduït al català el vermell, el blau, el verd, el rosa, el taronja, el groc i el blau.

Són de mida petita, quadrats de 10 x 10 cm, de tapa dura i la gràcia està en que, en obrir cada doble pàgina apareix una imatge feta amb pop-up. Són uns troquelats senzills i agradables que ajuden a aprendre paraules i a gaudir d’unes il·lustracions que sorprenen quan els infants menuts, de menys de tres anys, les veuen.

Veiem, per exemple, el BLAU POP, dedicat al color blau. Conté sis dobles pàgines en les que podem descobrir, a cada doble pàgina un objecte d’aquest color. Pot ser una balena o el cel. En qualsevol cas, ja siguin animals, objectes o conceptes simples, el blau es presenta en totes les seves formes.

Veiem un altre, el taronja.

Lectures recomanades per als infants entre 1 i 3 anys.

by

Tercera biblioteca humana de l’Hospitalet

La Biblioteca Humana és una iniciativa nascuda a Dinamarca l’any 2000, que s’ha expandit a més de 80 països arreu del món. La primera edició de L’Hospitalet es va realitzar a la Biblioteca La Florida. El 15 de juny de l’any passat va tenir lloc la segona edició a la biblioteca Tecla Sala.

La tercera edició ja està programada per al dia 8 de novembre a la Biblioteca La Bòbila.

Una iniciativa d’aprenentatge global, innovadora i pràctica basada en crear un marc segur per a converses personals que ajuden a desafiar els prejudicis, combatre la discriminació, prevenir conflictes i contribuir a una major cohesió humana superant les diferències socials, religioses i ètniques. Un espai per al diàleg, on discutir temes tabú de manera oberta i sense condemna. Un lloc on les persones que difícilment parlarien entre elles, troben espai per a la conversa.

Si cliques a https://www.bibliotecahumanalh.com/ trobaràs molta informació i et faràs una idea de què va la cosa.

Si vols saber-ne més, demà hi haurà una sessió informativa online on explicaran les diferents maneres de participar:
• Dijous 10 de juliol a les 9:30 h
• Durada: 1 hora
• Format: online

Si vols accedir a la xerrada, només has de fer un missatge a aquest correu:
hola@bibliotecahumanalh.com

by

«Quatre ulls» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar el darrer llibre d’aquesta temporada.

Ha estat un any en que hem gaudit d’una bona selecció de lectures de tota mena. Estic content de la bona acollida que sempre em dispensa l’equip que conforma aquest programa dedicat a la criança. Gràcies al pòdcast el pot sentir moltíssima gent. També el Telegram és una bona eina per compartir opinions i proposar temes que preocupen als mestres i a les famílies.

A la foto del darrer dia estic amb l’equip del programa: la Marta Sánchez, l’Elisabet Pedrosa, la Núria Ventura i en José Luís Santiso.

El meu agraïment, també, a les persones que hi participeu al concurs. Algunes m’alegreu la vida amb la vostra fidelitat enviant les respostes cada setmana. És un estímul i una manera de dir que el programa interessa i que la secció “llibres per somiar” també fa la seva petita aportació.

El darrer llibre és una novel·la gràfica titulada Quatre ulls i explica el primer any de la Secundària d’un noi, en Rex, i tot comença a anar malament, la vergonya de veure com s’ha de menjar el dinar gratuït perquè està becat ja que la seva família té molts problemes econòmics, els seus pares estan divorciats i conviu amb la seva mare, que treballa precàriament en diferents ocupacions, així com amb el seu “padrastre” i el seu “germanastre”, amb els quals no acaba de sentir-se del tot còmode. A més, veu com tothom menys ell ha fet ja l’estirada, la necessitat de trobar la seva pròpia identitat en un mon que sembla aclaparar-lo, etc. Són massa canvis i mentre intenta encaixar-los, descobreix que necessita ulleres! El que faltava.

El final és esperançador perquè el noi entén, gràcies als consells de la seva àvia, de què va la vida i de com hem d’estar d’agraïts.

Imatges dinàmiques, que reforcen el modus vivendi dels anys 90.

I com a cada programa fem una pregunta relacionada amb la lectura i entre les persones que hi participin farem un sorteig i guanyarà el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Andana.
La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:

Quin curs estudia el protagonista del relat?

Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 13 de juliol.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre La noguera és la Pepa Collazos. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/quatre-ulls-de-rex-ogle/audio/1249404/