Mestres i lectura. El compromís docent amb la cultura humanística

Dissabte passat, als locals de l’AM Rosa Sensat, vaig tenir l’oportunitat de conversar i compartir idees, propostes i alguna que altra reivindicació al voltant de la lectura com a eina de progrés, de socialització, de reflexió, de coneixement i, també, de rebel·lió.

Amb la col·laboració de la FMRPC i el Grup ARMIF, adscrit a la Universitat de Barcelona i dedicat a la millora de la competència lingüística i cultural dels futurs docents, s’ha organitzat una sèrie de quatre xerrades al voltant de la lectura. Són les primeres d’un projecte a llarg termini.

El professor Jordi Garcia de la UB coordina aquest projecte que implica docents universitaris i mestres d’escoles d’arreu del territori català amb la finalitat de promocionar la cultura humanística en la docència per tal d’enfortir el discurs dels mestres amb arguments pedagògics.

Vaig tenir la sort de poder compartir la tertúlia “I tu, ets un reco-lector?” en la que se’m va demanar que triés un llibre que seria llegit prèviament pels assistents, i que ens ajudaria a posar una mica més de llum sobre la necessitat de llegir. Va ser complicat perquè n’hi ha molts i de molt bons però al final vaig optar per “Leer contra la nada”, una joia literària escrita per l’Antonio Basanta, una de les persones amb una cultura humanística més potent i amb una implicació que va més enllà de l’activisme en pro de la lectura. Si no heu llegit “Leer contra la nada”, ja feu tard.

Primer vaig anar repassant els diversos capítols del llibre i vaig entremesclar el que allà es defensa, amb els meus pensaments sovint coincidents. Amb l’ajuda d’un powerpoint que us enllaço tot seguit en format pdf, podreu fer-vos una petita idea de per on va anar la tertúlia.

Volíem que es generés un debat o conversa on exposar els dubtes que tenim sobre com està anant l’educació literària dels nostres infants i joves. Va ser una conversa high level on es va reflexionar sobre les pantalles, les tendències actuals en el camp de l’educació, com s’ha deixat de llegir a les escoles i instituts, la manca d’inversió en biblioteques escolars, els plans educatius, etc.

No us penseu que va ser una sessió de teràpia d’aquelles a les que estem acostumats quan ens trobem per criticar al Departament d’Educació, als poders públics, als mitjans informatius o a les famílies, no! Crec que tot plegat va tenir un caire positiu i ens ho vam passar prou bé. A més vam tenir esmorzar, joc, contes i vam poder fer noves amistances. Per a mi, va ser matí molt emotiu.

Ah! el joc consistia en trobar on es troba una imatge d’en Tintin. Aquella mateixa tarda, dues persones van trobar la resposta i han guanyat el premi.

«Patina» a L’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 31 de desembre, vam presentar la novel·la Patina, de Jason Reynolds. És la segona història d’una tetralogia de la que ja vam presentar Ghost. De moment, de les tres que s’han traduït, és la més rodona, al meu entendre, i la més potent. Explica la vida d’una noia, la Patina —Patty— que és la més ràpida de l’equip d’atletisme. La seva vida es complica quan, després de la mort del pare i la malaltia de la mare, han d’anar a viure. Ella i sa germana, a casa del seu oncle i la seva parella.

Però el canvi de casa li comportarà canvis de tota mena, especialment un canvi de barri i d’escola. Així d’una escola pública mixta una privada elitista només de noies on haurà de suportar les burles de les noies “pijes”.

Mentrestant, la temporada d’atletisme continua, i l’entrenador, en veure com és de competitiva, la tria per a l’equip de relleus.

Un llibre preciós que ens parla de de classisme i racisme mitjançant la vida d’una jove que busca la pròpia pau mentre aprèn a treballar en equip.

El llibre està editat per Sembra Llibres, té 188 pàgines i es de molt bon llegir. Enganxa.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Patina” és:

Quin esport pràctica la Patina?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 7 de gener.

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/patina-de-jason-reynolds/audio/1191904/

………………………………………..

I al mateix programa, triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d’amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de “Jugar”: un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l’excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l’experta. Imma Marín ens dona, a “L’ofici d’educar”, criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/criteris-per-triar-amb-consciencia-jocs-i-joguines/audio/1191907/

10 lectures 10, a l’Ofici d’Educar

Avui, dilluns 25 de desembre, a l’Ofici d’Educar hem fet un programa especial amb recomanacions de lectures. Podeu llegir l’article que ha preparat l’Elisabet Pedrosa clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/deu-recomanacions-literaries-de-0-a-16-anys/noticia/3266921/

BONA LECTURA!

75 números… i segueix navegant!

L’any 2004 vaig coincidir amb la Conchi Jiménez en unes jornades sobre biblioteques escolars a Fuenlabrada i vaig tenir la primera notícia que s’estava preparant el llançament d’una revista sobre temes bibliotecaris. Han passat gairebé vint anys i encara recordo que li vaig dir que si arribaven al número quatre tot aniria bé. Estadísticament, hi ha un munt de projectes que es queden en un parell o tres números.

Un any després va començar a navegar “MiBiblioteca”, una publicació trimestral, en format paper, on es tracten temes relacionats amb el sector bibliotecari. I, com qui no vol la cosa, ja han arribat al número 75.
Em sento agraït i content d’haver pogut col·la borar en aquesta revista en dues sèries llargues que em van tenir ocupar un bon grapat d’anys. Primer va ser la sèrie d’article sobre “La biblioteca escolar de la A a la Z” on a cada número aprofundia sobre un aspecte organitzatiu i de funcionament de la biblioteca escolar de qualitat. Després vaig fer una altra sèrie de 22 números on, a cada revista, comentava una pel·lícula on apareixia una biblioteca. Em vaig divertir molt.

Ara es poden consultar totes les revistes amb tots els continguts complerts. Només cal entrar al repositorio Gredos de la Universidad de Salamanca, o a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Moltes felicitats a tot l’equip i un record a les persones que ens han anat deixant pel camí!

En aquest especial 75 anys han recuperat alguns articles històrics com el que li van fer a Francisco Ibáñez, el pare de Mortadelo i Filemón.

El sumari del número 75, a continuació:

El web de la revista:
https://sites.google.com/mibiblioteca.org/revista-mi-biblioteca/inicio

«La cucurutxu» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam parlar del llibre “la Cucurutxu” dins la secció «Llibres per somiar». Ens explica la història d’una gelateria de Barcelona que fa els gelats més bons del món, pel seu gust i especialment perquè contenen un ingredient singular que fa viatjar. Tothom ho sap.

Un dia es presenta a la gelateria una àvia que vol un gelat que la faci viatjar. La Irene, la gelatera, li pregunta quina mena de viatge vol fer i l’àvia li respon que en vol fer un al passat. Com que ningú no li havia dement de fer un viatge en el temps, la gelatera es passa tota la nit preparant aquell gelat tan especial: Un gelat de cucurutxo de color ataronjat, amb olor de xocolata blanca i de forma caragolada.

I quan l’avia el tasta, passa una cosa fascinant però no tan sorprenent com el final del relat.

Com a cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «Trucada perduda» en Carlos Alberto Ruiz. L’ Enhorabona!

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “La Cucurutxu” és:

Com es diu la gelatera?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 24 de desembre.

El podcast el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/la-cucurutxu-deva-ferrer-paniagua/audio/1191541/

L’acompanyament emocional a l’aula 0-3 a partir dels contes “Un mar de tristesa” i “L’elefant a l’ombra”

He llegit la darrera revista GUIX D’INFANTIL d’aquest any. És la primera després de més de 22 anys que no dirigeix la estimada Cinta Vidal però veig que segueix compartint els seus sabers en algun article i coordinant seccions. M’alegra que la seva experiència segueixi lligada al mon educatiu. A partir d’ara la GUIX D’INFANTIL la dirigirà la Laura Lladós que és mestra, formadora de formadors i autora de nombroses publicacions relacionades amb processos i ambients d’aprenentatge i altres.

El primer que llegeixo, sempre, és l’editorial i després vaig a la secció “Menjallibres” on alternem recomanacions amb les companyes de l’Institut de la Infància de Sant Cugat, la Diana i la Núria.

En aquest número ens parlen d’acompanyament emocional al 0-3. Diuen que ens aquests etapa cal ajudar els infants a reconèixer les seves emocions i les reaccions que se’n deriven, acollint-les afectuosament sense qualificar-les ni jutjar-les. No hi ha emocions bones o dolentes, perquè totes formen part del desenvolupament integral i emparen l’infant per créixer amb autonomia i confiança.

Ens recorden que el primer eix del nou decret educatiu proposa viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

Acompanyar els infants en el seu creixement significa ajudar-los a identificar i expressar les seves emocions, fomentant el diàleg. Oferim-los un vocabulari ric que els permeti posar paraules als seus sentiments i parlar de l’alegria, la ira, la pena o la frustració. La literatura pot ser un bon aliat per trencar tòpics i ampliar la nostra mirada, per desterrar la idea de que l’infant “sempre ha d’estar content” i acceptar la tristesa o la melangia com a part del desenvolupament emocional.

I després ens presenten un parell de bons llibres sobre la tristesa:

Un mar de tristesa, d’A. Ludica, Ch. Vignocchi i S. Borando ens invita a nedar al costat d’un peix blau melancòlic enmig d’un mar ple de tristor: hi trobem una medusa molt baixa d’ànim, sardines desconsolades i fins i tot un banc de peixos pallassos desolats! Un àlbum que atrapa els més petitons per la seva proposta gràfica senzilla i acurada, pel seu text ric en matisos i per la seva sorpresa final, que capgira l’argument i ens deixa un missatge vital i profund.

L’elefant a l’ombra, de N. Robert i V. Vidali, defineix d’una manera subtil i encisadora com acompanyar la tristesa. El protagonista és un elefant que amaga la seva pena i s’estima més quedar-se a l’ombra… Tots els animals de la selva intenten fer-lo feliç: no falten acudits, balls i menjars deliciosos. Fins que apareix algú que s’apropa per escoltar-lo, per intentar entendre’l i fer-li costat en la seva buidor. Una història tendra meravellosament il·lustrada.

Com sempre, al final de l’article proposen alguna idea per presentar-los als infants i alguna pràctica relacionada. Aquí ens parlen de música i dramatització.

Podeu llegir l’article a la revista núm. 122 corresponent als mesos de novembre i desembre.

M’han semblat interessants uns parell d’articles més. Un que reflexiona sobre els contes tradicionals, escrit per la Laura García, i un altre sobre lectura compartida, on la Sandra Mediavilla ens explica la seva experiència al CEIP Gerardo Diego de Los Corrales de Buelna (Cantàbria)

També es pot llegir a la revista AULA DE INFANTIL, en castellà.

«Trucada perduda» a L’Ofici d’Educar

Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.

Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.

A la contracoberta llegim:
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!

Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:

A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.

………………………………………….

En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa.
Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.

Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?

A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.

Podeu sentir-lo tot sencer, entrant al web de l’Ofici d’Educar o clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/les-emocions-que-activen-laprenentatge-i-combaten-labandonament-escolar/audio/1190128/

Lectures recomanades. Nadal 2023

Antonio Basanta, escriu al seu magnífic assaig «Leer contra la nada» que para un lector, no hay elección más difícil que la de elegir un único libro para llevarse a su isla desierta y definitiva. Té raó perquè sortosament cada cop hi ha més i millor literatura per a totes les edats.

Cada any, quan arriben aquestes dates, presentem un tríptic amb recomanacions de lectures. És una tria personal i, com totes les tries,  hi podeu estar d’acord o no. Aquesta és la gràcia, que cada lectura ens aporta sabers diferents a cadascú.

La recomanació és que aneu a la vostra llibreria de confiança i segur que tornareu amb una bona selecció. Comprar llibres i regalar-ne és una gran idea si el que volem és potenciar la cultura i conrear la imaginació pròpia i la dels qui ens envolten.

El tríptic us el podeu descarregar al final. La imatge de “El Grúfal” que encapçala l’entrada és per recordar que aviat, el proper dos de gener, en farà 25 de la seva publicació.

Bona lectura!

Dos per a mi, un per a tu. Jörg Mühle. Harperkids

La bruixa divertida. Ricardo Alcántara. Kalandraka

Burundi. De falsos gossos i veritables lleons. Pablo Bernasconi. Catapulta

La finestra. Claude Ponti. Club editor

Rauc. Werner Holzwarth. Takatuka

Anem a la platja. Verónica Fabregat. Akiara

La misteriosa i sorprenent casa de l’avi. Meritxell Martí. Combel

Ahir al vespre. Heena Baek. Kókinos

Contes de la puça. AA.VV. Combel

Desastrosas consecuencias de la caida de una gota de lluvia.  Adrien Parlange. Océano travesía

Tortuga vs. Llebre. La revenja. David Pintor. Kalandraka

Ana del lago. Kitty Crowther. Fulgencio Pimentel

La cucurutxo. Eva Ferrer. El genet blau

Diumenge. Marcelo Tolentino. Kókinos

Fem veure que… André Maurois. Libros del Zorro Rojo

El gat Boris. La carabassa. Erwin Moser. Flamboyant

En què somiava l’ós?. Albert Asensio. Joventut

Un nen a la platja. Luciano Lozano. Akiara

El cavall taronja. Hsu-kung Liu. Thule

Les aventures d’en Lester i en Bob. Ole Könnecke. Meraki

El fil de la vida. Davide Cali. EntreDos

El gran llibre de les respostes increïbles, Jane Wilsher. Inuk

Memento mori. Conce Codina. Océano travesía

En Marc i en Moha. Kim Fupz. Takatuka

La història de Júlia que tenia ombra de nen. Cristian Bruel. EntreDos

BUM! Charles M. Schulz. Meraki

El caragol amb el cor a l’inrevés. Una història real. Maria Popova. A fin de cuentos

A la vora. Alfredo Soderguit. Ekaré

Dagfrid i companyia Agnès Mathieu-Daudé. Flamboyant

Gos Pudent i la màquina del temps. Colas Gutman. Blackie Books

Jefferson. Operació Simone. Jean Claude Mourlevat. Nórdica

Germanes. Raina Telgemeier. EntreDos

Xuts en la foscor. Anna Vilar. Animallibres

Fora de lloc. Lucy Knisley. Barcanova

101 dites il·lustrades per a tothom. Joan Antoja. Cossetània

Patina. Jason Reynolds. Sembra

El secret de la botiga de llaminadures. Alberto Casamayor. Salòria

El retorn dels llops. Nadja Belhadj. Zahorí

Fades. Glòria Sabaté. Bindi Books

El manual de dibuix definitiu. Enric Lax. Ekaré

Pots descarregar el tríptic, a continuació:

Tertúlia clandestina#10 De fil i cotó. Una aliança entre l’Hospitalet i Elx

De fil i cotó” és una expressió que ens recorda les cançons populars del País Valencià. Va ser idea d’uns mestres d’Elx que van recollir les cançons que es cantaven pels pobles dels voltants en un llibre que va fer fortuna i es va exhaurir ràpidament. D’aquell llibre, que després s’ha anat reeditant, en queda sobretot l’expressió “de fil i cotó”.

A l’Espai Llamps i Centelles vam organitzar la desena Tertúlia Clandestina amb mestres d’Elx que formen part, des de fa moltíssims anys, des del 1983, d’un col·lectiu que s’anomena “Col·lectiu Literari Pep Sempere” i el seu objectiu és molt semblant al de les persones que habitualment ens reunim a les Clandestines que no és altre que impulsar el coneixement de la literatura entre els infants i joves. Per aquest motiu ens va semblar idoni convidar-los a venir i que ens expliquessin com s’organitzen, i intercanviar idees, materials, estratègies, etc.

El Col·lectiu Pep Sempere està format en l’actualitat per deu persones lligades al món de l’educació, algunes jubilades i altres en actiu.

Vam començar cantant, aprofitant que era el dia de Santa Cecília i, com no podia ser d’altra manera, amb unes “cançonetes de fil i cotó”.


Després, els convidats, la María Blasco, la Josefina Jordán, la Llum Sabater i l’Antonio Pavón, ens van contar de diferents maneres alguns del llibres que els han agradat. Ho van centrar en el tema VIATGES. Va ser interessant veure com la Maria dramatitzava “Dos ratones” o com la Josefina ens feia veure què s’amaga darrera d’“On va aquesta gent”, la Llum ens relatava “El camí de la muntanya” i en Toni ens mostrava com a base de preguntes es pot fer veure als infants què s’amaga darrera d’un relat, en aquest cas, darrera de “Migrants”.

També vam signar un document per seguir en contacte i vetllar per una bona relació que ens pugui portar a ampliar l’Aliança, any rere any amb d’altres grups de mestres o persones interessades per la literatura infantil i juvenil d’altres indrets de la península (Navarra, Madrid, Andalusia, Galícia, etc) amb qui esporàdicament tenim intercanvis en les Jornades o Encontres que s’organitzen arreu. Imaginem una xarxa de persones connectades via correu electrònic, i amb algunes trobades presencials, que impulsin el coneixement de la bona literatura i facin créixer els nostres infants com a persones més crítiques, imaginatives i respectuoses.

Amb la presència dels vint-i-cinc assistents i emparats per l’Anna Vilar, que va fer de valedora, vam signar un acord —ALIANÇA L’HOSPITALET – ELX (ALHE)— que conté i ens compromet amb els següents punts i condicions.

Primera. Es comprometen a vetllar per la promoció de la literatura infantil i juvenil mitjançant una actitud positiva, reflexiva, i activa, amb l’objectiu d’impulsar la lectura entre els infants i joves.
Segona. Mantenir un compromís ferm contra el pensament únic, contra la incapacitat d’imaginar un món millor, contra l’absència de riscos que trenquin la possibilitat d’aventures i contra una vida sense propòsits.

Tercera. Apostar per la rebel·lió dels lectors i potenciar el conreu de la imaginació, de la memòria, de la recerca de preguntes que busquin noves preguntes, conjurant-se per mantenir l’eterna curiositat, el desig de saber habitar les paraules.
Quarta. Establir un canal de comunicació mitjançant les xarxes socials i intercanviar periòdicament recomanacions, estratègies, idees i recursos relacionats amb la lectura i l’escriptura que resultin reeixits.
Cinquena. Vetllar per l’ampliació de l’Aliança a d’altres grups, entitats o col·lectius del territori nacional.

Sisena. Reivindicar constantment una lectura en llibertat, crítica, participativa, compromesa i creadora.

I després, la copeta de cava habitual i una conversa distesa recordant que la propera trobada serà el 18 de gener amb la presència d’en Marc Boutavant, il·lustrador francès de sèries exitoses com “Gos Pudent” “Ariol” i altres.

Un petit reportatge, a continuació!

Les biblioteques escolars, encara

Abans d’ahir, a la Televisió de l’Hospitalet vaig tenir oportunitat de tornar a parlar de biblioteques escolars, al programa Aula L’H dedicat a tot allò que passa en el mon de l’educació a la ciutat.

Va ser una conversa amb la presentadora i directora del programa, la Núria Toril, on vam poder comentar el Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català promogut pel Departament de Cultura i el d’Educació. Bé, de fet, no vam poder comentar gaire cosa, més enllà de constatar que hores d’ara, després de molts mesos d’espera, encara no se sap res pel que fa als centre que en teoria han de començar el pla pilot (les cinquanta escoles —35 públiques i 15 concertades— d’arreu de Catalunya).

Em fa pensar en el que comenta, amb la seva lucidesa habitual, en Bernardo Atxaga quan es lamenta de com els afers institucionals s’eternitzen de manera exasperant en un constant “farem…”, “estem preparant…”, “una prova pilot per valorar…”

També vam parlar de com són d’imprescindibles e irrenunciable les biblioteques escolars i no va haver gaire temps per presentar algunes novetats. Poca cosa més que recordar que el 2 de gener celebrarem els 25 anys de la publicació de “El Grúfal” i que el 18 de gener tindrem a l’Hospitalet el gran Marc Boutavant, il·lustrador de la sèrie “Gos Pudent”.

En aquest programa també hi ha un petit reportatge, entremig de l’entrevista, de la biblioteca de l’escola Màrius Torras, on unes mestres entusiastes estan tirant endavant una biblioteca molt activa i viscuda, que recull totes les sensibilitats de l’alumnat de la zona de Collbanc.

Si us ve de gust, us passem l’enllaç al programa i, de passada doneu-li una ullada al nou web de LHdigital perquè els ha quedat molt aclaridor i modern.

https://lhdigital.cat/educacio/aula-lh-22-de-novembre-les-biblioteques-escolars-conversem-amb-jaume-centelles/