Comencem un nou curs, comentant les trobades més reeixides de les properes setmanes.
Ahir, es va tancar la Fira del llibre del Pirineu que es va celebrar a Organyà. És la vint-i-vuitena edició i, si no heu anat mai, reserveu-vos els darrers dies d’agost per fer-hi una visita el proper anys. Val la pena.
Podeu trobar la informació del programa de la d’enguany, a:
Se celebrarà el diumenge 15 de setembre. Val la pena fer una escapada a aquesta vila i gaudir d’un munt d’activitats, propostes literàries, contes, paradetes de venda de llibres, etc.
Està centrat en el conte i el llibre il·lustrat. Són quatre dies (del 18 al 22 de setembre) en les què les històries fantàstiques prenen els carrers del centre històric de Balaguer. Hi haurà un munt d’activitats, espectacles, presentacions de novetats, tallers amb escriptors i il·lustradors, etc. Al l’enllaç que us passem podeu trobar el programa complert dia a dia, els expositors, els tallers, informació de la ciutat i com van anar les edicions anteriors. El dia fort és diumenge 22 de setembre.
La 42a edició se celebrarà del 20 al 29 de setembre, amb una extensa programació per a tots els públics: presentacions de llibres, recitals poètics, concerts, debats, converses amb autors nacionals i internacionals, signatures de llibres i rutes literàries. Aquest any La Setmana no se celebra al Moll de la Fusta (està ocupat per allò de la vela) i, com veieu al cartell, es farà de manera excepcional al passeig Lluís Companys, des de l’Arc de Triomf fins al parc de la Ciutadella.
El grup musical «Golpes bajos» ens va deixar una cançó amb una frase que es pot extrapolar a moltes situacions. Deien que venien “malos tiempos para la lírica” i, com si fossin endevins, la realitat s’entesta en confirmar-ho.
Us expliquem la última sobre prohibicions de llibres.
Que la novel·la «L’Amy i la biblioteca secreta» és molt potent ho sabem des del moment que la vam llegir i la vam aplaudir com una obra «valenta» que vol dir que obre moltes possibilitats de conversa amb els alumnes, sobre com està escrita però especialment pel missatge que ens envia. De fet, a l’Espai LLamps i Centelles li hem dedicat un lloc principal on, gràcies a amics que tenen molta traça, vam reproduir l’armariet de l’Amy i hem anant ampliant el volum de llibres prohibits que es mencionen al relat. La idea era que algun dia, quedés buit però, el que no podíem sospitar, ni de bon tros, és que «L’Amy i la biblioteca secreta» acabaria també dins de l’armariet, al costat de la Matilda, el Capità Calçotets, la Pippi i altres.
La Marta Torra de l’editorial Takatuka ens fa saber la mala notícia amb la nota de premsa següent:
L’Amy i la biblioteca secreta, premi Atrapallibres 2023, censurada als Estats Units
Els membres de la Junta Escolar del comtat d’Indian River (Florida) han prohibit la novel·la Ban this book d’Alan Gratz, editada en català i castellà per Takatuka el 2021 amb el títol L’Amy i la biblioteca secreta. Per una banda van argumentar que no els agradava que fes referència a altres llibres que ja havien estat retirats de les escoles i, d’altra banda, la van acusar d’ensenyar als nens a revelar-se contra l’autoritat de la Junta Escolar.
La novel·la juvenil explica la història d’una estudiant de quart de primària, apassionada lectora, que veu com el seu llibre favorit (Pippi Calcesllargues, a l’edició en català) així com altres títols desapareixen de la biblioteca perquè uns quants pares els han considerat inapropiats pels seus fills. Per fer front a la situació, l’Amy i els seus amics decideixen crear la Biblioteca dels Llibres Prohibits l’Armariet i viuran una aventura protagonitzada per tots aquests llibres.
Aquesta novel·la, que inicialment s’havia considerat adequada per part del propi comitè de revisió de llibres del districte escolar, va ser qüestionada per Jennifer Pippin, presidenta del capítol local de Moms for Liberty, Mares per la Llibertat. Estem parlant d’un grup ultraconservador, recolzat pel governador Ron DeSantis, que s’ha convertit en un dels defensors més acèrrims de la prohibició de llibres que s’ha estès pels Estats Units durant els darrers anys. DeSantis aplica a l’escola i a les universitats una censura molt restrictiva i està bloquejant l’accés d’infants i adolescents als llibres que tracten sobre sexualitat, identitat de gènere, religió o crítica racial.
Alan Gratz, autor de L’Amy i la biblioteca secreta, ha qualificat la decisió del comptat d’Indian River d’increïblement irònica. «Van prohibir el llibre perquè parla dels llibres que han prohibit i perquè parla de la prohibició de llibres», va dir en una entrevista amb Usa Today Network-Florida. «Dona la sensació de que saben exactament el que fan i de que, d’alguna manera estan avergonyits del seu comportament i per això no volen que hi hagi un llibre a les estanteries que els ho recordi».
L’Amy i la biblioteca secreta no és el primer llibre que es retira de les escoles públiques del comtat d’Indian River. Segons una llista obtinguda a través d’una sol·licitud de registres públics, han estat retirats més de 140 llibres de les prestatgeries de les escoles del comtat. De fet, les prohibicions de llibres han agafat força els darrers anys als Estats Units. Segons dades de principi de 2024 publicades per l’Associació Americana de Biblioteques, hi ha hagut un augment exponencial dels títols censurats a les biblioteques públiques dels EUA el 2023 fins arribar als 4240 llibres. Això representa un augment del 92% respecte al l’any anterior (2022) i suposa al voltant del 46% de tots els llibres impugnats el 2023.
L’any 2023 L’Amy i la biblioteca secreta va guanyar el premi Atrapallibres en la categoria d’11 anys.
Aquest premi, convocat pel Consell Català del Llibre infantil i Juvenil (Ibbycat) és una activitat de foment de la lectura que convida els joves lectors catalans entre 9 i 12 anys a convertir-se en jurat. Cada any hi participen gairebé 11.000 infants i joves de Catalunya, que llegeixen tres llibres de la categoria que els hi correspon segons l’edat i, amb la seva puntuació, acaben decidint quina és la guanyadora. A Takatuka ens fa molta il·lusió que els participants de l’Atrapallibres 2023 escollissin L’Amy i la biblioteca secreta com a guanyadora, ja que el considerem un llibre perfecte per fomentar la lectura i el debat sobre la llibertat de llegir i el dret a formar-se un criteri propi.
El pòdcast cultural de les revistes i digitals en català el presenta l’Estel Solé i cada setmana pugen dues gravacions amb episodis dedicats a la cultura i relacionats amb una revista especialitzada en qualsevol tema cultural. Es parla d’història, cultura, lectura, música, temes d’actualitat, periodisme, educació, excursionisme, teatre, economia i més.
El 25 de juny vaig anar com a convidat de la revista Graó amb qui col·laboro i vam parlar de lectura, contes i el que va anar sortint en una conversa prou animada.
El programa queda gravat i penjat i es pot escoltar a https://www.lesrevistes.cat/podcast i també a les plataformes d’Spotify, Apple music, Google Podcast i Amazon Podcast.
El Podcast de les Revistes és una iniciativa de l’APPEC, l’associació d’Editors de Revistes i Premsa en Català, amb l’objectiu de donar a conèixer els continguts de les revistes i digitals a través de nous formats i apropar-les a nou públic.
Amb els contes, les mares i les àvies transmeten els coneixements del món, de la vida, de les relacions entre les persones i dels perills que ens envolten. Ho feien i ho fan, emprant el món simbòlic i aquesta experiència, que va passant de pares a fills, ens ajuda a avançar sense cometre els mateixos errors. El conte és l’element que té a veure amb el coneixement.
El joc, en canvi, ens ajuda a experimentar. Ric, rac, casa! I ens permet equivocar-nos una i altra vegada fins que assolim l’objectiu. Com el conte, ens fa passar molt bones estones, compartint el fet amb els companys i amics, aprenent a guanyar i a perdre, a trobar estratègies per anar avançant.
El joc està al nostre voltant perquè és una característica pròpiament humana (també s’ha descobert que alguns animals juguen). Si ens hi fixem veiem infants, joves, adults i gent gran jugant. A la pilota, a cartes, amb monopatins, al mòbil, fent sudokus, mots encreuats, disfressant-nos quan arriba el carnaval, passejant amb bicicleta, etc.
En el seu magnífic assaig «¿Jugamos?» (Paidos educación) l’Imma Marin cita a l’historiador Johan Huizinga, autor del llibre «Homo ludens» (Alianza) el qual defensa que les grans ocupacions dels éssers humans estan impregnades de joc. Hi estem d’acord.
Per jugar no cal gran cosa. D’entrada es delimita l’espai on es juga i es pacta amb la resta de jugadors. Aquest espai “màgic” pot ser imaginari o delimitat físicament. Pot ser un taulell, la plaça del poble o el parc, l’aula de psicomotricitat, el pati de l’escola, el poliesportiu, etc.
Després, s’expliquen les normes que cal seguir i es recorda el “fair play” o respecte a l’altre jugador. I poca cosa més.
El joc està present a les nostre vides i les empreses publicitàries ho saben i se n’aprofiten d’aquest fet. També ho saben les editorials i els autors que ens ofereixen un bon grapat de literatura relacionada. Per aquest motiu i per treure’n l’entrellat a tot plegat, el grup de treball “Passió per la lectura” hem dedicat el curs 2023-2024 a seleccionar els millors llibres per a infants on el joc formi part principal del relat.
En el dossier d’enguany hem modificat la presentació i hem ordenat les fitxes per cicles educatius i al final de cada fitxa trobarem els documents annexos, de manera que no haurem d’anar al final del document per trobar-los. Creiem que resulta més pràctic.
Han col·laborat en l’elaboració del treball sobre “el joc i les joguines” durant el curs 2023-2024:
Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Núria Bello, Viky Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Montse Riart i Amàlia Ramoneda.
A continuació trobareu quatre dossiers que corresponen a cadascun dels cicles educatius d’Infantil i Primària. A cada dossier hi ha els llibre que hem considerat i les seves propostes didàctiques.
També podeu anar a la pestanya superior d’aquest blog (propostes didàctiques) i veureu que “Un, dos, tres, pica paret!” conté tot el dossier en un sol arxiu pdf.
Endevina, endevineta, qui me l’endevinarà? A fira d’endevinalles, anem tots a endevinar. Pica ben fort, pica ben fort, que piques fusta, pica ben fort.
Amb aquesta cantarella, acostumo a començar les sessions de contes. Proposo algunes endevinalles i d’aquesta manera aconsegueixo centrar l’atenció dels infants.
Les endevinalles també són un bon recurs per començar el dia o per acabar-lo.
Conec mestres que organitzen diferents tallers (espais, racons) on les endevinalles hi són presents per tal que els alumnes practiquin de manera autònoma o en petit grup la discriminació dels sons de les paraules, la lectura de les síl·labes i les puguin combinar i descodificar.
En aquests espais, els infants solen estar acompanyats de la mirada de la mestra que pot intervenir ajudant o preguntant, segons el nivell de dificultat. Un taller, per exemple, pot tractar d’associar paraules a imatges, o anar més enllà emprant definicions que facin treballar el magí per trobar les respostes.
Tot depèn del nivell de dificultat i del nivell de l’alumnat. Es tracta de millorar la comprensió lectora i, també, que vagin agafant l’interès per la lectura.
Per aquest motiu, empren o elaboren el que diuen jocs de lectura, però, en realitat, són materials didàctics que segueixen les normes de jocs coneguts per facilitar el seu ús.
L’editorial Meraki ha editat dues capses que tenen aquesta mateixa idea d’ajuda a les escoles (també a les famílies) oferint quatres jocs basats en les conegudes normes del dòmino.
Les comentem a continuació.
La primera capsa s’anomena DESCOBERTA DE L’ABECEDARI I DEL LLENGUATGE ESCRIT
És per als més petits i conté un dòmino d’aparellar lletres i imatges i un altre de compondre paraules i imatges.
APARELLAR LLETRES I IMATGES A cada fitxa hi ha un dibuix i un lletra que ens dóna pistes i ens indueix a buscar una paraula que comenci per aquesta lletra. Per exemple:
Es juga repartint les 27 peces entre els infants (es pot jugar amb menys fitxes) i anar composant la tirallonga.
COMPONDRE PARAULES I IMATGES Té una dificultat una mica més gran però la gràcia està en que l’infant no ha d’esforçar-se tant com quan ha de llegir una paraula sencera. De vegades, trobem nois a qui costa desxifrar-la perquè requereix més energia, no saben seguir les pistes o no anticipen les estratègies de comprensió.
En aquest joc, les pistes visuals són fàcils, ajuden a trobar la solució i animen els alumnes a gaudir de l’activitat. No estan tan centrats en desxifrar, amplien el seu lèxic i comprenen millor.
Un exemple:
La segona capsa s’anomena COMPRENSIÓ LECTORA DE TEXTOS BREUS i te dos jocs.
El primer és DEFINICIONS
A cada fitxa hi ha una definició d’un objecte, d’un animal o d’una lletra i a la banda esquerra un dibuix que s’ha de casar amb la definició anterior. És l’esquema habitual.
El segon és ENDEVINALLES El nom és prou explícit. Es tracta de llegir cada endevinalla i pensar, ajudant-se de les pistes visuals quina pot ser la solució.
Són quatre jocs, senzills, fets amb materials resistents que aguantaran bé a l’escola però també poden anar bé a les biblioteques, ara que moltes comencen a disposar de jocs per prestar.
L’autor dels textos és en Ramon Besora i les il·lustracions són de la Sara Masià.
Si Rodari visqués segur que ens recordaria que joc i lectura van molt units i que amb aquesta mena de materials estem evitant que els nois i noies esdevinguin, quan siguin adults, allò que anomenem “analfabets funcionals”, persones que saben llegir però a qui costa llegir entre línies, amb un nivell de lectura baix i que només llegeixen per obligació, mai per plaer.
Fa un mes vam pujar la primera de les dues masterclass en la que explicàvem com aconseguir que la biblioteca sigui el cor de l’escola on compartíem dinàmiques i activitats que inclouen a tota la comunitat educativa, aquelles que es poden fer sense entrar a la biblioteca.
Aquesta setmana s’ha publicat la segona part, amb el títol
«Quines activitats específiques podem fer per fomentar la lectura?»
Si la nostra feina com a mestres és aconseguir que els infants connectin amb els llibres, en aquesta masterclass descobrirem com podem aconseguir que es doni aquesta connexió entre infants i llibres.
Veure que la xerrada està estructurada en tres parts, la primera adreçada a educació infantil, la segona adreçada a cicle inicial i cicle mitjà i la tercera adreçada a cicle superior i l’ESO.
Si voleu veure un tastet de la masterclass (8 minuts), ho podeu fer clicant a:
La primera de les dues masterclass en les que explico com podem aconseguir que la biblioteca sigui el cor de l’escola ja està pujada al blog de Docents.cat
En aquesta primera comparteixo dinàmiques i activitats que podem dur a terme per impulsar la lectura a l’escola i em refereixo a activitats que inclouen a tota la comunitat educativa. Són aquelles que es poden fer sense entrar a la biblioteca. A la segona ja veureu que em centro en tot el que pot passar dins d’aquest espai hospitalari i educatiu, imprescindible per a una educació de qualitat, i algunes de les accions que podem fer amb el grup classe.
Parlo d’activitats que es desenvolupen als passadissos de l’escola, al pati, al barri,, etc. i que requereixen de la complicitat de l’equip directiu, dels alumnes de cicle superior, dels botiguers de la zona, dels pares i mares, etc.
La Nati i en Pol, han fet una bona feina editant i retallant les possibles inconveniències que vaig dir. Els estic molt agraït.
Si voleu veure un tastet de la masterclass (set minuts), ho podeu fer clicant a:
De tant en tant, tinc la sort de rebre una trucada d’alguna escola demanant-me si puc anar a compartir algunes experiències, reflexions o idees al voltant de la literatura infantil i juvenil i la lectura. Em fa feliç visitar escoles i veure com hi ha mestres motivades i amb projectes extraordinaris al cap (encara que sovint no es puguin materialitzar per manca de temps, de personal o de pressupost) relacionats amb la biblioteca escolar.
M’agraden les formacions presencials, cara a cara, i les prefereixo molt més que les formacions a través de les pantalles, on només veus cares menudetes, silenciades i llunyanes, amb aparicions sorpresa de la criatura que ve a demanar quelcom a la mare, el gat que passeja impunement per davant la pantalla o altres situacions que millor no comentar.
Amb la pandèmia ens vam acostumar a aquesta nova (per a mi) manera de comunicar-nos i he d’admetre que és més còmoda, estalvia temps, desplaçaments i et pots connectar fins i tot des del telèfon mòbil.
Aquest fet l’ha sabut aprofitar i dinamitzar de manera extraordinària la Nati Bergadà, que ha creat una xarxa cada vegada més nombrosa de mestres que comparteixen inquietuds, busquen i troben respostes als temes que allà es proposen. S’anuncia com a «La comunitat dels docents. La comunitat on els docents compartim, aprenem i creixem junts.» i la podeu trobar a https://docents.cat/Ara mateix, hi ha 105 recursos, 14 masterclass, 13 documentals i 129 xerrades i cada setmana es pugen nous continguts.
A l’apartat de Xerrades, n’hi ha que tracten de la literatura infantil i juvenil, com els “Laboratoris de lectura” explicats per la Marta Roig, “La conversa literària” a càrrec d’en Guillem Fargas i en Marc Alabart, el “Pla de lectura de centre” amb en Joan Portell, “la poesia” explicada per en Dani Espresate, els “Contes per treballar les emocions i els valors a l’aula” segons la Santitos Muñoz, “què és un club de lectura i com dinamitzar-lo” en paraules de la Maria Gajas, els “àlbums il·lustrats” explicats per la Núria Vouillamoz, i moltes més opinions i experiències. Tot a https://docents.cat/cat/lectura/
Les paraules anteriors són per explicar que un dia d’octubre em va trucar la Nati per proposar-me una participació a una de les xerrades perquè era un moment en que havíem conegut els resultats de les proves PISA i se’n parlava arreu amb informacions exagerades o culpant als mestres de tot plegat. Li vaig dir que sí, que endavant, tot i que no em trobo còmode amb les converses on line vaig acceptar. Com al poema de Robert L. Frost, aquella decisió va canviar algunes coses a la meva vida, però això és una altra història…
El cert és que a partir d’aquella primera xerrada hem gravat tres càpsules i dues masterclass (així les anomena) que s’aniran pujant al web quan estiguin maquetades i editades. Estic content i crec que seguirem col·laborant.
Les deus càpsules que ja es poden veure són: • Llibres per parlar de la guerra
• Llibres per parlar de l’alimentació
Si voleu veure les xerrades senceres, us heu de subscriure i podreu accedir a tot els material que hi ha pujat.
Un agraïment especial a la Nati i en Pol, per la seva professionalitat.
La revista Viure en família del mes de març tracta de temes tan interesants com l’alimentació complementària, els ritmes i rituals, els efectes de l’adversitat i la sexualitat i adolescència.
Estic content perquè em van demanar unes reflexions o consells adreçats a les famílies sobre la lectura en família. Imagino que és arrel dels resultats de les proves que es passen als infants i joves sobre comprensió lectora i l’allau de comentaris i titulars periodístics alarmistes i exagerats. Recordo que va causar cert estupor i indignació una carta que la Consellera d’Educació adreçava a les famílies el mes de desembre on feia una crida a acompanyar els nois i noies en l’estudi i la lectura.
L’articlet l’he titulat “Moments de lectura a casa” el trobareu a la secció “Mirades” i parlo d’entendre que casa nostra és un lloc segur, un lloc de confiança, sense perill i on els infants estan sota la mirada protectora dels adults. A més, la casa està plena de lectures i només es tracta d’explorar aquest món inacabable de paraules que ens poden suggerir mil i una aventures.
A la cuina, per exemple, hi ha textos per llegir (a les begudes, a les caixes de cereals); al bany, hi ha oportunitat d’intentar descodificar què vol dir tot el que hi ha escrit al tub de dentifrici; al menjador sol haver-hi revistes, diaris, jocs de taula, llibres, i és probable que a l’habitació dels vostres fills i filles hi hagi còmics i llibres.
I tot seguit presento algunes activitats que en el dia a dia es poden organitzar de forma senzilla. Si el voleu llegir, el trobareu al número 103 de la revista Viure en Família corresponent al mes de març 24.
La paraula “recer” referida a la biblioteca escolar, ens fa pensar en lloc amable, hospitalari, en un espai on només poden passar coses bones, un espai sense temps on viure gran aventures i compartir emocions amb els companys, colze a colze, viatjant acompanyats envers indrets meravellosos com Oz, l’aldea dels gals irreductibles, l’illa del tresor, la casa d’en Tres Botons, la cova d’Alí Babà, Moulinsart, el País de Mai Més, la casa de l’àvia de la Caputxeta, la Terra Mitjana, Villa Villekulla i centenars de llocs que potser no han existit mai però que ens semblen ben reals mentre hi som a refugi, a recer, de les preocupacions, maldecaps i neguits que potser ens acompanyen en la nostra quotidianitat.
Em fa feliç, molt feliç, tenir a les mans el llibre de la Núria i llegir les seves experiències, propostes i exemples que ens mostra en aquest assaig, premi Marta Mata de pedagogia.
És un llibre que ens convida a imaginar tot el que podríem fer si al nostre país tinguéssim biblioteques escolars de qualitat com la que ella i les companyes de l’Escola Gerbert d’Orlhac han tirat endavant durant els darrers vint anys, amb l’esforç de la seva comunitat educativa, com ens ho recorda la Sara en l’epíleg on també es lamenta de la manca de suport institucional.
De fet, aquest assaig és només una part petita de tot el que es cou en aquell espai fantàstic de l’escola, però n’hi ha prou, si sabeu llegir entre línies, per imaginar la sort que tenen els nois i noies de participar de les converses al voltant dels àlbums, perquè són una manera d’entrar en el món de la lectura.
No us espereu trobar mètodes per aprendre a llegir, ni explicacions sobre neurologia i funcionament del cervell lector, ni consciències fonològiques, ni res semblant perquè el relat està enfocat a entendre com les experiències que s’expliquen afavoreixen la competència lectora, el despertar el “cuc” de la lectura, la passió per llegir.
El llibre té diversos capítols però n’hi ha un que és de lectura imprescindible, el segon. Porta com a títol «L’Hora del conte. Lectura dialogada i àlbums il·lustrats» i ens parla de Psicoliteratura, Socioliteratura, Coneixement del món i Joc.
Trobareu també nombroses fotografies que capten instants de lectura a la biblioteca.
El llibre té un format agradable, ben aconseguit, amb unes pàgines que respiren molt bé i que fan de bon llegir.
Estic agraït a la Núria per haver-me convidat a fer el pròleg i deixar-me escriure algunes de les nostres vivències compartides en les presentacions d’àlbums il·lustrats per a infants i joves.
Llegiu-lo amb un llapis o un retolador fosforescent al costat perquè us cansareu d’apuntar bones idees.
LES DADES: Títol: L’Hora del conte, recer de lectura Autora: Núria Vouillamoz Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat Pàgines: 152 Barcelona, 2024
