«El meu primer llibre d’electromagnetisme» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre deSheddad Kaid Salah Ferrón, amb il·lustracions d’Eduard Altarriba. Publicat per l’editorial Joventut.

Sempre diem que la lectura ens aporta diversió, emoció i coneixements. I és ben bé així, perquè els llibres de coneixements, actualment, són extraordinaris, veritables obres d’art pel que fa la manera com expliquen els conceptes i com estan il·lustrats i t’ho pots passar realment bé llegint-los. És el cas d’aquest sobre electromagnetisme. D’entrada potser et tira enrere però és fascinant, de debò.

Mira com comença:
Entres a la teva habitació. Està a les fosques. Palpes la paret buscant l’interruptor. El trobes ràpid. Ja saps on és. Tot just el prems, en un instant, gairebé com si fos màgia, l’habitació s’il·lumina.

Què ha passat? Perquè s’il·luminen les habitacions, les cases, , els carrers? Perquè s’encén la tele? La resposta està en l’ectromagnetisme.

En aquest llibre hi ha una trentena de capítols breus que ens expliquen de manera entenedora, amb un vocabulari senzill, amb infografies i il·lustracions, conceptes com les partícules elèctriques, les bateries i els piles, el camp magnètic, etc.

Entremig hi ha una mica d’història de les descobertes i també alguns experiments casolans que podem fer a casa o l’escola, com construir un electroscopi casolà, fabricar una pila, experimentar amb llaminadures de ferro, ets.

Què passa quan apropem una brúixola a un mòbil? I si l’apropem a un imant de nevera?

El llibre té mides generoses i forma part d’una col·lecció amb títols relacionats amb la ciència, el cosmos, la física quàntica, la relativitats, etc. ciència que als nois i noies els pot interessar de conèixer.

Ami m’han agradat els experiments que m’han recordat el que fem a casa amb els imants de nevera quan els apropem als clips o les xinxetes, per exemple. Si acostem un imant a un tros de ferro s’atrauen. És increïble. També m’ha agradat molt recordar com juguem amb els globus fregant-los amb els cabells perquè guanyin electrons i quedin carregats negativament i així poder aixecar els cabells, o paperets o que el globus quedi enganxat a la paret.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Joventut. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. En el cas d’aquest “El meu primer llibre d’electromagnetisme” és:

Què passa si acostem un imant a un tros de ferro?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 27 d’octubre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «El grill silenciós», és la Laura Lagunas. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/el-meu-primer-llibre-delectromagnetisme-sheddad-kaid-salah-ferron/audio/1221333/

Una càpsula, una masterclass i una presentació a duo

LA CÀPSULA

S’ha publicat al web docents.cat la tercera de les càpsules on em centro en els llibres que estan inspirats en un fet real, un corpus que sempre m’ha interessat i que ens permet, a més a més de gaudir i emocionar-nos amb la història que es narra, aprendre i descobrir què va passar realment.
A la presentació (breu, d’uns quinze minuts) comento llibres per a diferents cicle educatius, des d’infantil fins a secundària.

Més informació i una mostra del vídeo a:

https://docents.cat/recurs/llibres-basats-en-fets-reals/

LA MASTERCLASS


Aquesta mateixa setmana, la Núria Vouillamoz també ha presentat a Docents.cat una masterclass sobre els àlbums il·lustrats i les seves característiques. https://docents.cat/masterclass/que-es-un-album-illustrat-i-quins-son-els-seus-trets-caracteristics/

La Masterclass posa de relleu la importància de l’àlbum il·lustrat dins l’àmbit educatiu, destacant-lo no només com una eina per alfabetitzar visualment els infants, sinó també per abordar temes socials, emocionals i existencials d’una manera creativa i accessible. La Núria mostra com aquests llibres es poden utilitzar per educar, fomentar la reflexió i enriquir l’experiència lectora dins i fora de les aules.

EL DUO

Precisament amb la Núria farem la propera setmana una “Presentació a duo” i parlarem de biblioteques escolars i lectura. A la llibreria “Lectors, al tren!” a Rubí, el dia 24 d’octubre a les sis de la tarda. Celebrarem també el dia de les Biblioteques.

Lectures situades a les illes, a la revista Graó 6-12

Fa un parell d’anys, l’editorial GRAÓ va començar un nou camí per fer les revistes més accessibles i flexibles i combinar el paper amb la pantalla. D’aquesta manera la revista està sempre oberta i es poden anar incorporant articles, idees, suggeriments, opinions, etc. Resulta molt pràctic i es fa l’accés als continguts més senzill.

Els articles que he anat escrivint (el primer fa divuit anys) ara els anirem veien en digital i, alguns, els que pertanyen al monogràfic, també en paper (quatre al curs).

La gràcia de les revistes com Graó rau, especialment, en la seriositat dels articles que passen per diversos filtres abans no veuen la llum a diferència dels continguts que, de vegades, es pugen a Pinterest, Facebooks i altre plataformes.

La revista GUIX (mítica) ara es diu GRAÓ 6-12 i continua essent (com ells mateixos diuen) “una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com aprendre a llegir i escriure, el desenvolupament de les habilitats matemàtiques o promoure habilitats per a la vida com conèixer i gestionar les seves emocions”

En aquesta línia, trobareu “Rom, rom, rom, la botella de rom. Les illes a la literatura infantil i
Juvenil”
un recull de bones lectures que vam elaborar amb les companyes del Grup de Treball “Passió per la lectura”, al voltant de les illes.

L’article comença així:


No hi ha res pitjor que una persona del continent imitant el que creuen que és la pronunciació de les Açores!
Comissari Francisco (Rabo de peixe)

Robert Louis Stevenson va escriure L’illa del tresor, una de les millors novel·les d’aventures, i ell mateix va viure els seus darrers anys -els més feliços, diuen- a l’illa de Samoa. L’illa del tresor és el primer títol, juntament amb Robinson Crusoe, que ens ve al cap quan pensem en una història que passi en una illa. Però n’hi ha més, moltes més, perquè la literatura infantil i juvenil, sortosament, ens forneix de tota mena de relats i de tota mena d’aventures que passen en diversos llocs.

Si tenim en compte la definició del DIEC trobem poc més que una frase que fa referència a la seva orografia: «Porció de terra voltada d’aigua de tots costats, més petita que un continent». És la mateixa definició que trobem al Diccionario de la RAE («Porción de tierra rodeada de agua por todas partes»).

A l’Encyclopaedia Herder hi trobem algunes pistes: «Per les seves particularitats geogràfiques, les illes evoquen llocs paradisíacs separats del món profà; no s’hi arriba fàcilment, cal un perillós viatge i, amb ell, una iniciació». Es refereix a les illes com a símbol, com a idea que plana pel nostre imaginari col·lectiu, idea que ja era present a la ment dels descobridors d’Amèrica que van creure haver trobat el «nou món», l’illa dels benaurats, un lloc pròpiament utòpic, misteriós.

Enfront d’aquesta idea de lloc físic es troba tot un món interior que en paraules de J.E. Cirlot ens porta a entendre «l’illa com un símbol d’aïllament, de solitud i de mort».

Sigui com sigui, les illes són un referent literari universal en totes les cultures i trobem diferents al·legories que, segons l’escriptora Cristina Peri Rosi, podem classificar en:

L’illa com a paradís o utopia. És un paradís perdut o un paradís somiat.
L’illa com a presó, com a exclusió, com a marginació, com a desterrament o estranyament. No és casualitat que alguns dels penals més sinistres de la Terra es trobin en illes.
L’illa com a interioritat, com a reducte últim de la subjectivitat, com a espai inalienable del jo.

En un altre aspecte de la simbologia de l’illa, aquesta apareix com el lloc d’allò estrany, fantàstic i irreal. De vegades, del que és indefinible.

Els relats que succeeixen a les illes, a més de contenir una gran dosi d’aventura i de misteri també són un bon recurs per aprofundir en aspectes relacionats amb l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, i també amb l’àrea de llengua i literatura…

A continuació, l’article inclou unes quantes lectures relacionades i dividies en cicles educatius. El podeu llegir en digital a la GRAÓ 6-12 del mes de setembre.

«Dibuixem un castell?» a la GRAÓ 0-6

El camino es tortuoso
empinado y peligroso.
Al llegar, llegas con asma,
y te recibe un fantasma.

Gloria Fuertes

Al número 2 de la revista Grao 0-6, corresponent als mesos de juliol i agost, presentem una activitat relacionada amb la poesia de la Gloria Fuertes.

Els infants, com els poetes, tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules. També tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i ensinistrar-les. A l’escola, la poesia ens proporciona grans moments perquè malgrat que pugui resultar misteriosa, difícil de penetrar i no sapiguem ben bé a què respon, no ens importa perquè allò que compta és què provoca en els infants.

L’acció que es presenta a la secció «Menjallibres» té a veure amb «El libro de Gloria Fuertes para ninos y niñas» editat per Blackie Books, i es va dur a terme amb infants de segon cicle infantil.

La mestra, per començar, va presentar una fotografia de la Gloria Fuertes, va preguntar si la coneixien i es van fer hipòtesis sobre qui podia ser.

Després es van llegir alguns poemes per acabar aprofundint en «Cómo se dibuja un castillo» i fent una acció plàstica reeixida.

Podeu llegir tot l’article a la “Graó 0-6” de juliol-agost 2024.

Para la niña chiquilla
y el niño chiquillo
estamos dibujando un castillo.
Este castillo encantado
está en un monte pelado.
Aunque tiene ya mil años
se conservan sus peldaños,
se conserva de este modo,
con sus fantasmas y todo,
sus almenas defensivas
sus torres reconstruidas,
es un castillo famoso con su puente
y con su foso;

….

Setembre, temps de fires

Comencem un nou curs, comentant les trobades més reeixides de les properes setmanes.

Ahir, es va tancar la Fira del llibre del Pirineu que es va celebrar a Organyà. És la vint-i-vuitena edició i, si no heu anat mai, reserveu-vos els darrers dies d’agost per fer-hi una visita el proper anys. Val la pena.

Podeu trobar la informació del programa de la d’enguany, a:

https://www.organya.cat/actualitat/copy_of_fira-del-llibre-del-pirineu/biblioteques-a-la-fira/actualitat/noticies/organya-presenta-el-programa-de-la-28a-fira-del-llibre-del-pirineu

Fira del conte de Medinyà

Se celebrarà el diumenge 15 de setembre.
Val la pena fer una escapada a aquesta vila i gaudir d’un munt d’activitats, propostes literàries, contes, paradetes de venda de llibres, etc.

Trobareu tota la informació a https://www.firadelconte.cat/edicio2024/

L’Encontats, a Balaguer

Està centrat en el conte i el llibre il·lustrat.
Són quatre dies (del 18 al 22 de setembre) en les què les històries fantàstiques prenen els carrers del centre històric de Balaguer. Hi haurà un munt d’activitats, espectacles, presentacions de novetats, tallers amb escriptors i il·lustradors, etc.
Al l’enllaç que us passem podeu trobar el programa complert dia a dia, els expositors, els tallers, informació de la ciutat i com van anar les edicions anteriors.
El dia fort és diumenge 22 de setembre.

Cliqueu a: https://www.balaguer.cat/encontats/

La Setmana del llibre en català

La 42a edició se celebrarà del 20 al 29 de setembre, amb una extensa programació per a tots els públics: presentacions de llibres, recitals poètics, concerts, debats, converses amb autors nacionals i internacionals, signatures de llibres i rutes literàries.
Aquest any La Setmana no se celebra al Moll de la Fusta (està ocupat per allò de la vela) i, com veieu al cartell, es farà de manera excepcional al passeig Lluís Companys, des de l’Arc de Triomf fins al parc de la Ciutadella.

Tota la informació a:
https://lasetmana.cat/

Un llibre premiat a l’Atrapallibres del 2023, censurat!

El grup musical «Golpes bajos» ens va deixar una cançó amb una frase que es pot extrapolar a moltes situacions. Deien que venien “malos tiempos para la lírica” i, com si fossin endevins, la realitat s’entesta en confirmar-ho.

Us expliquem la última sobre prohibicions de llibres.

Que la novel·la «L’Amy i la biblioteca secreta» és molt potent ho sabem des del moment que la vam llegir i la vam aplaudir com una obra «valenta» que vol dir que obre moltes possibilitats de conversa amb els alumnes, sobre com està escrita però especialment pel missatge que ens envia. De fet, a l’Espai LLamps i Centelles li hem dedicat un lloc principal on, gràcies a amics que tenen molta traça, vam reproduir l’armariet de l’Amy i hem anant ampliant el volum de llibres prohibits que es mencionen al relat. La idea era que algun dia, quedés buit però, el que no podíem sospitar, ni de bon tros, és que «L’Amy i la biblioteca secreta» acabaria també dins de l’armariet, al costat de la Matilda, el Capità Calçotets, la Pippi i altres.

La Marta Torra de l’editorial Takatuka ens fa saber la mala notícia amb la nota de premsa següent:

L’Amy i la biblioteca secreta, premi Atrapallibres 2023, censurada als Estats Units

Els membres de la Junta Escolar del comtat d’Indian River (Florida) han prohibit la novel·la Ban this book d’Alan Gratz, editada en català i castellà per Takatuka el 2021 amb el títol L’Amy i la biblioteca secreta. Per una banda van argumentar que no els agradava que fes referència a altres llibres que ja havien estat retirats de les escoles i, d’altra banda, la van acusar d’ensenyar als nens a revelar-se contra l’autoritat de la Junta Escolar.

La novel·la juvenil explica la història d’una estudiant de quart de primària, apassionada lectora, que veu com el seu llibre favorit (Pippi Calcesllargues, a l’edició en català) així com altres títols desapareixen de la biblioteca perquè uns quants pares els han considerat inapropiats pels seus fills. Per fer front a la situació, l’Amy i els seus amics decideixen crear la Biblioteca dels Llibres Prohibits l’Armariet i viuran una aventura protagonitzada per tots aquests llibres.

Aquesta novel·la, que inicialment s’havia considerat adequada per part del propi comitè de revisió de llibres del districte escolar, va ser qüestionada per Jennifer Pippin, presidenta del capítol local de Moms for Liberty, Mares per la Llibertat. Estem parlant d’un grup ultraconservador, recolzat pel governador Ron DeSantis, que s’ha convertit en un dels defensors més acèrrims de la prohibició de llibres que s’ha estès pels Estats Units durant els darrers anys. DeSantis aplica a l’escola i a les universitats una censura molt restrictiva i està bloquejant l’accés d’infants i adolescents als llibres que tracten sobre sexualitat, identitat de gènere, religió o crítica racial.

Alan Gratz, autor de L’Amy i la biblioteca secreta, ha qualificat la decisió del comptat d’Indian River d’increïblement irònica. «Van prohibir el llibre perquè parla dels llibres que han prohibit i perquè parla de la prohibició de llibres», va dir en una entrevista amb Usa Today Network-Florida. «Dona la sensació de que saben exactament el que fan i de que, d’alguna manera estan avergonyits del seu comportament i per això no volen que hi hagi un llibre a les estanteries que els ho recordi».

L’Amy i la biblioteca secreta no és el primer llibre que es retira de les escoles públiques del comtat d’Indian River. Segons una llista obtinguda a través d’una sol·licitud de registres públics, han estat retirats més de 140 llibres de les prestatgeries de les escoles del comtat. De fet, les prohibicions de llibres han agafat força els darrers anys als Estats Units. Segons dades de principi de 2024 publicades per l’Associació Americana de Biblioteques, hi ha hagut un augment exponencial dels títols censurats a les biblioteques públiques dels EUA el 2023 fins arribar als 4240 llibres. Això representa un augment del 92% respecte al l’any anterior (2022) i suposa al voltant del 46% de tots els llibres impugnats el 2023.

L’any 2023 L’Amy i la biblioteca secreta va guanyar el premi Atrapallibres en la categoria d’11 anys.

Aquest premi, convocat pel Consell Català del Llibre infantil i Juvenil (Ibbycat) és una activitat de foment de la lectura que convida els joves lectors catalans entre 9 i 12 anys a convertir-se en jurat. Cada any hi participen gairebé 11.000 infants i joves de Catalunya, que llegeixen tres llibres de la categoria que els hi correspon segons l’edat i, amb la seva puntuació, acaben decidint quina és la guanyadora. A Takatuka ens fa molta il·lusió que els participants de l’Atrapallibres 2023 escollissin L’Amy i la biblioteca secreta com a guanyadora, ja que el considerem un llibre perfecte per fomentar la lectura i el debat sobre la llibertat de llegir i el dret a formar-se un criteri propi.


Fonts:

«La literatura a Educació Primària» a l’APPEC

El pòdcast cultural de les revistes i digitals en català el presenta l’Estel Solé i cada setmana pugen dues gravacions amb episodis dedicats a la cultura i relacionats amb una revista especialitzada en qualsevol tema cultural. Es parla d’història, cultura, lectura, música, temes d’actualitat, periodisme, educació, excursionisme, teatre, economia i més.

El 25 de juny vaig anar com a convidat de la revista Graó amb qui col·laboro i vam parlar de lectura, contes i el que va anar sortint en una conversa prou animada.

El programa queda gravat i penjat i es pot escoltar a https://www.lesrevistes.cat/podcast
i també a les plataformes d’Spotify, Apple music, Google Podcast i Amazon Podcast.

El Podcast de les Revistes és una iniciativa de l’APPEC, l’associació d’Editors de Revistes i Premsa en Català, amb l’objectiu de donar a conèixer els continguts de les revistes i digitals a través de nous formats i apropar-les a nou públic.

Podeu recuperar el programa clicant a:
https://open.spotify.com/episode/50Uu3WMFQIE4b6dt8QX50E

«Un, dos, tres, pica paret!» El joc i les joguines a la LIJ

Amb els contes, les mares i les àvies transmeten els coneixements del món, de la vida, de les relacions entre les persones i dels perills que ens envolten. Ho feien i ho fan, emprant el món simbòlic i aquesta experiència, que va passant de pares a fills, ens ajuda a avançar sense cometre els mateixos errors. El conte és l’element que té a veure amb el coneixement.

El joc, en canvi, ens ajuda a experimentar. Ric, rac, casa! I ens permet equivocar-nos una i altra vegada fins que assolim l’objectiu. Com el conte, ens fa passar molt bones estones, compartint el fet amb els companys i amics, aprenent a guanyar i a perdre, a trobar estratègies per anar avançant.

El joc està al nostre voltant perquè és una característica pròpiament humana (també s’ha descobert que alguns animals juguen). Si ens hi fixem veiem infants, joves, adults i gent gran jugant. A la pilota, a cartes, amb monopatins, al mòbil, fent sudokus, mots encreuats, disfressant-nos quan arriba el carnaval, passejant amb bicicleta, etc.

En el seu magnífic assaig «¿Jugamos?» (Paidos educación) l’Imma Marin cita a l’historiador Johan Huizinga, autor del llibre «Homo ludens» (Alianza) el qual defensa que les grans ocupacions dels éssers humans estan impregnades de joc. Hi estem d’acord.

Per jugar no cal gran cosa. D’entrada es delimita l’espai on es juga i es pacta amb la resta de jugadors. Aquest espai “màgic” pot ser imaginari o delimitat físicament. Pot ser un taulell, la plaça del poble o el parc, l’aula de psicomotricitat, el pati de l’escola, el poliesportiu, etc.

Després, s’expliquen les normes que cal seguir i es recorda el “fair play” o respecte a l’altre jugador. I poca cosa més.

El joc està present a les nostre vides i les empreses publicitàries ho saben i se n’aprofiten d’aquest fet. També ho saben les editorials i els autors que ens ofereixen un bon grapat de literatura relacionada. Per aquest motiu i per treure’n l’entrellat a tot plegat, el grup de treball “Passió per la lectura” hem dedicat el curs 2023-2024 a seleccionar els millors llibres per a infants on el joc formi part principal del relat.

En el dossier d’enguany hem modificat la presentació i hem ordenat les fitxes per cicles educatius i al final de cada fitxa trobarem els documents annexos, de manera que no haurem d’anar al final del document per trobar-los. Creiem que resulta més pràctic.

Han col·laborat en l’elaboració del treball sobre “el joc i les joguines” durant el curs 2023-2024:

Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Núria Bello, Viky Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Montse Riart i Amàlia Ramoneda.

A continuació trobareu quatre dossiers que corresponen a cadascun dels cicles educatius d’Infantil i Primària. A cada dossier hi ha els llibre que hem considerat i les seves propostes didàctiques.

També podeu anar a la pestanya superior d’aquest blog (propostes didàctiques) i veureu que “Un, dos, tres, pica paret!” conté tot el dossier en un sol arxiu pdf.

Els relats que trobareu són aquests:

Quatre dòminos per llegir i jugar

Endevina, endevineta, qui me l’endevinarà?
A fira d’endevinalles, anem tots a endevinar.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.

Amb aquesta cantarella, acostumo a començar les sessions de contes. Proposo algunes endevinalles i d’aquesta manera aconsegueixo centrar l’atenció dels infants.

Les endevinalles també són un bon recurs per començar el dia o per acabar-lo.

Conec mestres que organitzen diferents tallers (espais, racons) on les endevinalles hi són presents per tal que els alumnes practiquin de manera autònoma o en petit grup la discriminació dels sons de les paraules, la lectura de les síl·labes i les puguin combinar i descodificar.

En aquests espais, els infants solen estar acompanyats de la mirada de la mestra que pot intervenir ajudant o preguntant, segons el nivell de dificultat. Un taller, per exemple, pot tractar d’associar paraules a imatges, o anar més enllà emprant definicions que facin treballar el magí per trobar les respostes.

Tot depèn del nivell de dificultat i del nivell de l’alumnat. Es tracta de millorar la comprensió lectora i, també, que vagin agafant l’interès per la lectura.

Per aquest motiu, empren o elaboren el que diuen jocs de lectura, però, en realitat, són materials didàctics que segueixen les normes de jocs coneguts per facilitar el seu ús.

L’editorial Meraki ha editat dues capses que tenen aquesta mateixa idea d’ajuda a les escoles (també a les famílies) oferint quatres jocs basats en les conegudes normes del dòmino.

Les comentem a continuació.

La primera capsa s’anomena DESCOBERTA DE L’ABECEDARI I DEL LLENGUATGE ESCRIT

És per als més petits i conté un dòmino d’aparellar lletres i imatges i un altre de compondre paraules i imatges.

APARELLAR LLETRES I IMATGES
A cada fitxa hi ha un dibuix i un lletra que ens dóna pistes i ens indueix a buscar una paraula que comenci per aquesta lletra. Per exemple:

Es juga repartint les 27 peces entre els infants (es pot jugar amb menys fitxes) i anar composant la tirallonga.

COMPONDRE PARAULES I IMATGES
Té una dificultat una mica més gran però la gràcia està en que l’infant no ha d’esforçar-se tant com quan ha de llegir una paraula sencera. De vegades, trobem nois a qui costa desxifrar-la perquè requereix més energia, no saben seguir les pistes o no anticipen les estratègies de comprensió.

En aquest joc, les pistes visuals són fàcils, ajuden a trobar la solució i animen els alumnes a gaudir de l’activitat. No estan tan centrats en desxifrar, amplien el seu lèxic i comprenen millor.

Un exemple:

La segona capsa s’anomena COMPRENSIÓ LECTORA DE TEXTOS BREUS i te dos jocs.

El primer és DEFINICIONS

A cada fitxa hi ha una definició d’un objecte, d’un animal o d’una lletra i a la banda esquerra un dibuix que s’ha de casar amb la definició anterior. És l’esquema habitual.

El segon és ENDEVINALLES
El nom és prou explícit. Es tracta de llegir cada endevinalla i pensar, ajudant-se de les pistes visuals quina pot ser la solució.

Són quatre jocs, senzills, fets amb materials resistents que aguantaran bé a l’escola però també poden anar bé a les biblioteques, ara que moltes comencen a disposar de jocs per prestar.

L’autor dels textos és en Ramon Besora i les il·lustracions són de la Sara Masià.

Si Rodari visqués segur que ens recordaria que joc i lectura van molt units i que amb aquesta mena de materials estem evitant que els nois i noies esdevinguin, quan siguin adults, allò que anomenem “analfabets funcionals”, persones que saben llegir però a qui costa llegir entre línies, amb un nivell de lectura baix i que només llegeixen per obligació, mai per plaer.

Són jocs que es poden adquirir a les llibreries.

Més informació a https://editorialmeraki.com/

Accions a la biblioteca escolar de qualitat (BEQ). Segona part

Fa un mes vam pujar la primera de les dues masterclass en la que explicàvem com aconseguir que la biblioteca sigui el cor de l’escola on compartíem dinàmiques i activitats que inclouen a tota la comunitat educativa, aquelles que es poden fer sense entrar a la biblioteca.

Aquesta setmana s’ha publicat la segona part, amb el títol

«Quines activitats específiques podem fer per fomentar la lectura?»

Si la nostra feina com a mestres és aconseguir que els infants connectin amb els llibres, en aquesta masterclass descobrirem com podem aconseguir que es doni aquesta connexió entre infants i llibres.

Veure que la xerrada està estructurada en tres parts, la primera adreçada a educació infantil, la segona adreçada a cicle inicial i cicle mitjà i la tercera adreçada a cicle superior i l’ESO.

Si voleu veure un tastet de la masterclass (8 minuts), ho podeu fer clicant a:

https://player.vimeo.com/video/951046713?h=7ed9a2fd01&badge=0&autopause=0&player_id=0&app_id=58479

La biblioteca de l’escola és un gran recurs, un recurs imprescindible, i per això apostem per les biblioteques escolars.

Un agraïment especial per a la Nati i en Pol per la bona feina editant i retallant les possibles inconveniències que vaig dir. Els estic molt agraït.

Trobareu tota la informació a https://docents.cat/