by

Els llibres prohibits de «L’Amy i la biblioteca secreta»

Si mireu la columna de la dreta veureu que hi ha un avís del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes del País Valencià.

Té a veure amb el recurs que una Associació d’Advocats Cristians ha presentat perquè els 32 llibres que l’Ajuntament de Castelló va enviar a 11 institut de la ciutat es retirin. Son llibres de temàtica LGTBI i ara estan esperant que la justícia es pronunciï si els deixen en mans dels joves o no.

Paral·lelament a aquests fets, he acabat de llegir «l’Amy i la biblioteca secreta», una novel·la situada als Estats Units, en un col·legi on també es prohibeixen lectures.

“L’Amy i la biblioteca secreta” explica com una nena del curs de quart va a buscar el seu llibre preferit a la biblioteca escolar. Es tracta de Pippi Calcesllargues i ha estat retirat per inadequat, a instàncies una mare del Consell escolar, segons li explica la bibliotecària.

L’Amy pensa que no és just i inicia una campanya de recollida llibres prohibits que va guardant al seu armariet. És una escola americana i allà —ho veiem a les pel·lícules— cada alumne té un armariet al passadís.

El llibre planteja qui té dreta decidir què es pot llegir i què no. I, al cap i a la fi, un cop prohibit un llibre es poden prohibir més, de fet es podrien prohibit tots, per diversos motius.

Potser hagués estat més adequat que els protagonistes fossin una mica més grans perquè crec que aquesta novella i el debat posterior tindria més suc amb alumnes de la ESO.

M’agrada que els nens de la novel·la no siguin obedients del tot i es qüestionin el que passa al seu voltant.

Aquest llibre ens convida a pensar en moltes coses, no només en l’obvietat de la prohibició de llibres i qui decideix què llegeixen els nens. També ens permet debatre, a l’aula i a casa, com defensar les causes en les quals creiem o com seguir essent fidels als amics.

Es llegeix molt bé i els últims capítols són molt emocionants.

LES DADES:
Títol: L’Amy i la biblioteca secreta
Autor: Alan Gratz
Il·lustradora: Kristyna Litten
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 240
Barcelona, 2021

by

Escriure amb sentit

Som feliços quan les persones amb les quals col·laborem són precises, treballadores, saben escoltar, aporten el seu punt de vista —no sempre coincident— i s’hi aboquen amb entusiasme amb el que fan.

En conec unes quantes i em sento afortunat de sentir-me acompanyat en el somni de construir una educació millor per a tothom.

Aquests dies he llegit el «Treball Final de Màster Universitari de Psicopedagogia» que ha realitzat la Bet Clapés, companya del Grup de Treball «Passió per la lectura», i ho he xalat moltíssim.

El vaig imprimir en paper perquè encara em costa llegir en pantalla i perquè amb el llapis al costat puc anar subratllant i contestant les frases i pensament que m’agraden o m’interpel·len.

El document en qüestió es titula “APRENDRE A ESCRIURE AMB SENTIT” i se centra en analitzar, d’una banda, el model tradicional d’aprenentatge de l’escriptura (per sort, cada vegada més arraconat) que basa l’aprenentatge en la memorització d’unes determinades estructures i posa l’èmfasi en la gramàtica i l’ortografia, comparant-lo amb el model funcional que té com a base l’aprenentatge social, el constructivisme i l’aprenentatge significatiu, entenent que escriure ha de tenir un sentit.

El treball dona resposta a preguntes que ens fem sovint: “Com es pot ensenyar composició escrita a Primària?, Quines tasques fomenten la motivació de l’alumnat per escriure?”, per exemple.

Ho exemplifica amb el treball fet a partir de l’àlbum “Un jardí curiós”.


El document aporta idees i pensament que poden obrir un debat sucós en els claustres que es plantegin com treballem l’escriptura.

M’ha agradat comprovar que anem en la mateixa línia i he recordat que fa un parell de setmanes, compartíem amb dues escoles de l’Eixample barcelonès propostes de millora de l’escriptura per aconseguir que els infants de cinquè elaboressin uns guions per fer una pel·lícula.

L’Elisabet ens dona permís per difondre’l a través d’aquest blog i ho fem amb molt de gust, conscients que us serà útil. Cliqueu a:

tfm_elisabet_clapes-1Baixa
by

L’AVNI a «Llibres per somiar»

El diumenge dia 17 d’octubre a l’Ofici d’Educar vam conversar sobre el llibre
«Avni. Animal veritablement no identificat», de Romain Pujol, amb il·lustracions de Vincent Caut, publicat per l’editorial Astiberri.

Vam explicar que és una mena d’introducció al còmic per a nens de cicle iniciai que comença el primer dia de curs, quan l’Anvi arriba nou a l’escola. El còmic ens explica que l’Avni, que té unes capacitats especials i ens narra les peripècies que li van passant. Una bona història per als que comencen a llegir i per somriure.

Després, com a cada programa vam llençar una pregunta relacionada per al concurs dels llibres per somiar. El guanyador s’endurà el llibre de regal.

La pregunta que vam fer és: com es diu el Camaleó?

Les respostes les podeu enviar per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge dia 24 d’octubre a les 24:00.

En el darrer concurs (L’assassí dels ossets de peluix) va resultar guanyador el Ricard Garcia i les seves filles, la Irene, l’Alicia i l’Èlia. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/avni-animal-veritablement-no-identificat-de-romain-pujol/audio/1111865/

En aquest mateix programa vam comptar amb la presencia de la Catherine l’Eduyer que va presentar el seu llibre «Conversaciones con mi maestra», un assaig escrit per ajudar les famílies a triar escola, més enllà de modes i rànquings.

Catherine L’Ecuyer repassa els diversos mètodes pedagògics, els debats educatius més actuals — coneixements/competències, escola nova o tradicional— i alguns dels neuromites més estesos a l’aula.

Ho sentireu clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/catherine-lecuyer-montessori-sescandalitzaria-amb-qui-utilitza-el-seu-metode-com-una-moda/audio/1111866/

by

24 d’octubre, Dia de les Biblioteques

El proper diumenge celebrarem el dia de totes les biblioteques: les públiques, les escolars, les universitàries, les especialitzades, les nacionals i les regionals. Totes són espais que ofereixen eines i serveis per impulsar l’aprenentatge. Els motiu que les connecta a totes és que les persones puguem adquirir nous coneixements i ens enriquim, obrint les nostres mirades i generant noves idees.

Enguany serà molt especial perquè, finalment, un dels meus somnis esdevindrà realitat gràcies al suport de molta gent que també hi creu en el poder transformador de la lectura. Us informaré, abastament, la propera setmana.

El cartell commemoratiu que encapçala aquest post és obra de la il·lustradora extremenya Mayte Alvarado.

Els propers dies també circularà per les xarxes un vídeo commemoratiu, en línia amb el lema d’aquest any: «Biblioteques: llegir, aprendre, descobrir».

by

«Bèsties, poemes i altres bitxos», un gran poemari

Acabo de llegir el poemari de l’escriptora Leire Bilbao que ha publicat Kalandraka-Catalunya sota el títol «Bèsties, poemes i altres bitxos» i no puc estar-me de recomanar-lo.

Crec que si volem explicar que és la poesia per als infants, només cal que obrim el llibre de la Leire i llegir qualsevol poema.

Va! Provem-ho amb el primer dels poemes voladors (pàgines 8-9) que es titula “La mosca enamorada”. Doble pàgina. A l’esquerra una mosca morta (o estabornida, no ho sé) potes enlaire. Al mig, al plec, una taca de tinta vermella (entenem que és sang) i a la dreta el text del poema. Mireu i disfruteu:


Passem pàgina i ens trobem amb un poema capgirat. Es clar, es la poesia del ratpenat i s’ha de girar el llibre per llegir-lo. Bé, també hi ha entremig un efecte mirall genial.


I més poemes que tenen com a nexe les ales dels ocells i dels insectes (dos ocells damunt d’un cable, I el corb li diu a la merla, L’amor sona com un grill, El llum del sostre, Lluerna, La vespa, etc.) Fins a divuit pomes voladors.

Després venen els poemes d’aigua, i més endavant els poemes que repten, els poemes bramadors i acaba amb el poema de postres.

Les il·lustracions de la Maite Mutuberria i la traducció d’en Jaume Subirana deixen el nivell molt amunt.

Entreteniu-vos a mirar els detalls dibuixats a cada poesia perquè són una delícia. Es tracta d’un poemari ple de música, d’onomatopeies, de jocs de paraules, de creativitat.

Ideal per a iniciar-se a la poesia. Recomanat per als alumnes de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Bèsties, poemes i altres bitxos
Autora: Leire Bilbao
Il·lustradora: Maite Mutuberria
Traductor: Jaume Subriana
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 72
Barcelona, 2021

by

V Premi Docent de l’any a la Margaret Álvarez


La Fundació Jordi Sierra i Fabra i l’editorial Cruïlla convoquen, des de fa uns anys, un Premi que vol ser un reconeixement a la tasca dels mestres. És una idea lloable.

A les bases podem llegir que «Podran optar al Premi els/les docents de qualsevol etapa educativa de l’ensenyament reglat no universitari −tant si estan en actiu com jubilats− que, pels mèrits en l’exercici de la seva tasca docent en l’àmbit territorial de Catalunya, hagin deixat empremta en la memòria col·lectiva d’alumnes o persones properes al seu centre o localitat.»

Enguany, em van convidar a participar del jurat que havia de decidir el guanyador. No va ser fàcil perquè conec tantíssimes mestres i companys que serien dignes mereixedors del reconeixement que fer una tria resulta excloent. Bé, de fet, a tots els premis passa el mateix. Penso en els literaris on es presenten escrits boníssims i només un en resulta guanyador. Així està organitzat.

A la sessió de treball per decidir, es va acordar que la guanyadora fos la Margaret Álvarez Domínguez, una mestra de primària amb força experiència docent.

Si la voleu conèixer i/o saber-ne més del Premi Docent de l’any, trobareu més informació als següents enllaços:

Cruilla.cat: https://www.cruilla.cat/news/coneix-la-margaret-%C3%A1lvarez-v-premi-docent-de-lany

Thrivu.cruilla.cat: https://www.thrivu.cruilla.cat/s/proyecto-educativo/a3D2o000001qa36EAA/coneix-la-margaret-%C3%A1lvarez-v-premi-docent-de-lany?language=ca

El Premi consta d’un diploma acreditatiu expedit per la Fundació Jordi Sierra i Fabra, a més d’una biblioteca amb els títols de Jordi Sierra i Fabra publicats per Cruïlla i un lot de llibres per al centre en el qual la guanyadora imparteixi classes.

El lliurament del guardó tindrà lloc el mes de novembre, en un acte al Centre Cultural de la Fundació Jordi Sierra i Fabra.

Allà hi serem!

by

«El concert més animal», una aventura “boja”

De vegades, ens preguntem perquè ens atrau determinat llibre. Sovint és la il·lustració de la coberta.

Per contra, sovint, també, en llegir la història que hi ha pàgines endins quedem decebuts.

I encara una circumstància freqüent és quan una coberta poc atractiva no ens crida l’atenció, passem de llarg i ens perdem un bon relat.

És curiós, si més no, tot plegat. Per això convé girar el llibre i veure quines pistes ens aporta la contracoberta i també obrir el llibre i fer-li una ullada a la primera frase que sol indicar el ritme, l’estil i el vocabulari que s’emprarà.

En aquest “El concert més animal” hi diu:
Temps era temps, un matí de primavera, al corral de Mas Pagès va a haver-hi un gran enrenou perquè la gallina Fina, enlloc d’un ou en va pondre tres!

I així ja sabem que el relat té forma de rondalla, de conte atemporal (temps era temps) i està situat en un lloc concret (corral de Mas Pagès), en un temps (primavera) i ens anticipa el conflicte es pot derivar (la gallina pon tres ous enlloc d’un). Bon inici.

Si, a més, a la portada llegim que ha estat mereixedor del Premi Emili Teixidor, tenim un altre motiu per seguir amb la lectura.

I això fem, perquè el format és ideal per als infants de segon o tercer de primària. Ens costa trobar aventures per aquestes edats que no siguin àlbums il·lustrats sense mots o històries amb un missatge implícit des de la primera paraula, d’aquelles que ja veiem el que volen aconseguir i que tracten de sentiment i de com s’han de comportar les criatures.

«El concert més animal» és una aventura esbojarrada que ens fa riure i que, si volem, també conté un missatge (un parell de missatges, millor) però que no és indispensable perquè l’aventura per l’aventura s’ho val.

De què va? D’una gallina que pon tres ous i d’un masover que entra al corral per triar-ne una per fer-ne el brou per al sopar. La gallina Fina arreplega com pot els tres ous (un a sota de cada ala i el tercer al bec) i fuig com pot.

En la fugida, una sèrie de despropòsits fan que quedi allunyada dels ous i aquí comencen les dues aventures paral·leles: la dels animals del bosc que troben els ous i miren de covar-los com poden i la peripècia de la Fina en el seu intent de tornar i trobar els seus tres ous.

Una història força divertida que conté, al final, el concert de celebració i on hi ha entre els assistents un llop que també vol participar i cantar. La seva peça fa així:


Tots, bèsties i humans,
Sempre heu cregut que els llops som agressius.
Tots, petits i grans,
Ens acuseu de ser monstres assassins.
Sense pietat penseu això de mi,
I ara esteu tots amb el cul encongit.
Perquè … us han dit que em menjo iaies, sí,
I em carrego set cabretes, jo sol,
I amenaço els pastors.
….

Una bona lectura per als infants a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El concert més animal
Autora: Anna Fité
Il·lustrador: Pedro Simón
Editorial: laGalera
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

by

«El nou», un alumne una mica estrany

La col·lecció «El Arca» Animallibres encara no té ni dos anys de vida i ja està consolidada en el mercat. La tria que en fan dels títols, molt acurada, l’enquadernació i la presentació, tot plegat és molt atractiu.

Aquest setembre van publicar «El nou», una història difícil d’explicar sense desvetllar-ne el misteri que amaga. Només puc avançar que si sou fans de la ciència ficció o, millor encara, si us vau emocionar amb aquell extraterrestre cinematogràfic que maldava per telefonar a casa seva, segur que us agrada aquest nen nou que arriba un bon dia a la classe d’en Daniel, el nen protagonista.

El tema sobre el que pivota la novel·la és l’amistat entre quatre nois, companys de classe i el nen nou. Bé, també cal contemplar un gat.

El llibre ens parla d’imaginació, d’esperança, de filosofia, de comunitat, de llibertat i d’ètica.

Molts capítols passen a l’escola i podem llegir els encertats diàlegs entre els alumnes i els mestres. M’ha agradat com es presenten els mestres. Sembla, talment que l’autor hagi aterrat a un aula i hagi recollit les converses d’uns i altres. Són mestres divertits, imaginatius, que saben guardar secrets. Els nois del grup són bona gent, solidaris i genials explicant tota mena d’acudits que els fan pixar de riure. Són nens que ens recorden com n’és de bonic emocionar-se i compartir vivències, alhora que viuen una aventura que els farà créixer.

Hi ha dolents en aquesta novel·la? Segons com es miri. Sí que hi apareixen un parell de personatges de sang freda, que fan certa por. Són els representants de la Corporació Nova Vida, la senyoreta Crystal i l’Eden Marsh.

Ah! I la mare d’en Daniel, el noi que explica en primera persona tot el que va passar aquells dies al seu poble, també és un personatge molt positiu que fa venir ganes d’estimar-la des del primer moment.

La novel·la té tres parts.

La primera és la millor. Ens presenta els personatges I la trama fins que es descobreix qui és en realitat el nou, el nen a qui anomenen George. Escrit amb ritme, amb molt de ritme, ens atrapa ràpidament.
La segona part, al meu entendre, és una mica llarga i anem veien com els quatre nois (i el gat) intenten salvar “el nou” d’una vida abocada a no se sap ben bé què.
L’última, la que resolt l’aventura, en canvi, ens deixa amb ganes de més.

Són més de tres-centes pàgines que agradaran als nois a partir de nou anys.

A l’aula o la biblioteca ens permetrà fer un treball plàstic ben lluït, amb volum i peces reciclades, com els que fa l’artista “Sátrapa” amb els seus androides i uns reflexions filosòfiques sobre on anem i què ens importa realment.

Hi ha un altre element que contribueix a fer d’aquest llibre un objecte bonic: les il·lustracions de la Marta Altés, que casen perfectament amb el to de la història. Bona feina d’aquesta artistassa.

LES DADES:
Text: David Almond
Il·lustracions: Marta Altés
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Animallibres
Col·lecció: L’Arca, núm. 7
Pàgines: 328
Barcelona, 2021

by

Història d’un cobwoy singular

És la història d’un cobwoy. El vaig substituir per un mico, perquè em van dir que un vaquer fa massa por amb les seves dents deteriorades i el seu mal aspecte. La seva pistola ha estat substituïda per un plàtan perquè una pistola és massa perillosa.

Comença així “Una gran historia de vaqueros”: A la pàgina esquerra, el text, en majúscules, explica el que fa el cob woy:
El vaquero es despiadado. Come conejitos bebès en el desayuno.

Aggg! Quin horror! Com ho podem arreglar? Com es pot il·lustrar aquesta escena tan violenta? L’autora es val del seu enginy corregint el text a la pàgina del costat i inventa un mico que es renta les dents.

La relació text – imatge és magnífica i divertida.

Totes les pàgines segueixen el mateix patró en aquest petit llibre que ens deixa entreveure com s’està burlant de lo políticament correcte.

Un llibre extraordinari per començar una sessió a la biblioteca.

Es genial que la traductora es digui Delfina!

LES DADES:
Títol: Una gran historia de vaqueros
Autora: Delphine Perret
Il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Delfina Cabrera
Editorial: Limonero
Pàgines: 32
Buenos Aires (Argentina) 2019

by

«Mofeta i Teixó», una parella ben estranya

Mires la coberta i penses que és poc atractiva, i que un noi no se sentirà atret per aquests tons sèpia.
Comences a llegir les primeres pàgines i, de seguida, fas connexions perquè té força enginy, ens recorda a Arnold Lobel i la seva sèrie «Sapo y Sepo», i també a la pel·lícula «La extraña pareja». De mica en mica, vas entrant en aquest món de contrastos que ens ofereix l’Amy Timberlake, l’autora, amb el complement de les il·lustracions de Jon Klassen (recordeu la trilogia dels barrets) i uns dibuixos que recreen una atmosfera curiosa amb llapis i tintes.

Els personatges són dos animals, una mofeta i un teixó.

El teixó viu tranquil·lament dedicat a la seva “Importantíssima Investigació Mineralògica” i un dia arriba a la seva casa la Mofeta, impactant directament contra la seva vida i capgirant tota la seva rutina.

La mofeta és lliure, divertida, una mica esbojarrada, sap parlar amb les gallines, i sobretot és molt sociable.

Els diàlegs són divertits i la trama ens porta a un final que podem imaginar. La novel·la ens parlar d’amistat, de confiança, de vèncer la por al desconegut, d’il·lusió, d’empatia, de compassió. Te un punt estrambòtic que agradarà als lectors de cicle mitjà i superior.

L’editorial recomana que es llegeixi en veu alta. Em sembla bona idea. Al seu web podem llegir:

«Ningú vol una mofeta a prop. No se li obre la porta, a una mofeta. No se la convida a passar. I encara menys si a la casa s’hi desenvolupa una «Importantíssima Investigació Mineralògica». I, per descomptat, mai de la vida s’hauria de permetre que s’hi mudés. Però en Mofeta ha arribat a can Teixó per quedar-s’hi. I sembla que en Teixó s’hi haurà de resignar, encara que en Mofeta li capgiri l’existència.
El primer títol de la sèrie on coneixerem a Mofeta i a Teixó, dos oposats destinats a ser amics i a compartir el mateix sostre.»

LES DADES:
Títol: Mofeta i Teixó
Autora: Amy Timberlake
Il·lustrador: Jon Klassen
Traductora: Maria Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 152
Barcelona, 2021