by

«Clown», el pallasso que esdevé un heroi

Fa vint-i cinc anys es va publicar en anglès aquest «Clown» que, ara, amb bon encert, podem trobar a casa nostra.

Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense paraules, de manera que saber llegir les imatges és bàsic per entendre la història d’aquest pallasso.

«Clown» té el traç i l’estil particular d’en Quentin Blake, conegut sobretot perquè va il·lustrar les obres d’en Roald Dahl però també per alguns altres llibres memorables —recordem «Mister Magnolia» o «La barca voladora», per exemple— avui difícils de trobar.

Explica les peripècies d’un pallasso de peluix que és llençat a les escombraries, juntament amb altres joguines, i de com se les empesca per trobar una família que el torni a acollir, a ell i a la resta de peluixos.

La història és “llegeix” prou bé i és ideal per aquestes properes dates en què se’ns en va el mon de vista i consumim més del que toca. Una bona lectura per parlar de reciclatge, d’amistats, de valors.

I no us espanteu perquè els llibres sense text ens permeten explicar la història una i mil vegades i anar canviant el relat afegint o traient detalls que ens interessi destacar o no. Per exemple, si mirem la primera imatge podeu explicar qui és aquesta dona que baixa les escales amb posat seriós… Potser és la mare? O l’àvia? Sembla enfadada? O només fa cara avorrida, fastiguejada o cansada? On viu? Què hi té a les mans? Veieu el pallasso? Etc.

Els qui teniu por als pallassos, també teniu oportunitat de veure la part humana del personatge, més enllà de la seva vis còmica.

Els fans d’un altre imprescindible com és el «Monky» de Dieter Shubert, podeu fer un exercici de comparació i trobar les similituds perquè n’hi ha un bon grapat.

Felicitem a les editores de Meraki per aquest nou camí que han començat. Amb tota certesa, ens faran arribar bones lectures per als nostres alumnes.

I felicitem a Quentin Blake perquè segueix en forma als seus 88 anys.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Clown
Autor: Quentin Blake
Il·lustrador: Quentin Blake
Editorial: Meraki
Pàgines: 32
La Seu d’Urgell, 2021

by

La biblioteca dels llibres prohibits a L’ofici d’educar

Ahir a “L’ofici d’educar” vam presentar el llibre «L’Amy i la biblioteca secreta» d’Alan Gratz, publicat per Takatuka que ens explica com una nena, l’Amy, que fa 4t de primària en una escola dels Estats Units, cada setmana va a la biblioteca a buscar el seu llibre preferit però un dia la bibliotecària li diu que no pot ser perquè, segons el Consell Escolar, no és adequat i l’han hagut de retirar. A partir d’aquell moment l’Amy va recollint tots els llibres prohibits que pot i fa una biblioteca paral·lela, amagada al seu armariet, aquella taquilla que tenen els infants al passadís i on guarden les seves pertinences. Un llibre molt recomanable.

Com cada quinzena llancem un repte relacionat amb la lectura, una pregunta que aquesta setmana és:
Quin és el llibre preferit de l’Amy?

Si ho sabeu i voleu participar envieu la resposta a loficideducar@ccma.cat; teniu temps fins diumenge dia 21 de novembre.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora la família d’en Marc, el Lluc i el Robin.

L’audio de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lamy-i-la-biblioteca-secreta-dalan-gratz/audio/1115193/

En aquest mateix programa es va parlar de videojocs i d’addiccions. Molt interessant perquè resulta que durant el confinament es va disparar el consum de videojocs entre els menors. Alguns se n’han desenganxat, uns altres s’hi han quedat atrapats, amb baralles diàries a casa, i Es va parlar del primer cas d’ingrés d’un menor per addicció al Fortnite a Espanya i de com diversos estudis científics avalen que els videojocs estan deteriorant la salut física i emocional dels menors.

Vam comptar amb les opinions sàvies del psiquiatre del menor ingressat per addicció al Fornite, Matías Real-López, de l’Hospital Provincial de Castelló; amb Gabriela Paoli, psicòloga clínica, experta en addiccions tecnològiques i autora de “Salut digital”, i amb Francesc Canals, corresponsal a la Xina de Catalunya Ràdio, perquè avalués la mesura de restringir el temps de videojocs als menors que s’ha implantat a la Xina.

Podeu sentir tot el programa a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/videojocs-dissenyats-per-enganxar-els-millors-cervells-del-mon-hi-treballen-nit-i-dia/audio/1115195/

by

«Un dia diferent per al senyor Amos McGee», un relat tranquil

Quina alegria quan veus reeditat un dels imprescindibles! Recordo quan va sortir «Un dia diferente para el señor Amos» fa onze anys. Només en castellà. A l’escola el vam explicar moltes vegades i és una d’aquelles històries amoroses i tendres, amb unes imatges atractives que conviden a la reflexió. Un llibre que agradava força als infants de primer de primària.

Ara, l’editorial EntreDos l’ha recuperat (estava exhaurit) i l’ha traduït al català amb el títol complet, afegint el cognom McGee que recorda la cançó de la Janis Joplin.

La coberta ja ens indica de què pot anar la cosa. Veiem un senyor amb una cara molt amable —el nas vermell indica que està refredat— vestit amb pijama que ens fa entendre que és a casa seva. Juga a cartes amb un elefant i un pingüí que no sabem què hi fan a casa del senyor Amos. També hi ha un ratolí que aguanta un globus vermell.

Encuriosits, obrim el llibre i anem seguint la peripècia. El relat explica que el senyor Amos McGee és un home gran que està content amb la seva vida metòdica i rutinària. Les primeres pàgines ens mostren què fa i així sabem que treballa al zoo. Té molta feina, molta, però també té temps per jugar a escacs amb l’elefant, fer una cursa de velocitat amb la tortuga, asseure’s en silenci al costat del pingüí, deixar-li un mocador al rinoceront refredat i llegir un conte a l’òliba.

Fins que un bon dia, el senyor Amos no es troba bé i no va a la feina. En aquest punt, el relat fa un gir i veiem als animals preocupats pel que pugui haver passat. Les il·lustracions són boniques i palesen l’ambient tranquil, potser una mica avorrit, de tot plegat.

El que veiem a continuació resulta emotiu. Els animals agafant l’autobús número 5 i anant a visitat el seu amic malalt.
Un text que es llegeix bé i unes imatges que conviden a mirar els molts detalls de cada pàgina. L’expressió de les cares, les sabatilles del senyor Amos, el ratolí sota el llit, el globus, etc. Tot respira amabilitat.

Aquest relat va ser mereixedor d’una medalla Caldecott. Merescuda.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Un dia diferent per al senyor Amos McGee
Autor: Philip C. Stead
Il·lustradora: Erin E. Stead
Traductor: Carlos Mayor
Editorial: EntreDos
Pàgines: 36
Blanes, 2021

by

Una recreació de l’Abcedari solidari de Martí i Pol

Com a inici del Festival Acròbates, divendres passat es va inaugurar l’exposició ABECEDARI SOLIDARI. Homenatge a Miquel Martí i Pol.

Es tracta d’una exposició col·lectiva d’artistes visuals en la que cadascú, amb el seu estil personal, recrea un haikú del llibre que va escriure Miquel Martí i Pol «ABCEDARI. Una joia solidària»

A més a més dels artistes, a cadascuna de les lletres hi ha un text d’un escriptor o poeta que realitza la seva pròpia interpretació.
L’exposició estarà al hall de l’Auditori Barradas (a la rambla Just Oliveres de l’Hospitalet) del 5 al 28 de novembre.

En arribar, abans d’entrar, ja et feien feliç projectant sobre el teu cos i recitant-te un poema d’algun poeta català. Jo vaig triar un d’en Vinyoli.


A dins de la Sala Barradas hi ha l’exposició i val la pena fer-li una visita i deixar-se seduir pels haikus del poeta i per la magnífica posada en escena dels quadres i altres instal·lacions plàstiques.

Hi van haver uns parlaments dels professionals que ho pensat i dissenyat i també em va agradar veure a en Ramon Besora, instigador del llibre original, que va explicar algunes de les anècdotes que van originar aquest “Abecedari”.


Si teniu oportunitat passeu a fer un tomb i si, esteu a prop de l’Hospitalet i us acosteu amb els vostres alumnes, segur que serà una visita emotiva i profitosa.

Què és el festival Acròbates?
Una xarxa de les propostes pensades perquè arribin a tot tipus de públic: recitals poètics, espectacles inèdits pensats per presentar-se en centres culturals i teatres, espectacles de petit i gran format que tenen acollida al Teatre Joventut i a l’Auditori Barradas, concerts de proximitat a l’Oncle Jack i presentacions de llibres a la Llibreria Llavors, a més d’algunes activitats que es presentaran de manera virtual des de les xarxes socials del festival. Els vermuts poètics i les activitats de l’Acròbates Kids tindran seu a les diferents biblioteques de la ciutat.

Veieu tota la programació clicant a:
http://facrobates.com/programacio-2020/

by

«La giganta», un conte de transformacions

«La giganta» és un relat preciós que ens ofereix l’escriptora sueca Anna Höglund per a gaudi dels narradors de contes que volten per biblioteques, escoles i festes diverses.

Crec que l’autora parteix d’un relat popular al seu país i que l’ha recreat a la seva manera delicada i efectiva.

Hi ha una nena i el seu pare que és un cavaller que surt a lluitar contra una geganta que té atemorida la població. La geganta és capaç de convertir en pedra a tothom qui la miri. Aquí la referència a la mitologia és evident i recordem la Medusa que va ser vençuda per Perseu.

El relat flueix molt bé i seguim a la noia en el seu periple a la recerca del pare que no torna.

Hi ha algunes pàgines que són una pura delícia. Mireu, per exemple, aquesta:

Emotiu, oi?

El conte és ple de símbols ( el viatge, la trobada amb la vella auxiliadora que li facilitarà l’objecte que la protegirà de la geganta, el mirallet, el bosc, la transformació, etc.)

M’ha agradat la idea que sigui un personatge femení qui aconsegueix vèncer la geganta, allà on el seu pare, el valent guerrer ha fracassat. I a més, sense violència, emprant l’astúcia per enganyar la geganta.

Les il·lustracions semblen fetes amb litografies i acolorides amb posterioritat amb llapis, creant un efecte molt bonic.

Ah! I quan tanques el llibre i veus la contracoberta amb el mirall que et reflecteix la teva cara difuminada, llavors ho acabes d’entendre tot.

Un bon llibre que és adient per a infants de cicle inicial però que també pot ser explicat, a manera de narració oral, als infants de cicle infantil.

LES DADES:
Títol: La geganta
Autora: Anna Höglund
Il·lustradora: Anna Höglund
Traductores: Amanda Eda Monjonell i Dea Marie
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

Les primeres pàgines:

https://issuu.com/ekare/docs/lagiganta_issuu

by

«La lavandera de San Simón», una joia il·lustrada

Hi ha llibres que poden resultar incòmodes però són absolutament necessaris. He llegit un d’aquests. L’ha escrit l’Eva Mejuto, de qui ja vam referenciar el seu «22 segundos». M’ha trasbalsat molt.

Primer perquè està basat en un fet real, un capítol fosc de la nostra història que desconeixia i que m’ha fet recordar una conversa amb el meu cosí Miquel, quan em digué que s’havien trobat les restes d’un parent que va acabar, com tants altres durant la Guerra Civil, a la cuneta, a prop del poble.

Segon, perquè el relat és semblant a una novel·la d’en Miquel Rayó —El camí del far— que situa els fets en una illa, probablement del Mediterrani. En aquest cas, l’Eva assenyala i documenta perfectament on va passar i què va passar. Ens narra, de manera ficcionada uns moments dramàtics que tingueren lloc a l’illa de San Simón, a prop de Vigo.

Tercer, perquè ho descriu tan bé i les il·lustracions de la Bea Gregores són tan encertades que ens ho fan viure talment com si fos una pel·lícula. Ves que no hi hagi qui tingui el mateix pensament i la faci! Estaria bé. Si visquéssim als USA segur que ja la tindríem.

I quart, per la bona feina de l’editorial Lóguez. El disseny, el format, les guardes, el paper aspre, la tipografia, tot és formidable.

De què va «La lavandera de San Simón»?

En paraules de l’Eva que podeu trobar al blog que complementa el relat (http://sansimon.evamejuto.com/):

San Simón va ser presó i camp de concentració franquista, entre 1936 i 1943. Es calcula que uns sis mil homes van ser empresonats a l’illa, que fins aleshores havia estat convent.

Durant aquest període, es calcula que uns set-cents homes van morir a l’illa de malalties i desnutrició, a causa de les terribles condicions d’acumulació, falta d’higiene i alimentació, així com pels treballs forçats a què van ser sotmesos.

Mares, germanes, dones, fills i filles viatjaven d’arreu de Galícia i portaven als seus éssers estimats roba, menjar i una breu peça de companyia i afecte.

Als voltants es va crear una xarxa de cooperació, gent generosa i valenta que va decidir arriscar la seva pròpia vida per ajudar els presos, portant-los roba, menjar, mantes i cartes de familiars, sovint amagades entre la roba.

«La lavandera de San Simón» vol explicar, amb paraules i imatges, un tros d’aquestes històries silenciades, de dones resistents que han lluitat, des del dia a dia, contra la barbàrie i la injustícia. Pràcticament cap de les dones que va viure aquells temps ja està amb nosaltres: que la seva feina, la seva lluita i el seu patiment per un món més just, lliure i millor no caiguin en l’oblit.

Les il·lustracions de la Bea Gregores són formidables, especialment l’ús del color. Quedeu-vos també amb el simbolisme de l’ocellet que apareix a totes la pàgines.

Absolutament recomanable per a l’alumnat de l’ESO.

La propera vegada que vagi a Galícia, visita obligada a San Simón.

LES DADES:
Títol: la lavandera de San Simón
Autora: Eva Mejuto
Il·lustradora: Bea Gregores
Traductora: Eva Mejuto
Editorial: Lóguez
Pàgines: 40
Santa Marta de Tormes (Salamanca), 2021

Veieu-ne l’ISSUE:
https://issuu.com/loguezediciones/docs/la_lavandera_de_s._sim_n

by

«Veïns», a l’Ofici d’Educar

El diumenge 31 d’octubre vam presentar l’àlbum «Veïns», escrit i il·lustrat per Kasya Denisevich i publicat per l’Editorial Joventut.

És un llibre per a cicle infantil. Explica la història d’una nena que canvia de pis i ens va explicant com és la seva vida al nou pis i les seves reflexions sobre els veïns, cadascú amb la seva dèria. En vam parlar en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2021/08/25/veins-un-llibre-tranquil/)

Com a cada programa fem la pregunta del concurs dels «llibres per somiar». La d’aquest programa és difícil:
En quin carrer viu la protagonista del llibre “Veïns”?

Però si us serveix de pista, durant la gravació se m’ha escapat… agg!

Les respostes les heu d’enviar, si voleu participar, a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 de novembre.

I al darrer concurs van resultar guanyadores la Duna, la Vera i la Mar. L’enhorabona!

Podeu sentir la secció, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/veins-de-kasya-denisevich/audio/1113719/

El tema monogràfic del programa va ser al voltant de la Castanyada, el Halloween i la Castaween. L’Amadeu Carbó, educador social, folklorista, expert en tradicions i autor de “Fins aquí hem arribat”, la psicòloga sanitària i directora de Senda, Verónica Antón, i l’Anabel Ramos, mestra de primària i doctora en Educació, amb un doctorat en pedagogia de la mort, van recordar-nos què celebrem amb Halloween i Tot Sants. Van donar resposta a com podem ajudar un infant a regular la por i a afrontar la mort d’algú que estima i a com s’ha de parlar de la mort a l’escola. Temes tabús fins no fa gaire.

El programa sencer a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/castanyada-halloween-o-castaween-ens-ha-arribat-la-versio-hortera-dels-eua/audio/1113721/

by

En Ramon Besora visita l’Espai

Una de les primeres visites a l’«Espai Llamps i Centelles» ha estat la d’en Ramon Besora, escriptor i poeta, encara que ell no s’està mai de recordar que, sobretot, es considera mestre.

En Ramon arriba puntual i carregat d’una bossa de llibres, d’aquells que són els tresors que va editar a l’època en que va dirigir Barcanova, Aura Comunicacions i Aliorna.

Ens asseiem i comencem a parlar com ho fan els amics, en conversa distesa i anant d’un tema a un altre. En Ramon és home cultivat, viatjat, amb una memòria increïble per recordar llocs, noms i anècdotes personals. Els que estem escoltant les seves vivències i, sobretot, els seus projectes futurs, ens sorprèn i ens meravella com ha anat ideant, gestionant i duent a terme les propostes més inversemblants, des de les exposicions —com la dels objectes impossibles— fins al darrer itinerari poètic que segueix el camí de les Fonts a Peramola.

Estic molt content perquè ha comptat amb mi per acompanyar-lo en un parell de projectes (encara secrets) que em farà il·lusió compartir en aquest blog més endavant.

Ara, perquè us en feu una idea de les coses que fa, només tres exemples de les accions properes durant el mes de novembre.    

El dia 5 de novembre a les 19:00 hores, a l’Hospitalet, a l’Auditori Barradas, inaugura l’exposició, inclosa en el Festival Acròbates, ABECEDARI Solidari, un homenatge a Miquel Martí i Pol per part de diferents artistes i escriptors que s’han inspirat en els haikus escrits pel poeta en un llibre ideat, maquetat i editat per en Ramon. Allà hi serem, per fer-li costat. Podeu veure la informació a:

http://www.auditoribarradas.cat/detallAgenda.aspx?101ly2qazAfSavi6vUMcDOwZCVDMhQJFodXUTnrLs1ppzQ0yPxwEMkwv2AjBFimpR3Qx

El 20, a les 11 del matí, a Roda de Ter, amb motiu de les Jornades Miquel Martí Pol, al teatre Eliseu, la companyia Cacauet Teatre presenta un espectacle de petit format amb titelles i música en directe sobre el conte «El conillet que volia pa de pessic» i altres textos d’en Ramon Besora. Per a públic familiar. Ho podeu veure a

Espectacle «El conillet que volia pa de pessic». Amb la presència de l’autor Ramon Besora

I encara el dissabte 27 a Peramola, una visita guiada pel mateix Ramon a la Passejada literària pel camí de les Fonts. Es tracta d’una activitat adreçada als mestres de l’Alt Urgell. N’informarem en el seu moment perquè és molt probable que també estiguem allà.

Ah! I entretant va publicant llibres de poesia per a infants. El darrer es diu «Les oques van descalces» i va acompanyat d’unes boniques il·lustracions de la Natasha Domanova. La gracia d’aquest poemari, a banda dels textos, és que al final hi ha uns codis QR amb els poemes cantats per diverses veus i també hi ha les partitures per si us animeu a cantar amb els vostres fills o alumnes. El llibre conté 13 poemes i 9 endevinalles.

Un poema, per exemple, és aquest:

I una endevinalla:

LES DADES:

Títol: Les oques van descalces

Autor: Ramon Besora

Il·lustadora: Natasha Domanova

Editorial: Edebé

Pàgines 48

Recomanat per a cicle infantil

by

Inauguració de l’Espai Llamps i Centelles!!

Diumenge passat, 24 d’octubre, coincidint amb el «Dia de les biblioteques» vam aixecar la persiana a l’«Espai Llamps i Centelles», un observatori de la literatura infantil i juvenil que té com a objectiu acompanyar docents, bibliotecaris i altres mediadors de la lectura, compartint experiències i formació.

Es tracta d’un projecte obert i cooperatiu que col·labora amb les manifestacions culturals que tenen el llibre infantil i juvenil com a protagonista, especialment aquelles relacionades amb la ciutat de l’Hospitalet i, més enllà, amb els Països Catalans.

Una de les dèries que sempre hem tingut és imaginar que aquest país nostre és més culte i més lector. Malauradament, això ja ho sabeu, la cultura encara no està prou valorada. Prima la competitivitat, l’economia, i fa tristesa veure com ens estem allunyant dels valors de l’humanisme, d’aquella manera en que alguns autors com Stefan Sweig o Rilke, per exemple, entenien la vida.

En l’acte de presentació vam voler reunir a totes les persones que ho han fet possible i que no es coneixien entre sí. D’alguna manera venia a ser com l’escena final de la pel·lícula «Casablanca» quan Bogart li diu al policia: Louis, presiento que éste es el comienzo de una hermosa amistad.

I així va ser. Vam compartir riures, emocions, música, vermut i aquella “joie de vivre” que fa que valgui la pena estar envoltant de la bona gent. Vaig recordar una frase de Wiesenthal que en certa ocasió em va dir que seguís el meu somni si això és el que volia i també una altra d’en Ricardo Alcántara que afirmava que no ens podem jubilar de ser feliços.

Vaig intentar dir unes paraules raonables i explicar el perquè de tot plegat, com hem arribat a aquest punt i sobretot agrair les complicitats de (per ordre d’aparició):

En Ferran que ens va ajudar a trobar el local, sota la premissa que havia de ser a l’Hospitalet i més concretament al barri de Sant Josep.

L’Albert, el nostre API de capçalera, que va dir que endavant amb la compra i que s’encarregava del parquet, del trasllat i del que calgués.

La Montse i en Carles, llibreters meravellosos que ens van regalar el nom de “Llamps i centelles”, ens van assessorar en temes de decoració i ens van fer propostes de millora.

En Raül Castillo que va entendre perfectament la idea i va dissenyar el logo corporatiu tan preciós que llueix a l’entrada.

En Luciano que va trobar temps per fer les reformes durant el mes de juliol. Va pintar, va instal·lar els focus, el parquet, va sanejar els lavabos, va penjar els miralls, etc.

La Laura que ens va ajudar a muntar els mobles d’una coneguda empresa sueca que també està a l’Hospitalet.

La Rafaela, ex-mare de l’escola, que ens ha ajudat a ordenar els llibres, ens ha instal·lat les cortines i ens ha fet mil-i-una indicacions encertades de decoració.

La Carmencita, la millor germana que un pugui tenir i que ens va llençar un repte: Aquí quedaria bé la «alacena bajo la escalera de la família Dursley, la que surt a les pel·lícules de Harry Potter».

En Ricardo amb qui col·laborem en un projecte solidari amb les biblioteques de Colòmbia, gestionant la donació de llibres nous i usats per a biblioteques de Llatinoamèrica. Ho podeu llegir aquí.

La Família Guilera Guerra, més coneguts com la família Potter, que van fer realitat la frase de la Carmencita i d’ells hem aprés que «Las coses fáciles son para cobardes y nosotros no somos cobardes».

El José (Cirol) que va entendre el concepte del lloc i ens va grafitejar les persianes atenent a la consigna «per volar, els ocells tenen ales i els infants tenen llibres».

La Maria Antònia, la Rosa Mari i en Miquel amb qui hem dissenyat un racó dins l’Espai dedicat a la memòria d’un gran lector, l’Àngel García. Agraïm que haguin vingut a la presentació expressament des de Castelló, amb en Foc, el simpàtic gos que sempre està al seu costat.

L’Eric, un ex-alumne de l’escola, i la seva família. Juntament amb el seu pare ens van tocar un parell de peces musicals precioses.

Va ser un matí emotiu i inoblidable. Podeu veure algunes imatges en el següent vídeo:

by

«La meravellosa i horripilant casa de la iaia», un pop-up que juga amb la por

Aquesta setmana a l’escola s’explicaran contes de por. Segons el DIEC la por és un “torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari” i l’infant en créixer percep les pors i les angoixes. És una emoció comuna a tots els infants. Hi ha por a la foscor, al soroll, als monstres que s’amaguen sota el llit, i també por a emmalaltir, a perdre’s, a ser abandonat, etc.

Quan expliquem un conte, l’infant percep que no és l’únic que sent aquestes pors i això el tranquil·litza. Si, a més, demanen una i alta vegada que els expliquem la mateixa història, significa que s’està enfrontant als calfreds que es generen en sentir el relat i, per tant, estan generant eines per vèncer aquesta por. Els contes de por són necessaris, beneficiosos, perquè la por concretada en forma de llop, fantasma o bruixa permet visualitzar-la i controlar-la.

Un exemple genial per als infants d’entre cinc i set anys és «La meravellosa i horripilant casa de la iaia», una novetat que acaba d’arribar a les llibreries fa tot just un parell de setmanes.

És un llibre de pestanyes que està ben fet. El relat ens evoca al millor Sendak, amb l’arribada d’un nen a casa de la seva àvia. És la visita mensual i a la portada i les primeres pàgines ja veiem que és tardor i que la casa, malgrat el color rosa de la façana, ens mostra alguns elements inquietants (un gat que treu el cap per la finestra, un pou, un corb que s’ho mira des de dalt de la branca de l’arbre, i el fum estrany que surt de la xemeneia) i a partir d’aquest moment, el nen entra a la casa i comença a buscar l’àvia. En aquest esdevenir veurem racons inversemblants i plans formidablement dibuixats. Fixeu-vos, per exemple en aquesta doble pàgina en la que el nen ensopega amb una trapa (a la pàgina de l’esquerra) i l’aixeca per veure que hi ha a sota (a la pàgina de la dreta), en un pla contrapicat en escorç formidable.

O aquesta altra (la millor del llibre) en que la biblioteca amb el rètol “sèsam, obre’t” ens dóna pas a una mena de viatge pel tren de la bruixa de les fires ambulants. No havíem vist res de similar des del mític “Imagina“ d’Aaron Becker.

Sovint diem que els pop-up a l’escola duren poc perquè les pestanyes (en aquest cas, finestretes) solen ser poc resistents. Aquí ens trobem, com en altres pop-up de la parella Martí-Salomó, amb un bon treball d’enginyeria de paper que fa que aguantin bastant bé les anades i vingudes dels nens que obren i tanquen les solapes.

El guió conté sorpresa final.

M’ha agradat i el recomano perquè necessitem llibres que facin viure aventures i que diverteixen. A més, si, com en aquests cas, s’allunyen de la tendència ensucrada de determinades imatges o relats, millor.

LES DADES:

Títol: La meravellosa i horripilant casa de la iaia
Autora: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Combel
Pàgines: 36
Barcelona, 2021

El tràiler promocional: