Amics de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.

Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…

Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.

Si voleu fer una ullada al que explica, entreu a https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

 

 

Axel Scheffler, l’il·lustrador del mes (agost 2018)

L’il·lustrador del mes és conegut, sobretot, per la seva associació amb la Julia Donaldson, i especialment pel treball amb el magnífic El Grúfal. Són la parella número u del Regne Unit pel que fa a vendes de libres per a infants.
L’estil de l’Axel és fàcilment reconeixible. La seva línia divertida i la seva paleta de colors tan personal fa que, de seguida, sapiguem que són les seves il·lustracions.
M’agrada saber que, a més, dedica bona part del seu temps al suport actiu a institucions benèfiques d’alfabetització i institucions de suport als refugiats.
Recentment, el 14 de maig d’aquest 2018, li van concedir el premi com a Il·lustrador de l’Any en els British Books Award i en el seu discurs d’acceptació va dir que la universalitat dels contes infantils demostra el poder i la importància de compartir històries. És un discurs una mica amarg perquè tot i que a la primera part agraeix i explica la seva peripècia vital, a la segona es lamenta de la decisió de deixar la Unió Europeu que han pres els britànics i que li comportarà haver de marxar.

Un parell de fragments d’aquest discurs:
M’agradaria donar les gràcies a la Julia Donaldson, amb qui he forjat una associació extraordinària i exitosa, i m’agradaria donar les gràcies als lectors: els pares i els nens que han crescut amb els llibres que he il·lustrat, i al jurat que m’ha triar: un ciutadà de la Unió Europea estranger en temps de Brexit, és un bon gest.

El Regne Unit ha estat la meva llar durant 35 anys. No hi hauria existit El Grúfal sense que la UE facilités i permetés la meva estada aquí.

No hi estic gaire posat en el tema del Brexit però no acabo de comprendre que després de viure-hi més de trenta anys a Londres, ara hagi de tornar a Alemanya.

L’Axel Scheffler va néixer el 1957 a Hamburg, Alemanya i es va traslladar a Anglaterra per estudiar il·lustració. Després de graduar-se, va començar a dibuixar per a diverses empreses, revistes i diaris anglesos i alemanys.
El llibre, El Grúfal es va publicar al març de 1999 i s’ha convertit en un clàssic modern, del que s’han venut més de 10 milions de còpies a tot el món i ha estat traduït a 31 idiomes.

Ha aconseguit elogis mundials per les seves il·lustracions humorístiques i un èxit particular en les seves col·laboracions amb la Julia Donaldson, però també ha escrit i il·lustrat els seus propis llibres.
Cinc dels seus llibres han estat passats a pel·lícula d’animació.

Una visita al seu web és molt recomanable: https://axelscheffler.com/

A casa nostra hi podem trobar molts dels seus llibres. Alguns títols:
Lisa Muchaprisa
Las aventuras del mono Pipí
El grúfal
La siesta de Carolina
Rosita juega al escondite
Las aventuras de un pez fantasioso
La filla del grúfal
Quina escombra més guapa!
Les tres cartes de l’Ós
Juguem a fet i amagar
Vull fer la migdiada
Els mitjons de la Guineu
El gegant més elegant
Colors
Enrenou a la granja
Del cuidado de las ardillas
Pip i Posy. Un monstre esgarrifós
Pip i Posy. La granota d’anar a dormir
Pip i Posy. Un dia de neu
Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’Ós

El pastisser de Torregrossa, quart títol del projecte “Cap nen/a sense conte”

Antoni Argent i Núria Ramon.

Torno a parlar d’una iniciativa dels professors Toni Agent i Núria Ramon que el curs 2013-14 va iniciar al Vallès Oriental el projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” mitjançant l’edició del conte El gat Romeu i el bosc màgic. Amb la bona acollida d’aquell primer conte han continuat editant-ne més. Primer va ser La girafa Popota i l’arbre savi, després La llegenda del drac Dragui i ara acaben de publicar el quart que porta per títol «El pastisser de Torregrossa»
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombroses empreses i entitats de la zona del Vallès.
Amb aquest quart conte han continuat la iniciativa “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria. El projecte, doncs, s’ha obert a tot el territori català perquè els contes arribin al màxim nombre de nens i nenes.
Els quatre contes els podeu sol·licitar a l’adreça electrònica:
antoniargent@gmail.com
També podeu descarregar-vos el conte El pastisser de Torregrossa clicant AQUÍ

Les dades del Pastissser:
Nombre d’exemplars impresos: 20.000
Presentació del conte a la biblioteca Maria Mercè-Marçal de Torregrossa el passat 14 d’abril de 2018. Assistents a l’acte: aprox. 100 persones. El mateix dia de la presentació es van regalar prop de 150 exemplars als assistents.

ACTUACIONS REALITZADES:
-S’han fet arribar aprox. 5.000 exemplars a les escoles de les comarques del Vallès Oriental
-S’han fet arribar exemplars a les biblioteques de la comarca del Vallès Oriental.
-S’han destinat aprox. 4.000 exemplars a les empreses i institucions que donen suport econòmic al projecte literari.
-S’han enviat 5000 exemplars a 31 hospital de Catalunya, continuant el subprojecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat sense conte”.

Llistat des 31 hospitals que han rebut exemplars:
HOSPITAL DE GRANOLLERS
HOSPITAL DEL MAR (Parc de Salut MAR)
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
HOSPITAL SANT BERNABÉ
HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
HOSPITAL UNIVERSITARI DE VIC
Hospital de Mollet
HOSPITAL D’IGUALADA
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS
CENTRE SANITARI DEL SOLSONÈS
Fundació Salut Empordà
HOSPITAL DE PALAMÓS
HOSPITAL SANTA CATERINA
HOSPITAL DE LA CERDANYA
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
PIUS HOSPITAL DE VALLS
Consorci Sanitari del Maresme
HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consorsi Corporació Sanitària Parc Taulí
Hospital de Terrassa
Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona
H DE SANT PAU I SANTA TECLA
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Associació de Cardiopaties Congènites
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
FUNDACIÓ ONCOLOGIA INFANTIL ENRIQUETA VILLAVECHIA
HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA
HOSPITAL UNIVERSITARI DR. JOSEP TRUETA DE GIRONA

Sense autors no hi ha llibres

Els autors de literatura infantil i juvenil francesos estan preocupats per les mesures que el seu Govern anuncia i que els amenaça directament a ells i al seu migrat estatus laboral. És una mala notícia perquè de passada es posa en perill el futur de llibre.
Ara, s’han començat a mobilitzar i aquests mes de juliol han fet un acte singular a París: una cerimònia d’enterrament del llibre de demà.

La Samantha Bailly, presidenta de l’Associació d’Autors i Illustradors de llibres per a infants i joves va recordar que no són funcionaris del Ministeri de Solidaritat i Salut sinó que són autors que actuen voluntàriament i col·lectivament per defensar la seva condició de creadors.
Va dir també que els autors i autores francesos tenen les seves particularitats. Recordava que tothom contribueix d’acord amb els seus mitjans i rep segons les seves necessitats i que fa setanta-tres anys es van establir els fonaments de la seguretat social a França. En l’ordenança fundacional de 1945, els autors ja estaven oblidats. Ho van intentar novament el 1975 i es va crear un pla específic de seguretat social per a ells. Des de llavors la situació no ha variat i alguns sospiten que aquest estatus imperfecte i particular té el desig explícit de fer-los desaparèixer.
Els autors, sovint aïllats en la pràctica creativa, són treballadors amb una professió atípica per la pròpia naturalesa dels ingressos (drets d’autor) i se senten amenaçats per la degradació dels ingressos i les reformes transversals que no s’adapten a les seves especificitats (augment de les aportacions i poca protecció social).
El que s’està jugant i es jugarà en els propers mesos a França és el futur d’un treball ja per se fràgil: el treball d’escriure, traduir i il·lustrar.

En llegir la notícia m’ha vingut al cap la queixa repetida dels autors de literatura infantil i juvenil a Catalunya i crec que cal un enfortiment de les seves condicions econòmiques (drets d’autor, seguretat social, autònoms, etc.) perquè sinó, ens passarà com als veïns i en el futur ens podem trobar amb la màxima “cap autor, cap llibre”.
Tocaria fer una reflexió acompanyada de mesures polítiques concretes que empenyin el país envers una cultura literària decidida.

Amor pels llibres a Finlàndia

Un dels projectes dels quals en sentirem a parlar els propers mesos és la Biblioteca Central d’Hèlsinki, construïda per celebrar els 100 anys de la independència de Finlàndia.

Imatge: ALA Architects

Finlàndia, país mític per als mestres, anomenat aquest 2018 com el més feliç de la Terra per l’ONU, destaca pel seu elevat nivell de serveis públics i sembla que les biblioteques es troben entre les comoditats que els finesos millor valoren. Els 5,5 milions d’habitants de Finlàndia agafen en préstec cada any més de 68 milions de llibres.
La Biblioteca Central d’Hèlsinki està programada per obrir les seves portes el desembre de 2018 i, a més a més de llibres, l’edifici també comptarà amb un cinema, un estudi d’enregistrament i un supermercat.
Degut a la seva ubicació esdevindrà el cor de la comunitat, de la cultura local i nacional perquè el concepte de biblioteca que tenen és que siguin centres d’esdeveniments públics, com ara concerts, xerrades literàries i espectacles de cinema.
Per a bibliòfils, estudiants, investigadors, la mateixa idea d’aquesta biblioteca sembla un paradís i contrasta amb altres països com els USA o Anglaterra on el préstec decau, el nombre de visitants minva i el fons comença a estar obsolet.
Expliquen a Finlàndia que la idea d’aquesta nova biblioteca és tornar a l’origen, a fer de l’espai un lloc on la gent es pot conèixer i aprendre, un lloc on la comunitat es troba, parla i connecta.

El carter de l’espai, un còmic espacial (i especial)

En Bob és un carter espacial (de l’espai, vaja) que cada dia, de manera rutinària, reparteix cartes i paquets per l’espai.
La seva vida està pautada. Cada matí, es posa un vestit espacial, agafa la seva nau i condueix seguint un recorregut rutinari, tranquil, mil·limètric, sense incidents ni sobresalts. Però un dia el seu cap li diu que no farà la seva gira habitual i li assigna una nova ruta. En Bob s’enfada però accedeix, sense saber que cadascuna de les cinc entregues li suposarà viure un esdeveniment sorprenent i singular.
El carter de l’espai ens transporta a un univers de ciència ficció, mentre seguim el protagonista de planeta en planeta en el seu intent de lliurar el correu que se li ha encomanat.
El llibre té un principi còmic perquè veiem un antiheroi enfrontant-se a desafiaments no volguts ni triats per ell. Com que l’autor ens ho situa dins del marc de la ciència ficció, amb decorats una mica exagerats i personatges estrambòtics (com el cap que sembla un pop amb un només un ull, a manera de ciclop) en endinsa en la paròdia més divertida.

El primer lliurament el fa a un jardiner gegant al qual lliura un paraigua. La segona entrega la fa a una àvia que col·lecciona teteres, potser per lluitar contra la solitud. El gran paquet de la tercera entrega no té direcció i en Bob se les haurà de veure amb uns gossos afamats.
La seva quarta entrega el porta al planeta del senyor Petit i aquí ens quedem molt sorpresos perquè el senyor Petit és el Petit Príncep. El diàleg que mantenen ambdós és espatarrant de bonic i una picada d’ullet al clàssic de Saint-Exupéry.

I encara una cinquena entrega i un retorn a la (aparent) normalitat amb un final inesperat.

Estem davant d’un llibre en format còmic que recomanem a partir de tercer de primària però que en mans dels adults (pares i mares) produirà un efecte agradable, sens dubte.

Divertit i original, sense pretensions, ple d’humor i que en acabar de llegir ens farà veure la vida d’una altra manera. Seguint els passos d’en Bob el carter, els lectors descobriran que no hem de tancar la porta a les novetats. Una dificultat pot convertir-se en una experiència gratificant i agradable. Mirant el món de manera positiva, en Gillaume Perreault presenta una novel·la amb unes il·lustracions de línia neta, humorística, personatges entranyables i paisatges brillants on l´únic lament el notem a la darrera pàgina quan l’aventura s’acaba, ohh!


Gillaums Perreault és un dissenyador gràfic del Quebec (Canadà). Podeu saber més de la seva obra entrant al seu web: http://www.guillaumeperreault.com/

Les dades:
Títol: El carter de l’espai
Autor: Guillaume Perreault
Traductora: Susana Tornero
Editorial: Joventut
144 pàgines
Barcelona, 2018

Visites d’autors, una experiència notable

Una de les trobades amb autors més reeixides que he pogut seguir darrerament és la que presenten les companyes de l’escola Gras i Soler i que ara podeu llegir a la revista GUIX núm. 446 de juliol-agost on presenten la seva experiència. Diuen, entre altres coses:

La visita d’un escriptor a l’escola per conversar sobre alguna de les seves obres és un esdeveniment inoblidable per als infants. Per tal que la trobada sigui reeixida i tothom surti enriquit cal tenir clars quins són els objectius:

  • Que els nostres alumnes llegeixin més?
  • Conèixer la persona que hi ha al darrera dels llibres?
  • Parlar dels temes que planteja la lectura?

L’estratègia per preparar la visita pot ser diversa:
Pot ser una visita sorpresa anunciada el dia abans. És possible que alguns alumnes coneguin les obres de l’autor, però la majoria descobriran un nou món i potser tot seguit aniran a la biblioteca a buscar els seus llibres.
També es dona el cas que la visita s’anunciï una setmana abans i, a corre cuita, es faci una cerca a la biblioteca i/o per internet per conèixer la vida i la bibliografia de l’autor. En aquest cas, l’encontre tindrà una connexió més sòlida i les preguntes i comentaris seran més rellevants.

El més freqüent, no obstant, és planificar la visita amb mesos d’antelació. És el que fem a l’escola Gras i Soler perquè hi hagi temps de llegir els llibres, enviar-li un correu electrònic a l’autor, gaudir amb l’espera anunciada, preparar alguna activitat relacionada, consensuar les preguntes, anunciar-ho a la revista i al web de l’escola, informar els pares i les mares, preparar el comitè de benvinguda, elaborar el detall d’agraïment, etc.
Amb aquestes trobades situem la lectura i els llibres al centre del debat perquè l’objectiu —sobretot si ens esmercem en la preparació— és que l’experiència arribi al cor d’una nois i noies que quedaran marcats per la màgia de la visita. Per a ells serà una ocasió en que podran conversar amb algú que els ha conduit pels viaranys desconeguts de les paraules.

Es un article que val la pena llegir perquè aquesta pràctica sol ser freqüent en els centre educatius i no sempre s’aconsegueix treure un bon aprofitament i un impuls efectiu de la lectura.
En castellà, el podeu llegir a la revista AULA.

Els podcast, el futur de la ràdio

Una nova manera d’accedir als continguts dels programes de ràdio és a través dels PODCAST.
És el cas de la secció “LLIBRES PER SOMIAR” que forma part del programa “L’OFICI D’EDUCAR” que s’emet els dimarts a través de l’ICAT de Catalunya ràdio. Els podcast ens permeten escoltar el programa tantes vegades quan vulguem i en el moment que ens vingui de gust. Una pràctica habitual és escoltar-los mentre conduïm, curiosament.
Si hi esteu interessats i voleu saber com accedir als programes trobareu tota la informació a
http://dinamics.ccma.cat/public/podcast/catradio/xml/6/2/podseccio5726.xml
Allà sabreu com de fàcil és instal·lar-ho i rebre els notificacions setmanalment.

Estic molt agraït a la directora del programa, l’Elisabet Pedrosa, per incloure la secció sobre recomanacions de lectura. Fet i fet, aquest dimarts vinent s’emet el darrer programa de la temporada i comentaré el magnífic “la guineu i l’aviador”. Serà la recomanació número 88 i com que és la darrera del curs he triat aquest llibre força especial per a mi. Els programes amb números rodons solen ser paradigmàtics. Recordo que el primer va ser “la historia de la bicicleta de l’home llangardaix” i ara estic preparant els propers 12 perquè aviat, potser pels vols de Nadal, emetrem la recomanació número 100 i també voldria que fos un llibre especial. O sigui que, si tens in mente algun imprescindible i m’ho fas saber, pots tenir el convenciment que el consideraré. Només hi ha una premisa i és que no estigui descatalogat o exhaurit. Va! Anima’t i col·la bora, hi haurà premi!

 

També podeu seguir les recomanacions que he anat fent entrant a https://jaumecentelles.cat/llibres-per-somiar-a-lofici-deducar-catalunya-radio/

Mentrestant, podeu seguir l’Ofici d’educar durant aquest estiu a través de les ones de Catalunya ràdio. Els dissabtes i diumenges a les 17.00 es repetiran alguns dels programes emesos durant l’any. Han seleccionat els següents:
.
1. Com podem ajudar als nens a gestionar les pors?
Data emissió: 17/07/2018
Re-emissió: dissabte 28 de juliol
Por a la foscor, als monstres, a dormir sols, a les novetats… Diu Carme Thio de Pol que hem d’acceptar, acollir i mai ridiculitzar les pors dels infants, a la vegada que els acompanyem per fomentar que aprenguin a valdre’s per ells mateixos. En parlarem amb la pedagoga Txell Gelabert i amb les psicòlogues Clara Darder i Silvia Palou. Escoltarem el catedràtic Rafael Bisquerra; als “Llibres per somiar” Jaume Centelles ens parla de “La guineu i l’aviador” de Luca Tortolini; a “La resposta està en els clàssics” Joan Santanach, de l’editorial Barcino, ens porta un fragment d’una cobla de Lluis Recasens; i el Miquel Àngel i el jan ens parlen del que els fa por a “La veu de l’experiència”.

2. Carme Congost “Els nens parlen de les seves emocions a través del cine” Cinema i nens.
Data emissió: 21/11/2017
Re-emissió: diumenge 29 de juliol
El cinema obre el cor i la ment de l’infant a noves realitats, educa, entreté, ajuda a créixer i a reflexionar, meravella, fa somniar i ajuda a desenvolupar la creativitat i la fantasia, i sobretot diverteix. En parlarem a “L’ofici d’educar” amb Mireia Manén, codirectora de El Meu Primer Festival el festival internacional de cinema per a nens i nenes d’entre 2 i 12 anys; Laia Colell de Cinema en curs / Cine en curso : un programa pedagògic en el que el cinema entra a l’aula i es treballa de forma transversal, com a l’escola de Bordils, i ens ho explicarà la seva directora Carme Congost. Jaume Centelles Pastor a l’espai “Llibres per somiar” ens presenta “Set ratolins cecs” d’Ed Youg; Joan Santanach, de l’Editorial Barcino ens llegirà un fragment “del desconhort de nostra dona” de Ramon Llull a “La resposta està en els clàssics”. I acabarem el programa amb “La veu de l’experiència”, escoltant com parlen els nens i nenes de l’Escola de Bordils a la pel·lícula “Elogi de l’escola”.

3. Com ajuda la meditació amb nens per afavorir la pau a casa i a l’escola?
Data emissió: 28/11/2017
Re-emissió: dissabte 4 d’agost
Segons el Dalai Lama, “si als nens de 8 anys se’ls ensenyés meditació a les escoles, en una generació s’hauria acabat amb la violència al món”. En parlarem a “L’ofici d’educar” amb Elisenda Dalmau, instructora de mindfulness i formadora de nens i educadors; Berta Meneses, professora de matemàtiques i pionera en la introducció de la meditació a l’aula, a l’escola Nostra Senyora de Lourdes; Maite Ruiz, mestra de l’escola IPSI; i la integradora social Anna Moreno, de l’institut Badia del Vallès. Sentirem la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra; Jaume Centelles Pastor ens parlarà de “La casa” de Patrick Lewis a “Llibres per somiar”; amb Joan Santanach, editor de l’Editorial Barcino, parlarem d’un fragment de la disputa de l’ase a “La resposta està en els clàssics”, i acabarem el programa sentint com els nens i nenes han viscut la meditació a “La veu de l’experiència”.

4. Com serà l’escola del futur? Propostes educatives innovadores
Data emissió: 20/02/2018
Re-emissió: Diumenge 05 d’agost
Què ha de canviar de l’escola per adequar-se al present? Hi ha escoles que innoven, ja fa anys, i per assaig error, estan definint com serà l’escola del futur. En parlarem a “L’ofici d’educar” amb Iolanda Arboleas, mestra i directora de Institut de Sils , un dels centres capdavanters de la innovació; amb Dolors Luna, mestra i directora de l’Escola Santiago Ramon i Cajal, de l’Hospitalet de Llobregat, innovadora i d’alta complexitat; i Marta Pujadó, coordinadora de formació de EscolaNova21. Escoltarem també el catedràtic Rafael Bisquerra; als “Llibres per somiar” Jaume Centelles ens parla de “La Mia es fa gran” de Mònica Peitx; a “La resposta està en els clàssics” Joan Santanach, de l’Editorial Barcino ens llegeix un fragment d’Ausiàs March; i acabarem amb “La veu de l’experiència” els nens i nenes ens parlen del que per ells és un nen dolent, i com el podem ajudar.

5. Descobrim el pare i la mare que portem dins
Data emissió: 26/12/2017
Re-emissió: dissabte 11 d’agost
Per al psicòleg Joan Garriga, “És un clàssic en psicoteràpia el cas de pacients que quan eren nens van jurar que no s’assemblarien als seus pares i que descobreixen, a la fase mitjana de la vida, que són i fan com ells. És molt senzill: ens encadena el que rebutgem i només el que estimem ens fa lliures”. En parlem a “L’ofici d’educar” amb la psicòloga, terapeuta Gestalt i cofundadora de l’escola Viva La Lluna la Pruna Lara Terradas; amb Sílvia Palou, psicòloga i mestra formada en Pedagogia Sistèmica i constel·lacions Familiars, i amb Carles Parellada Enrich, mestre, terapeuta familiar i coordinador de la Xarxa de Pedagogia Sistèmica de Catalunya i president de l’Associació MES (Moviment Educatiu Sistèmic). Per començar, sentirem la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra, i acabarem amb “Els llibres per somiar”. Jaume Centelles Pastor ens presenta “La unió fa la força”, de Laurent Cardon; Joan Santanach, de l’Editorial Barcino, ens parla a “La resposta està en els clàssics” d’un fragment de “Veles e vents”, i acabem escoltant els hàbits compradors de nens i nenes a “La veu de l’experiència”

6. Mercè Garcés: “Quan els alumnes han decidit democràticament com volen viure és molt més fàcil” Democràcia i participació.
Data emissió: 02/01/2018
Re-emissió: diumenge 12 d’agost
Pel pedagog italià Francesco Tonucci “s’ha d’obrir l’escola a la participació dels alumnes. Acceptar la seva contribució, fer-los partícips de la responsabilitat de la seva gestió, donar-los la paraula i comprometre’s a escoltar-la”. De com educar per la democràcia i per la participació en parlarem a “L’ofici d’educar” amb Alex Salleras, professor i director de IES Pla Marcell, de Cardedeu, que impulsa projectes de participació; amb Susagna Escardíbul, de la Fundació Catalana per l’esplai Fundesplai; i Mercè Garcés, mestra de primària de l’Escola Àngel Baixeras, que té un Parlament de nens. Escoltarem la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra; l’espai “llibres per somiar” amb Jaume Centelles Pastor que ens porta “En martinet tenia ganes de fer pipi la nit de Reis” de Chema Eras; “La resposta està en els clàssics” amb Joan Santanach, de l’Editorial Barcino que ens parla de la “Disputa de l’ase” d’Anselm Turmeda; i acabarem amb “La veu de l’experiència”, avui escoltant els joves de l’IES Pla Marcell parlant de participació i democràcia.

7. No hi ha nens dolents
Data emissió: 30/01/2018
Re-emissió: dissabte 18 d’agost
Hi ha pares i mares amb fills/filles que no són fàcils, a casa i a l’escola. Com podem ajudar als nens etiquetats com a “nens dolents”? La psicòloga clínica Agnès Brossa anima a les famílies i als educadors a no defugir les dificultats dels nens, i ajudar-los a créixer i a madurar. En parlarem a “L’ofici d’educar” amb l’Agnès Brossa, autora de “Em dic Joan i crec que soc dolent”, i amb Agnès Vallvé, mestra de primària i especialista en el treball emocional a l’aula. Escoltarem també la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra. Als “Llibres per somiar” Jaume Centelles ens parla de “El talpet terratrèmol” d’Anna Llenas ; a “La resposta està en els clàssics” Joan Santanach, de l’editorial Barcino, ens llegeix un fragment d’una cobla de Sant Jordi; i acabarem amb “La veu de l’experiència” escoltant als joves de l’Institut Esteve Albert de Sant Vicens de Montalt que ens parlen de com veuen la discapacitat.

8. Hem de normalitzar l’error a l’aula, perquè aprenem quan ens equivoquem
Data emissió: 06/03/2018
Re-emissió: diumenge 19 d’agost
Vivim en una societat que penalitza l’error. Però quina és la informació que ens dona l’error? Alguns experts del món educatiu parlen de la necessitat d’introduir noves maneres d’avaluar, i fer una mirada més positiva de l’error; perquè els errors ajuden a créixer als alumnes. De veure l’error com un aliat en parlarem amb Ignasi Salvatella, mestre i pedagog, fundador de l’Institut Obert d’Educació Holística; Neus Sanmartí, professora i química, experta en avaluació i formació del professorat; i Merce Mas Ferrer, mestra de primària i pedagoga, membre del grup Avaluar per aprendre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Escoltarem la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra; als “llibres per somiar” Jaume Centelles Pastor ens porta “Per què?” de Nikolai Popov; a “La resposta està en els clàssics”, Joan Santanach, de l’Editorial Barcino ens llegeix un fragment d’un text de Ramon Llull; i acabarem escoltant com els nens i les nenes defineixen l’esforç a “La veu de l’experiència”

9. Núria Rica “No ho oblidem aprenem amb tot el cos” El moviment i l’aprenentatge.
Data emissió: 24.04.2018
Re-emissió: dissabte 25 d’agost
A L’ofici d’educar parlem del moviment com a base de l’aprenentatge. Segons un estudi de la Universitat de Copenhague, una activitat física moderada abans o durant la classe pot facilitar l’aprenentatge de les matemàtiques, perquè el nen hi involucra el seu propi cos. De com el moviment afavoreix el creixement i l’aprenentatge del nen en parlarem amb Valérie Espinasse, professora de Txi-Kung per nens; Núria Rica, Directora de l’Escola Tretzevents Waldorf-Steiner; i Cristina Martí Ninot, ballarina i cofundadora de Creamoviment. Escoltarem també al catedràtic Rafael Bisquerra; Jaume Centelles Pastor ens porta “El bolígraf de Higgs” de Rubèn Montañá Ros; Joan Santanach de l’Editorial Barcino ens llegeix un passatge de Ramon Muntaner que parla de la simplicitat; i acabarem escoltant els nens i nenes del projecte Cantem en Família que combinen música i moviment a “La veu de l’experiència”.

10. Marta Eroles: “S’ha de fer que cada alumne amb necessitats especials tingui experiències d’èxit”
Data emissió: 13/02/2018
Re-emissió: diumenge 26 d’agost
A “L’ofici d’educar” fem una nova mirada a les necessitats especials. Volem que els nostres fills creixin en un món en el que es poden sentir exclosos o marginats o un món inclusiu en el que la diferència es valori? A partir del decret de l’octubre del 2017 per passar de la integració a la inclusió a l’escola fem una nova mirada a les necessitats especials de la mà de Raquel Martinez, mestre i directora de l’Escola Solc d’educació especial, i creadora del projecte “Despertador de Ilusiones”; amb Gemma Alsina, llicenciada en psicologia, logopeda, mestra d’educació especial i actualment a l’EAP de Sabadell en contacte directe mestres, alumnes i famílies; i amb Marta Eroles psicòloga i coach de la Granja escola de Santa Maria de Palau Tordera, on es treballa des de l’emoció i la inclusió. Escoltarem la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra; Jaume Centelles ens parlarà de “La mèdium” de Silvestre Vilaplana als “Llibres per somiar”. I acabem escoltant als nens i nenes que ens parlen dels seus llibres preferits a “La veu de l’experiència”

11. Rafael Bisquerra: “Les experiències educatives emocionals ajuden a prevenir la violència” La importància de l’Educació emocional.

Data emissió: 27/02/2018
Re-emissió: dissabte 01 de setembre
En la nostra societat creixen els casos que tenen relació amb la falta de control de les emocions i la falta de respecte, tolerància i empatia; per això és tant important l’educació emocional a les escoles. En parlarem a “L’ofici d’educar” amb la mestra i especialista en educació emocional Anna Carpena Casajuana; amb Cristina Gutiérrez Lestón de la La Granja Escola de Santa Maria de Palau Tordera; i amb la mestra Astrid Ruiz, mestra i directora de l’Escola Congrés-Indians. Escoltarem la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra Bisquerra; als “Llibres per somiar” Jaume Centelles Pastor ens porta “La venjança dels mofetes” de Roddy Doyle; a “La resposta està en els clàssics” Joan Santanach, de Editorial Barcino ens llegeix un fragment d’una carta a Joanot Martorell; i acabarem amb “La veu de l’experiència” avui escoltant com viuen els nens el projecte Tic tac toe, per aprendre anglès de ben menuts.

12. Pares i mares Bloguers i motivats
Data emissió: 15/05/2018
Re-emissió: diumenge 02 de setembre
Aquesta setmana a L’ofici d’educar quatre bloguers: Anna Manso, escriptora i creadora de la columna “La pitjor mare del món” https://criatures.ara.cat/blogs/la-pitjor-mare-del-mon/; Enric Bastardas, autor del Blog “Personetes creatives” https://personetescreatives.wordpress.com /; Francesc Balagué, ideòleg de “Vadepares” http://vadepares.cat / i Nuria Mora, creadora del Blog “Mare, marona, marassa” http://maremaronamarassa.blogspot.com.es/ ens comparteixen la seva experiència d’escriure sobre la criança. Escoltarem també la reflexió del Carles Parellada Enrich, mestre i president del Moviment de Pedagogia Sistemica. Jaume Centelles Pastor ens porta “La vaca del bric de llet” de Sophie Adriansen i Mayana Itoïz Illustratrice als “Llibre per somiar”; Joan Santanach, de Editorial Barcino ens llegeix un fragment de “Curial e Güelfa”; i acabarem amb “La veu de l’experiència” avui escoltant com viuen els nens el projecte Tic tac toe, per aprendre anglès de ben menuts.

Una Escola d’Estiu hospitalària

L’institut de la infància és un col·lectiu format per psicòlegs, mestres, psicopedagogs i educadores socials que promouen esdeveniments lligats al món de la infantesa amb la idea d’afavorir els vincles afectius en el si de les famílies i també la interrelació amb d’altres infants.

La seva filosofia m’agrada perquè estan molt a prop de l’ecologisme, de la idea de vida tranquil·la i amb una actitud zen que s’allunya de la competitivitat i s’atansa a l’humanisme com a forma de relació més plaent i emotiva.
He tingut la sort de compartir una estona a l’Escola d’Estiu que organitzen en el marc meravellós del Monestir de Sant Cugat i he pogut gaudir de dues de les accions més reeixides que fan perquè enguany han ajuntat en les mateixes dates i el mateix escenari l’Escola d’estiu i el festival Petit! Grans! Llibres!
No tinc més que paraules d’agraïment  cap a les companyes de l’Institut i el seu tracte delicat i proper envers tothom. A la Verónica, alma mater del projecte, a l’estimada Núria, companya d’aventures literàries, a l’Ariadna, l’Ana Belen, la Laura i la resta de voluntaris i voluntàries que fan d’aquest esdeveniment un model a imitar.
Us passo unes imatges perquè us en feu una idea més precisa i veieu com d’estimulant pot resultar.
Amb pocs recursos (i molta imaginació, entusiasme i dignitat) es poden fer accions formidables.

Records de l’Escola d’Estiu de Montserrat

Com al llibre «el Petit Príncep» he disfrutat del plaer d’esperar l’arribada de l’Escola d’estiu de Montserrat. Ara ja ha passat; massa de pressa… afegiria.
Han estat tres dies intensos envoltats de bona gent, persones amables, intel·ligents, curioses, amb els que he establert (enfortit, en algun cas) lligams perdurables.
De tot el que he viscut us comento un parell de momentassos.
Un, la sessió de contes a la llum de les estrelles, perduts per les muntanyes màgiques amb els focs artificials que s’albiraven en la llunyania i que algú va dir que estaven situats a Terrassa, la visió d’una cuca de llum, la narració de contes que ens van divertir i entretenir, les aromes, la bona companyia, etc.

El segon momentàs, al menys per a mi, va ser l’acte final amb el reconeixement a la feina dels mestres bibliotecaris que creiem en el poder transformador de la lectura. La gran Carme Rubio va tenir unes paraules molt elogioses que em van pujar els colors i em va donar pas per compartir un joc fet exprés per a l’ocasió. Un final de Jornades que no oblidaré mai.


No tinc més que paraules d’agraïment i admiració envers la Universitat de Vic per haver pensat en mi i a la biblioteca de Montserrat per la cura amb que van organitzar l’espai on exposar les meves publicacions.
També tinc un agraïment personal al Pare Massot, una de les persones més sàvies i estudioses que conec i que representa perfectament l’esperit de la seva comunitat.

Un altre agraïment a la Maica Bernal i la Vanessa Amat per la bona organització i per fer-nos l’estada tan fàcil.
I encara un altre agraïment a tots els ponent que ens van il·luminar amb les seves paraules i ens van obrir “una mirada otra” a realitats diverses relacionades totes elles amb la lectura.


En aquesta Escola d’Estiu de Festa, joia i cançó en la Literatura Infantil i Juvenil hem gaudit de la saviesa d’en Cinto Torrents que ens va endinsar en les festes tradicionals relacionades amb el curs de l’any i amanit amb unes imatges antigues precioses i vam xalar moltíssim cantant les glosses que ens van proposar l’Àlex Carrera i la Gemma Pla, mestres responsables del projecte La glosa a l’escola que durant deu anys s’ha dut a terme a l’escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva. Ens van explicar com treballen les rimes i els exercicis que ho faciliten. Va ser una sessió pràctica molt reeixida.

Amb l’Artur Gaia i en Jordi Fusté, membres del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, van compartir les seves experiències i el perquè de la necessitat de recuperar l’hàbit de cantar, completant-ho amb unes jotes tortosines que ens van embadalir.
Em vaig perdre la Ruta artísticoliterària: del monestir a la Santa Cova, a càrrec d’Àngels Rius, bibliotecària de Montserrat, Ramon Pinyol i M. Àngels Verdaguer, responsables de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic-UCC. Llàstima! Però potser l’estiu vinent la repeteixen i em reservaré la data per gaudir d’aquest museu d’art a l’aire lliure, il·lustrat amb poemes de Jacint Verdaguer i comentaris historicoartístics dels monuments que es troben al llarg del trajecte.
Vam tenir una immersió verdagueriana amb la conversa al voltant del musical Ombres i Maduixes, protagonitzada per l’Arnau Tordera, del grup Obeses i amb el professor especialista en Literatura Pere Tió.
I el darrer dia va començar amb els interrogants, dubtes i propostes que ens van fer la Maica i la Vanessa al voltant del llibres i les emociones. Van insistir en que la literatura de qualitat és necessària per al desenvolupament lingüístic, social i emocional de l’infant però també ens van alertar sobre la tendència a usar la literatura a l’escola per tractar determinats aspectes, en ocasions, de manera reduccionista i banal.
Després, la Montse Ginesta ens va parlar d’il·lustracions i dibuixos en els llibres infantils i juvenils. Força interessant i revelador de com els autors reflecteixen el món.
Finament la Glòria Bordons i en Joan Portell van centrar les intervencions en la reveladora taula rodona:
Com engrescar els joves a trobar el gust per la literatura?

La propera edició serà sonada perquè serà la desena i mereixerà la nostra atenció, segur. A mi, com a la guineu del Petit Príncep ja m’han domesticat.

Què significa «domesticar»?
—És una cosa molt oblidada —digué la guineu—. Vol dir «crear lligams».
—Crear lligams?
—Sí —digué la guineu —. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no soc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre.? Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
—Començo a entendre —digué el petit príncep—. Hi ha una flor… em penso que m’ha domesticat…