Els autors de literatura infantil i juvenil francesos estan preocupats per les mesures que el seu Govern anuncia i que els amenaça directament a ells i al seu migrat estatus laboral. És una mala notícia perquè de passada es posa en perill el futur de llibre.
Ara, s’han començat a mobilitzar i aquests mes de juliol han fet un acte singular a París: una cerimònia d’enterrament del llibre de demà.

La Samantha Bailly, presidenta de l’Associació d’Autors i Illustradors de llibres per a infants i joves va recordar que no són funcionaris del Ministeri de Solidaritat i Salut sinó que són autors que actuen voluntàriament i col·lectivament per defensar la seva condició de creadors.
Va dir també que els autors i autores francesos tenen les seves particularitats. Recordava que tothom contribueix d’acord amb els seus mitjans i rep segons les seves necessitats i que fa setanta-tres anys es van establir els fonaments de la seguretat social a França. En l’ordenança fundacional de 1945, els autors ja estaven oblidats. Ho van intentar novament el 1975 i es va crear un pla específic de seguretat social per a ells. Des de llavors la situació no ha variat i alguns sospiten que aquest estatus imperfecte i particular té el desig explícit de fer-los desaparèixer.
Els autors, sovint aïllats en la pràctica creativa, són treballadors amb una professió atípica per la pròpia naturalesa dels ingressos (drets d’autor) i se senten amenaçats per la degradació dels ingressos i les reformes transversals que no s’adapten a les seves especificitats (augment de les aportacions i poca protecció social).
El que s’està jugant i es jugarà en els propers mesos a França és el futur d’un treball ja per se fràgil: el treball d’escriure, traduir i il·lustrar.

En llegir la notícia m’ha vingut al cap la queixa repetida dels autors de literatura infantil i juvenil a Catalunya i crec que cal un enfortiment de les seves condicions econòmiques (drets d’autor, seguretat social, autònoms, etc.) perquè sinó, ens passarà com als veïns i en el futur ens podem trobar amb la màxima “cap autor, cap llibre”.
Tocaria fer una reflexió acompanyada de mesures polítiques concretes que empenyin el país envers una cultura literària decidida.