A la revista GUIX d’INFANTIL núm 116 corresponent als mesos de setembre- octubre, a la secció «Menjallibres», hem publicat una píndola pràctica basada en el llibre “Truman” de Jean Reidy, editat per EntreDos. En castellà, a AULA DE INFANTIL.
Expliquem que la presència d’animals a l’aula té beneficis perquè millora les interaccions entre els infants, permetent que comparteixin la cura, l’alimentació o la preocupació per l’animal. Milloren les relacions, la comunicació i la confiança entre els nens i aporten suport emocional als infants amb dificultats socials.
També recordem que la literatura ens permet entrar en aquest món fascinant de les connexions amb les mascotes i ho centrem en el llibre “Truman” que ens narra les vivències d’una tortuga que viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, la tortuga s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran de l’habitual, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valenta!”… A continuació, la Sara se’n va.
A l’article també expliquem algunes activitats que es poden fer amb aquests llibre, abans, durant i després de la seva narració.
Podeu llegir l’article sencer entrant al web de l’editorial Graó:
En Joan és escriptor, crític literari. He tingut la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions i per diversos motius. Admiro la seva capacitat inconformista d’anar sempre una mica més enllà. Quan alguns ens quedem satisfets amb les respostes, ell té aquesta mirada periodística, aquesta manera tranquil·la d’anar buscant (i trobant) el que els altres no veiem.
He vist que acaba de redactar el primer article de l’Anuari del 2022, que recull les accions que s’han dut a terme durant els anys 2020 i 2021.
Els promotors de l’Anuari —la Maite Comalat i en Lluís Agustí— comenten com ha estat de complexa la seva realització, perquè els articles recullen el període de pandèmia que va suposar un ritme i un moment d’accions ben diferents als anteriors i creuen que això el fa especialment interessant per deixar constància de tota la feina feta i, també, d’allò que s’hauria pogut fer millor.
Com a novetat, en aquesta nova edició els articles es publiquen en pdf i en xml, per facilitar la consulta i millorar la presència dels articles als buscadors.
Llegiu-lo, que val la pena. Agraeixo, a més, la bona pensada d’en Joan de contactar amb un grapat de persones de diferents àmbit que hi han donat la seva visió i, òbviament, agraeixo la conversa que vam mantenir on li vaig exposar com havia viscut aquests dos anys, i que tan generosament ha recollit.
A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.
Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.
La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.
A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.
La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.
Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.
Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.
“El lleó sobre la porta” és una gran novel·la per a joves que explica una història força curiosa. Se centra en tres nois, en Leo, la Sangeeta i l’Olivia, que comparteixen grup classe en una escola d’un poble anomenat Whot. Tenen en comú el seu origen, amb uns avantpassats vinguts de Singapur, la Índia i Ghana.
Tot comença quan el mestre, el senyor Scott (un personatge singular), els proposa una sortida a visitar la catedral de Rochester. Allà, el noi Leo descobreix un nom en un memorial dedicat als herois de la Segona Gerra Mundial.
El nom és idèntic al seu i comença a fer-se preguntes sobre qui va ser aquest Leo Kai Lim, amb qui compateix nom i cognoms. No sé si us heu trobat mai en aquesta situació però resulta molt inquietant. Cada vegada que vaig al poble, a Castelló, visito pel cementiri on estan enterrats els meus pares, avis i altres familiars. Allà, en aquell petit cementiri hi ha una làpida d’un avantpassat amb el meu nom i els meus cognoms. Em crea cert neguit.
Tornem a la novel·la d’Onjali Q. Rauf. En Leo vol saber què va fer aquests heroi de les RAF britàniques i comença a investigar, preguntat als seus familiars, buscant informació a la biblioteca escolar, etc. Descobreix que els llibres d’història no esmenten els herois anònims, sodats d’Àsia i Àfrica que van lluitar ala Guerra Mundial, com el personatge en qüestió. Aquí el relat pren un aire de novel·la policíaca que segueix les passes dels tres nois, mentre la classe s’embarca en un projecte sobre els “herois oblidats”.
El racisme és present al llarg del llibre. Hi ha alguns nois de la classe, en Toby i la Catherine, que menyspreen al Leo i li generaran tota mena de problemes. Bé, és una bona oportunitat per parlar sobre el racisme que massa sovint aflora a les escoles i instituts.
La novel·la es llegeix en un tres- i-no-res, malgrat les 360 pàgines. M’han agradat molt les quaranta pàgines que hi ha al final, a manera d’annex, on s’esmenten casos reals i s’aporta molta informació sobre la Segona Guerra Mundial.
S’agraeixen novel·les per a infants i joves que tracten temes que sovint només podem llegir intercalats a les obres de ficció per a adults.
Lectura recomanada per als nois a partir de 12 anys i, especialment, per als mestres que trobaran una manera de fer i d’engrescar els alumnes en la recerca, discussió i presentació dels projectes.
LES DADES: Títol: El lleó sobre la porta Autora: Onjali Q. Rauf Traductora: Lara Estany Editorial: laGalera Pàgines: 360 Barcelona, 2022
En Lolo és un noi normal que té una missió: salvar el món!
La història comença un dia que en Lolo, mentre estat berenant al parc, un drac que ha perdut la capacitat de treure foc s’asseu al seu costat. El nen decideix ajudar-lo però la missió no serà fàcil. Primer usa l’estratègia de donar-li a tastar una sopa de llumins. Com que no funciona prova una altra estratègia, fer-li aspirar espelmes d’aniversari. Tampoc. Prova una tercera i una quarta i una cinquena, etc. Finalment, desesperat i abatut, acudeix a la seva germana petita que li dona la clau per recuperar la seva autoestima i l’empeny a seguir intentant que la flama encengui el foc que ha perdut el drac.
«El brou de llumins» és un àlbum en forma de còmic molt divertit. Els tres personatges són genials: en Lolo, un nen amb bon cor (no és el seu nom de debò, però ja sabem que als superherois no se’ls coneix pel seu nom), la seva germana i el drac. Estan dibuixat amb traços molt acolorits, amables i simpàtics. Acompanyen el relat un grapat de petits detalls que ens ajuden a obrir noves vies de lectura visual.
M’agrada la manera com l’autor va col·locant el text a cada pàgina. De vegades, de manera convencional a la part superior de la plana, de vegades dins de bombolles. També és fantàstic com va canviant la tipografia per emfatitzar els llocs on se situen les estratègies que va provant per aconseguir que el drac recuperi el foc.
Llegiu-lo en veu alta, riureu una bona estona.
Recomanat per a infants entre 5 i 9 anys.
LES DADES:
Títol: El brou de llumins Autor: Patrice Michaud Il·lustrador: Guillaume Perrault Traductor: Oriol González Editorial: Birabiro Pàgines: 48 Barcelona, 2022
Vaig agafar amb molt d’interès aquesta novel·la gràfica amb aspecte de quadern de viatges dels naturalistes (tapa tova, blanc i negre, cantons arrodonits, mida ideal per portar a la motxilla) atret pel títol.
M’explico. Si en alguna ocasió heu fet el qüestionari de Proust, recordareu que una de les preguntes ens interpel·la sobre el nostre ocell preferit. I, de sempre, he tingut certa fascinació pels pardals.
Quan els veig pel carrer, no puc fer altra cosa que aturar-.me i seguir les seves peripècies, veient com saltironen a la recerca d’aliment. M’admira la seva capacitat de supervivència. Uns animalons que, tot i ésser febles, petits i d’aspecte més aviat insignificant, resulta que són ocells que trobem allà on anem. A més, si hagués nascut a l’Orient, segurament en la meva creença seria la reencarnació d’un pardal. Segur.
Però aquest «Pardaleta» també em va interessar abans de començar a llegir-lo perquè l’autora és portuguesa i l’editorial on es va publicar originalment —Planeta Tangerina— sol apostar pels llibres valents.
La seva lectura no m’ha decebut. És un llibre d’una certa complexitat, adreçat a joves que siguin bons lectors, que inclou aspectes culturals, geogràfiques o musicals que requereixen coneixements previs per gaudir de les referències que van apareixent constantment.
De què va? Escrit en primera persona, una noia, la Raquel, ens narra els seus pensament, les seves vivències en una mena de diari on barreja il·lustracions en blanc i negra, fetes en forma de còmic, amb frases que li ballen pel cap i la remeten a una descoberta fascinant sobre un amor que ni s’imaginava que podia existir.
Un sentiment cap a una altra noia, la Pardaleta que dóna títol al llibre, és el fil conductor de les seves aventures íntimes. Gestos senzills pensament poètics, presència del moviment LGTBIQ, etc.
Una recomanació de lectura: Si us perdeu alguns detalls, acabeu el llibre i torneu a començar pel principi perquè llavors tot encaixarà, com les peces d’un trencaclosques, fins a arribar a les darreres sis dobles pàgines, amb les dues noies assegudes veient la posta de sol amb les cames penjant sobre el riu Tajo. Un final extraordinari.
Felicitem a les editores de Meraki pel seu compromís amb la literatura de qualitat.
LES DADES: Títol: Pardaleta Autora: Joana Estrela Il·lustradora: Joana Estrela Traductor: Àlex Tarradellas Editorial: Meraki Pàgines: 216 Seu d’Urgell, 2022
A la darrera revista «GUIX INFANTIL» de juliol del 2022, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz parlen d’un llibre mític dins la literatura infantil. Segurament l’heu tingut a les mans i us ha enamorat. “El Pollo Pepe”, personatge entranyable és el protagonista d’aquest article on expliquen entre altre coses que:
En Pep és un conte que atrapa als més menuts i menudes des de la coberta. Per què? Per la simplicitat del personatge, un pollet anomenat Pep, i perquè connecta amb el moment evolutiu del primer any de l’infant; amb l’exploració sensorial corporal i les necessitats bàsiques, especialment l’alimentació. Aquests primers mesos de vida esdevenen una etapa de canvis constants: en la forma de caminar i desplaçar-se; en el desig de descoberta, que evoluciona de l’interès pel propi cos a l’interès pel món que ens envolta; en el descobriment del llenguatge oral i musical. L’infant també indaga tot un ventall de nous aliments a través dels sentits: tacte, olfacte, gust, oïda, vista. Quin millor company per endinsar-se en aquest camí que el nostre pollet, que endrapa menjars suculents com blat de moro, ordi o civada.
Després desgranen un seguit de propostes didàctiques, seguint el seu model de treball a l’Institut de la Infància (minimons, safates sensorial, peces soltes, etc) i apunten que:
Aquestes propostes són només un punt d’inspiració i un bon pretext per introduir la literatura a l’aula dels nadons, amb l’objectiu d’anar creant infants lectors des de ben menuts a través de la lectura d’imatges i l’acompanyament de l’adult de referència.
El podeu llegir sencer a la revista GUIX D’INFANTIL (AULA DE INFANTIL en castellà) núm. 115.
Les persones tenim moltes coses que ens fan singulars i moltes altres en les que ens assemblem. A alguns ens agrada navegar amb barca, a d’altres ens fan por les serps, n’hi ha a qui els agrada sortir a passejar de nit i mirar les estrelles. També ens diferenciem en que podem ser cruels, col·laboradors, curiosos, treballadors, etc. Tots som diferents però hi ha també coses que ens uneixen.
Podem parlar i agafar objecte gràcies al dit prènsil, i això ens fa diferents de la resta d’espècies. M’ha agradat molt «Nosaltres, les persones», un llibre d’aquells que si no saps que regalar, segur que amb aquest encertes perquè és molt bonic i ens obre la mirada i el pensament a parlar sobre allò que ens fa iguals i allò que ens fa diferents.
Crec que l’encert, però, recau en unes imatges elegants, que suggereixen més que mostren, amb persones que fan milers de coses i, de tant en tant, uns animals que miren a les persones com preguntant-se “què fan aquests, ara?”
El text és senzill i ens convida a llegir les respostes a la gran qüestió: Qui som? Què ens agrada?
Una bona maquetació, un llibre que es pot obrir per qualsevol pàgina, imatges elegants per mirar i remirar i un text senzill que va deixant un rastre que fa de bo llegir fan de fàcil recomanar.
Per a grans i petits, per llegir en companyia o sols, un llibre amable i preciós.
LES DADES:
Títol: Nosaltres, les persones Autor: Dieter Böge Il·lustrador: Bern Mölck-Tassel Traductora: Clara Jubete Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines:162 Barcelona, 2022
Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial.
Fa uns dies, una amiga ha tornat d’un viatge a Noruega, a Bergen concretament. Me n’ha parlat meravelles d’aquell país, de la seva cultura i del seu nivell de vida. No he estat mai a Noruega i la imatge que tinc coincideix amb el que m’ha explicat.
La lectura d’«Un estiu de luxe» m’ha fet veure que, a tot arreu, les classes socials estan ben incrustades, que la pobresa no és patrimoni de determinats països i que les desigualtats existeixen vagis on vagis.
Aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin presenta una història romàntica, malgrat que pugui semblar un cant a l’amistat i a l’aventura. També hi ha un transfons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.
Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer:
Té una mà a la butxaca i a l’altra hi té una gorra. La samarreta que porta és de les que venen al zoo, i fa l’efecte que els pantalons curts marrons com un cagarro li venen una mica grans perquè li fan bosses, però no la mena de bosses que estan de moda i que queden tan bé.Porta unes sabatilles de roba que fa un segle o dos devien ser blanques. Té els braços i les cames prims i més aviat pàl·lids, i sembla que tots aquells rínxols no parin de bellugar-se-li dalt del cap fins i tot quan s’està ben quiet.
En Vilmer i la protagonista de la història, l’Ina, son els dos joves que viuen en un barri deprimit, pobre, i són els únics que aquell estiu no aniran de vacances enlloc.
L’últim dia de classe, l’Ina explica als seus companys que ella i la seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món.
És una mentida ben grossa perquè la realitat és que l’Ina no sortirà del barri on viu amb la amb la seva mare.
El sud no és cap lloc concret, però si es pensa bé potser que el sud sigui qualsevol lloc.
A partir d’aquest punt, la novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.
És una novel·la que es llegeix força bé, que té bon ritme i que, de tant en tant, com a les bones novel·les, un fet inesperat fa trontollar tot el que estem esperant que passi.
M’ha agradat força i és una bona lectura per a recomanar als alumnes de primer d’ESO.
LES DADES: Títol: Un estiu de luxe Autora: Marianne Kaurin Il·lustradora: Lorena Rivega Traductora: Meritxell Salvany Editorial: Pagès Col·lecció: Nandibú Pàgines: 286 Lleida, 2022
Dijous passat vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Ha estat un any estrany perquè les primeres sessions les vam fer a camí de la presencialitat i les pantalles i això ens alentia el ritme i complicava les converses però, sortosament, hem pogut tancar el tema amb la feina endreçada.
Aquest curs hem tractat com la literatura infanti li juvenil reflecteix la vida als centres educatius. Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-les. Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha set que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, cinc al cicle mitjà i deu als cicle superior i l’ESO. Són les propostes que corresponen a les lectures següents:
Cicle Infantil • Tots al bus! • Super-A • L’arbre de l’escola • El día que me convertí en pájaro • Aviat aniré a l’escola • El primer dia d’una escola • Día de campo en la Luna
Cicle Inicial • Anem a l’escola • Naval, un profe genial • N’Esteisi i el millor lloc de la classe
Cicle Mitjà • El dia que va arribar la guerra • Em dic Maryam • Que bé que ens ho hem passat! • Un nen molt estrany • L’escola de la Haru
Cicle superior i ESO • 9 kilómetros • La platja dels inútils • El cap als núvols • El nou • Un indi com tu i com jo • La petita coral de la senyoreta Collignon • La increïble història de … EL NOI DEL VESTIT • Sense Filtres • Cool nata • L’Amy i la biblioteca secreta
Algunes fitxes tenen materials annexes que incorporem en altres arxius pdf que podeu trobar en aquest mateix blog, al final de l’entrada, també en format pdf.
Un agraïment molt especial a les companyes i el company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:
Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Clara Aragonés, Victòria Bertran, Anna Blasco, Maria Bote, Mercè Carner, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Amàlia Ramoneda i Montse Riart.
La invitació a la lectura 