Les persones tenim moltes coses que ens fan singulars i moltes altres en les que ens assemblem. A alguns ens agrada navegar amb barca, a d’altres ens fan por les serps, n’hi ha a qui els agrada sortir a passejar de nit i mirar les estrelles. També ens diferenciem en que podem ser cruels, col·laboradors, curiosos, treballadors, etc. Tots som diferents però hi ha també coses que ens uneixen.
Podem parlar i agafar objecte gràcies al dit prènsil, i això ens fa diferents de la resta d’espècies. M’ha agradat molt «Nosaltres, les persones», un llibre d’aquells que si no saps que regalar, segur que amb aquest encertes perquè és molt bonic i ens obre la mirada i el pensament a parlar sobre allò que ens fa iguals i allò que ens fa diferents.
Crec que l’encert, però, recau en unes imatges elegants, que suggereixen més que mostren, amb persones que fan milers de coses i, de tant en tant, uns animals que miren a les persones com preguntant-se “què fan aquests, ara?”
El text és senzill i ens convida a llegir les respostes a la gran qüestió: Qui som? Què ens agrada?
Una bona maquetació, un llibre que es pot obrir per qualsevol pàgina, imatges elegants per mirar i remirar i un text senzill que va deixant un rastre que fa de bo llegir fan de fàcil recomanar.
Per a grans i petits, per llegir en companyia o sols, un llibre amable i preciós.
LES DADES:
Títol: Nosaltres, les persones Autor: Dieter Böge Il·lustrador: Bern Mölck-Tassel Traductora: Clara Jubete Editorial: Libros del Zorro Rojo Pàgines:162 Barcelona, 2022
Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial.
Ahir vam fer el darrer programa del curs actual i ens acomiadem fins al 4 de setembre. Fa sis temporades vam començar a presentar llibres que ens semblen de qualitat. Estic content de la confiança que ens fan des de Catalunya Ràdio i agraït a l’Elisabet Pedrosa i a la resta de l’equip pel tracte que em dispensen.
L’Ofici d’Educar és un molt bon programa sobre ‘educació i la criança i formar-ne part em fa molt feliç.
Vam comentar el llibre “Juguem a amagar-nos” de Verónica Fabregat publicat per Akiara Books. Un llibre d’estiu per a nens petits, basat en el joc de “fet i amagar”. Un llibre sense text, en el qual descobrim a través del joc dels infants tots els animalons que habiten la natura. Un llibre molt bonic per iniciar els més petits en la lectura de les imatges.
I la pregunta del concurs és: Quants amics juguen al bosc a “fet i amagar”? Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de juliol. El nom del guanyador o guanyadora el donarem el 4 de setembre.
En el mateix programa es va aprofundir en les claus per entendre les massacres a les escoles dels Estats Units.
El fàcil accés a les armes ha convertit els Estats Units en l’únic país desenvolupat amb reiterats tirotejos escolars: 27 aquest any i 34 l’any passat; s’han multiplicat per 4 en 20 anys. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible que els més petits són les víctimes del descontrol de les armes als Estats Units: cada dia moren 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides. Sentim a “L’ofici d’educar” el testimoni de l’Edelin, de 10 anys, supervivent del tiroteig d’Ubalde, a Texas, i de dos docents, i del Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. I en parlem amb José Ramon Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor del llibre “El mundo pos-Covid”, i la Roser Batalla, psicòloga especialista en trauma.
Fa uns dies, una amiga ha tornat d’un viatge a Noruega, a Bergen concretament. Me n’ha parlat meravelles d’aquell país, de la seva cultura i del seu nivell de vida. No he estat mai a Noruega i la imatge que tinc coincideix amb el que m’ha explicat.
La lectura d’«Un estiu de luxe» m’ha fet veure que, a tot arreu, les classes socials estan ben incrustades, que la pobresa no és patrimoni de determinats països i que les desigualtats existeixen vagis on vagis.
Aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin presenta una història romàntica, malgrat que pugui semblar un cant a l’amistat i a l’aventura. També hi ha un transfons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.
Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer:
Té una mà a la butxaca i a l’altra hi té una gorra. La samarreta que porta és de les que venen al zoo, i fa l’efecte que els pantalons curts marrons com un cagarro li venen una mica grans perquè li fan bosses, però no la mena de bosses que estan de moda i que queden tan bé.Porta unes sabatilles de roba que fa un segle o dos devien ser blanques. Té els braços i les cames prims i més aviat pàl·lids, i sembla que tots aquells rínxols no parin de bellugar-se-li dalt del cap fins i tot quan s’està ben quiet.
En Vilmer i la protagonista de la història, l’Ina, son els dos joves que viuen en un barri deprimit, pobre, i són els únics que aquell estiu no aniran de vacances enlloc.
L’últim dia de classe, l’Ina explica als seus companys que ella i la seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món.
És una mentida ben grossa perquè la realitat és que l’Ina no sortirà del barri on viu amb la amb la seva mare.
El sud no és cap lloc concret, però si es pensa bé potser que el sud sigui qualsevol lloc.
A partir d’aquest punt, la novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.
És una novel·la que es llegeix força bé, que té bon ritme i que, de tant en tant, com a les bones novel·les, un fet inesperat fa trontollar tot el que estem esperant que passi.
M’ha agradat força i és una bona lectura per a recomanar als alumnes de primer d’ESO.
LES DADES: Títol: Un estiu de luxe Autora: Marianne Kaurin Il·lustradora: Lorena Rivega Traductora: Meritxell Salvany Editorial: Pagès Col·lecció: Nandibú Pàgines: 286 Lleida, 2022
Ep! Si aquest estiu busqueu obres infantils i juvenils de qualitat doneu-li una ullada als llibres seleccionats als premis «Atrapallibres» i «Protagonista jove» que ja han iniciat la temporada, la 18a edició dels Premis Atrapallibres i la 27a dels Premis Protagonista Jove.
En aquesta ocasió, els llibres finalistes són els següents:
Podeu trobar tota la informació (inscripcions, consulta de notícies relacionades amb els Premis, accés als diferents recursos, materials que s’anirà oferint, etc.) i també altres notícies de l’actualitat del sector LIJ a la nova pàgina web que té com a domini http://www.ibbycat.cat, el nou nom amb el qual s’identifica el Clijcat i que es vincula directament amb l’entitat internacional IBBY.
Una de les novetats d’enguany és que s’obre la modalitat d’inscripció individual, que permetrà, a partir d’ara, la participació de famílies i joves pel seu compte.
Com que aquest és el penúltim dia de programa d’aquest curs, ens hem volgut fer la foto de família amb tot l’equip que fa possible els programes des de fa sis anys: la tècnica, la Rosa Sillué; la productora, la Núria Ventura, la directora i presentadora, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.
Diumenge passat vam presentar, aquesta novel·la per a infants a partir de vuit anys. Està escrita per Carles Sala i amb il·lustracions de Subi. Publicat per laGalera és l’últim Premi Folch i Torres.
Un llibre ideal per a l’estiu que ens parla d’una colla d’amics i les seves aventures. És el darrer dia del curs, i els nens planegen amb l’ajuda de l’àvia i un fuster la construcció d’un vehicle, un carro vela, que els ha de portar al destí somiat. Qui capitaneja aquesta història és un nen cec que vol fer realitat el seu somni
La pregunta del concurs dels llibres per somiar és:
Quin és el destí del viatge d’en Lluc i la seva colla?
En el mateix programa es va parlar de cuina. Sota el títol de la frase de la Maria Nicolau “No cuinem, als 18 anys n’hi ha que no saben fer ni una truita”, sis llibres de cuiners reivindiquen cuinar en família com una escola de vida relacional, d’autonomia, cultural, nodridora i plaent. A “L’ofici d’educar”, Maria Nicolau, cuinera, responsable del restaurant El Ferrer de Tall (de Vilanova de Sau), ens presenta “Cuina! O barbàrie”. El cuiner Joan Roca presenta “Les delicioses aventures dels germans Roca”. La cuinera Paula Alòs, “Manduka fina”, i la cuinera Eulàlia Fargas, de l’escola de la Boqueria, “Cuinem junts” i 5 contes sobre hàbits alimentaris d'”Una mà de contes”, de TV3 . Patricia Pérez ens presenta “Cocinando en família con Montessori” i la cuinera Ada Parellada el llibre “Receptes al rescat”.
Dijous passat vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Ha estat un any estrany perquè les primeres sessions les vam fer a camí de la presencialitat i les pantalles i això ens alentia el ritme i complicava les converses però, sortosament, hem pogut tancar el tema amb la feina endreçada.
Aquest curs hem tractat com la literatura infanti li juvenil reflecteix la vida als centres educatius. Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-les. Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha set que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, cinc al cicle mitjà i deu als cicle superior i l’ESO. Són les propostes que corresponen a les lectures següents:
Cicle Infantil • Tots al bus! • Super-A • L’arbre de l’escola • El día que me convertí en pájaro • Aviat aniré a l’escola • El primer dia d’una escola • Día de campo en la Luna
Cicle Inicial • Anem a l’escola • Naval, un profe genial • N’Esteisi i el millor lloc de la classe
Cicle Mitjà • El dia que va arribar la guerra • Em dic Maryam • Que bé que ens ho hem passat! • Un nen molt estrany • L’escola de la Haru
Cicle superior i ESO • 9 kilómetros • La platja dels inútils • El cap als núvols • El nou • Un indi com tu i com jo • La petita coral de la senyoreta Collignon • La increïble història de … EL NOI DEL VESTIT • Sense Filtres • Cool nata • L’Amy i la biblioteca secreta
Algunes fitxes tenen materials annexes que incorporem en altres arxius pdf que podeu trobar en aquest mateix blog, al final de l’entrada, també en format pdf.
Un agraïment molt especial a les companyes i el company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:
Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Clara Aragonés, Victòria Bertran, Anna Blasco, Maria Bote, Mercè Carner, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Amàlia Ramoneda i Montse Riart.
Ara fa un mes es va inaugurar la nova biblioteca Gabriel García Márquez al barri de Sant Martí, a Barcelona. N’havia vist algunes imatges i tenia ganes de fer una visita.
Amb el mòbil a la butxaca i la llista que tinc per a les primeres visites com a usuari vaig entrar. El primer que vaig notar va ser l’olor a fusta, una olor agradable que embolcalla tot l’edifici. Després vaig admirar l’estructura, l’edifici per on s’escola la llum natural, i les escales escherianes que es troben al centre de tot.
El que més em va costar és situar-me perquè no vaig ser capaç de trobar els llibres de pedagogia i em va tocar preguntar on es trobaven. La senyalització no la vaig entendre…
Tampoc vaig localitzar cap dels cinc títols que volia consultar. Bé, potser caldrà esperar que s’acabi de catalogar i posar a disposició dels usuaris tot el fons que imagino encara estan ordenant.
Crec que serà un espai molt útil com, de fet, ho son totes les biblioteques. És d’agrair que s’aposti per la cultura com element transformador de la vida, de les relacions entre les persones i per intentar que siguem tots plegats una mica més feliços.
Llarga vida a la Biblioteca Gabriel García Márquez!
S’acaba el curs i el mestre de l’escola de Vila-remota de Dalt s’acomiada dels seus alumnes i els explica que anirà a casa seva, a Sant Cargol de Mar, un poble que està molt i molt lluny, a tocar del mar. Els infants del poble no han estat mai al mar i, malgrat les indicacions dels pares que estan molt enfeinats, se les empescaran per fabricar-se un vehicle i iniciaran una aventura que els hauria de portar fins al mar però, és clar, el camí està ple de dificultats i algun que altre perill. A més, no són els únics que volen arribar al mar perquè els nois i noies de Vila-remota de Baix han tingut a idea semblant.
Amb aquesta història d’aventures, en Carles Sala, va ser mereixedors del Premi Folch i Torres. És una novel·la ideal per als infants de cicle mitjà i que es llegeix amb interès. Els personatges estan ben triats i cadascú aporta les seves fortaleses per aconseguir arribar allà on el camí toca l‘aigua del mar.
El protagonista que dona nom al títol és qui s’encarrega d’escriure el diari de bord i és qui narra en primera persona aquesta aventura de colla d’amics. Els companys d’en Lluc desprenen bonhomia i positivisme, qualitats que són d’agrair en aquests temps competitius. Són personatges simpàtics i divertits que faran passar una molt bona estona als lectors, petits i grans.
Una novel·la atemporal que tindrà força recorregut, crec. Està ben escrita, els capítols curts i el ritme narratiu, juntament amb les il·lustracions amables d’en Subi són un bon regal per llegir aquest estiu, com fa el mestre Distret, a prop de la platja, o a l’ombra d’un arbre.
LES DADES: Títol: Capità Lluc Autor: Carles Sala Il·lustrador: Subi Editorial: laGalera Pàgines: 152 Barcelona: 2022
M’ha arribat aquest dibuix exclusiu com a fan de “Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento” juntament amb una polsera que lluiré aquest estiu. El detall va acompanyat d’un escrit de n’Esteisi que explica el següent:
Avui, Madame Baguette, la nostra mestra, estava molt contenta. Ens ha explicat que li passa cada any quan comencen a caure les flors d’uns arbres que hi ha a prop de l’escola. Diu que són acàcies de flors grogues i que el seu nom científic és Tipuana. També ens ha explicat que els fruits són aquelles fulles que llencem a l’aire i comencen a giravoltar com si fossin helicòpters. Ha dit que aquests arbres són “els arbres dels mestres”, però no sé perquè. Na Shannon diu que està contenta perquè s’acaba l’escola. Li hem demanat a en Juan, el nostre creador, què en pensa de tot plegat i ens ha fet el dibuix tan divertit que trobaràs en aquest missatge i que compartim amb tu. Ens ha dit també que als voltants del mes d’octubre o així podrem llegir noves aventures nostres i que ja ens ho farà saber. Quina emoció! Para atenció, també, a la bústia de casa, perquè t’arribarà una carta amb una polsera que podràs lluir aquests dies. Bé, només si m’has enviat la teva adreça, és clar. La polsera és d’un sol ús. Això vol dir que quan te la posis no te la podràs treure i tornar a posar.
L’estiu és temps de fer coses diferents. Jo no em perdo mai els focs artificials de la Festa Major. M’agrada estirar-me panxa enlaire a la platja i veure els coets com pugen i esclaten. Tots fem un oooooh! ben fort i quan es forma la palmera de colors llavors aplaudim amb ganes. També vaig a la biblioteca més propera i busco còmics que em facin riure i m’emocionin. M’agrada llegir i que em llegeixin. I als vespres, després de sopar, juguem a cartes. Aquest any toquen les de la col·lecció de Pokemon. Jo ja en tinc un bon grapat, alguna de les daurades. En Pimiento no juga perquè diu que és massa complicat per a ell i prefereix mirar les estrelles, afartar-se de síndria i ballar claqué.
Bueno, estipiper (ai, Madame Baguette diu que no es diu bueno que es diu bé), fes bondat i passa-t’ho genial. Si m’envies una foto teva amb la polsera posada, estaré feliç de presumir d’amics a les xarxes socials.
I, esclar, m’he fet una foto amb la polsera i així seguiré compartint l’afició per les fantàstiques aventis de n’Esteisi, les Moneiotes de les seves germanes, la seva millor amiga Chelsi, la Shannon, la Kimberli, Madame Baguette i els ponis de les muntanyes planes del Nord.
Diu n’Esteisi que a l’octubre tindrem noves aventures i possiblement muntarem una trobada del FAN CLUB.
Aqui teniu algunes de les moltes fotos que han compartit els Estipipers (socis del FAN CLUB ESTEISI i PIMIENTO) Bon estiu!
Ahir, diumenge, als “Llibres per somiar” vam presenta “Sunakay”, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, un àlbum preciós que han trigat 3 anys a fer, multipremiat i que és una oda als nostres mars i a la necessitat de protegir el planeta. El llibre parla d’un fenomen: l’acumulació de plàstics que formen illes al mar. Narra la història èpica de dues germanes, la Sunan i la Kay, que expliquen el seu dia en aquest mar de plàstics on cerquen objectes per canviar-los per menjar. Un dia troben un rellotge d’or, i el canvien per…
Aquesta és la pregunta del concurs:
Per quin objecte canvien el rellotge d’or?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de juny.
I a l’anterior concurs, va resultar guanyadora la Sara que s’emporta el llibre “El cant del cigne”. L’enhorabona.
En el mateix programa es va parlar d’un tema d’actualitat. La conversa va ser amb en Joan Mena, diputat d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats. És fill d’immigrants a Sabadell, que van lluitar pel català a l’escola, i fill també de la immersió que l’ha fet bilingüe. És filòleg, professor de llengua i literatura castellanes, i tot i que és castellanoparlant defensa a capa i espasa el sistema d’immersió al llibre “No parlaràs mai un bon català, les mentides sobre la immersió lingüística” (editorial Eumo). També van opinar sobre el tema, l’Helena Díaz, filla també de la immersió, i mare de P5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, on, a petició d’una sola família, els han obligat a aplicar la sentència del 25% de classes en castellà. El podcast del programa: https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/no-parlaras-mai-un-bon-catala-les-mentides-sobre-la-immersio-linguistica/audio/1138591/
La invitació a la lectura 