Autor: jcentell

by

El Chinki Plonki, la joguina de moda al pati de l’escola

Fa un parell anys van aparèixer el dos primers números de la col·lecció «Llegendes del patí». El primer es titula «La mitja hora dels herois».

El segon, «Campions del món», és el més divertit al meu parer perquè ens explica que els nens protagonistes de la sèrie juguen a «Fet i amagar» al pati de l’escola i apareix un personatge que fa més de trenta anys que està amagat i ho capgira tot.

A aquella història delirant —fa riure molt—, la va seguir la tercera «Viatge pels patis infinits» i també la quarta que és la que vull comentar, «Conspiració a l’ombra».

Aquesta conspiració comença un dia, a la mitja hora del pati, quan la Martina veu que tots els companys de classe tenen un Chinki Plonki, la joguina de moda.

Als patis de les escoles és una imatge recurrent i cíclica. Hi ha èpoques de jugar a la baldufa, a cromos, a la corda, etc. Sempre són petits artugis que hi caben a les butxaques, lluny de la mirada de la mestra. De fet, els Chinki Plonkis són uns estris estranys que tenen als infants força enganxats.

És així, sempre ha estat així. No fa gaire parlava amb una nena que col·leccionava cromos de Pokemon i no sabia com s’hi jugava, però com que tots els amics en tenien, doncs ella també…

La Martina, com que no té Chinki Plonkis se’n va a jugar tota sola als gronxadors i descobreix un personatge estrany que volta per allà. El segueix i descobreix una societat secreta, que pertany a la industria farmacèutica i que són els responsables —això ja ho sabem, perquè és una llegenda urbana— dels polls que cíclicament apareix al cap dels infants, dels refredats i altre accidents que succeeixen habitualment als patis. Són els qui “mouen els fils a l’ombra per obtenir tot el benefici que puguin dels nens i nenes del món!”.

«Llegendes del patí» és una sèrie de còmics força divertida i ben il·lustrada.

Per als infants de cicle inicial i mitjà.

Crec que aquests mesos, es faran algunes presentacions amb l’autor i, potser, també l’il·lustrador. Anirem informant.

LES DADES:
Títol: Conspiració a l’ombra
Autor: El Hematocrítico
Il·lustrador: Albert Monteys
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines:
Barcelona, 2022

by

A la recerca dels Iris!

Si sou d’anar d’excursió a la muntanya i us agrada fer bivac, segurament el que us explicaré no us sorprendrà. I sobretot, si heu fet nit per la zona del Pirineu, el lloc on es poden veure —amb una mica de sort, això sí— una mena d’animalons anomenats «Iris».

En Ramon Besora, que és un gran coneixedor de la fauna del Pirineu (i també de les tradicions antigues) ens explica que “Els iris són uns petits animals nocturns que habiten generalment en comunitat als afores de pobles d’alta muntanya on els cels, a la nit, s’omplen de lluna i són especialment lluminosos.”

En Ramon ho sap molt bé perquè ell n’ha vist i ha pogut explicar-ho a la Zuzanna Celej que, amb la traça i la paciència que té amb els pinzells, ha fet una representació plàstica precisa i preciosa perquè en gaudim tots plegats.

Es dóna la coincidència que estem entrant a la tardor, una de les millors èpoques per veure els Iris, i que el llibre acaba d’arribar a les llibreries, per a gaudi dels amants de les històries boniques.

Què més volem?
Una guia didàctica? La teniu si entreu al web de l’editorial Joventut o la podeu descarregar clicant al següent enllaç. https://www.editorialjuventud.es/ca/els-iris-9788426147820/

Una pel·lícula? La podreu veure aviat.

Una presentació? N’hi hauran vàries. La primera, a la nova llibreria «El Teler», al carrer de Sant Miquel, 3A, d’Esparreguera, l’11 de novembre de 2022.

També es farà una presentació a la llibreria «Lectors al tren!» de Rubí, el 18 de novembre. I n’hi haurà alguna més…

Estic agraït a en Ramon perquè ens ha permès col·laborar preparant la proposta didàctica. Tot han estat facilitats i bones recomanacions per fer una guia que creiem serà d’utilitat.

LES DADES:

Títol: Els Iris
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2022

by

«Al bosc»,  una mirada fotogràfica

«Al bosc» és un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga idees, pensaments de vida, que són d’agrair.

La primera és una mirada ecologista i ens presenta una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte dels uns amb els altres, netedat. Es la natura esplendorosa (“natura” és una paraula bonica) que ens convida a estimar-la.

La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. M’agraden els llibres on surten avis que no moren al final (no passa sovint, perquè hi ha com una tendència a invitar a la llagrimeta i quan apareix un avi, dius “ai, que ja sé com acabarà aquest home”)

La tercera és una mirada artística, una forma de mostrar-nos els personatges que demostra que l’autora sap el que es fa. Fixeu-vos en la portada i com amb aquesta imatge ens resum i ens ensenya de què va la cosa i per on transita el relat (la noia caminant cap a la dreta, convidant-nos a obrir el llibre i entrar al bosc, i el rectangle negre que envolta aquesta imatge i ens porta a pensar en les fotografies.)

La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. Està molt ben aconseguit el joc d’anomenar les diverses bestioles que hi viuen al bosc i amb aquest enfilall de substantius ens convida a buscar la seva representació gràfica. Genial.

La cinquena mirada va cap a “la topera”, una editorial de les que anomenem “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil i que publiquen obres diferents, sense pretensions d’alliçonar ni jugar a vendre emocions (molt de moda, actualment). Amb aquest «Al bosc» l’han clavat.

En resum, un llibre que permet moltes converses i que —pensant en clau escolar— agradarà molt als infants entre cinc i set anys.

Potser comprendreu millor de que va tot plegat si coneixeu l’autora. Un reportatge inspirador és el que li va fer ETB i que podeu veure clicant a:
https://www.eitb.eus/es/television/programas/eitb-kultura/videos/detalle/8016901/video-las-propuestas-ainara-azpiazu-axpi/

LES DADES:
Títol: Al bosc
Autora: Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Il·lustradora: : Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Traductor: Antonio Marín
Editorial: La topera
Pàgines: 40
Barcelona, 2021

by

Ressenya del llibre «Estudios sobre los hábitos de lectura»

La darrera frase de la novel·la de Stefan Zweig, Mendel el de los libros, (Acantilado, 2018) ens recorda que els llibres serveixen per unir les persones i així defensar-nos de l’inexorable revés de l’existència, que no és altra cosa que la fugacitat i l’oblit.

Aquesta idea d’unir les persones l’han expressada altres autors com Roald Dahl o C.S. Lewis i m’agrada perquè si som capaços de comunicar-nos, de compartir experiències, idees i coneixement podrem modificar alguns plantejaments arcaics sobre com els infants i joves afronten el seu creixement i com, amb il·lusió i compromís, hom esdevé un lector crític.

En realitat, aquest desig de compartir, d’avançar junts, d’equivocar-nos també, expressa la necessitat de comunicació que tenim les persones i així poder créixer i col·laborar en la gran aventura de viure més feliços.

He llegit amb interès aquest Estudios sobre los hábitos de lectura, imbuït pel desig de comparar els pensaments i les experiències que conec amb el que es cou en altres llocs de la península Ibèrica i de l’altra banda de l’Atlàntic. Volia reafirmar-me en la idea que la lectura és una eina capaç de canviar-nos per ser millors persones. El resultat ha quedat a mig camí.

Es tracta d’un llibre que recull vuit aportacions que provenen del Congrés celebrat a la Facultad de Ciencias Sociales y Humanas de la Universitat de Saragossa, a Terol, durant els dies 24 i 25 de maig de 2021. El congrés va estar organitzat pel grup de recerca Educación, Cultura y Territorio de la Universitat d’Extremadura conjuntament amb el Campus de Teruel de la Universitat de Saragossa. Es presenten, a manera de catàleg, vuit capítols que analitzen la situació de la lectura en diferents llocs, amb nois i joves de diferents edats. És en aquesta diversitat d’enfocaments on ens perdem perquè no som capaços de trobar el fil que ho lligui tot plegat. El llibre es pot llegir començant per qualsevol capítol perquè, de fet, no hi ha gaire en comú entre ells.

Podeu llegir la ressenya sencera anant a: https://fima.ub.edu/edl/ca/estudios-sobre-los-habitos-de-lectura
o, també, entrant a l’apartat “Altres” de “Publicacions” que trobareu a la pestanya de la part superior d’aquests blog.

Agraeixo a l’Amadeu Pons i en Lluís Agustí la bona feina de difusió de tot el que té a veure amb la literatura mitjançant aquest blog tan ben parit i que té com a propòsit, entre altres, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món.

by

Els relats que el vent s’endugué

«Els relats que el vent s’endugué» són històries que s’escapen de les biblioteques de la ciutat i cada més es colen al «Diari de l’Hospitalet». Passen de mà, de boca a orella, de vegades descansen a la tauleta que hi ha al costat del sofà, circulen per la ciutat i ningú no sap on poden arribar perquè cada relat té el seu destinatari i segur que hi ha un lector que l’està esperant.

Abans d’ahir, 19 de setembre, vam iniciar una acció amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet. Cada mes, donarem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es podrà llegir en digital a lhdigital i també en format paper a les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat.

La idea és incloure un relat no gaire llarg, que formi part d’una sèrie d’escrits que es vagin guardant i col·leccionant. Aquest RELATS (poemes, cròniques urbanes, contes, notícies, etc.) escrits seran col·leccionables i als veïns que n’hagin llegit i guardat tres, se’ls oferirà la possibilitat d’anar-los a bescanviar per un adhesiu il·lustrat per la Màriam Ben Arab
(https://www.instagram.com/mariam_benarab/) amb la frase «Aquí hi viu una família lectora»

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc., i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit explicatiu del seu significat. I alguna altra sorpresa, també.

Quin és l’objectiu? Què aconseguirem? D’entrada, allò més necessari, que vagin a la biblioteca és un primer pas (un gran pas) i després, que s’afeccionen a llegir i a esperar el conte del mes següent. I si aconseguim que passin una bona estona, ja ho tindrem.


En síntesi, és això, albirar un futur on algun dia puguem escriure una bonica història que comenci dient que “a l’Hospitalet, ciutat lectora…”

El primer relat «el amor es sordo» és obra de la Vanessa Requena Fernández https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/vanessa-requena-fernandez

Podeu trobar més informació de la campanya si entreu al web de lhdigital:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

by

«El brou de llumins», a l’Ofici d’educar

A “L’ofici d’educar”, ahir vam presentar “El brou de llumins” de Patrice Michaud. Un àlbum il·lustrat per a nenes de 5 a 10 anys que explica la història del Lolo, un nen amb el superpoder de ser molt amable amb tothom. Un dia, el noi es troba un drac que té un problema, i amb el suport de la seva germana, ajudarà el drac a trobar la solució al seu problema. En vam parlar en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/08/24/el-brou-de-llumins-les-aventures-dun-nen-i-un-drac-a-la-recerca-del-foc-perdut/)
I, com sempre fem una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. És aquesta:

Quin és el problema que té el drac del llibre?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 25 de setembre.

La guanyadora del darrer concurs és la Sara, que s’emporta “Un estiu de luxe”. L’enhorabona!

Combatre el neofeixisme i l’extrema dreta des de l’escola

En el mateix programa vam poder sentir la veu del professor Enrique Javier Díez Gutiérrez, autor del llibre “Pedagogia antifascista” La seva conversa i les seves explicacions van ser molt alliçonadores d’un fenomen que s’està produint entre els joves i l’augment d’idees i comportaments d’extrema dreta entre ells.

Comença explicant que l’alarma va saltar en un taller de secundària amb joves de famílies tradicionalment d’esquerres lligades a la lluita sindical de la mineria de Lleó que es van declarar obertament seguidors de Vox:

“Repetien els mantres de Vox i feien gala d’una agressivitat extrema contra el qüestionament del masclisme, amb al·lusions a les «feminazis». I no és puntual, és un patró que es repeteix en altres centres”.

Un programa excel·lent, molt aclaridor i que ens fa pensar molt. Podeu seguir-lo sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/combatre-el-neofeixisme-i-lextrema-dreta-des-de-lescola/noticia/3184487/

by

Truman, el viatge extraordinari d’una tortuga

A la revista GUIX d’INFANTIL núm 116 corresponent als mesos de setembre- octubre,  a la secció «Menjallibres», hem publicat una píndola pràctica basada en el llibre “Truman” de Jean Reidy, editat per EntreDos. En castellà,  a AULA DE INFANTIL.

Expliquem que la presència d’animals a l’aula té beneficis perquè millora les interaccions entre els infants, permetent que comparteixin la cura, l’alimentació o la preocupació per l’animal. Milloren les relacions, la comunicació i la confiança entre els nens i aporten suport emocional als infants amb dificultats socials.

També recordem que la literatura ens permet entrar en aquest món fascinant de les connexions amb les mascotes i ho centrem en el llibre “Truman” que ens narra les vivències d’una tortuga que viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, la tortuga s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran de l’habitual, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valenta!”… A continuació, la Sara se’n va.

A l’article també expliquem algunes activitats que es poden fer amb aquests llibre, abans, durant i després de la seva narració.

Podeu llegir l’article sencer entrant al web de l’editorial Graó:

https://cat.grao.com/ca/producte/truman-el-viatge-extraordinari-duna-tortuga-gi116154010

by

Els dos darrers anys de la LIJ, segons Joan Portell

En Joan és escriptor, crític literari. He tingut la sort de coincidir amb ell en diverses ocasions i per diversos motius. Admiro la seva capacitat inconformista d’anar sempre una mica més enllà. Quan alguns ens quedem satisfets amb les respostes, ell té aquesta mirada periodística, aquesta manera tranquil·la d’anar buscant (i trobant) el que els altres no veiem.

He vist que acaba de redactar el primer article de l’Anuari del 2022, que recull les accions que s’han dut a terme durant els anys 2020 i 2021.

Els promotors de l’Anuari —la Maite Comalat i en Lluís Agustí— comenten com ha estat de complexa la seva realització, perquè els articles recullen el període de pandèmia que va suposar un ritme i un moment d’accions ben diferents als anteriors i creuen que això el fa especialment interessant per deixar constància de tota la feina feta i, també, d’allò que s’hauria pogut fer millor.

Com a novetat, en aquesta nova edició els articles es publiquen en pdf i en xml, per facilitar la consulta i millorar la presència dels articles als buscadors.

Podeu llegir l’article anant a https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/article/view/40359

Llegiu-lo, que val la pena. Agraeixo, a més, la bona pensada d’en Joan de contactar amb un grapat de persones de diferents àmbit que hi han donat la seva visió i, òbviament, agraeixo la conversa que vam mantenir on li vaig exposar com havia viscut aquests dos anys, i que tan generosament ha recollit.

Pel que no conegueu al Joan, podeu anar a https://llibresalrepla.cat/

by

Any 2022 després de Crist. Tota l’escola llegeix còmics… Tota? No!

A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.

Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.

La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.

A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.

La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.

Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.

Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.

by

Tres noves biblioteques, tres.

Aquest estiu he aprofitat per visitar tres nous equipaments: El «Bibliomercat» a L’Hospitalet i les biblioteques Teresa Pàmies i Clara Campoamor a Cornellà.

Són biblioteques petites, molt necessàries, en barris que no disposaven d’aquests servei de proximitat (bé, potser la Teresa Pàmies de Cornellà queda molt a prop de la de Can Sumarro a l’Hospitalet, però això és una altra història).

La de Santa Eulàlia és la més curiosa perquè està situada on abans hi havia dues parades del mercat i, com a curiositat, expliquen que entra un públic que no és l’habitual que freqüentava l’anterior del carrer Pareto (ara tancada). Veïns que entren, pregunten, passegen i acaben enduent-se una novel·la, un còmic o una pel·li. A més, es pot demanar en préstec qualsevol obra de les biblioteques municipals.


Les dues de Cornellà, se sumen a les tres que ja funcionen. D’aquesta manera, la Biblioteca Clara Campoamor al barri de Fontsanta, i la Biblioteca Teresa Pàmies al barri Almeda s’afegeixen a la xarxa de biblioteques de la ciutat amb la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat, Biblioteca Marta Mata i Biblioteca Sant Ildefons.

Les dues biblioteques són de titularitat municipal, formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, i s’integren en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC), que permet disposar d’un seguit d’ajuts i serveis facilitats pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.