Autor: jcentell

by

Tertúlia clandestina #6: LA LIJ DES DE L’ALTRA BANDA

Diuen que les persones som curioses i que aquest aspecte emocional ens porta a explorar, investigar i aprendre.

Aquests dies, a Barcelona, la companyia de teatre Aracaladanza presenta l’espectacle Loop i els espectadors veiem l’escenari des del darrere i així sabem què passa entre bambolines quan l’espectacle acaba i tot són corredisses per desmuntar i deixar l’escenari net.

A la literatura infantil hi ha un llibre molt divertit escrit i il·lustrat per Gilles Bachelet que es titula precisament «Los cuentos entre bambalinas» on veiem també els personatges populars de les històries com es preparen per arribar al format llibre, seguint tots els passos que s’han de fer perquè el relat arribi a les nostres mans.

En ambdós casos, la nostra curiositat queda satisfeta i això està bé perquè ens agrada conèixer, encara que, de vegades, voler saber massa comporta riscos (recordeu el conte d’en Barbablava, per exemple).

Si teniu ganes de saber com funciona la cadena del llibre infantil, a la propera tertúlia clandestina tindrem una persona convidada que ho sap gairebé tot d’aquest procés perquè fa vint anys que s’hi dedica a buscar i contractar els millors il·lustradors i escriptors, intuint quines obres tindran o no un llarg recorregut i seran un èxit en mans dels infants.

Li podrem preguntar sobre la seva història, què és una línia editorial, com veu el moment actual de la literatura a casa nostra i li demanarem que ens expliqui algunes de les anècdotes divertides que li hagin passat.

També ens comentarà alguns del llibres que fa temps volten per les escoles, llibreries i biblioteques.

Això serà el dimarts 24 de gener de 2023 a les 18:00 hores a l’Espai Llamps i Centelles.

Per accedir caldrà conèixer la contrasenya. En aquesta ocasió és ALTAMIRA

Pels qui teniu curiositat, potser la contrasenya ja us dona pistes de per on anirà la cosa.

Hi haurà sorpreses dolces i passarem una estona que se’ns farà curta, com sempre, perquè a les 19:30, tancarem la paradeta.

RECORDEU:
Tertulia clandestina “la lij des de l’altra banda”
Data: dimarts 24 de gener de 2023
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir: Altamira
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)

Us hi esperem! Travessarem el mirall com va fer l’Alícia i ens trobarem (potser) amb el barreter perquè ens recordi, com li va recordar a l’Alicia, com estem de contents de tornar-nos a veure als jardins de la memòria, al palau dels somnis.

by

«El món de Sofia» adaptat i actualitzat en format còmic

Als inicis dels any 90 vam llegir una novel·la que ens va fer veure la filosofia d’una manera entenedora, senzilla, amable i entretinguda.

Vaig comprar l’edició castellana de Siruela de l’any 91, un volum que vaig llegir i conversar amb diverses persones. Després he anat llegint altres obres d’en Jostein Gaarder com «El vendedor de cuentos» o «La joven de las naranjas», sempre amb interès per aprendre. La gràcia d’aquest autor és que et presenta els conceptes en forma de novel·la, cosa que és agrair perquè es més fàcil d’entendre el missatge.

Fa unes setmanes, s’ha tornat a publicar “El món de Sofia”, però en format d’aventura gràfica i actualitzada.

L’essència del relat és la mateixa i pot ser una bona manera de tornar a rellegir i pensar en els conceptes vitals que ens acompanyen.

El guió adaptat és d’en Vicent Zabus i les il·lustracions d’en Nicoby. Està molt encertada la manera com presenten la història de la Sofia i aporta un plus de riquesa per seguir les passes de Plató, de Sòcrates i de Sant Agustí, entre d’altres. També ens mostra com era la vida d’algunes ciutats com Atenes o Roma en aquella època, la qual cosa ens permet veure-les amb uns altres ulls.

Si la novel·la d’en Gaarder de l’any 1991 començava amb la pregunta «Qui ets?» enviada de manera anònima a la Sofia, la novel·la gràfica, trenta anys després, comença igualment amb la pregunta que li arriba a una adolescent, també per correu postal.

Però la Sofia Amundsen actual és diferent, està preocupada pel canvi climàtic, per la igualtat, el feminisme, l’ecologia i la justícia, té mòbil i s’hi assembla a una adolescent del segle XXI.

La novel·la inclou situacions humorístiques i ens endinsa de manera vertiginosa en la història de la filosofia, gràcies en part al tractament de les infinites possibilitats que ens ofereixen els actuals creadors de còmics: Tractaments tipogràfics, trencament dels marcs que formen les vinyetes, perspectives curioses, etc.

De moment només ha sortit la primera de les dues parts que formen l’obra: 1. La filosofia de Sòcrates a Galileu.

Molt recomanable a partir de dotze anys.

LES DADES:
Títol: El món de Sofia. 1 La filosofia, de Sòcrates a Galileu
Autor: Vincent Zabus
Il·lustrador: Nicoby
Traductora: Queralt Vila
Editorial: Empúries
Pàgines: 266
Barcelona, 2022

by

«Un Nadal de llibres: recomanacions de 2 a 16 anys», a l’Ofici d’Educar (Catalunya ràdio)

Diumenge passat vam presentar algunes bones històries per regalar, llegir, entretenir-se, gaudir, compartir, créixer, aprendre i descobrir la màgia dels llibres.  

Us comparteixo, a continuació, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de “L’ofici d’educar” (Catalunya ràdio).

L’escriptor Emili Teixidor va escriure que llegir afegeix valor a la vida perquè els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell.

En un món replet de pantalles, el llibre enriqueix la vida d’un infant, ens posa en pausa i activa la imaginació i la curiositat. Llegir desperta l’empatia i obre la ment, acompanya i assaja les emocions, i ens obre a compartir: a llegir en veu alta o en bicicleta, ara un capítol jo i l’altre tu. Per ajudar-los a descobrir la màgia dels llibres, aquí teniu les propostes de Jaume Centelles, l’Hèctor, la Carla, l’Aina, la Paula i la Juna:

Recomanacions de 2 a 6 anys:

📚 “La casa del ratolí“, de Jonathan Stutzman. En Llorenç és un ratolí que, vagi on vagi, arrossega una caseta màgica a l’esquena on tothom hi cap i on tothom és benvingut: una granota cansada, una família d’eriçons i fins i tot animals temibles com l’os. I la casa cada vegada es va fent més gran. Una faula d’hospitalitat, generositat i comunitat fet amb collage, finestretes i pestanyes.  

 📚 “Toc-toc!”,de Kaori Takashi. Un llibre que va dins una caixa, enginyós i desplegable, amb un format sorprenent: una petita funda de la qual hem de treure el llibre. Una història senzilla però amb certa intriga: una nena arriba a casa i s’adona que ha perdut el seu os de peluix, i no pararà fins a trobar-lo i anirà trucant a totes les portes de l’edifici i així coneixerem uns veïns molt particulars. Un llibre per regalar i per gaudir.

 📚 “La sopa del senyor Lepron”,de Giovanna Zobili. Un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món, i cap animal del bosc sap quin és el secret d’aquesta sopa tan bona. Fa la sopa amb l’ajuda de la família el primer dia de la tardor i és tot un èxit, tant que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món. Però alguna cosa ha canviat i la sopa ja no és “la famosa sopa”.

Recomanacions de 6 a 9 anys:

 📚  “Ot el bruixot 1”, de Picanyol. Recopilatori de les millors tires còmiques d’aquest bruixot inigualable d’ocurrències brillants i desbaratades, amb un humor dolç i intel·ligent. L’Ot, el seu mussol i la Berta formen part de la vida de molts lectors que han crescut amb la revista Cavall Fort. Un llibre per riure, amb trucs de màgia i manualitats.

 📚 “El retrato del conejo”, d’Emmanuel Trédez. Un conill molt ric que no té coneixements d’art demana ajuda al seu amic Porc perquè li recomani un pintor famós que li faci un retrat per a la seva estimada mostela. El porc demana a un gran artista, la guineu, que el retrati, però el resultat el decep molt perquè no veu res al quadre, i tot i així paga la factura. És interessant que en cada pàgina surtin referencies d’obres d’art molt conegudes que permeten introduir les criatures en el món de l’art.

 📚 “Ei, ei, ei, Taxi!”, de Sasa Stanisic. És un recull d’històries breus que es poden llegir una cada nit, en les quals algú puja a un taxi i es veu immers en un món d’aventures salvatges, boges i brillants que ens recorden el gran Rodari i que són genials per llegir-les abans d’anar a dormir. I en cada història el taxi acaba arribant al seu destí, a casa.

 📚 Recomanat per la Carla, de 8 anys: “Un talp a l’antic Egipte“, de Martí Gironell. Explica les aventures d’un talp que es diu Felip, que amb els seus amics fa un viatge en el temps fins a l’antic Egipte i descobreixen com vivien els egipcis: les piràmides, el jeroglífics i com enterraven els Faraons.

Recomanacions de 9 a 12 anys

 📚 “L’illa”, d‘Anna Casals. Enmig de l’oceà apareix de sobte una illa remota, misteriosa i exuberant, habitada per un grup de nens exploradors, valents i curiosos, connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments que, al principi, porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura. Si fa no fa com el que estem fent amb el nostre planeta, però al final hi ha un gir esperançador. Un llibre amb il·lustracions maques i molta informació al final, que és una metàfora sobre la història de la humanitat i per conscienciar-nos sobre els problemes mediambientals.

 📚 “Einstein, el fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai i el temps”, de Torben Kuhlmann. Un ratolí aconsegueix viatjar enrere en el temps motivat per participar en una fira de formatges que ja ha passat. Però erra en els càlculs i l’ajudarà un empleat de l’oficina de patents de Suïssa, un tal Einstein, que trastoca el nostre concepte d’espai-temps. Unes il·lustracions formidables, una aventura que barreja història i fantasia, i que inclou una biografia d’Einstein i una exposició dels seus descobriments en el camp de la física.

📚 Recomanat per l’Hector, d’11 anys: “Bola de drac“, d’Akira Toriyama. Parla de les aventures d’en Goku i dels seus amics des que és petit fins que es fa gran. Té moltes aventures i molt divertides.

📚 Recomanat per la Carla, de 12 anys: “L’Ickabog”, de J.K. Rowling. Tracta sobre un monstre que ataca una ciutat molt important. És un llibre entretingut i divertit.

Recomanacions de 12 a 16 anys:

📚  “Ghost”, de Jason Reynolds. És la història molt potent d’un nen, conegut com a Ghost (fantasma), que es passa la vida corrent perquè fuig del trauma d’haver crescut amb un pare violent, ara a la presó. Un dia l’entrenador d’un equip d’atletisme, els Defenders, es fixa en ell i el convida a formar part de l’equip. El llibre se centra en la relació del noi amb els altres tres companys d’equip: en Lu, la Patina i en Sunny, amb personalitats explosives, que hauran d’aprendre a compartir secrets i dèries per classificar-se per als Jocs Olímpics júniors.

 📚 “La casa a la mar més blava”, de T.J. Klune. Explica la vida de Linus Baker, que porta una vida senzilla, tranquil·la i solitària, sempre seguint les normes i fent el que ordena el Govern. Un dia li encarreguen que vagi a l’illa de Marysas i es faci càrrec d’un orfenat on hi ha sis nens amb habilitats sobrenaturals. La seva vida canviarà per sempre més quan s’adona que aquests nens són poderosos, peculiars i diferents, tot i que encara són nens i busquen amor i compassió. Un llibre llarg que fa pensar molt i emociona.

📚 Recomanat per l’Aina, de 13 anys: “La pell de la memòria“, de Jordi Sierra i Fabra. Va de gent que esclavitza nens petits d’Àfrica i els fan fer feines dures. És interessant perquè és una realitat i també per poder canviar el món.

 📚 Recomanat per la Paula, de 14 anys: “Hamnet”, de Maggie O’Farrell. Parla sobre la família de Shakespeare. Un llibre molt bonic i interessant.

 📚 Recomanat per la Juna, de 15 anys: “Els dies bons“, d’Aina Fullana Llull (Bromera). Un llibre que explica la vida del Xavi i les seves addiccions. És molt interessant.

Podeu sentir el podcast del programa clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-nadal-de-llibres-recomanacions-de-2-a-16-anys/audio/1155809/

Ens retrobem al gener. Bones festes!

by

“Relats que el vent s’endugué”: Primera trobada

Dimecres passat vam fer la primera trobada del projecte “Relats que el vent s’endugué” amb la idea de compartir una estona parlant de literatura en general i de les publicacions de les tres primeres autores hospitalenques que han vist els seus relats publicats al Diari de l’Hospitalet i al web lhdigital.

Ens van visitar la Lola Toledano, la Vanessa Requena i l’Helena Bonals i ens van explicar un munt d’anècdotes i de reflexions sobre l’ofici d’escriure.

Primer, però, vam fer un recordatori de com l’any 2003 es va publicar el primer llibret «Ciutat singular. Llibres plurals» que recollia la producció editorial d’autors i autores de l’Hospitalet dels anys 2001 i 2002. L’any 2011 va veure el naixement de la plataforma que va crear la xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet: “LHescriu”, un magnífic web que recull la producció literària de més de 400 autors de la ciutat. (https://sites.google.com/site/autorslh/home?authuser=0)

A continuació, vam explicar com va néixer la idea dels «Relats que el vent s’endugué» i quin és l’objectiu. Ho hem explicat abastament en aquest blog. Vegeu per exemple l’entrada del 21 de setembre. (https://jaumecentelles.cat/2022/09/21/els-relats-que-el-vent-sendugue/)

I després vam parlar amb les tres autores. De manera informal, ens van explicar les seves publicacions, la seva vinculació amb la ciutat, què llegien de petites, què llegeixen ara, quins temes els interessen i al final vam centrar la conversa en el món editorial i l’autoedició.

La Lola Toledano ens va explicar el seu primer sentiment d’identificació com a escriptora i ens va recordar totes les hores (moltes) passades a la biblioteca Tecla Sala on va gestar molts dels seus escrits.

Com a pertanyent al col·lectiu d’escriptors Verum Fictio, del qual va ser cofundadora, ens va explicar les dues obres que ja han publicat: “Xocolata espessa” on ella escriu un dels onze textos titulat “Chocolate y cromos” i “Oceà de contes” on el leiv motiv és la relació amb el mar. Tenen un tercer volum pendent de publicació (en breu).

També ens va comentar alguns dels altres llibres que ha publicat en solitari, com «Mucho cuento: (casi veinte)» del que explica que “son rendijas por las que sorprendemos a los personajes en su intimidad, en algún episodio concreto de su existencia. Los protagonistas de cada uno de ellos son personas «corrientes», como ésas con las que cada día nos cruzamos en las calles, sin aventurar -ni por un instante- el pasado o presente que esconden. En verdad, son historias realistas y entrañables, donde los personajes escogidos se muestran a cara descubierta, sin tapujos; y nos muestran, además, su fortaleza, fragilidad, pasiones y temores. Son relatos en los que se juega a mirar la realidad desde otro prisma, y así descubrir una visión más amable, en ocasiones divertida y grotesca, de las vicisitudes de la vida. Incluidos, la muerte y el sexo. En definitiva: “para sonreír entre horas”

Vam poder també remenar i navegar entre les seves novel·les «Concierto solitario a dos voces», «Bendita tú eres», «Te prestaré mi voz», «A flor de piel: (relatos)» i «Nathan de la India».

Ens va explicar que, de petita, a casa seva, no tenien gaires llibres, però sí que era consumidora habitual de tebeos.

La Vanessa Requena va arribar a l’Hospitalet l’any 2007 i en paraules seves «em va semblar un lloc tranquil i acollidor. Aquí és on he descobert la meva passió per escriure. És un lloc molt especial per a mi”.

De tots els llibres que ha escrit ens vam centrar en el darrer «Mi asesino favorito» on barreja la comèdia romàntica i el thriller d’acció. Parla de la Dani, una noia alegre i vital que gaudeix de la vida amb els amics. Ningú sospita que darrera d’aquesta façana de noia divertida s’hi amaga una dona que es guanya la vida fent desaparèixer els rastres dels crims perpetrats per les organitzacions de delinqüents i assassins que la contracten. La Dani creu que ho té tot sota control, però la seva vida fa un tomb quan descobreix que el cap d’una de les organitzacions criminals per a les quals treballa és en realitat el seu veí.

També es autora de microrelats dels que és una autentica especialista. Vam tenir l’oportunitat de llegir-ne un, el primer del recopilatori «No me apetece leer». Altres novel·les de la Vanessa són «Al otro lado de las llamas», de fantasia medieval, «Lúa: Comienza una nueva vida», una comèdia romàntica i «Cien años no bastan», una història de misteri amb un punt sobrenatural.

Van ser molt il·lustratives les seves explicacions sobre com es guanya la vida una escriptora independent i sobretot ens va recordar que cal ser molt curós i honest en aquesta professió.

L’Helena Bonals ens va explicar que viu a l’Hospitalet des que tenia dos anys i que un record molt potent de la seva infantesa és “quan el tren del Carrilet passava per fora, i els meus avis l’agafaven per venir a veure’ns, a la Fabregada”.

Un aspecte de la seva producció va lligat als blocs que ha anat escrivint i encara escriu. Cinc, ni més ni menys, des del 2007 fins a l’actualitat. Aquests:
Anticànons, de novel·la catalana oblidada,
Una cosa molt gran en una de molt petita, d’interpretació de poesia, D’allò bell, d’allò sublim, d’interpretació d’art,
En cada vers que has entès, de poesia personal i
L’eco se sent, de crítica d’obres actuals.

Ens va explicar la seva darrera obra «Ara Pla» que recull les seves reflexions al voltant del llibre “Quadern gris” de Josep Pla.

Però l’Helena és coneguda sobretot pels seus poemes. Vam parlar de «73 anys 37 planys» un homenatge a la poesia de l’Helena fet per un altre poeta, l’Abel Boldú, «La Llibertat és una biblioteca.», pensament d’una bibliotecària al voltant dels llibres, «L’Important és la rosa», un recull de poemes escrits bàsicament entre finals del 2011 i finals de 2018 i «Jo em crec el que passa en una imatge: Vicenç Lafebre vist per Helena Bonals». On comenta de manera poètica, fotografies d’en Lafebre.

Després vam obrir el torn de preguntes i comentaris i va ser realment enriquidor.

Vam acabar la festa amb unes galetes de Nadal, deferència de la Désirée, participant de les tertúlies i amiga que sempre encomana positivisme i bon rotllo.

I un joc un joc literari per acabar. Amb premi per a tothom.

Un agraïment molt especial a les persones que van assistir i a les que es van disculpar per diversos motius.

La propera trobada per parlar amb autors i autores de la ciutat serà el mes d’abril i contarem amb la presencia de l’Ignasi García Barba, L’Anna de Lacalle, la Mariàngels García-Carpintero i l’Anna Vilar, autors dels relats dels mesos de gener a abril.

Un darrer recordatori als qui heu guanyat l’adhesiu: Ens farà molta il·lusió compartir les fotografies dels llocs on els heu enganxat.

Un recull dels moments de la trobada en el següent vídeo:

by

Quan arriba «El nou»

Ben aviat començarem a veure els contenidors plens de caixes de cartró. Són els embolcalls de les joguines noves que han arribat a les cases dels veïns que tenen criatures.

Inevitablement, també veiem joguines velles i atrotinades mancades de peces, brutes o que pertanyien a infants que s’han fet grans. Fa una mica de pena.

«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.

Les joguines estan amoïnades i tenen por que l’infant que juga amb elles les deixi de banda. No sabem qui és el nou però imaginem una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.

Les joguines s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el el Tatano els diu que “El Nou és fantàstic!“

És un molt bon llibre per als nois i noies de cicle infantil, amb una tendra història que ens parla de la importància de compartir i de saber acollir els canvis.

Els personatges (les joguines) són divertits i simpàtics i a la darrera pàgina hi ha una sorpresa que ens farà esbossar un somriure.

El relat està ben trenat perquè va pujant de to, en un continu crescendo que ens condueix, amb cert suspens, fins al bonic final.

Podeu escoltar la cançó original interpretada i cantada per Sualzo, l’il·lustrador. En italià:

https://www.youtube.com/watch?v=2cCz_8Qb1O0

LES DADES:
Titol: El Nou
Autora: Silvia Vecchini
Il·lustrador: Sualzo
Traductor: Pau Vila
Editorial: Barcanova
Pàgines:32
Barcelona, 2022

by

“La cacera del tió” a LHdigital

LA CACERA DEL TIÓ

Aquella nit, la Rosa de Cal Boté no va dormir tranquil•la. Quan les primeres llums del dia s’escolaven per la finestra i les campanes de l’església tocaven quarts de vuit, es va llevar rabent i va anar cap a la cuina.

Els pares preparaven l’esmorzar i, a fora, el gebre havia tacat de blanc l’herba del jardí. El termòmetre estava per sota del zero.

—Avui anirem a buscar el tió! —va exclamar, contenta— Ja ha vingut la padrina?
—Està de camí. —va respondre la mare— Quan arribi, esmorzarem i sortirem cap al bosc. La padrina és la que coneix millor que ningú on podem trobar un bon tió. Recordo, quan jo tenia la teva edat, que anàvem a buscar herbes remeieres i anomenava totes les plantes i els arbres que trobàvem. També reconeixia, pel seu cant, una pila d’ocells com la mallerenga, el pinsà, el tord i altres. Si, per exemple, sentíem una cosa semblant a cra, cra, cra, deia «això es un corb», i no fallava.

La padrina Sisqueta va arribar carregada amb una bossa que contenia una olivera petita, dins d’un test.
—Guaiteu que he portat! Una olivera arbequina —va dir, cofoia— farà un oli molt bo d’ací uns quants anys.
—Padrina, que no anem a buscar un tió? —va preguntar la Rosa, nerviosa.
—Sí, per això porto l’olivera, la necessitem per trobar el tió.
—No ho entenc!
—Quan arribem, t’ho explicaré. Au, anem, que el camí és llarg i és la primera vegada que vens. Avui t’estrenes com a caçadora de tions!

La Rosa, agafada de la mà de la padrina, caminava al davant del seguici, aturant-se de tant en tant per observar algun insecte o flairar l’olor de la farigola. Al darrera, els pares, carregats amb l’olivera i en Josep Maria, el germà gran, amb provisions per fer una aturada, si calia. Seguien el camí de la font, el que anava a tocar del riu, fins a arribar allà on es creuava amb un altre que s’allunyava en direcció a un turó amb un bosc ple d’arbres de diverses espècies.

—Ja hi som! Aquí plantarem l’olivera— La padrina assenyalà una petita clariana envoltada d’altres arbres— Rosa, mira, aquest pi el vam plantar quan el teu pare tenia la teva edat i, el faig que hi ha més amunt, el vaig plantar amb la meva mare quan jo tenia quatre anys.
—Però, padrina, no ha crescut gaire, oi? I perquè ho fem tot això? No podem agafar un tió i tornar a casa?
—Sí que podem, és clar, però no està bé. No podem venir a la muntanya i agafar el que vulguem. Hem de donar-li alguna cosa a canvi. Nosaltres agafem un tió i plantem una olivera. Ho entens?
—Sí, però les oliveres triguem molt a créixer i no podrem disfrutar de les olives tan saboroses que deies.
—No, nosaltres no, però no plantem l’olivera per a nosaltres, la plantem per als fills que tindràs i per als teus nets. Així ha estat sempre i així ha de continuar. Agafem alguna cosa del bosc i li donem una altra a canvi. I prou xerrameca, plantem l’olivera i després busquem un bon tió que ens cagui regals.

Van buscar un lloc addient, que tingués prou llum i van plantar la petita olivera. Després li van posar algunes pedres al voltant i van confiar que els senglars no vinguessin a destrossar-la. Caldria anar passant de tant en tant per comprovar que creixia bé.

Després van remenar per tot arreu a la recerca del tió. Fins i tot, la Rosa es va enfilar a la branca més altra d’un roure per veure si albirava alguna cosa. Res. Finalment, quan sentiren les campanes llunyanes de l’església tocar dos quarts de dotze, un lleu soroll els va alertar. Probablement serà una llebre —van pensar— però quan es van atansar el van veure. Era allà, amagat entre les herbes, un tió esperava que algú el trobés i el portés a casa.

—Visca! —va cridar la Rosa saltant d’alegria. —L’hem trobat! L’hem trobat! El cuidarem bé, oi padrina?
—Sí, filleta, sí.

……………………………………………..

Aquest és el quart conte de la sèrie “Relats que el vent s’endugué”. El podeu trobar a lhdigital.cat.
També podeu obrir el codi QR que apareix al diari en format paper.
I el proper dimecres, llegiré el conte al programa sobre el món educatiu de la ciutat que condueix la Núria Toril a la televisió de l’Hospitalet: «AULA LH» que s’emet els dimecres a les 20h, a TV L’H.

D’aquesta iniciativa ja n’hem parlat en aquest blog però tornem a recordar que anirem fent trobades amb els autors i autores de l’Hospitalet. Demà, la primera de moltes altres que vindran.

Si voleu conèixer a tres de les nostres autores teniu l’oportunitat aquest dimarts 20 de desembre a les sis de la tarda a l’Espai Llamps i Centelles. (C/ Rosalia de Castro, 8 a l’Hospitalet), molt a prop de la biblioteca Tecla Sala.

I, per si no esteu al cas del projecte: Relats que el vent s’endugué
Un cop al mes s’ha publicat al Diari de LH un relat breu d’un autor o autora de la ciutat, per accedir al relat hi ha a la web del Digita’l un banner i un anunci al diari.
Un cop accediu a l’enllaç, a més del relat hi ha la presentació del projecte, una petita biografia de l’autor de la ciutat, l’enllaç de d’aquest autor a la pàgina de l’Hospitalet escriu (https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh)

Una de les pretensions és que qui aconsegueixi tres relats, vagi a la biblioteca de la ciutat que vulgui i li lliurarem un adhesiu. També estem programant una altra acció: fer una trobada amb els participants i que us pugui conèixer i conversar sobre l’obra dels autors i autores i sobre el fet lector en general. Es tractarà d’una tertúlia informal on es parli de literatura i del que ens vingui en gana. És això, senzillament una trobada per anar ampliant la família lectora hospitalenca.

Ara només cal que els relats passin de ma en ma, es llegeixin i es comentin. Des de l’organització de la “moguda” farem el que puguem per donar-li visibilitat a la iniciativa.

Si veniu demà, només podem garantir que passareu una bona estona.

Us hi esperem!

by

El boom dels llibres de no-ficció

Al còmic “Les XII proves d’Astèrix” l’heroi gal s’ha d’enfrontar a Kermes el persa, un llançador de javelina molt fort, un campió que ha aconseguit que el seu artefacte travessi mars i oceans. A les il·lustracions, Uderzo hi dibuixa un personatge amb un braç molt més desenvolupat que l’altre i això provoca que ens preguntem si l’Astèrix podrà vèncer aquest superatleta. És una imatge metafòrica que ens serveix per demanar-nos, també, què convé llegir més: llibres de ficció o llibres de no-ficció?

La resposta seria clara, perquè apostem, sobretot, per llegir, llegir el que sigui, llegir en llibertat. Volem que sigui l’infant qui triï, i és feina dels mestres oferir-li un ventall ampli de tota mena de documents perquè tingui l’oportunitat d’escollir allò que li interessi, que pugui aprofundir en els seus temes preferits i gaudir amb nous coneixements, ja siguin informacions pràctiques, poemes, aventures o còmics.

Entre els hàbits lectors dels infants es constata que, en general, llegeixen més obres de ficció que no pas informatives. La tendència, però, està canviant i, amb les noves maneres de fer a les escoles, els textos de coneixement estan substituint els tradicionals llibres de text. Els nois i les noies descobreixen que poden ser de bon llegir.

De llibres de coneixements o no-ficció en parlem a la revista GUIX núm. 494 de novembre de 2022. També ho podeu llegir en castellà a AULA núm 321.

A la mateixa revista GUIX, m’ha agradat llegir l’article de les estimades companyes del Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC) on expliquen la seva peripècia des que van néixer per incrementar i incentivar les activitats de formació i reflexió. El seu objectiu és clar: enriquir pedagògicament el territori tot compartint experiències mitjançant l’enxarxament de la comunitat educativa.

De mica en mica, el moviment ha anat trobant el seu lloc i va destacant per les activitats proposades, que gaudeixen de molt bona acollida. Des del primer moment vam pretendre que el MEAC fos un moviment estructurat i que rebés el reconeixement que mereixia. Felicitats per l’article, meaqueres!

by

Els plans per anar al més enllà, segons Shinsuke Yoshitake

Els llibres de Shinsuke Yoshitake solen ser una garantia d’èxit. Recordem «Ser o no ser… una poma», «Atascado», «Aquest robot soc jo» i altres.

L’octubre passat, l’editorial “Libros del zorro rojo” va publicar «Com serà el més enllà?» i a la ressenya que van fer expliquen el següent:

En Kenta descobreix un quadern ple de dibuixos i apunts del seu avi sobre «l’altre món», concretament, els seus plans per a després de morir. Aquesta llibreta reuneix un pla de viatge, l’equip imprescindible per gaudir del paradís, les coses en què li agradaria reencarnar-se, com imagina els déus i deesses, i fins i tot els seus models de tombes preferits.

«Com serà el més enllà?» és una lectura senzilla, agradable i, sobretot, divertida que explora les idees d’un avi sobre què passarà quan es mori. Un nen troba un quadern que va escriure el seu avi on explica com s’imagina que serà el que es trobarà quan mori, com quin serà l’equip que li caldrà per anar al cel, amb quins Déus es trobarà, quines coses li passaran, si va a l’infern, quina tomba li agradaria tenir, etc.

El nen llegeix el quadern i, al final, decideix que ell també pot escriure un quadern que reculli les idees sobre la mort, sobre què passa quan perdem algun ésser estimat.

M’ha agradat perquè de llibres sobre la mort n’hi ha moltíssims, tot i que el tema no és fàcil d’abordar a casa o a l’escola, però aquest té un punt diferent, amb idees genials. Mireu la pàgina on explica el seu equip per anar al cel.

El relat explica creences que potser no compartim (per exemple es parla de reencarnació) i ens ofereix l’oportunitat de contrastar-les amb les nostres.

Recomanat a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: Com serà el més enllà?
Autor: Shinsuke Yoshitake
Il·lustrador: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Verònica Calafell
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2022

by

«Al bosc», a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar vam presentar “Al bosc“, d’Ainara Azpiazu, un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga pensaments de vida per compartir amb infants de 5 a 7 anys, amb diferents mirades. La primera és una mirada ecologista, hi ha una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte i netedat. La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. La tercera és una mirada artística. La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. I la cinquena mirada va cap a La Topera, una editorial “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil.

Com a cada programa plantegem una pregunta (fàcil) perquè hi pugueu participar i entre els qui us animeu fem un sorteig i regalem el llibre, gentilesa de l’editorial.

La pregunta del concurs d’aquesta setmana és la següent:

Mentre la nena passeja pel bosc, què fa l’avi?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 18 de desembre.

I ja tenim el guanyador del darrer concurs: La família del Kewal, que s’emporta el llibre “Un lleó sobre la porta” L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-bosc-dainara-azpiazu/audio/1154365/

LES REBEQUERIES I LES EMOCIONS MÉS INGRATES

En el mateix programa de l’Ofici d’educar es va parlar de Pautes per afrontar les rebequeries i les emocions més ingrates.

Com es pot encarar una rebequeria? Quina informació ens donen emocions ingrates com la ràbia, la por, la tristesa o l’ansietat? Com les podem entrenar i expressar? I no negar-les, reprimir-les ni deixar que s’apoderin de nosaltres? En parlem amb l’Eva Bach, mestra, pedagoga, pionera de l’educació emocional a les escoles i a les famílies, que ens presenta el llibre “Com cuidar la salut emocional”: eines per atendre, expressar, calmar, reconduir, transformar i integrar de manera saludable emocions intenses que ens superen a nosaltres, els fills o l’alumnat. I també sentirem la Mar Romera, psicopedagoga i autora d'”Educar sin recetas”; el sentit de l’humor del Sergi Vives i el Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar, amb la terapeuta Gestalt Marta Butjosa.

Tot el programa queda gravat i el podeu sentir a l’enllaç següent:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/pautes-per-afrontar-les-rebequeries-i-les-emocions-mes-ingrates/audio/1155199/

by

«La sopa del senyor Lepron» és la millor del món, fins que deixa de ser-ho

«La sopa del senyor Lepron» és un àlbum molt ben il·lustrat que ens parla d’una llebre de pèl esponjós i orelles llargues que fa la millor sopa del món i cap animal del bosc no sap perquè les seves sopes són tan bones, ni quin és el seu secret.

En aquest llibre, a més a més d’assaborir la sopa del senyor Lepron i les verdures que la fan possible, plenes d’olors i sabors, assaborim unes il·lustracions boniques de debò que conformen diversos relats paral·lels. Mireu per exemple, l’eriçó assegut al vàter, llegint…

Hi ha un dia que és l’assenyalat al calendari perquè el senyor Lepron faci la seva famosa sopa: El primer dia de la tardor. Amb l’ajuda de tota la seva família, prepara la sopa. Totes les llebres s’impliquen en la recerca dels ingredients: mongetes verdes, mongetes, sàlvia, naps, cebes, pastanagues, carabasses, cols, api, espinacs, costelles, espàrrecs, etc. i, quan té tots els ingredients, en Lepron es posa a la feina.

Primer va al rebost, un espai que la il·lustradora converteix en un món de sensacions i objectes que creen una calidesa extraordinària i ajuden a que el relat flueixi perfectament.

Quan la sopa es va fent, en un procés de cocció lent, recordem que les coses ben fetes requereixen un temps.

Finalment, com cada any la sopa és un èxit i ningú no entén com pot ser tan bona.

Hi ha qui diu que la bondat depèn de l’aigua del bosc, altres que és cosa de l’aire, o de la terra on creixen les hortalisses. Però els pagesos de la zona expliquen que no, perquè ells ho fan tot igual que el senyor Lepron, amb els mateixos ingredients, mateix procés, mateix aire, mateixa aigua i, no obstant això, la sopa és diferent.

Ningú no coneix el secret i la sopa esdevé famosa. D’aquesta manera, arriba un moment en que al bosc es construeix una fàbrica, la fàbrica Lepron, que farà la sopa i l’exportarà a tot el món, en una llaunes formidables que recorden les famoses Campbell de Warhol.

Però alguna cosa ha canviat… i la sopa ja no és la famosa sopa. El final fa que pensar, molt.

Lectura recomanada per al cicle inicial

LES DADES:
Títol: la sopa del senyor Lepron
Autora: Giovanna Zoboli
Il·lustradora: Marichiara Di Giorgio
Traductora: Clara Jubete
Editorial: A buen paso
Pàgines: 48
Barcelona, 2022