Conjugar la complicitat en un món complex

Dilluns 18 de novembre es celebrarà la quarta matinal B-EDU, aquesta vegada sota el lema «complexitats i complicitats» i és una invitació a la reflexió i a l’intercanvi de recursos entre els professionals del sector bibliotecari.

Organitza la Xarxa de Biblioteques de Cornellà i el Servei Educatiu del Baix Llobregat V, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.

A la presentació podem llegir el següent:

Vivim en entorns complexos i contingents on les diferents visions i accions dels nostres equipaments públics -biblioteques i centres educatius- són com un mostrari de les diferents interpretacions d’un món globalitzat i d’una modernitat líquida en la que les realitats sòlides s’han esvaït.
Conviure en aquest entorn comporta acceptar la incertesa i la perplexitat mentre teixim, amb la nostra feina del dia a dia, un tapís subtil de respecte a les dignitats i a les identitats dels infants i adolescents. Altrament, la interpretació de cada situació concreta va més enllà del discurs sobre la importància de l’accés universal a la informació, la inclusió o els retrats de situacions producte únicament de les dades estadístiques.
Al llarg d’aquesta matinal, volem afrontar la complexitat dels aprenentatges menys exactes com ara els intuïtius, els creatius i els interpretatius que van lligats a la lectura, a l’observació i a la visibilitat d’aquells i aquelles que creixen amb nosaltres i a qui volem acompanyar.
Aquests sabers es despleguen en el marc de construccions individuals, culturals i socials. Mai no serem plenament competents a abordar-los, perquè formen part d’un procés que no s’acaba.
Interpretar, saber, intuir, dialogar, crear, aportar, construir, observar, descodificar, créixer, reconèixer… són verbs pensadors, lectors i constructors de persones i de societats inclusives.
Ens atrevim a conjugar-los?

Les persones interessades ja podeu fer la inscripció.

Tota la informació la trobareu al web de Serveis Educatius del Baix Llobregat 5 o clicant a:

https://serveiseducatius.xtec.cat/baixllobregat5/jornada-biblioteca-comunitat-educativa/iv-jornada-biblioteca-comunitat-educativa-2019/

HORARIS
08.30 h – 09.00 h: Recollida de la documentació
09.00 h – 09.15 h: Presentació de la 4a Jornada de Biblioteca i Comunitat Educativa
09.15 h – 09.30 h: Benvinguda institucional
09.30 h – 11.45 h: Veus davant la complexitat (Anna Juan –antropòloga social i especialista en LIJ-, Jaume Funes –psicòleg, educador i periodista- i dos membres de l’institut escola Trinitat Nova: Joan Artigal –director- i Agustí Montardit -coordinador de la biblioteca comunitària-)
11.45 h – 12.15 h: Pausa i cafè
12.15 h – 13.15 h: I tu, què en penses? (Espai per al diàleg, intercanvi i debat amb els ponents)
13.15 h – 14.00 h: Teixim complicitats (Taula rodona amb la participació de tots els ponents)
14.00 h – 14.15 h: Tancament de la Jornada

 

«Migrants», un àlbum colpidor i necessari

Acaba de publicar-se un llibre bonic de veres. Tot i que d’entrada veus que és un altre llibre sobre emigrants, diàspores i gent que ha d’abandonar el seu país fugint de la guerra, la fam o la misèria, quan l’obres quedes atrapat per la potència de les imatges.

De què va aquest «Migrants»? De gent que fuig, efectivament. Bé, en realitat són un grup molt nombrós de persones antropomòrfiques que surten d’un bosc d’arbres secs, en plena nit. És una migració sense retorn, on aniran patint tota mena de problemes i sacrificis. D’altra banda, és quelcom al que, malauradament, ens estem acostumant a veure. Segons les dades de l’Organització Internacional de la Migració (OIM) al món hi ha 258 milions d’immigrants (el 4 % del total de la humanitat). Poca broma.

Les il·lustracions són precioses. Veiem els animals caminant, silenciosos, tristos, amb patiments diversos i la constant presència de la mort, d’una mort que recorda molt al llibre de Wolf Elrbruch, «El pato y la muerte»).


Els fulls setinats emfasitzen el fons d’un color negre dramàtic per on transcorre l’aventura. Les il·lustracions d’Issa Watanabe són commovedores i expliquen les escenes que anem veient sovint als diaris o a la televisió.

A la contraportada hi ha aquestes paraules:
Migrants, refugiats, desplaçades, bombardejos, violència, guerra, fam, por, èxode, camps, nens, nenes, orfes, pasteres, rescats, ofegats, fronteres, il·legals, apàtrides, desaparegudes, crisi humanitària, pacte mundial sobre migració, drets humans… Silenci.

Un llibre que permet abordar des de diversos angles el què està passant a la Mediterrània, per exemple.

Recomanat per a cicle superior i l’ESO.

Issa Watanabe, la il·lustradora diu:
«Davant d’aquesta tristesa, què puc fer sinó dibuixar? Una il·lustració em va dur a l’altra, i així, poc a poc i sense tenir-ho previst, vaig acompanyar un camí. Vaig començar a entendre que, al bosc, al mar o al desert no existeix un camí traçat entre els arbres, sobre les onades o a la sorra.»

D’ací uns dies, amb motiu de la Setmana de l’Àlbum Il·lustrat, l’autora ens visitarà i potser tenim oportunitat de conversar amb ella. Crec que valdrà la pena.

Veieu el booktràiler a continuació:

LES DADES:
Títol: Migrants
Autora/il·lustradora: Issa Watanabe
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 38
Barcelona, 2019

Imatges extretes del web de l’editorial.

Un zoo il·lògic i divertit

Un llibre que crida l’atenció per la portada on es veu un primat aguantant la «i» del títol per transformar un zoològic en un zoo «il·lògic». Els colors pujats de to ajuden a fixar-nos en la imatge. Sembla una tendència que ja hem vist recentment en llibres d’editorials com Baobab, Zahorí o Blackie books, entre d’altres.
També ho havíem vist en llibres infantils provinents de Portugal on es juga amb formes senzilles, com els de Planeta Tangerina.

En aquest cas les imatges i els fons són molt intensos, perquè empren tintes fluorescents, de colors cridaners.
El llibre és divertit i planteja endevinalles una mica boges (il·lògiques, com diu el títol) sobre animals impossibles, jugant a transformar els noms i creant -ne de nous.
Per exemple, si la pregunta és «¿Cuál es el animal que abre puertas?»

La resposta és «el llavestruz».

I així tot. Molt divertit.

A l’escola pot donar molt de joc si es fa quelcom de semblant agafant les propostes que hi ha al final del llibre i mirar d’il·lustrar-les. Se’n poden crear de noves i  també es poden fer en català. No és difícil, crec.
Recomanat a partir de segon de primària.

LES DADES:
Títol: Zooilógico
Autor: Raúl Romero
Il·lustrador: Ramón Paris
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

Un tastet, a continuació:

Imatges extretes del web de l’editorial Ekaré.

Jornada LECXIT sobre acompanyament lector

S’ha obert la inscripció a la Jornada que organitza la Fundació Jaume Bofill sobre l’acompanyant en el programa LECXIT: serà el dia 30 de novembre, dissabte al matí, al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan 108, Barcelona)
La jornada vol aportar idees i estratègies per guiar a les persones mentores en la seva tasca d’acompanyament en la millora de la comprensió lectora dels infants.

La jornada està dividida en tres espais: una ponència, una taula rodona i un espai de taller.

La ponència anirà a càrrec de la Maribel de la Cerda, Doctora en Pedagogia i especialista en les pràctiques d’ajuda entre iguals i educació en valors, ens proporcionarà elements d’anàlisi de la mentoria com a metodologia per a promoure la comprensió lectora i el gust per la lectura.

La taula rodona permetrà debatre i reflexionar sobre com el programa LECXIT contribueix a la millora de la comprensió lectora a partir de les aportacions i anàlisi dels seus protagonistes: voluntariat, infants, centres educatius, biblioteques i administració local.

Els tallers es portaran a terme de manera simultània i estaran liderats per experts en les temàtiques. En ells podrem reflexionar sobre els diferents elements clau del programa i compartir bones pràctiques amb altres punts LECXIT. Són aquests:

Com impliquem les famílies per promoure l’hàbit lector dels seus fills i filles? Amb Jaume Centelles.
Com capacitem al voluntariat per a potenciar les mentories lectores? Amb Albert Francolí.
Com avaluem la comprensió lectora dels usuaris del LECXIT? Amb Laura Parra.
Com enfortim el vincle entre l’escola, biblioteca, o entitat impulsora LECXIT? Pendent de confirmar.

L’accés a l’acte és lliure i gratuït, amb inscripció prèvia a un dels tallers.

Tota la informació i les inscripcions al web de la Fundació Bofill:
https://www.fbofill.cat/agenda/laventura-dacompanyar-un-infant-lector

XI Concurs internacional de literatura ràpida 2019. L’Exprés

 

Un any més, la Biblioteca Vapor Vell i el Districte de Sants-Montjuïc organitzen L’Exprés, un concurs de literatura ràpida on tant el tema, com la seva realització i el veredicte es fan al llarg del mateix dia.
Hi pot participar qualsevol persona que tingui, com a mínim, 16 anys.
Les consignes a partir de les quals s’haurà d’escriure el text no es donaran a conèixer fins el moment de començar el concurs.
L’activitat es durà a terme en una única sessió a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell, s/n), el dissabte 9 de novembre a partir de les 10.30h. del matí.
Es concediran 90 minuts de temps per a la redacció dels textos i al final d’aquest temps els participants hauran d’haver lliurat els treballs.
Els textos hauran de ser en català o en castellà, i hauran d’ocupar un màxim de dos fulls de 30 línies escrits per una sola cara (unes 3.000 lletres). Els treballs s’escriuran en fulls pautats que facilitarà la biblioteca.
Els concursants hauran de lliurar els originals al jurat.
La il·legibilitat cal·ligràfica (contrastada pel jurat) pot ser motiu d’exclusió.
El mateix dia, a les 17 h. es farà públic el veredicte final.
Després de l’activitat els textos seran retornats a aquells participants que ho sol·licitin. La biblioteca se’n quedarà una còpia per a la seva col·lecció Local. El treball guanyador i el
finalista es penjaran a la web de la biblioteca o es reproduiran en publicacions gratuïtes del propi centre.
El jurat estarà format per 3 persones vinculades al món de la literatura.
El veredicte del jurat serà inapel·lable. El premi podrà ser declarat desert.

Els premis consistiran en:
200€ i una cafetera per a la persona guanyadora.
100€ i una cafetera per al finalista.
La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a la Biblioteca Vapor Vell (Passatge del Vapor Vell s/n), o bé per telèfon al 934 097 231). El període d’inscripció és des del 7 d’octubre, fins a les 10.15h del 9 de novembre.
Les places són limitades, fins a un màxim de 55 persones.

Les bases:

M’expliques un emoticonte? Llegim un bookface?

L’Albert Correa del Col·legi Sant Andreu (Badalona) ens explica a la revista GUIX 459 del mes d’octubre (AULA 287 en castellà) una experiència en la que es fa una aproximació als contes tradicionals des d’un nou punt de vista. L’experiència l’han anomenat «M’expliques un emoticonte?».

Emma Pérez

Algunes de les frases que podem llegir:
Els nens i nenes d’avui en dia no llegeixen! Abans es llegia més! Aquestes frases les hem sentit durant anys i anys. Sempre la generació posterior a la nostra ha llegit més, ha estudiat més i ha treballat més però això és realment cert? Han baixat els índex de lectura? Els joves no reben inputs que facin necessària la lectura?
És possible que un nen/a no hagi sentit/llegit mai durant l’etapa d’educació Infantil i Primària no conegui el conte de les set cabretes i el llop? O el de la Princesa i el pèsol? o el soldadet de plom? És possible que un alumne no sàpiga qui és en Patufet? La resposta és un rotund: no! Aquesta literatura és part de la nostra tradició i de la nostra cultura i és imprescindible que els infants i joves les coneguin.
La manera en que els infants i joves arriben a la lectura s’ha ampliat i diversificat enormement en els últims anys així com les formes i materials amb que ho fan. Igualment hem de ser conscients que la relació que tenen amb la tecnologia és molt intensa i que aquest fet ha modificat els hàbits de relació i consum de cultura i de relació amb el seu entorn. Han variat els focus d’interès, la forma en que accedim a la informació, els continguts i els espais i fonts principals de documentació i el consum cultural.

A la segona part de l’article hi ha les dues experiències explicades amb detall. Semblen fàcils de realitzar i el resultat és espectacular:

Les activitats que es proposen pretenen, al marge del treball en l’aspecte més tècnic i literari, fomentar la imaginació i la creativitat de l’alumnat a partir d’un petit repte. Seguint amb aquesta idea se’ls hi plantejar el repte de “traduir” els títols dels contes tradicionals dels que s’ha parlat durant el projecte al llenguatge “emoji”, un “idioma” molt proper a ells i que fan servir de manera habitual i amb el que estan molt relacionats però en aquesta ocasió amb una intenció molt concreta.

Clàudia Lleixà

“Lota, la catxalota” i la contaminació dels mars

Demà, dimarts 22 d’octubre es presenta Lota, la catxalota a la Biblioteca Manuel Arranz de Poblenou (Barcelona). Es tracta d’un àlbum que ha editat Takatuka i té com tema de fons la contaminació dels mars per l’acumulació de plàstics i altres deixalles.
L’ha escrit i dibuixat un col·lectiu d’il·lustradores que es fan dir «Rosa Sardina» i l’escriptora Roser Rimbau. També hi serà l’Ignasi Blanch, coordinador de l’Àrea d’Il·lustració de l’Escola de la Dona, que n’ha sigut el seu mentor. Tots junts conversaran sobre el procés creatiu i de tots els temes i reflexions que han sorgit durant la creació d’aquest llibre coral.
Serà a les 18h a la Sala d’Actes. Allà hi serem i m’agradarà saludar a la gran Imma Palahí, que també ha participat del projecte.

 

 

QÜESTIÓ D’ARMES (Arms Issue)

Amics i amigues, els propers dies aquest web estarà inactiu. Els post que estaven escrits, els he desprogramat. Confio en que ens puguem retrobar aviat.

Us deixo amb un poema d’en Franz Morrissey, poeta suís, que es diu Qüestió d’armes i fa així:

Potser la solució de tot
Hi era
A l’aeroport internacional de Belfast
Aquell matí d’octubre gris quan

El guàrdia de seguretat que buscava
Les armes amagades dels passatgers
S’agenollà i obrí els braços en creu
Per demostrar el que havien de fer i

El nen petit
Va arrencar a córrer com un llamp
I va abraçar el coll
De l’home estupefacte.

Poema extret del web Viu la poesia

 

La sopa de l’avi, a Catalunya ràdio

Ahir, 13 d’octubre, a l’Ofici d’educar es va parlar d’un tema complicat: SUÏCIDI JUVENIL. Tot i que el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves a Catalunya, continua sent un tabú. Com ens podem adonar que un jove es vol suïcidar? Es pot evitar? I com es pot gestionar la culpa després del suïcidi d’un fill?
Amb les veus autoritzades del psicòleg Andrés Cuartero, la Marta Albaladejo (autora de “Cartes a la mare”) i la Gloria Iniesta, formada en pedagogia de la vida i de la mort i membre APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i Atenció al Supervivent), vam poder entendre una mica les causes d’aquesta situació i sentir, a més, diversos testimonis, gràcies a les entitats Obertament i la Unitat de Crisi i Prevenció del Suïcidi del Centre de Psicoteràpia de Barcelona Serveis Salut Mental.

A la secció “Llibres per somiar” vaig presentar «la sopa de l’avi» que ens explica la situació d’una adolescent anorèxica i de com és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa.

Al web de l’editorial Babulinka llegim:
Una bella història que ens ensenya que no hi ha vis medica que superi l’amor i que ens mostra una relació entre un avi i una néta que pot inspirar molta gent. Una joia de gran valor literari que emociona des de la primera pàgina i que ens il·lumina amb petites perles de saviesa. Ideal per transmetre als adolescents la importància de l’amor cap a un mateix i cap als altres i per gaudir d’ una lectura serena i inspiradora els adults. Les delicades il·lustracions d’Albert Asensio acaben d’arrodonir el valor artístic d’aquesta Petita Joia per a Grans Lectors.

Un llibre preciós i molt emotiu.

LES DADES:
Títol: La sopa de l’avi
Autor: Mario Satz
Il·lustracions: Albert Asensio
Traducció: Iñaki Tofiño
Editorial: Babulinka
Pàgines 66
Barcelona 2016

Podeu sentir el potcast clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar-el-suplement/la-sopa-de-lavi-de-mario-satz/audio/1051691/

L’Ari Mendoza i en Dante Quintana descobreixen els secrets de l’univers i molt més

Hi ha llibres que els llegeixes perquè algú amb més criteri que tu te’l recomana, però, de vegades, tafanejant per la llibreria, una portada et crida l’atenció i sense saber-ne res, vas i te’l fires. Això em va passar amb aquesta portada tant bonica.
El llibre està escrit d’una manera molt cinematogràfica, amb diàlegs que fan que les pàgines passin molt de pressa. Ritme, ritme, ritme, imatges i personatges ben definits i impactants.

La història d’«Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers» està situada a l’any 1987 i se centra en un noi mexicà, de nom Aristòtil. És un jove força solitari i que té una família complicada, amb un pare trist que no parla gaire i que viu dels records de la Guerra de Vietnam i alguns secrets que el fan ser com és, un germà gran, que està a la presó i del qual ningú no en parla, i una mare, professora d’institut, molt activa amb les causes veïnals.

Un dia, a la piscina, l’Aristòtil coincideix amb un altre noi de la seva edat, de nom Dante, i fan amistat. Ambdós tenen 15 anys però són molt diferents de caràcter. En Dante és curiós, xerraire, el seu aspecte físic i el color de la seva pell fan que no sembli el típic noi mexicà, i, a més, se sent allunyat de la seva comunitat cultural.

Avançada la novel·la, en Dante li revela a Ari que li agraden els nois i això, a la comunitat mexicana no resulta gaire escaient. De totes formes, la relació dels dos nois es bella i els obliga a mirar-se dins seu per trobar el consol, l’amistat i l’ajuda que els caldrà per superar els obstacles que s’aniran trobant (accidents, allunyaments, etc).
A la novel·la, l’autor cola temes musicals de l’època i novel·les mítiques que potser els lectors de secundària no coneixeran, però seran un bon motiu per atansar-s’hi a les grans obres de la literatura universal com «Guerra i pau» o «El cor de les tenebres», entre d’altres.

Aquest relat és valent i compromès. Afronta temes com el tabaquisme o la masturbació que obren la porta a converses serioses entre els joves.
Potser li sobren algunes pàgines perquè hi ha passatges que són repetitius en excés. També hagués estat bé nomenar d’una altra manera els capítols; això d’un, dos, tres, quatre, cinc, … està poc treballat, al meu entendre.
M’ha recordat, pel tema i per la manera com està escrit, a «la increïble història de… El noi del vestit» de David Walliams.

A la contraportada podem llegir:

 

Lectura recomanada per als alumnes de tercer i quart de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers.
Autor: Benjamín Alire
Traductora: Maria Climent
Editorial: L’altra tribu
Pàgines: 344
Barcelona, 2019