L’Albert Correa del Col·legi Sant Andreu (Badalona) ens explica a la revista GUIX 459 del mes d’octubre (AULA 287 en castellà) una experiència en la que es fa una aproximació als contes tradicionals des d’un nou punt de vista. L’experiència l’han anomenat «M’expliques un emoticonte?».

Emma Pérez

Algunes de les frases que podem llegir:
Els nens i nenes d’avui en dia no llegeixen! Abans es llegia més! Aquestes frases les hem sentit durant anys i anys. Sempre la generació posterior a la nostra ha llegit més, ha estudiat més i ha treballat més però això és realment cert? Han baixat els índex de lectura? Els joves no reben inputs que facin necessària la lectura?
És possible que un nen/a no hagi sentit/llegit mai durant l’etapa d’educació Infantil i Primària no conegui el conte de les set cabretes i el llop? O el de la Princesa i el pèsol? o el soldadet de plom? És possible que un alumne no sàpiga qui és en Patufet? La resposta és un rotund: no! Aquesta literatura és part de la nostra tradició i de la nostra cultura i és imprescindible que els infants i joves les coneguin.
La manera en que els infants i joves arriben a la lectura s’ha ampliat i diversificat enormement en els últims anys així com les formes i materials amb que ho fan. Igualment hem de ser conscients que la relació que tenen amb la tecnologia és molt intensa i que aquest fet ha modificat els hàbits de relació i consum de cultura i de relació amb el seu entorn. Han variat els focus d’interès, la forma en que accedim a la informació, els continguts i els espais i fonts principals de documentació i el consum cultural.

A la segona part de l’article hi ha les dues experiències explicades amb detall. Semblen fàcils de realitzar i el resultat és espectacular:

Les activitats que es proposen pretenen, al marge del treball en l’aspecte més tècnic i literari, fomentar la imaginació i la creativitat de l’alumnat a partir d’un petit repte. Seguint amb aquesta idea se’ls hi plantejar el repte de “traduir” els títols dels contes tradicionals dels que s’ha parlat durant el projecte al llenguatge “emoji”, un “idioma” molt proper a ells i que fan servir de manera habitual i amb el que estan molt relacionats però en aquesta ocasió amb una intenció molt concreta.

Clàudia Lleixà