tecnologia

L’Albert Correa del Col·legi Sant Andreu (Badalona) ens explica a la revista GUIX 459 del mes d’octubre (AULA 287 en castellà) una experiència en la que es fa una aproximació als contes tradicionals des d’un nou punt de vista. L’experiència l’han anomenat «M’expliques un emoticonte?».

Emma Pérez

Algunes de les frases que podem llegir:
Els nens i nenes d’avui en dia no llegeixen! Abans es llegia més! Aquestes frases les hem sentit durant anys i anys. Sempre la generació posterior a la nostra ha llegit més, ha estudiat més i ha treballat més però això és realment cert? Han baixat els índex de lectura? Els joves no reben inputs que facin necessària la lectura?
És possible que un nen/a no hagi sentit/llegit mai durant l’etapa d’educació Infantil i Primària no conegui el conte de les set cabretes i el llop? O el de la Princesa i el pèsol? o el soldadet de plom? És possible que un alumne no sàpiga qui és en Patufet? La resposta és un rotund: no! Aquesta literatura és part de la nostra tradició i de la nostra cultura i és imprescindible que els infants i joves les coneguin.
La manera en que els infants i joves arriben a la lectura s’ha ampliat i diversificat enormement en els últims anys així com les formes i materials amb que ho fan. Igualment hem de ser conscients que la relació que tenen amb la tecnologia és molt intensa i que aquest fet ha modificat els hàbits de relació i consum de cultura i de relació amb el seu entorn. Han variat els focus d’interès, la forma en que accedim a la informació, els continguts i els espais i fonts principals de documentació i el consum cultural.

A la segona part de l’article hi ha les dues experiències explicades amb detall. Semblen fàcils de realitzar i el resultat és espectacular:

Les activitats que es proposen pretenen, al marge del treball en l’aspecte més tècnic i literari, fomentar la imaginació i la creativitat de l’alumnat a partir d’un petit repte. Seguint amb aquesta idea se’ls hi plantejar el repte de “traduir” els títols dels contes tradicionals dels que s’ha parlat durant el projecte al llenguatge “emoji”, un “idioma” molt proper a ells i que fan servir de manera habitual i amb el que estan molt relacionats però en aquesta ocasió amb una intenció molt concreta.

Clàudia Lleixà

Segueixen endavant les jornades de presentació del programa Èxit Lector. La propera serà el dimecres 18 de febrer a la seu de Cruïlla, a Barcelona.
Si esteu interessats, encara hi sou a temps d’assistir. Només cal que us poseu en contacte amb el vostre comercial de zona. També ho podeu fer trucant directament a Cruïlla al 932922172 i deixant el vostre nom i el centre on treballeu.

Serà un bon moment per conèixer el treball de molta gent que està implicada en acostar la lectura als infants aprofitant l’auge definitiu de les tecnologies. És un tema interesant perquè estem encara en un moment de “subidón” i fins que no trobem l’equilibri sentirem molts raonaments i veus favorables i crítiques a la manera com s’està implantant arreu del món.

A la Jornada de Animación lectora celebrada recentment a Oriola, vaig tenir la sort de compartir taula rodona amb en Julián Despaigne (formador de mestres), la Carme Carramiñana (Escola Ballobar, Osca) i la Paqui Salinas (CEFIRE Orihuela) al voltant d’aquest tema i en el debat posterior amb els asssitents vam copsar com les opinions no eren coincidents, precisament. Vaig presentar, a tall d’exemple l’Êxit lector i es va generar certa polèmica perquè hi havia qui defensava la lectura en format paper i hi havia qui estava convençut que la lectura en pantalla té moltes més avantatges. És un debat obert.

Jornada a Oriola

Precisament aquests dies hem pogut llegir les opinions de la Susan Pinker, psicòloga del desenvolupament. Les va publicar al The New York Times (i també les vam poder seguir al diari ARA de dissabte 14 de febrer) en que es planteja si se n’està abusant de la tecnologia. Ho fa a partir de les dades del seguiment que es va fer a un milió d’alumnes de secundària de sectors desfavorits. Diu, entre altres perles, que “les notes de lectura dels alumnes d’entre 10 i 13 anys que a casa seva tenen accés a un ordinador tendeixen a baixar constantment”. O aquesta altra: “La tecnologia només funciona quan la fa servir com a eina un mestre excel·lent i amb una bona formació”.