by

Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d’altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l’escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l’ Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s’inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l’aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l’enterren.

LA GRANOTA I L’ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ‘ Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ‘ alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l’accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se’n va a ca l’ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L’HIVERN
Ha arribat l’hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ‘ acabaven de posar d ‘ acord… A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!

by

Llarga vida a les biblioteques


D’ací a no-res, el 24 d’octubre, tornarem a celebrar el «Dia de la biblioteca». Com cada any, des del 1997, es recorda la necessitat de disposar de bones biblioteques i es fan molts actes arreu del món. La proposta va ser una iniciativa de l’Associació d’amics del llibre Infantil en record de la destrucció de la biblioteca de Sarajevo, que es va produir el 1992.

Enguany el cartell (bonic) l’ha dissenyat en Miquel Calatayud i el Pregó (emotiu) és de la Gemma Pasqual. El podeu llegir a continuació:

La senseconte

No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d’un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l’explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l’amor d’un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d’una madrastra, d’un pare o d’una fada bona.
I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.
Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l’ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump, una xiqueta lliure, generosa, que mai no s’avorria, que s’atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s’aventuraven a creuar la mar buscant un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.
Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans de l’univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots els contes.
Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.

Estaria bé que aquell dijous, féssim quelcom especial. Per la meva part, visitaré una biblioteca escolar, els portaré un grapadet de bones lectures i farem una sessió de treball amb els alumnes de cicle superior…

by

Lectures sorpresa amb Oks&bo

Fa uns dies, vaig tenir el goig de conversar amb la Núria Serra, una de les dues sòcies d’una nova empresa que han anomenat com a “Oks&Bo”, (un joc de lletres que em va costar d’endevinar) i que acaben d’iniciar una aventura gràcies al Verkami i a la seva pròpia empenta.

Es tracta d’una subscripció literària destinada a nens i nenes d’entre 3 i 7 anys. Et fas subscirptor i cada mes arriba a casa una capsa que conté un llibre sorpresa. Normalment és un àlbum, una novetat acabada d’imprimir. Em va explicar la Núria que llegeixen tot el que surt i trien allò que els sembla més bonic, interessant i educatiu. Per exemple, en la primera tramesa van incloure el llibre “Plores o fas sol” d’Akiara books. Bé, això és la sorpresa. No sabem que ens arribarà a la següent tramesa que és a punt d’arribar a casa.

A la capsa també inclouen una petita guia de lectura que ajuda entendre el tema triat i una proposta d’activitat per fer-la encara més engrescadora.


Han cuidat molt els detalls i totes les capses són de cartró 100% reciclable.


Si voleu saber més de com funciona aquest servei podeu visitat el seu web i allà trobareu tota la informació: https://www.oksandbo.com/ca/home/

I un vídeo promocional:
https://www.youtube.com/watch?v=sdojNsx4xD0

Gràcies per les explicacions. Núria!

Amb la Núria, rebent de les seves mans, la primera de les capses de la meva subscripció.

by

“Mi tío y el misterio de la caracola”, un relat a favor de la inclusió

He llegit amb interès el darrer llibre d’en Carles Cano. L’ha titulat “Mi tío y el misterio de la caracola” i m’ha semblat una bona lectura per als infants de segon de primària. Tracta d’un nen sord i de com el seu oncle l’ajuda a sentir el so que s’amaga dins d’un cargol de mar.
No recordo haver tingut mai cap alumne sord a l’aula i no he necessitat aprendre el llenguatge dels signes. Els pocs gestos que sé me’ls va ensenyar la mare. M’explicava com ella es comunicava amb una cosina seva; crec recordar que malgrat no eren els signes convencionals, resultaven efectius.

La narració ens explica la relació d’en Gabriel, un infant que és a punt de fer nou anys i el seu oncle Miquel que cada any li porta un regal especial, un objecte misteriós i sorprenent, relacionat amb el mar.


Una vegada li va regalar una brúixola que els dies sense lluna, a certa hora, el podria portar a unes illes meravelloses, l’any següent li va portar un mapa amb el que es podien localitzar vaixells naufragats. En una altra ocasió va aparèixer amb un telescopi i assegurava que va pertànyer a un capità pirata, etc.
Aquest any, li regalarà un cargol de mar, amb el que es poden escoltar històries sobre dofins, peixos manta i combats de peixos espasa.

La narració, escrita en primera persona pel nen, es llegeix força bé i és com si estiguéssim escoltant un conte. D’això, d’explicar contes, en Carles és un mestre i es nota el seu mestratge perquè és capaç de trobar-li aquell punt humorístic i màgic a qualsevol relat per complicat que sigui.
Crec que, a més, aquest llibre ajuda a visibilitzar un col·lectiu poc conegut, ara que tant es parla d’escoles inclusives. Bé, aquest és un altre tema i no sé si aquest qualificatiu d’inclusiu s’addiu amb la realitat que es viu als centres educatius.

Lectura en castellà. Estaria bé que els d’Anaya el traduïssin al català o valencià.

Us deixo amb una entrevista que li van fer al Carles a TVE, a propòsit d’aquest llibre.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-lengua-de-signos/libro-infantil-protagonista-nino-sordo/5388466/

Les primeres pàgines AQUÍ

LES DADES
Títol: Mi tío y el misterio de la caracola
Autor: Carles Cano
Il·lustrador: Miguel Ángel Díaz
Editorial: Anaya
Col·lecció: El duende verde, 218
Madrid, 2019

by

Caminar per gaudir, tot somiant l’educació que volem…

Un grup de mestres de Valls s’han constituït en Moviment d’Ensenyants, amb els seus estatuts i tota la paperassa en ordre. Olé tu!
El MEAC, que així s’anomena el Moviment Educatiu de l’Alt Camp, sorgeix de la necessitat de crear un espai on compartir, reflexionar, i evolucionar sobre el tema principal que ocupa bona part de la seva vida: L’educació.
Estic content perquè m’han convidat a la inauguració que tindrà lloc el dia 23 d’octubre a les 18h al Teatre Principal de Valls.


Estic encara més content perquè m’han fet «Padrí del Moviment», un honor que no sé ben bé que em suposa, però em fa feliç. Si no hi ha entrebancs, el proper 23 d’octubre seré a Valls i podré abraçar a la (molta) bona gent que emplena les aules de la comarca de bona pedagogia, alegria i esperança. I, vés que no m’animi i digui algunes paraules o els expliqui algun conte! (aquí queda escrit)

Podeu seguir el MEAC:

a Twiter @meacvalls,

a Instagram: meacvalls,

a Facebook, Moviment Educatiu De l’Alt Camp

al bloc: https://blocs.xtec.cat/meac/

El tríptic per associar-se: AQUÍ

Gràcies, mestres! Gràcies Pilar Manzano, Montserrat López, Lídia Pons, Jeny Martín i Montserrat Montanyà.

by

Un gos pudent, amb un cor molt gran

El lloc on has nascut marca el teu destí, sovint. El gos d’aquesta novel·la va néixer en un cubell d’escombraries, fa pudor de sardines, està ple de puces i el seu club de fans són les mosques.
Gos Pudent no té amics i els nens li fugen per la seva pudor. L’únic amic que té es un gat de nom Gatxafat, perquè quan era petit el va aixafar un camió i el va deixar pla con un full.
L’únic que vol el gos es trobar un amo que el cuidi i el passegi lligat d’una corretja, com als altres gossos. I això és el que intenta quan comença a caminar per la ciutat a la recerca d’algú que l’aculli. No serà fàcil i viurà moltes aventures perilloses.

Tot i la seva innocència i les trampes desagradables que li paren per la seva ingenuïtat, finalment se’n sortirà amb la seva i trobarà algú molt especial (la nena de les sabatilles vermelles), molt millor que si hagués trobar un amo.

Gos pudent és un llibre que es pot llegir a l’escola però a casa, llegit en família, serà molt més profitós. La història és divertida i ens ensenya que allò que importa a la vida és el que tenim al cor i que amb bons amics segur que podem reeixir.

Potser el fet d’haver nascut en un cubell d’escombraries no sigui tan determinant!

D’aquest personatge se n’han fet deu llibres i una pel·lícula. Ah! I també una edició en pop-up! (tot en francès, de moment)

Recomanat per a cicle inicial i mitjà.

LES DADES:
Títol: Gos pudent
Autor: Colas Gutman
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Isabel Obiols
Editorial: Blackie Books
Barcelona, 2019

by

Un llop imaginari

He llegit «El llop de sorra», una historia poètica i filosòfica que es va publicar en suec fa disset anys i que ha esdevingut una lectura molt popular i exitosa en aquell país on, fins i tot, n’han fet versió dramatitzada per a gaudi dels infants i joves.
La història no planteja grans aventures. Se centra en la vida de la Valentina, una nena que viu amb els seus pares, sempre molt ocupats, i ha de jugar sola. Viuen a prop de la platja i és allà on, un dia, la nena troba un llop de sorra.

Pels que no sapigueu que és un llop de sorra, es tracta d’un animal que ho sap tot, de tothom. És un llop de pelatge brillant que ha viatjat per l’espai, és immortal i, per tant, ha conegut a persones cèlebres de temps antics i reculats. El llop de sorra, ja ho heu intuit, ve a ser com aquell amic imaginari dels infants dels Estats Units.

En aquest cas, la Valentina i el llop de sorra mantenen diàlegs molt profunds sobre els petits esdeveniments quotidians però també sobre la vida en general. Parlen de la mort, per exemple, o reflexionen sobre la paraula “infinit” aplicada a l’univers:

Ha de tenir un final, va pensar la Valentina. Tot té un final! Una salsitxa, per exemple, té un principi i un final. Una escala comença i acaba. Primer ve el matí i després es fa de nit, és així com els dies comencen i acaben. Fins i tot el tren més llarg del món té un últim vagó i s’acaba.
Però l’univers…, pensava la Valentina, continua i continua i continua… sense final!

Crec que és un bon llibre per ser llegit i comentat a l’escola amb els infants de segon de primària i els de cicle mitjà. Els capítols són curtets, d’uns cinc o sis pàgines cadascun.

Al web de Kalandraka editorial he llegit que forma part d’una trilogia. Tan de bo, la puguem tenir en català, tota sencera, perquè valdrà la pena.

LES DADES:

Títol: El Llop de sorra
Autora: Asa Lind
Il·lustradora: María Elina
Traductora: Carolina Moreno
Editorial Kalandraka
Barcelona, 2019

Dos dels responsables de l’editorial hi seran avui a la llibreria Abracadabra (Barcelona) explicant el projecte editorial i celebrant els 10 anys de la llibreria.

by

Llegir a Kunterbunt. Recuperar l’admiració per la lectura

Ja està publicat el programa de formacions a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Si podeu, feu-li una ullada perquè n’hi ha de bons com el que ha preparat la Meritxell Martí sobre la lectura dels clàssics infantils i juvenils.

Meritxell Martí

Al web de l ‘AMRS podem llegir:
Vila Kunterbunt és la casa on viu la Pippi Langstrump, un dels mites literaris de la literatura infantil-juvenil. Redescobrir aquest mite és donar-nos permís per entrar als mons de ficció amb la premissa de l’admiració i el gaudi i amb ganes d’impregnar-nos de l’esperit de la Pippi per obrir noves perspectives de lectura, generar creativitat, diàleg i esperit crític positiu (aquell que ens ajuda a respondre als reptes de la societat actual amb optimisme), gaudint de l’experiència lectora amb ulls frescos.

Els objectius de la formació són:
Oferir una visió renovada i fresca sobre les grans lectures, clàssiques i actuals, que ens obren la mirada i ens ajuden a fer front a reptes que com a societat ens toca viure.
Redescobrir el cànon literari infantil i juvenil amb mirada contemporània.
Adquirir noves claus de lectura i co-creació literària per aplicar a l’aula.
Explorar les fronteres de la lectura, especialment de l’àlbum il·lustrat, gaudint de cada detall: des del color de la coberta al gramatge del paper i totes i cada una de les sensacions que ens arriben un cop hi entrem.
Establir un diàleg enriquidor, divers, que estimuli el pensament crític positiu.

Els continguts orientatius són:
El llibre que ens va fer estimar la lectura: compartint els nostres referents literaris. Dels 70s al segle XXI: similituds i diferències entre les obres que vam llegir nosaltres i les que es publiquen avui.
Narratives mudes i mons imaginaris: àlbum il·lustrat i llibres sense paraules.
Com esdevenir co-creadors des d’una lectura profunda i atenta.
Què “enganxa” als nens i nenes, i als nois i noies d’avui dia? Com acompanyarel seu descobriment dels clàssics i les obres contemporànies amb admiració, gaudi i esperit crític.
Propostes atractives de dinamització lectora als diversos espais d’aprenentatge (book tràiler, club de lectura, “Seguint el fil”, etc.): aula, biblioteca, espais exteriors…

Dades pràctiques:
Dies: dilluns 7, 14, 21 i 28 d’octubre de 2019
Hora: de 17.30 a 20:00 h.
Durada: 10 hores en 4 sessions
Lloc: Associació de Mestres Rosa Sensat (Av.Drassanes, 3)
Preu: 70,00 € (soci/sòcia) o 90,00 € (Preu general)

Més informació i inscripcions a: https://www.rosasensat.org/producte/llegir-a-kunterbunt-recuperar-ladmiracio-per-la-lectura/

by

El murmuri de l’aigua és la veu del pare del meu pare

Avui se celebra a Nova York la Cimera sobre l’Acció Climàtica de l’ONU. Fa dies que se’n parla i el moviment estudiantil Fridays for Future es manifesta i mobilitza arreu del món.

Avui és un bon dia per recuperar les paraules de qui va ser Director General de la UNESCO, el senyor Federico Mayor Zaragoza que no es cansa de recordar-nos els perills de degradació del nostre planeta. La darrera vegada que el vaig sentir apel·lava al record de les paraules de Leonardo da Vinci — Tot d’una, ja no hi ha a bord rics o pobres, joves o gent gran, blancs o negres… només hi ha passatgers treballant en comú per sobreviure, per evitar el naufragi— i ens alertava del moment que estem patint, amb la mateixa intenció que ho fa el preàmbul del document «La Carta de la Terra» quan assenyala que «ens trobem davant d’un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la societat ha d’escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d’una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú».

Avui també es un bon dia per llegir la commovedora carta que fa més de 160 anys, el cap indi de la tribu dels Suwamish va enviar a Frankin Pierce, el president dels Estats Units que volia comprar les terres on havien viscut els indis des de sempre. Aquella carta és un exemple del que significa estimar el lloc on vivim i val la pena llegir-la amb els alumnes perquè entenguin què significa tenir consciència ecològica.
La carta és un cant a la natura i val pena que dediqueu una estona a llegir-la en veu alta i, si pot ser, amb música índia relaxant de fons.

El text de la Carta el podeu trobar AQUÍ

Després, demaneu als alumnes que facin una segona lectura en silenci i busquin la frase que més els agradi o els hagi «tocat». Per exemple, alguna d’aquestes:
Som part de la terra i ella és part de nosaltres.
La saba que circula en els arbres porta les memòries de l’home de pell roja.
El murmuri de l’aigua és la veu del pare del meu pare.

Feu que l’escriguin en una cinta de color i aneu al pati de l’escola, trieu un arbre i pengeu les betes. Que quedi ben bonic!

Acabeu la sessió tornant a llegir la carta al voltant de l’arbre.
En tornar a l’aula, busqueu informació sobre el cap indi Seattle i el seu poble, la tribu dels Suwamish, i comenteu-la.

Trobareu més informació i propostes de treball al web del col·lectiu IMPLICA’T: http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/autors.html
El text de la Carta de l’indi Seattle està extret del web https://newsletter.collaboratio.net/mm/File/ca/Missatge_indi_Seattle_president_Estats_Units.pdf,
però a la xarxa el podeu trobar a molts altres indrets.
 

by

L’Ofici d’educar es renova!

Hem estrenat una nova temporada de l’Ofici d’educar amb noves propostes i novetats. La més fantàstica és que el programa passa de l’ICAT a la programació estable de Catalunya Ràdio i es podrà sentir dins del programa “El suplement” el diumenges al matí i també els dimarts a les 18 h a Catradio.cat i els dimecres a les 3 h de la matinada a Catalunya Ràdio.
Pel que fa al a secció “llibres per somiar” enguany el repte és diferent perquè presentarem llibres associats al tema que es tracti al programa. Per exemple, si al primer programa es va parlar de la tornada a l’escola, vam recomanar “El petit Nicolas”. D’aquesta manera, en els programes que vindran, buscarem aquella lectura que pugui exemplificar el tema del qual es parla. Si és el suïcidi adolescent presentarem “la sopa de l’avi”, si és la sexualitat infantil, llavors serà el moment de parlar de “Montañas en la cama”, si el que es cou són els conflictes dins la família, llavors parlarem de “Els perfectes”, etc. Crec que és un encert vincular les lectures als temes.
Hi haurà alguns programes que no tindran la secció de recomanacions de lectures. Són els monogràfics dedicats a entrevistar a persones que, com en Ferran Adrià, en Natxo Tarrés i altres, explicaran com veuen l’educació, des d’àmbits allunyats de l’escola.
I el canal de telegram que està superactiu serà un bon punt de trobada de totes les persones interessades en la criança i l’educació. Seguiu-lo que val pena!
Al web de l’Ofici podem llegir:

L‘ofici d’educar estrena temporada amb nou format i també temes nous. Vivim un moment especialment potent i transformador pel que fa a les maneres com s’ha ensenyat i, en això, tots hi fem falta, perquè tal com diuen a l’Àfrica, és tota la tribu que educa. Per això, escoltem pares, mares, educadors, psicòlegs, filòsofs, científics, innovadors i propostes singulars al voltant de la criança i l’educació.
El programa manté les seccions “La resposta està en els clàssics”, “Llibres per somiar”, amb Jaume Centelles, especialista en literatura infantil i autor de la pàgina “La invitació a la lectura”, i la salutació inicial de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica de la Universitat de Barcelona. A més, estrenem dos espais nous:
“Quina és la pregunta?”
Cinc experts: Eva Bach Cobacho, pedagoga, Tomàs Navarro, psicòleg, Eva Piquer, escriptora, Carla Pedret, periodista, i Pau Rovira, “coach” integral, ens fan una columna sonora a partir d’un interrogant, i ens donen una resposta útil per a pares, mares, educadors, persones inquietes i curioses de la vida que segueixen creixent amb el pas dels anys.
“Torna-la a posar!”
Hi ha cançons que no ens cansaríem mai de tornar a escoltar. Amb el músic i tècnic de L’ofici d’educar, Josep Lluís Santiso, acabem cada programa amb una proposta musical per escoltar en família, al cotxe, a casa, al parc, per connectar generacions amb la música, i per escoltar tantes vegades com calgui.
La nostra tribu també existeix en format virtual. Tenim un grup de Telegram per compartir experiències personals i professionals, proposar programes, debatre i fer xarxa. Us convidem a formar-ne part. També ens podeu seguir a Facebook.