Avui se celebra a Nova York la Cimera sobre l’Acció Climàtica de l’ONU. Fa dies que se’n parla i el moviment estudiantil Fridays for Future es manifesta i mobilitza arreu del món.
Avui és un bon dia per recuperar les paraules de qui va ser Director General de la UNESCO, el senyor Federico Mayor Zaragoza que no es cansa de recordar-nos els perills de degradació del nostre planeta. La darrera vegada que el vaig sentir apel·lava al record de les paraules de Leonardo da Vinci — Tot d’una, ja no hi ha a bord rics o pobres, joves o gent gran, blancs o negres… només hi ha passatgers treballant en comú per sobreviure, per evitar el naufragi— i ens alertava del moment que estem patint, amb la mateixa intenció que ho fa el preàmbul del document «La Carta de la Terra» quan assenyala que «ens trobem davant d’un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la societat ha d’escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d’una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú».
Avui també es un bon dia per llegir la commovedora carta que fa més de 160 anys, el cap indi de la tribu dels Suwamish va enviar a Frankin Pierce, el president dels Estats Units que volia comprar les terres on havien viscut els indis des de sempre. Aquella carta és un exemple del que significa estimar el lloc on vivim i val la pena llegir-la amb els alumnes perquè entenguin què significa tenir consciència ecològica.
La carta és un cant a la natura i val pena que dediqueu una estona a llegir-la en veu alta i, si pot ser, amb música índia relaxant de fons.
El text de la Carta el podeu trobar AQUÍ
Després, demaneu als alumnes que facin una segona lectura en silenci i busquin la frase que més els agradi o els hagi «tocat». Per exemple, alguna d’aquestes:
Som part de la terra i ella és part de nosaltres.
La saba que circula en els arbres porta les memòries de l’home de pell roja.
El murmuri de l’aigua és la veu del pare del meu pare.
Feu que l’escriguin en una cinta de color i aneu al pati de l’escola, trieu un arbre i pengeu les betes. Que quedi ben bonic!
Acabeu la sessió tornant a llegir la carta al voltant de l’arbre.
En tornar a l’aula, busqueu informació sobre el cap indi Seattle i el seu poble, la tribu dels Suwamish, i comenteu-la.
Trobareu més informació i propostes de treball al web del col·lectiu IMPLICA’T: http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/autors.html
El text de la Carta de l’indi Seattle està extret del web https://newsletter.collaboratio.net/mm/File/ca/Missatge_indi_Seattle_president_Estats_Units.pdf,
però a la xarxa el podeu trobar a molts altres indrets.