by

“Más que palabras”, a Maella (Baix Aragó)

Si teniu ganes d’aprendre, compartir i passar bones estones, els dies 27, 28 i 29 de setembre us esperen a Maella, poble on se celebren les IV Jornadas Literarias Comarcales.
Des de l’escola Virgen del Portal, de Maella, organitzen per quart any aquestes jornades literàries que anomenen “Más que palabras”. El programa és molt ampli i les propostes són força engrescadores.
Aquestes jornades són possibles perquè l’escola Virgen del Portal, l’Associació cultural “Guirigall”, l’editorial sinPretensiones, l’escriptor Daniel Nesquens i el director de teatre Mariano Lasheras treballen junts durant tot el curs per dur-les a terme.
Com que la proposta és potent, reben el suport econòmic de nombroses entitats del Baix Aragó que des de la primera edició els han fet costat i així, durant tot el cap de setmana, els qui s’acostin a Maella, podran gaudir de bona literatura.
L’editorial convidada enguany és Nórdica Libros, i presentarà una exposició de llibres seleccionats que es podran visitar durant les jornades.
Si voleu fer una ullada al programa, ponents, xerrades i demés actes podeu entrar al web: https://cpmaella.wixsite.com/masquepalabras

Els ponents i artistes convidats:
https://cpmaella.wixsite.com/masquepalabras/copia-de-artistas-18

A la wikipedia podem llegir:
Maella es un municipio de la provincia de Zaragoza (Aragón, España). Cuenta con 2007 habitantes (INE 2018).
El municipio está situado en la Depresión del Ebro, junto al río Matarraña, en el extremo suroriental de la provincia. Pertenece a la comarca de Bajo Aragón-Caspe y dista 21 km de Caspe, la capital comarcal, y 121 km de Zaragoza.
Tiene una temperatura media anual de 15 °C y su precipitación anual es de 350 mm.
La población es bilingüe. La lengua natural es el catalán de Aragón, en su variedad local denominada maellano. Toda la población conoce el castellano.

 

by

Sigueu benvinguts, refugiats

He estat, aquests dies, per les belles terres del nord-oest i, a Santiago de Compostel·la, he visitat una exposició molt impactant sobre els refugiats.
L’exposició We refugees comença amb una imatge singular –Los ensacados- que pertany a una sèrie de Goya de principis del XIX coincidint amb l’exili cap a França d’aquells que havien col·laborat amb la monarquia napoleònica de Josep I, i l’exili dels liberals cap a Anglaterra. Una obra que ens sembla tan actual que fa feredat.

Al dossier de la mostra, referint-se a aquest quadre, podem llegir:

L’escena mostra un grup de homes que han estat ensacats, introduïts en un sac del qual només treu el cap: es mouen maldestrament per una platja en el que sembla el moment previ a un embarcament secret i nocturn camí del exili. El sac, que habitualment conté productes o mercaderies, degrada les persones, els impedeix el moviment i és així mateix un reflex de la privació de llibertat. Aquesta peça, que sembla marcar la representació del refugiat (polític) modern, estableix diàlegs creuats amb l’inquietant vídeo d’Adrian Paci en què un grup de persones espera a l’escaleta d’un avió enmig d’una pista d’aterratge a la qual no sembla que vagi a arribar cap vol.

Enllaç al web del CGAC (Centro Galego de Arte Contemporàneo): http://cgac.xunta.gal/ES/exposicion-detalle/95/refugees_es#ad-image-0

We refugees pren el nom d’un assaig de l’Hanna Arendt que va ser publicat el 1943 amb la intenció de recordar el drama dels refugiats que en aquella època ja era ben evident. Si fa no fa, com ara.

En els últims mesos les notícies a la televisió i a la premsa han anat informant gairebé diàriament del flux de refugiats que arriben o intenten arribar a un altre país com si fossin una amenaça i obliden que la història del segle XX està marcada pel drama de milions de persones desplaçades, exiliades, expatriades i refugiades. Això és el que podem veure en aquesta exposició ben documentada i molt didàctica per entendre què està passant.

La visita m’ha fet recordar la pila de llibres, de bons llibres, que tenim al nostre abast per explicar als infants què significa l’exili, la fugida de la guerra, de la fam o de la misèria, a la recerca d’una vida millor. Llibres com «Cavall de guerra», «Sóc una nou», «Per què?»», «La maleta»», «Un llarg viatge», », «El diari d’Anna Frank»», «Emigrantes», «Quan el meu pare era un arbust» i tants i tants altres que serveixen per exorcitzar les guerres i que fora bo tenir-los a l’abast i ben visibles a la biblioteca escolar.

 

 

 

by

Cicle: Impuls a les biblioteques escolars (octubre 2019-juny 2020)

Curs al Vallés Occidental
Les Biblioteques de Montcada i el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental VI organitzen aquest curs que està reconegut pel Departament d’Educació i, a més, és completament gratuït.
Hi ha un enllaç al web on podeu consultar tota la informació. Diu:
Dins de l’Any de la Literatura Infantil i Juvenil, el mes d’octubre el dedicarem a les Biblioteques Escolars. Per tal d’impulsar les biblioteques dels centres del nostre municipi, hem preparat un cicle d’impuls a les biblioteques escolars amb el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental VI. El cicle s’inclou dins del Pla Educatiu d’Entorn de Montcada i Reixac i tindrà forma de curs semipresencial de 35h: 16 presencials i 19h no presencials perquè els assistents puguin preparar el projecte de biblioteca escolar.
.Al llarg de tot el curs 2019-2020 realitzarem sessions mensuals que permetran abordar diferents temàtiques: l’itinerari lector a l’escola, la dinamització de la biblioteca escolar a primària i a secundària, la lectura a l’institut, les directrius internacionals en aquesta matèria, les competència literàries i la tertúlia a l’aula, l’elaboració de projectes engrescadors i potents per a les biblioteques escolars, les novetats literàries del moment…

He tingut l’honor de ser convidat a participar d’una d’aquestes nou sessions, la segona concretament, però si puc m’escaparé a gaudir d’alguna altra perquè he vist al programa que també hi participen com a ponents la Júlia Baena, en Carlos Ortiz, la Marta Cava, la Marta Roig, la Gisela Ruiz i la gran Sònia Fernández.
Si hi esteu interessats, teniu tota la informació aquí:
https://anydelaliteraturainfantilijuvenil.montcada.cat/cicle-be/

Ah! Les inscripcions ja han començat. Es pot fer el curs sencer, tot i que també es pot assistir a una sessió en concret.

Il·lustracions de Noemí Villamuza.

 

by

Singapur llegeix

Al sud-est asiàtic hi ha un grup de 64 illes que formen aquest ric país, considerat com un dels més lectors. Remenant per la xarxa sobre la seva història i sobre com han arribat a esdevenir nació lectora te n’adonés que el paper del Govern ha estat clau per impulsar una xarxa extraordinària de biblioteques i un suport a la tecnologia digital que fa molta patxoca.
Les biblioteques públiques de Singapur (The Public Libraries Singapore) o PLS són molt atractives físicament i amb un funcionament modern i professional que fa que les persones les visiten a la recerca d’aprenentatge, tinguin l’edat que tinguin. Hi ha una xarxa de 26 biblioteques públiques (incloses tres biblioteques regionals) ubicades convenientment a tot Singapur.

El seu codi de conducta diu, més o menys:

Aquesta és la nostra biblioteca on llegim i aprenem junts.
Les biblioteques són espais públics.
Compartiu seients, punts d’energia i materials de la biblioteca amb altres persones.
Dormiu a casa, no a la biblioteca.
No introduïu aliments ni altres begudes que no siguin aigua.
Si us plau, tracteu a tothom amb cortesia i respecte.
Actuarem contra qualsevol assetjament del nostre personal o clients de la biblioteca.
Cuideu els vostres objectes personals.
Les biblioteques són espais tranquils.
Parleu suaument en tot moment.
Utilitzeu el telèfon fora de la biblioteca.
Posa els dispositius electrònics en mode silenciós.

El Govern disposa d’un Ministeri específic que anomenen “Ministeri de Comunicacions i Informació (MCI) “ i és l’encarregat de supervisar el desenvolupament dels sectors de la tecnologia d’informàtica, la seguretat cibernètica i els mitjans de comunicació, la biblioteca nacional, els arxius nacionals i les biblioteques públiques, així com les polítiques d’informació i comunicació públiques del Govern.
La seva missió principal és connectar les persones amb la resta de la comunitat.
A Singapur tenen un potent Moviment Nacional de Lectura per animar els singapuristes a llegir més, a llegir durant més temps i a llegir junts.
Hi ha tres prioritats:

Adreçar-se a nous segments de públic (per exemple, adults i gent gran).
Centrar-se més en la lectura en llengües maternes.
Crear més col·laboracions per impulsar la iniciativa.

M’ha semblat interessant la idea de llegir junts. Ve a ser com els “clubs de lectura” que funcionen a casa nostra (i que recomano especialment). Hi ha unes reflexions que m’han agradat perquè expliquen como hem passat de llegir individualment a preferir compartir lectures. Diuen que veiem la lectura com una afició introvertida però que antigament era un esdeveniment social i ens conviden a posar-nos les ulleres de llegir per saber-ne la resposta.

https://gph.is/15P7MOt

La lectura al món antic va començar com una qüestió pública. Durant segles, els que podien llegir, com els grecs antics, llegien en veu alta. Moltes d’aquestes lectures van tenir lloc en espais socials comuns com tallers i tavernes. Per què? Com que els índexs d’alfabetització eren molt baixos, l’educació estava reservada als rics i la majoria de la població s’havia de conformar amb les lectures orals.
No va ser fins a la introducció de la separació de les paraules que més gent va començar a llegir en privat. Els monjos irlandesos, al segle VII, van començar a afegir espais entre les paraules per entendre millor el relat i així, la lectura es va fer més fàcil i la pràctica de la separació de paraules aviat es va fer camí a tota la resta d’Europa i del món.
A més d’això, la disponibilitat de diferents materials de lectura també va impulsar l’augment de la lectura solitària.
Bé, no tothom veia la lectura individual com a beneficiosa. També hi havia qui pensava que les dones que llegien al llit eren propenses a tenir “pensaments sexuals i perillosos”.

A més, si algú escoltava històries de la Bíblia llegides en veu alta normalment hi havia una autoritat que interpreti el text, evitant que si les persones llegeixen soles, la seva imaginació interpreti altres coses.
Bé, sigui com sigui, llegint com funciona el sistema de lectura a Singapur, m’han vingut ganes d’anar-hi a fer una ullada… i una mica d’enveja, també.

Un parell d’enllaços que us poden servir si voleu conèixer més sobre Singapur, nació lectora.

http://www.nationalreadingmovement.sg/
https://www.mci.gov.sg/portfolios/libraries/national-reading-movement

 

by

Escriure amb intenció

A la revista Guix d’aquest mes de setembre, les companyes Charo Arias i María Bote de l’escola Gras i Soler (Esplugues de Llobregat) ens expliquem una experiència fantàstica relacionada amb l’escriptura creativa.
Diuen que «els infants tenen dins seu un món imaginari i meravellós ple d’imatges sorprenents i aventures divertides, emotives i increïbles. N’hi ha prou en oferir-los la possibilitat d’explicar les seves «aventis» per veure com fabulen viatges, resolen misteris i evoquen secrets inconfessables.» I ho exemplifiquen amb la pràctica «No li he dit mai a ningú que…», una experiència que van realitzar amb els alumnes de sisè i que consistia en inventar uns textos i llegir-los als infants de cicle infantil mitjançant uns xiuxiuejadors.

Algunes de les frases de l’article:

No li he dit mai a ningú que el Ratolí Pérez amaga les dents que recull a la meva habitació. Imagineu-vos com n’està de plena! Estic segur que alguna d’aquestes dents és teva (…)


Així comença un del textos de l’activitat d’escriptura que consisteix en inventar un relat breu i fantàstic partint de la frase: “No li he dit mai a ningú que…”
Albert Einstein deia que la imaginació és més important que el coneixement perquè el coneixement és limitat i la imaginació ho abasta tot.
La proposta s’inicia escoltant cançons i explicant històries de missatges trobats al mar, dins d’ampolles. A mode d’exemple, s’ensenya una ampolla i es llegeix el text que conté en el seu interior.
Els alumnes, individualment, escriuen el seu propi secret (que pot ser real o imaginat). En acabar, llegeixen en veu alta els seus missatges, i la resta de companys hi fa aportacions que poden ser incloses o no, en el text original.
Al pati, es produeix la trobada entre ambdós grups. Els alumnes de sisè fan una presentació en la que expliquen que a la platja han trobat unes ampolles amb missatges secrets, que volen compartir amb ells, només amb ells!
Per parelles, es distribueixen pel pati i s’inicia la lectura i escolta dels secrets, a través dels xiuxiuejadors.


Amb aquesta proposta puntual el que s’aconsegueix és, per una banda, fer que l’escriptura esdevingui funcional i per l’altra, afavorir la relació entre alumnes de diferents cicles o nivells, més o menys com la coneguda activitat “Padrins de lectura”.

L’article complet el podeu llegir a la revista GUIX número 459 (setembre 2019) i a la revista AULA, en castellà.

 

by

ÍNDICE, espai de trobada

Una de les cites literàries més divertides i alhora, més exagerades, és el FESTIVAL ÍNDICE que celebrarà la quarta edició aquest mes de setembre, al TEA (Tenerife Espai de les Arts) els dies 27 i 29,
La idea dels encontres es variada. Al seu web podem llegir que volen:
• Promoure la lectura i l’escriptura com un acte comunicatiu, creatiu i lúdic.
• Crear espais de reflexió i debat.
• Afavorir el gaudi comú dels espais públics amb una finalitat educativa i cultural.
• Oferir una plataforma d’expressió a nens i nenes, adolescents i adults amb una motivació creativa cap a la lectura i l’escriptura.

El seu programa recull taules d’intercanvi, tallers, ponències, col·loquis, mostres i concursos.
Per a la present edició hi compten amb tots els elements que intervenen en l’acte lector, des de qui escriu fins a qui llegeix, passant per responsables de les biblioteques, docents, editorials o les administracions públiques. La idea central serà revaloritzar la feina del mediador/a de la lectura i de manera especial dels bibliotecaris/es, mestres, narradors i famílies com a agents essencials perquè els i les més joves s’iniciïn o continuïn llegint.

Estic content perquè m’han convidat a un parell d’accions. La primera, una trobada amb bibliotecaris escolars per compartir idees i reivindicar la necessitat irrenunciable d’aquest espai com a garantia de qualitat educativa. La segona, una xerrada adreçada a un públic més divers sobre l’organització de la Biblioteca Escolar.
Estic content perquè, a més, podré assistir a altre conferències i conversar amb savis i sàvies d’aquest món de la lectura com en Daniel Goldin, l’Antonio J. Rodríguez, la Mar Benegas i una pila més de gent que segur que m’enriquiran.
El programa i tota la informació la trobareu a https://www.festivalindice.es/

Twitter: @festivalindice

Imatges del darrer FESTIVAL:

by

«A cals veïns», diversitat, convivència i tolerància

Diuen que les segones parts mai no són tan bones com les primeres, però és una frase feta que prové del Quixot, crec, i no és certa del tot. Exemples que ho demostren n’hi ha a cabassos, al cinema i a la literatura. Recordeu la immensa segona part de “El padrino”.
L’àbum «A cals veïns», —un títol molt encertat— ens retroba amb les famílies que havíem conegut a «Meravellosos veïns», on es mostrava la transformació que viu un barri amb l’arribada de nous veïns. Un altre exemple del que apuntem.

En aquesta segona part, entrem dins els pisos per veure com viuen, què fan i amb qui es relacionen els personatges.
L’estructura del llibre és similar a l’anterior. Format allargat que simula un edifici, dotze pàgines que ens marquen el cicle de l’any i un text breu a la part de sota que ofereix pistes i ajuda a fixar-se en els detalls.


Alguns personatges són els que es van quedar a viure a l’edifici i d’altres són nouvinguts. Així descobrim pingüins que arriben, la senyora pop que se’n va, un arbre que creix per la finestra, un drac que es convida a casa de les seves parentes, serps, una ovella que vola sobre una escombra màgica, un estruç que balla, un gos Pare Noel, lleons aristòcrates, fantasmes i una bruixa.

La història comença amb el mateix narrador, una mena d’ovella, que saluda des de la finestra a la seva dona i la seva filla i ens obliga a buscar-los en l’anterior llibre per comprovar que, efectivament, és allà on es coneixen i s’enamoren.

Imatge de “Meravellosos veïns”

Es pot triar un personatge i anar resseguint la seva peripècia a través de les pàgines però la gràcia del llibre és la sorpresa que ens provoca veure com van caient els murs i descobrir què està passant a cada pis. És genial.

Si el voleu presentar als vostres alumnes, segur que se us passen pel cap un munt de possibilitats plàstiques per a després de llegir-lo i, també, idees d’escriptura, dramatitzacions i recreacions vàries. En aquest sentit, l’il·lustrador ens apunta què va fer amb els seus alumnes de l’escola Suger de Vaucresson:


Molt recomanable per a cicle mitjà.

LES DADES:
TÍTOL: A cals veïns
Autora: Hélène Lasserre
Il·lustrador: Gilles Bonotaux
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona 2019
37 x 21 cm
ISBN: 978-84-16490-58-5

Amb la Mireia Guerola, editora de BIRABIRO, després de comprar el primer llibre.

 

by

Petit Blau i petit Groc, retrobats

Quina alegria tornar a veure a les llibreries aquest clàssic de Leo Lionni, un dels llibres més senzills i alhora més curiosos que es van editar ara fa seixanta anys (la primera edició anglesa es de 1959).
Després, altres autors han trobat inspiració en aquesta manera de fer i d’explicar històries. Sense anar gaire lluny, a la majoria d’escoles que conec he vist com els d’Hervé Tullet, per exemple, tenen molta acceptació.
Hi ha una història, no sé si certa, que explica com es va crear aquest llibre. Es diu que en Leo Lionni anava en tren amb els seus nets i els volia explicar un conte. Com que no tenia a mà la seva llibreta ni els seus colors, va agafar revistes i va retallar-ne els cercles que són els personatges. Després, la va publicar en el format que coneixem.
Aquest llibre ha servit a les escoles (especialment a les bressol i al cicle infantil) per explicar la teoria dels colors i se’n poden derivar moltes activitats plàstiques per comprovar què passa quan s’ajunten el blau i el groc. Es pot fer amb pintura, amb plastilina, amb aigua i colorant, amb filtres de colors, amb la tauleta de llum, etc., amb resultats espectaculars.
Per als alumnes grans també és un bon motiu de reflexió filosòfica sobre el concepte d’amistat i per parlar de la imatge d’un mateix i de com ens veuen i ens accepten els demés.

Al web de Kalandraka podem llegir:
...Un dia, la mamà Blau li va dir al petit Blau «Me’n vaig a comprar. No et moguis de casa». Però el petit Blau se’n va anar a buscar el petit Groc. Ai las! A la casa del davant no hi havia ningú.
Va buscar el petit Groc per aquí, el va buscar per allà, el va buscar pertot arreu… Fins que, de sobte, en tombar la cantonada… El petit Groc era allà! Molt contents, tots dos s’abraçaren…

La història destaca per la tendresa i l’originalitat de la proposta plàstica, en perfecta harmonia
amb un text de frases simples i descriptives. Dos petits colors es fonen en una abraçada sense adonar-se’n que es converteixen en un altre color, la qual cosa fa que ningú no els reconegui. El plor els fa retornar a la seva forma original, un descobriment que celebren i comparteixen amb tots els seus amics. És així com a partir d’ara jugaran a crear noves gammes cromàtiques. Sota l’aparent senzillesa d’aquest relat, s’amaga una història en la qual s’enalteixen l’amistat, la innocència i la identitat individual i col·lectiva. Paral·lelament, els primers lectors reben una lliçó artística sobre colors, mides i indicacions de direcció. I en els temps que corren, Lionni transmet que no importen tant les diferències entre persones, però si la solidaritat, la comprensió i la convivència.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El petit blau i el petit groc
Text i il·lustracions de Leo Lionni
Traductores: Helena García i Natàlia López
Editorial: Kalandraka
Pàgines 48
Barcelona, 2019

https://issuu.com/kalandraka.com/docs/el-petit-blau-cat

by

Torna La Setmana del Llibre en Català

La Setmana del Llibre en Català es celebrarà, en la seva 37a edició, a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona. Sembla que aquesta és la ubicació bona i definitiva després de voltar per diferents espais de la ciutat.
Començarà el proper divendres 6 de setembre a la tarda i acabarà el diumenge 15 de setembre al migdia.
La Setmana és la gran festa dels llibres en català i passejar pels estands permet saludar una pila de llibreters, editors, autors, coneguts i lletraferits en general. Hi seran presents 204 expositors (184 segells editorials, 11 llibreries, 2 distribuïdores i 7 institucions). A més, hi haurà moltes novetats editorials, presentacions de llibres, debats, espectacles, contacontes, etc.)

Val molt la pena atansar-s’hi algun dia. Podeu entrar al web https://www.lasetmana.cat/ i descarregar-vos l’agenda d’activitats, els plànols i tota la informació relacionada.
El cartell és obra d’en Sergi Conches, alumne del grau de Disseny de l’escola Elisava.

by

Amb la R d’RBA

Normalment en aquesta secció presentem editorials de garatge, aquelles que estan gestionades per un grup reduït de persones, algunes de les quals només tenen una cara visible.
També hi ha grups molt potents que econòmicament aposten per aquesta feina, és clar!, i podríem dir que els objectius són els mateixos: fer arribar la lectura a quanta més gent, millor.
Aquests dies he tingut la sort de visitar una de les editorials que mouen un volum de negoci molt gran, amb presència en 50 països d’arreu del món: RBA.
RBA són les inicials dels cognoms dels fundadors, allà pels volts de 1981: l’editor Roberto Rodrigo, l’agent literària Carme Balcells i l’editor Roberto Altarriba.
La seu actual, situada al 22@ de Barcelona, és un edifici de vertigen (modern, amb 17 plantes i unes vistes espectaculars de la ciutat).
Vaig poder fer la visita acompanyat de l’Aurora, una bona amiga que hi treballa a la secció de revistes i que em va facilitar l’accés a la secció infantil.

Amb l’Aurora Gonzalo

Vaig poder conversar una estona amb tres de les persones que hi dediquen els seus esforços en bastir un bon catàleg de literatura juvenil (especialment) centrat en traduir les bones lectures que tenen èxit en els països anglosaxons, com Enola Holmes, una saga de misteri protagonitzada per la germana petita de Sherlock Holmes, Los juegos del Hambre o la sèrie Divergente, entre altres molts.
La Mar Peris (directora editorial), la Míriam Valenzuela (editora) i la Júlia Tardà (premsa) van atendre amablement les meves preguntes i em van mostrar alguns dels bons llibres que han publicat darrerament o que han estat best-sellers de la literatura infantil i juvenil. Potser us sonarà la sèrie del “Diario de Greg”, “La vaca que puso un huevo”, “El elefante encadenado” o els àlbums de Peter Reynolds (El punt, El col·leccionista de palabras, Algún dia).

Amb la Mar i la Míriam

Si voleu fer una ullada al seu web, només cal que cliqueu a http://www.rba.es/
i passegeu-vos per cadascuna de les tres seccions:
Revistes com la National Geographic,
Col·leccionables com la Biblioteca de luxe de Julio Verne, i
Llibres.