QÜESTIÓ D’ARMES (Arms Issue)

Amics i amigues, els propers dies aquest web estarà inactiu. Els post que estaven escrits, els he desprogramat. Confio en que ens puguem retrobar aviat.

Us deixo amb un poema d’en Franz Morrissey, poeta suís, que es diu Qüestió d’armes i fa així:

Potser la solució de tot
Hi era
A l’aeroport internacional de Belfast
Aquell matí d’octubre gris quan

El guàrdia de seguretat que buscava
Les armes amagades dels passatgers
S’agenollà i obrí els braços en creu
Per demostrar el que havien de fer i

El nen petit
Va arrencar a córrer com un llamp
I va abraçar el coll
De l’home estupefacte.

Poema extret del web Viu la poesia

 

9 pensaments sobre “QÜESTIÓ D’ARMES (Arms Issue)

  1. Gràcies Jaume per aquesta nova mirada. Com diu Miguel Hernández en el seu poema ens demana buscar les armes en les paraules: el diàleg, el respecte i la tolerància.
    TRISTES GUERRAS Miguel Hernández
    Tristes guerras
    si no es amor la empresa.
    Tristes, tristes.
    Tristes armas
    si no son las palabras.
    Tristes, tristes.
    Tristes hombres
    si no mueren de amores.
    Tristes, tristes.
    Una abraçada amic,
    Désirée

  2. Gràcies, Jaume, per aquesta nova mirada. Com diu Miguel Hernández en el seu poema hem buscar les armes en les paraules: el diàleg, el respecte i la tolerància.
    TRISTES GUERRAS Miguel Hernández
    Tristes guerras
    si no es amor la empresa.
    Tristes, tristes.
    Tristes armas
    si no son las palabras.
    Tristes, tristes.
    Tristes hombres
    si no mueren de amores.
    Tristes, tristes.
    Una abraçada amic,
    Désirée

    • Companya, bentornada a Catalunya. Ens veiem aviat. Gràcies pel poema (l’acostuma a recitar l’Ismael Serrano en els seus concerts).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s