Hi ha llibres que els llegeixes perquè algú amb més criteri que tu te’l recomana, però, de vegades, tafanejant per la llibreria, una portada et crida l’atenció i sense saber-ne res, vas i te’l fires. Això em va passar amb aquesta portada tant bonica.
El llibre està escrit d’una manera molt cinematogràfica, amb diàlegs que fan que les pàgines passin molt de pressa. Ritme, ritme, ritme, imatges i personatges ben definits i impactants.

La història d’«Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers» està situada a l’any 1987 i se centra en un noi mexicà, de nom Aristòtil. És un jove força solitari i que té una família complicada, amb un pare trist que no parla gaire i que viu dels records de la Guerra de Vietnam i alguns secrets que el fan ser com és, un germà gran, que està a la presó i del qual ningú no en parla, i una mare, professora d’institut, molt activa amb les causes veïnals.

Un dia, a la piscina, l’Aristòtil coincideix amb un altre noi de la seva edat, de nom Dante, i fan amistat. Ambdós tenen 15 anys però són molt diferents de caràcter. En Dante és curiós, xerraire, el seu aspecte físic i el color de la seva pell fan que no sembli el típic noi mexicà, i, a més, se sent allunyat de la seva comunitat cultural.

Avançada la novel·la, en Dante li revela a Ari que li agraden els nois i això, a la comunitat mexicana no resulta gaire escaient. De totes formes, la relació dels dos nois es bella i els obliga a mirar-se dins seu per trobar el consol, l’amistat i l’ajuda que els caldrà per superar els obstacles que s’aniran trobant (accidents, allunyaments, etc).
A la novel·la, l’autor cola temes musicals de l’època i novel·les mítiques que potser els lectors de secundària no coneixeran, però seran un bon motiu per atansar-s’hi a les grans obres de la literatura universal com «Guerra i pau» o «El cor de les tenebres», entre d’altres.

Aquest relat és valent i compromès. Afronta temes com el tabaquisme o la masturbació que obren la porta a converses serioses entre els joves.
Potser li sobren algunes pàgines perquè hi ha passatges que són repetitius en excés. També hagués estat bé nomenar d’una altra manera els capítols; això d’un, dos, tres, quatre, cinc, … està poc treballat, al meu entendre.
M’ha recordat, pel tema i per la manera com està escrit, a «la increïble història de… El noi del vestit» de David Walliams.

A la contraportada podem llegir:

Lectura recomanada per als alumnes de tercer i quart de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers.
Autor: Benjamín Alire
Traductora: Maria Climent
Editorial: L’altra tribu
Pàgines: 344
Barcelona, 2019