«Destellos» a l’Ofici d’Educar

Ahir, al programa «l’Ofici D’educar» de Catalunya Ràdio, dins la secció «LLibres per a somiar» vam presentar el llibre “Destellos” de la Jen Wang.

“Destellos” està inspirat en una situació que va viure l’autora quan era nena: Un problema mèdic que va desembocar en una operació d’importància. Aquella experiència està en aquest relat de dues noies que personifiquen dos punts molt distants en l’espectre de la comunitat xinesa que hi viu a Los Ángeles (USA)

D’una banda hi ha la Christine, una noia amb la família perfecta amb uns pares que la pressionen amb classes setmanals de xinès i de música, i que treballa dur per estar al nivell que la comunitat xinesa sembla imposar-se.

Un dia arriba al barri, a l’escola, a la seva vida, una altra noia, la Moon que és tot el contrari: és vegetariana, de vegades es fica en embolics, es pinta les ungles dels peus quan li dona la gana, balla amb una llibertat inusitada, no té ni idea de xinès (ni ganes d’aprendre’l) i, en definitiva, va a la seva bola.

A través de la història de la Christine i la Moon, l’autora parla de la necessitat de trobar un espai propi més enllà del camí que els nostres pares hagin planejat per a nosaltres.
La novel·la gràfica té un missatge clar i és una bona lectura per als nois de cicle superior que ens permet estirar de molts fils: La música, la malaltia, les ganes de viure, les relacions entre persones, la família, etc.

La part gràfica és formidable i val la pena entretenir-se a analitzar com estan distribuïdes i maquetades les pàgines.

La pregunta que fem per als qui vulgueu participar al concurs  és la següent:
Quin estil de música ballen les noies del llibre “Destellos”?

Teniu temps fins al 21 de març per enviar les respostes loficideducar@ccma.cat. Podeu guanyar un exemplar del llibre “Destellos”.

Podeu sentir el podcast de la secció entrant al web del programa: https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/

I la guanyadora del llibre «¡Blas!» que va contestar correctament la pregunta de l’anterior concurs ha estat la Lorena (i la seva filla Rita). Enhorabona! Gaudiu amb la lectura del llibre.

Formació (virtual) a l’Institut de la Infància (Sant Cugat)

El proper dissabte dia 20 de març, justament un dia abans que comenci la primavera, a l’Institut de la Infància organitzen una sessió formativa doble (matí i tarda).

Al matí es centraran en la quotidianitat de la vida escolar dels infants de cicle infantil i hi haurà tres potents intervencions d’en Gino Ferri, en David Altimir i l’Eva Sargatal.
Tota la informació i les inscripcions a través del web de l’Institut.

La tarda serà per a la literatura infantil. En la meva intervenció em centraré a retre un homenatge als escriptors anglesos que van ser precursors i visionaris del camí que després han anat seguint molts altres autors i autores. Recordaré la feina d’Anthony Browne i Michael Rosen i d’altres autors i autores que em semblen genials.

EL PROGRAMA DE LA TARDA ÉS AQUEST:
16:00 h Inauguració i benvinguda.
16:10 h Conferència Inaugural amb Noemí Mercadé, editora de Combel.
17:00 h L’hora del te amb Lord Jaume Centelles. Homentage als septuagenaris de la Literatura infantil anglesa: Anthony Browne, Michael Rosen, Julia Donaldson, Sam Mc Bratney, Martin Wadell.
17:45 h Presentació d’àlbums il·lustrats que no poden faltar a casa, a la biblioteca i a l’escola. Amb Núria Vouillamoz i Mont Soler (Llibreria Pati de llibres).
18:30 h Recursos i experiències: Minimons de Sant Jordi. Quan i com apropem els contes als Minimons amb la metodologia Crealij de l’Institut de la Infància. Diana Comes.

Inscripcions, programació i altres qüestions clicant a:
https://institutdelainfancia.org/grans-llibres-per-a-petits-lectors-literatura-infantil-de-0-a-6-anys/

Meraki, un nou segell editorial

El naixement d’una editorial és un fet que convé felicitar. Si és en aquests temps durs que estem vivint encara més. I si la persona que està al capdavant del projecte és companya del teu grup de treball, la festa és majúscula (de focs artificials, una nit de festa major d’estiu).
Meraki és una aventura que neix i és possible gràcies a l’editorial mare, Edicions Salòria. Diuen que els hagués agradat organitzar una petita festa inaugural però la situació és delicada i cal ser prudents. Temps hi haurà per fer-ho de manera presencial.

Vaig quedar un dia de la setmana passada amb l’Andrea Moreno, l’editora. Ens vam citar a la Llibreria Saltamartí de Badalona. L’Andrea em va explicar el perquè del nom “Meraki”, una paraula que prové del grec i que no té una traducció literal però sí un significat molt inspirador, ja que s’usa per a descriure alguna cosa que es fa amb tota l’ànima, passió i vocació possibles. De tot això, a l’Andrea no li’n falta.

M’hagués agradat un nom més nostrat, més del Pirineu, que és el que s’associa amb les publicacions de Salòria. Bé, potser és que volen donar-li un aire més universal. De tota manera, aquest costum d’incloure una “k” al nom de les editorials ha de tenir una explicació que se m’escapa. Penso en Ekaré, Kalandraka (aquesta en té dues!), Akiara, Kókinos (dues més!), Takatuka, Blackie Books, etc.

Diuen que aquest any 2021 publicaran quatre o sis novetats, algunes d’autors d’aquí i altres, de traduccions. De moment, han llançat les dues primeres:

«El ball de la petita Matrioixca», text de l’Elisabet Contreras amb il·lustracions de la Sara Masià


«Fi? Això no s’acaba així», amb text i il·lustracions de la Noemí Vola.

Seguirem amb atenció aquest projecte incipient.

Amb l’Andrea Moreno

 

 

 

«La invisible nave de la noche»: un relat fantàstic, homenatge als contacontes

Els infants i joves que han tingut la sort de rebre la visita de l’autor Joan Manuel Gisbert al seu centre, segurament recordaran aquell dia com si haguessin anat al Liceu a veure Aida (per dir alguna cosa ampul·losa) i a la seva retina quedaran els seus gestos màgics, la seva veu pausada i les paraules misterioses que sempre acompanyen els seus escrits.

En Joan Manuel Gisbert és un dels autors de literatura infantil (i juvenil) que més agraden als infants. Les seves obres aguanten perfectament el pas del temps i es llegeixen amb avidesa. El misterio de la isla de Tökland, per exemple, va ver publicada fa quaranta anys, el 1981.

Ara acaba de veure la llum la seva darrera publicació que porta com a títol «La invisible nave de la noche» i és com un compendi de contes o relats breus. Se centra en la relació d’una narradora de contes, la Berna, amb la seva neboda i els relats que li explica.

El llibre conté alguns relats realment inquietants, com el que es titula «La misteriosa posada de las tres habitaciones», la aventura del jove Valerio que intenta esbrinar un cas ben curiós:

«A la entrada de un bosque, cerca de un camino que atravesaba la comarca, había una antigua y solitaria posada que tenía tan solo tres habitaciones. Se encargaba del establecimiento una mujer anciana, de aspecto triste, que enseñaba las habitaciones a los viajeros para que escogieran en cuál de las tres querían pasar la noche…»

M’ha agradat “El teatro de magia más pequeño del mundo”. M’ha recordat les obres de Gisbert ambientades en el món de la màgia i m’ha vingut al cap “El misterio de la mujer autómata”. També m’ha emocionat “Anabella y el mendigo prodigioso“. I la resta, esclar!

La novel·la és un homenatge als narradors que mantenen la tradició d’explicar històries a les places dels pobles, als teatres, i allà on els criden. Són els “tale singer” anglesos, els contadors de “romances de ciego”, els contacontes que embadaleixen als nens a les sessions de les biblioteques.

Lectura recomanada per als nois i noies de cicle superior.

Recordo que fa vuit anys vam compartir amb els infants de 5è un matí extraordinari amb en Gisbert. Va ser a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet amb motiu de la seva obra «Las maletas encantadas». Aquests dies he recuperat les fotografies i m’ha emocionat veure a l’Andrea Pozo i en Jesús Chivite, companys de l’escola Sant Josep – El Pi, que ens van acompanyar. Ai, quantes emocions!

LES DADES:
Títol: La invisible nave de la noche
Autor: Joan Manuel Gisbert
Il·lustrador: Dani Padrón
Editorial: Anaya
Col·lecció: El duende verde, 228
Pàgines: 152
Madrid, 2021

Les primeres pàgines AQUÍ

Les heroïnes de la literatura infantil

Fa uns mesos, al Palau Robert (Barcelona) es va organitzar una exposició que duia per títol «Feminista havies de ser» on es feia un recorregut pels motius que justifiquen la necessitat del feminisme al segle XXI. L’exposició, comissariada per la periodista i escriptora Natza Farré, presentava dades relatives a aspectes com la diferència salarial, l’assetjament sexual, les tasques domèstiques, el prestigi social, la banalització de la salut femenina, la història recent de la conquesta dels drets de les dones, etc. i també es feia esment a activistes com l’Angela Davis —He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar— o la Marielle Franco, política brasilera, feminista, defensora dels drets humans i del moviment LGTBI, assassinada per la seva defensa de les dones i els més vulnerables.
En sortir, les preguntes que em vaig fer com a mestre n’eren moltes i una, en concret, feia referència a si la literatura infantil i juvenil també ha patit o pateix aquest biaix masclista, si els protagonistes o els temes es tracten des d’una òptica poc igualitària.

Així comença l’article que amb el títol «De la terra de les Meravelles a Invernàlia. Les heroïnes de la literatura infantil i juvenil» podeu llegir aquest mes de març a la revista GUIX.

El podeu descarregar clicant AQUÍ

Aquest mes (com tots, vaja!) a la revista GUIX hi ha força articles interesants. L’índex del número d’AULA és el següent:

EDITORIAL
Sumamos nuevos profesionales en la escuela

EN VOZ ALTA
No sirvo para esto
Márquez Ordóñez, Antonio Alberto

RETRATO
Lluís Vila: «En las escuelas, además de más maestros y maestras, también hacen falta otros perfiles profesionales como el de la educadora y el educado
Forner Calpe, Rosa MariaAULA DE …: La educación social en la escuela
Educamos entre todas
Guitart Aced, Rosa M.
Incorporación de educadores sociales en las escuelas
Barranco Barroso, Rut / Bretones Peregrina, Eva
Una experiencia de educación social en la escuela
Santos Ponce, M. Dolores
La intervención comunitaria desde el sistema educativo
Sáez Pérez, Miguel Marcos

REFLEXIÓN
La LOMLOE a debate: ¿qué modifica la nueva ley?
Trujillo Sáez, Fernando
Punto y aparte en el Primer Congreso de Educación Pública: Valoraciones del Grupo Promotor
Grup Promotor del Primer Congrés d’Educació Públic

EN LA PRÁCTICA
Tafonomía en educación primaria
Muñoz Rodríguez, Mónica / Precioso Costa, Celia / Ferrando Bueno, María / Veiga Graña, Olalla / Arceredillo Alonso, Diego / Blasco, Ruth
Una redacción y un plató de televisión en la escuela
Flórez Fernández, Andrés
La música: una herramienta de integración en el aula
Polini, Erica / González Martín, Cristina / Ortín Lozano, Ruth

VENTANA ABIERTA-LECTURA/ESCRITURA
De la tierra de las Maravillas a Invernalia
Centelles Pastor, Jaume

TEMA DEL CURSO
Las maestras de apoyo en los centros inclusivos
Alcón Ayora, Celia / Montserrat Ferrer, Diana

YA LO DECÍA…
León Tolstói y la escuela de Yásnaia Poliana
Sanchez Margalef, Ferran

ACTIVISMO CLIMÁTICO
Hacia el residuo cero
Franquesa Codinach, Teresa / Vilar Recasens, Marta / Meléndez Aguilar, Gemma

TIC-TAC
CoSpaces_Edu, el poder de los videojuegos al servicio de la historia
Codesal Patiño, María Begoña

STEM/STEAM
PrograMación en Scratch con «M» de matemáticas
García León, Gorka

PUENTES ESCUELA-FAMILIA
Comisiones mixtas de familias y maestros y maestras en la escuela Els Encants
París Romia, Gemma

VISUAL THINKING
El trabajo en el aula con grupos estables de convivencia (II)

CUÍDATE
Relaciones familia y escuela en un curso marcado por la COVID-19. Respuestas saludables
Equip Cuidem-nos

EL HATILLO
Biblioteca de Aula. Encuentros y convocatorias

MILENA EN CUESTIÓN
Turu Sánchez, Joan

Més informació al web de Graó: https://www.grao.com/es/producto/revista-aula-302-marzo-21-la-educacion-social-en-la-escuela-au302

Certamen literari Francesc Candel. 2021

Per incentivar la participació en activitats culturals i per homenatjar la figura de Francesc Candel, les tres Biblioteques del Districte de Sants-Montjuïc (la Candel, la Francesc Boix i la Vapor Vell), organitzen, juntament amb els representants del Districte, el Certamen Literari Candel.

El certamen consta de tres modalitats: relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia.

Els treballs poden estar escrits en català i en castellà. A partir d’avui, 8 de març, i fins el 16 d’abril podeu lliurar els vostres treballs per correu electrònic a b.barcelona.fc@diba.cat.
En l’assumpte cal indicar: Certamen Literari Francesc Candel 2021. En el cos del missatge electrònic ha de constar el pseudònim de l’autor/a i el títol de la feina. S’haurà d’adjuntar també un arxiu en format .doc o .pdf que contingui el nom real, telèfon, adreça i DNI de l’autor/a del treball.

Estic content que m’hagin tornat a demanar de participar com a jurat a l’apartat de relat juvenil.

El veredicte es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 19 de maig, a les 18.30h a la Biblioteca Francesc Candel

El Districte publicarà les obres originals guanyadores a la seva pàgina web.

Va! Animeu-vos i animeu als vostres alumnes de la ESO i Batxillerat a participar. Segur que ho disfruten i segur que n’aprenen també. Consulteu les bases per conèixer el procediment per participar i la documentació a presentar.

En format pdf clicant a:
https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2021/02/26094408/Fullet-bases-premi-Candel-2021-v2.pdf

Us les mostrem a continuació:

 

 

L’elefant, la tortuga i la bicicleta

De vegades, hi ha novel·les que a les primeres frases apunten de què va tot plegat. Fixeu-vos com comença «L’elefant»:

Quan l’Olive va entrar a la cuina, va trobar un elefant assegut al costat del pare a la petita taula de fusta. Tots dos feien la mateixa expressió cansada i miraven fixament per la finestra, com si fos un quadre que no havien vist mai abans. L’elefant omplia l’habitació de foscor amb la seva ombra i portava un barret negre al cap.

Aquest inici i els següents paràgrafs ens donen totes les pistes per saber quin és el conflicte, ens conviden a imaginar què passarà i quina serà la solució. Bé, de fet, no serà fins a la pàgina 28 quan l’amic de l’Olive, un nen anomenat Arthur, li donarà (ens donarà) la pista definitiva. Diu:

—Saps què en penso? —Agafava la poma mig menjada com si fos un micròfon.— El pare no t’arreglarà la bici… fins que no arreglis tu el pare.

Resulta que el pare té una tristesa molt gran, una depressió, i la noia imagina aquesta tristesa com un elefant que els segueix arreu. L’Olive veu l’elefant, cada dia. I cada dia vol que desaparegui.

L’elefant és una metàfora perfecta per entendre què li passa al pare. L’elefant és un animal que expressa molt bé què és la pèrdua, el dolor, la grisor dels dies. El pare recorda la mort de la mare de l’Olive i aquest record el debilita, afecta el seu treball i la relació amb la seva filla.

Hi ha una altre personatge que comparteix les angoixes de la noia, un avi que fa les feines que el pare no pot fer: ensenya a la nena a fer avions de paper, li prepara l’esmorzar, planegen aventures magnífiques i inversemblants, i sobretot es fan companyia.

A la novel·la, la solució passa per l’escola i té a veure amb un projecte que proposa la mestra. Es tracta de portar un objecte “antic i meravellós” i presentar-lo als companys. Aquest projecte serà el desencadenant de les accions que ajudaran el pare a sortir del pou.

M’ha agradat per com està escrit (en tercera persona, en passat, amb un llenguatge entenedor per als alumnes de cicle mitjà) i per les il·lustracions. Son uns dibuixos en blanc i negre i amb unes  siluetes genials a l’inici de cada capítol que no us haurien de passar desapercebudes perquè totes són diferents i als capítols finals les acabareu entenent, perquè ajuden a explicar el relat.

No us confongueu, el llibre no va d’una nena que resol els problemes del pare. Aquesta no és la funció dels infants. El llibre, senzillament, ens explica una història emotiva, i prou.

Hi ha un gir sorpresa, més o menys a la meitat del llibre. Estem llegint, pensem que tot fluirà naturalment i, en aquest moment, pam!, ens trobem amb l’accident de la nena i l’aparició d’una altra ombra en forma de tortuga al costat de l’avi (representa la seva pròpia tristesa.)

Alça! Resulta que de pena tots en tenim, més o menys gran, més o menys superada. És un moment de lectura dur que ens fa caure la llagrimeta.

Un altre element de conversa amb els vostres alumnes o els vostres fills és la cançó que comparteixen l’avi i l’Olive: Side by side, un clàssic que podeu trobar a YouTube.

També hi ha un gos i una bicicleta, però això millor que ho llegiu vosaltres. No spoiler.

“L’elefant” és una lectura emotiva, sobre la tristesa, les relacions personals, l’amistat i sobretot, l’esperança. Amb final feliç.

Recomanada a partir de vuit anys.

LES DADES:

títol: L’elefant
Text i il·lustració: Peter Carnavas
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès edicions
Col·lecció: Nandibú núm. 11
Pàgines: 168
Lleida, 2021

Les primeres pàgines aquí

El video de presentació:

Clara Campoamor i la lluita pel sufragi femení


El proper dilluns celebrarem a les escoles un data assenyalada. El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides.

En l’origen de la commemoració es recorden diversos fets com la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York el 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. En aquest darrer incident van morir 142 treballadores que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

A les escoles i instituts solem fer murals al·lusius, accions més o menys plàstiques i emotives i també expliquem històries, contes i relats amb accent feminista.

Un dels que es podria recordar enguany és el que ha escrit la Manuela Carmena al voltant de la figura de Clara Campoamor, la dona que va aconseguir el sufragi femení al nostre país. L’editorial Shackleton l’acaba de presentar.

Clara Campoamor va aconseguir canviar les lleis i que, per primer cop a la història d’Espanya, les dones poguessin exercir el seu dret al vot.

L’editorial Shakleton té una col·lecció que anomena “Petits herois” on trobareu les biografies de molts personatges que convé conèixer, com Florence Nightingale, Mary Selley, J.K. Rowlling, Ana Frank, Malala Yousafzay, Simone de Bauvoir, Jane Austin, Marie Curie, Jane Goodall o Frida Kalho.

A l’escola podem aprofitar aquests dies per conèixer i aprendre de les dones que han aconseguit fites remarcables. És un bon moment per saber què i com ho van fer i situar-nos en el context històric. Clara Campoamor és un bon exemple però n’hi ha d’altres com Ada Lovelace (matemàtica britànica), Amelia Earhart (pilot nord-americana), Boudicca (reina celta), Emmeline Pankhurst (líder del moviment sufragista anglès), Enid Blyton (escriptora), Isabella Bird, Julia Donaldson, Mae Jemison, Maria Sibylla Merian, Mary Anning, Mary Seacole, Millicent Fawcett, etc.

LES DADES:
Títol: Clara Campoamor
Autora: Manuela Carmena
Traductora: Carla Pascual
Editorial: Shackleton
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

 

 

¡Blas! A l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam comentar el llibre “¡Blas!”, de l’autora i il·lustradora Elena Hormiga, publicat per Apila. És la història d’una família— pare, mare, fill petit i filla gran— i la veïna del pis de sota que toca un instrument; també hi ha un gos, el Blas, que sembla un gos normal, perquè fa les coses que fan altres gossos. Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.
És una lectura recomanada per a infants de cicle infantil, amants dels gossos. Atenció perquè el secret del gos es desvetlla quan apareix una misteriosa nota que indica que el Blas és un melòman.

La pregunta que vam fer del concurs dels llibres per somiar és: Quin instrument toca la veïna del pis de sota?
Podeu Enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de març. Podeu guanyar un exemplar del llibre !Blas!

A l’anterior concurs, va resultar guanyadora la familia de la Lucia, l’Arnau i l’Arlet. L’enhorabona! Un exemplar de “Jefferson” és per a ells.
El podcast de la sección aquí:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/blas-delena-hormiga/audio/1093567/

En el mateix programa es va parlar de centres educatius que tiren endavant projectes innovadors. Van participar la Domi Vinyes, directora de l’Institut Escola el Til·ler, al barri del Bon Pastor (Barcelona), amb un projecte pedagògic transversal de música; la Rosana Martín, cap d’estudis de l’escola Pau Casals de Rubí, amb el cinema com a eix educatiu gràcies a l’aliança Magnet amb la Filmoteca de Catalunya; la Laura Flaqué, coordinadora de l’Àrea d’Esports de l’Institut Ferran Tallada a Horta-Guinardó (Barcelona), en què l’esport és el seu tret identitari i facilita compaginar pràctica esportiva i estudis; en Joan Llorens, director de l’escola Peramàs de Mataró, amb una aliança Magnet amb el CREAF, i un projecte centrat en la protecció del medi ambient; i la Montse Serra, directora de l’Escola Auró de Terrassa en la qual l’art és l’eix del projecte educatiu amb l’escola municipal d’art i disseny.

Ho podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/innovacio-pedagogica-a-catalunya-ni-la-pandemia-la-pot-parar/audio/1093569/

Felicitats, Michael Rosen!

Aquest 2021 celebrarem els 75 anys del naixement d’un dels autors anglesos més prestigiosos: En Michael Rosen. Té més de 140 obres infantils publicades i estaria bé que a les escoles el coneguéssim i llegíssim els seus llibres. Podeu començar remenant (trastejant, com diu una amiga) el seu lloc web perquè és formidable. Allà hi trobareu tota la informació sobre els seus libres, la seva vida, els seus vídeos, i molt més. Un web Imprescindible per conèixer aquest magnífic autor. Cliqueu a:

https://www.michaelrosen.co.uk/

Potser l’àlbum que li ha donat més alegries i l’ha fet popular és «Anem a caçar un ós» on s’explica una història d’anada i tornada. A la portada veiem un pare (bé, hi ha qui opina que és el germà gran) i els seus quatre fills.


Decideixen anar a caçar un ós. Se senten valents i forts i emprenen un viatge fins a la cova de l’ós. Caminen sense descans i pel camí van travessant llocs i paisatges diversos. Primer un camp d’herba, després un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu i al final arriben davant la cova. La cova és fosca i profunda… Entren i es troben l’ós. Un ós enorme que comença a perseguir-los. Tornen a casa corrent, esperitats, seguint el mateix camí, en sentit invers i, en arribar s’aixopluguen sota el cobrellit fins que se’ls passa l’ensurt i l’ós torna a la seva cova.
És un llibre joc, amb onomatopeies i possibilitat de cantar les frases que es repeteixen en cada escenari.

Podeu veure a en Michael Rosen explicant aquest conte amb el seu estil fresc, divertit i encomanadís, a continuació:

Hi ha un joc que permet recrear el conte. És una mena de “Joc de l’oca” i resulta divertit quan al final arribes a la cova perquè llavors has de tornar abans que l’ós. Tires dos daus i l’ós un però, alerta! Vés que no t’alcanci!

LES DADES
Títol: Anem a caçar un ós
Autor: Michael Rosen
Il·Lustradora: Helen Oxenbury
Editorial: Ekaré
Pàgines: 36
Barcelona, 2013