Sovint recordem a il·lustradors que anomenem “clàssics” com Lionni, Sendak, Ungerer o Carle perquè van obrir nous camins en el món de la literatura infantil i juvenil. Hi altres que no són tan coneguts però que molts anys abans van experimentar amb aquest art adreçat als infants i, d’alguna manera, podríem considerar-los els pioners.

Fa cosa d’un mes, les companyes del grup de treball em van regalar la biografia de la Nathalie Parain, de la que tenia només coneixement d’un llibre que porta per títol “Faites votre marché” publicat el 2012 però que originalment es va publicar per primera vegada l’any 1935. És un àlbum on una mare i una filla passegen pel mercat i van anomenant amb precisió cada objecte, botiga, fruita, peix, etc que troben, enriquint el vocabulari dels joves lectors.

El llibre del que us parlo és la biografia dedicada a Nathalie Parain.

Qui va ser Nathalie Parain?

(Natalia – Natacha Tchelpanova) (nascuda el 1897 a Kíev, i morta el 1958) va ser una dissenyadora d’origen rus, que va arribar a París el 1928. La seva carrera com a il·lustradora va començar l’any 1930, amb la publicació de l’àlbum “Mon Chat”, un exemple d’estètica constructivista per la geometrització de les formes i els jocs de provinents de l’avantguarda russa de la època.

A la contracoberta de la seva biografia llegim:

“Aquesta gran artista va deixar la seva empremta en la història del llibre infantil d’una manera decisiva. Formada a l’escola de l’avantguarda russa, va emigrar a França amb el seu marit, Brice Parain. Aleshores va començar una llarga i fructífera col·laboració amb Paul Faucher per als àlbums de Père Castor”

El llibre té tres parts. La primera és una entrevista de la Michèle Cochet a la filla de Nathalie, la Tatiana Mailliard-Parain, que ens explica un bon grapat d’anècdotes i mostra documents inèdits, conservats per la família.

La segona i la tercera són dos extensos articles de Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani que presenten respectivament els àlbums de Père Castor i les il·lustracions de Contes du chat perché.

L’entrevista val molt la pena perquè veiem que la relació entre mare i fila no va ser del tot com ens podem imaginar. Llegim que segons la filla, la N. Parain no tenia gaire interès pels infants i la feia servir com a model. Només cal veure aquesta imatge de “Faites votre marché” per entendreu. Mireu:

És un volum de 228 pàgines on he aprés molt de com treballava aquesta dona i m’ha agradat com estan explicades i analitzades les diferents obres i etapes per les que va anar passant com a artista. M’ha impressionat entendre l’ús de les diagonals en les seves il·lustracions. Per exemple quan analitzen la coberta de “Ja fais més masques”, veiem que Nathalie Parain dissenya la portada amb un nen i una nena que sostenen cadascun una màscara: les quatre “cares” formen així una diagonal Est (Japó) – Oest (continent africà), simbolitzant els pobles del planeta.

O la imatge que encapçala aqeusta entrada i que correspon al conte popular Baba Yaga, que ens mostra una diagonal formada pel riu i una segona on veiem la nena protagonista fugint per l’angle oposat dels animals. Tot el relat està farcit de diagonals que afegeixen dinamisme i a cada pàgina podem observar aquesta manera de presentar els personatges.

Mireu, per exemple, aquestes dues il·lustracions:

Però de tot el que conté aquest assaig em va semblar brillant la part on parla de la relació de la N. Parain amb la pedagogia de l’època i les referències a l’escola Decroly belga, al suís Ferrière i a l’Education Nouvelle francesa, que ens recorda la tasca de Ferrer i Guàrdia.

L’obra de Nathalie Parain va preparar el terreny per a les futures generacions d’il·lustradors que no haurien existit sense la tasca admirable que va dur a terme en aquell moment.

Un llibre per als estudiosos de la història de la il·lustració infantil que val molt la pena. L’editorial MeMo ha fet una bona feina i el llibre com a objecte és bonic, bonic.

Gràcies pel regal, companyes estimades!

LES DADES:
Títol: Nathalie Parain
Autors: Michèle Cochet, Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani
Editorial: MeMo
Pàgines: 228
Nantes, 2019
Idioma: Francès