publicacions

by

»La gota perduda», un àlbum poètic sobre el cicle de l’aigua

L’autor d’aquest relat senzill i entenedor és Grégoire Laforce i, amb les imatges efectives d’en Benjamin Flouw, ens narra el viatge de l’Iris, una petita gota que cau del cel i arriba per primer cop a la Terra. Al principi l’Iris està preocupada, sense saber què ha de fer i cap a on anar, però després es va tranquil·litzant, es deixa anar i decideix seguir el flux de l’aigua.

Aquest llibre de coneixements, de mida gran, ajuda a entendre el cicle de l’aigua als infants de cicle inicial, en uns moments en que l’escassedat d’aigua a casa nostra, ens preocupa i ens obliga a tenir cura i no malgastar-la.

L’aigua és un bé preuat i disposar d’aigua potable és una necessitat bàsica. Sembla mentida però avui dia encara hi ha milions de persones que no tenen accés a aquest servei a causa de diferents causes com el canvi climàtic, el creixement demogràfic, l’augment de les urbanitzacions i les necessitats dels sectors agrícoles, ramaders, industrials i energètics.

El llibre, molt didàctic, explica el cicle de l’aigua i en acabar, ens pot portar a pensar en les petites accions que podem fer a casa i a l’escola per estalviar-ne, com ara tancar l’aixeta mentre no s’utilitza quan ens rentem les dents, fer servir la dutxa en comptes de la banyera, recollir l’aigua de la dutxa que va caient mentre esperem que surti calenta i fer-la servir per netejar o regar, omplir al màxim la rentadora i utilitzar programes d’estalvi energètic, no llençar pintures, olis o restes de productes químics pel desguàs o el WC, revisar anualment les canonades per detectar possibles fuites, etc.

Conèixer quines són les etapes que formen el cicle de l’aigua, quines propietats té, com es recull i es distribueix a les ciutats i camps, quins hàbits ens ajuden a tenir un consum responsable, quins problemes o malalties es generen davant de la manca d’aigua, i tot el que envolta aquest bé que ocupa només el 2,5 per cent de la superfície ajudaran a millorar el coneixement del nostre entorn. És un tema que es tracta a l’aula, especialment a les àrees de Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La gota perduda
Autor: Grégoire Laforce
Il·lustrador: Benjamin Flouw
Traductora: Alicia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

by

«El grill silenciós» en català

L’editorial Beascoa acaba de publicar en català aquest clàssic d’Eric Carle.

En el seu moment, fa 30 anys, l’editorial Kókinos el va publicar en castellà i, encara que el mecanisme que hi ha al girar la darrera pàgina ja no funciona, encara el conservo i, quan l’explico faig cric-cric amb la veu, esclar!

Eric Carle (1929–2021) és un dels il·lustradors més coneguts sobretot pels seus collages i la seva manera particular de composar els llibres. El seu estil ens ha servit d’inspiració plàstica a l’escola, especialment amb els infants de cicle infantil i cicle inicial.

D’en Carle sabem que va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so. Fins que el dia que coneix un altre grill, una femella, passa alguna cosa diferent…

El grill silenciós té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta.

D’Eric Carle es recorda especialment el seu llibre «L’erugueta goluda».

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar fa vint-i quatre anys i si aquest estiu feu una escapada als EEUU i esteu per la costa est podeu acostar-vos i gaudir veient els originals de les seves obres.

Podeu veure tot el que fan al seu web (https://carlemuseum.org/) i també trobareu un petit vídeo que es va fer el 2022 amb motiu del vintè aniversari del museu. Resulta inquietant, vist ara, amb les persones amb mascareta.

by

«¡Flores! Celebrar la primavera amb Hervé Tullet»

A la nova revista GRAO 0-6, les companyes Diana Comes i Núria Vouillamoz, de l’Institut de la Infància de Sant Cugat presenten un llibre que segons elles “té màgia”.

La màgia ve donada pel contingut, pel format, per les possibilitats a l’aula 0-3… i pel seu autor, Hervé Tullet, un artista gràfic únic, original, creatiu i proper a la infància.

En aquest article expliquen, entre altres coses, que:

“¡Flores! (publicat per l’editorial Kókinos l’any 2019) proposa una descoberta de formes, figures i colors jugant amb la llum; tot incitant a una exploració a través de les mans, dels ulls, de tots els sentits. Es tracta d’un llibre especial: per la seva mida i presentació (dins d’un estoig), pel seu format leporello, per les seves imatges de colors amb transparències i encunys… És difícil d’explicar com un conte, però tampoc és necessari. Perquè es tracta d’un llibre silent de cartró, amb les puntes arrodonides i en forma d’acordió: això el converteix en un objecte manipulable, que té molt més sentit en les mans dels infants que en la veu d’un adult. El simple gest de desplegar-lo i deixar-lo al terra convida a la visualització, la comparació, la descoberta i el diàleg.”

A la segona part (la Pràctica) expliquen com es pot treballar amb els infants.

La revista ha canviat de nom i ha passat de ser “GUIX D’INFANTIL” A GRAÓ 0-6 i una part es pot trobar en format paper però la resta d’articles (molts més que abans) es poden adquirir digitalment. És una aposta per reduir el consum de paper i avançar en la digitalització.

A la presentació de «GRAÓ 0-6: El teu lloc de referència en Educació Infantil» podem llegir:

Descobreix GRAÓ 0-6, un entorn amb el qual podràs conèixer una gran varietat de recursos i experiències per a la primera infància (0-6 anys), dirigit al professorat d’infantil, estudiants i famílies, així com totes les persones interessades en aquesta etapa.

Una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com les rutines a l’aula, la importància del joc en l’aprenentatge, la relació amb les famílies o activitats per a desenvolupar la seva creativitat.

I si us voleu subscriure, la subscripció a GRAÓ 0-6 inclou:

• Accés a tot el fons de Guix d’Infantil des del seu inici.
• Trobaràs evidències, experiències, recursos, reflexions… i molt més!
• Nous continguts digitals setmanals.
• Amb autors/es de prestigi internacional.
• Accés senzill i pràctic a través de l’apartat 0-6 a la web.
• A través del cercador o filtrant segons els teus interessos.
• Contingut disponible des de qualsevol dispositiu en tot moment.
• Inclou 4 exemplars en paper de la revista al llarg de l’any. (Només a l’opció subscripció paper + digital)

by

Nathalie Parain, pionera de la il·lustració per a infants

Sovint recordem a il·lustradors que anomenem “clàssics” com Lionni, Sendak, Ungerer o Carle perquè van obrir nous camins en el món de la literatura infantil i juvenil. Hi altres que no són tan coneguts però que molts anys abans van experimentar amb aquest art adreçat als infants i, d’alguna manera, podríem considerar-los els pioners.

Fa cosa d’un mes, les companyes del grup de treball em van regalar la biografia de la Nathalie Parain, de la que tenia només coneixement d’un llibre que porta per títol “Faites votre marché” publicat el 2012 però que originalment es va publicar per primera vegada l’any 1935. És un àlbum on una mare i una filla passegen pel mercat i van anomenant amb precisió cada objecte, botiga, fruita, peix, etc que troben, enriquint el vocabulari dels joves lectors.

El llibre del que us parlo és la biografia dedicada a Nathalie Parain.

Qui va ser Nathalie Parain?

(Natalia – Natacha Tchelpanova) (nascuda el 1897 a Kíev, i morta el 1958) va ser una dissenyadora d’origen rus, que va arribar a París el 1928. La seva carrera com a il·lustradora va començar l’any 1930, amb la publicació de l’àlbum “Mon Chat”, un exemple d’estètica constructivista per la geometrització de les formes i els jocs de provinents de l’avantguarda russa de la època.

A la contracoberta de la seva biografia llegim:

“Aquesta gran artista va deixar la seva empremta en la història del llibre infantil d’una manera decisiva. Formada a l’escola de l’avantguarda russa, va emigrar a França amb el seu marit, Brice Parain. Aleshores va començar una llarga i fructífera col·laboració amb Paul Faucher per als àlbums de Père Castor”

El llibre té tres parts. La primera és una entrevista de la Michèle Cochet a la filla de Nathalie, la Tatiana Mailliard-Parain, que ens explica un bon grapat d’anècdotes i mostra documents inèdits, conservats per la família.

La segona i la tercera són dos extensos articles de Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani que presenten respectivament els àlbums de Père Castor i les il·lustracions de Contes du chat perché.

L’entrevista val molt la pena perquè veiem que la relació entre mare i fila no va ser del tot com ens podem imaginar. Llegim que segons la filla, la N. Parain no tenia gaire interès pels infants i la feia servir com a model. Només cal veure aquesta imatge de “Faites votre marché” per entendreu. Mireu:

És un volum de 228 pàgines on he aprés molt de com treballava aquesta dona i m’ha agradat com estan explicades i analitzades les diferents obres i etapes per les que va anar passant com a artista. M’ha impressionat entendre l’ús de les diagonals en les seves il·lustracions. Per exemple quan analitzen la coberta de “Ja fais més masques”, veiem que Nathalie Parain dissenya la portada amb un nen i una nena que sostenen cadascun una màscara: les quatre “cares” formen així una diagonal Est (Japó) – Oest (continent africà), simbolitzant els pobles del planeta.


O la imatge que encapçala aqeusta entrada i que correspon al conte popular Baba Yaga, que ens mostra una diagonal formada pel riu i una segona on veiem la nena protagonista fugint per l’angle oposat dels animals. Tot el relat està farcit de diagonals que afegeixen dinamisme i a cada pàgina podem observar aquesta manera de presentar els personatges.

Mireu, per exemple, aquestes dues il·lustracions:

Però de tot el que conté aquest assaig em va semblar brillant la part on parla de la relació de la N. Parain amb la pedagogia de l’època i les referències a l’escola Decroly belga, al suís Ferrière i a l’Education Nouvelle francesa, que ens recorda la tasca de Ferrer i Guàrdia.

L’obra de Nathalie Parain va preparar el terreny per a les futures generacions d’il·lustradors que no haurien existit sense la tasca admirable que va dur a terme en aquell moment.

Un llibre per als estudiosos de la història de la il·lustració infantil que val molt la pena. L’editorial MeMo ha fet una bona feina i el llibre com a objecte és bonic, bonic.

Gràcies pel regal, companyes estimades!

LES DADES:
Títol: Nathalie Parain
Autors: Michèle Cochet, Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani
Editorial: MeMo
Pàgines: 228
Nantes, 2019
Idioma: Francès

by

«U i set», contra les diferències i per la pau

Als «Contes per telèfon» n’hi ha un bon grapat d’històries ideals per narrar. Una que m’ha acompanyat en moltes sessions és «Un que n’eren set». La coneixia de la versió que cantava en Xesco Boix i que estava també a “L’arbre generós”, amb il·lustracions de la Pilarin Bayés.

Els “contes per telèfon” són un dels llibres on podem trobar molta inspiració. Està publicat per l’editorial Joventut amb una excel·lent traducció de la Teresa Duran.

L’any 2001, l’editorial SM el va publicar en castellà en format àlbum amb unes imatges generoses a tot color i a tota plana. Les il·lustracions són de la Beatrice Alemagna. El conservo com un tresor perquè costa de trobar.

Aquest mes de juny s’ha tornat a editar per la editorial Kalandraka i en català. Bona feina. El format, les imatges, tot és tal com ho va dissenyar la Beatrice Alemagna fa 31 anys i podem tornar a disfrutar amb l’estampat de les guardes que són com la camisa del noi i de l’home de la darrera imatge, a viatjar mentalment per ciutats de tot el món i sobretot a pensar que un mon en pau és possible.

Quan l’explico construeixo una mena de titelles senzillets que després regalo entre els assistents. Els faig amb cartolines de colors variats i em serveixen pare posar-hi la mà al seu interior i fer-los parlar.

Els podeu veure en aquestes dues imatges. Em va ajudar la Valèria, en una sessió de canta contes, a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.

Etern Rodari! El relat el va escriure l’any 1962 però si l’escrivís ara segur que afegiria infants d’Ucraïna, de Palestina, etc.

LES DADES:
Títol: U i set
Autor: Gianni Rodari
Il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 32
Barcelona, 2024

by

Quatre dòminos per llegir i jugar

Endevina, endevineta, qui me l’endevinarà?
A fira d’endevinalles, anem tots a endevinar.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.

Amb aquesta cantarella, acostumo a començar les sessions de contes. Proposo algunes endevinalles i d’aquesta manera aconsegueixo centrar l’atenció dels infants.

Les endevinalles també són un bon recurs per començar el dia o per acabar-lo.

Conec mestres que organitzen diferents tallers (espais, racons) on les endevinalles hi són presents per tal que els alumnes practiquin de manera autònoma o en petit grup la discriminació dels sons de les paraules, la lectura de les síl·labes i les puguin combinar i descodificar.

En aquests espais, els infants solen estar acompanyats de la mirada de la mestra que pot intervenir ajudant o preguntant, segons el nivell de dificultat. Un taller, per exemple, pot tractar d’associar paraules a imatges, o anar més enllà emprant definicions que facin treballar el magí per trobar les respostes.

Tot depèn del nivell de dificultat i del nivell de l’alumnat. Es tracta de millorar la comprensió lectora i, també, que vagin agafant l’interès per la lectura.

Per aquest motiu, empren o elaboren el que diuen jocs de lectura, però, en realitat, són materials didàctics que segueixen les normes de jocs coneguts per facilitar el seu ús.

L’editorial Meraki ha editat dues capses que tenen aquesta mateixa idea d’ajuda a les escoles (també a les famílies) oferint quatres jocs basats en les conegudes normes del dòmino.

Les comentem a continuació.

La primera capsa s’anomena DESCOBERTA DE L’ABECEDARI I DEL LLENGUATGE ESCRIT

És per als més petits i conté un dòmino d’aparellar lletres i imatges i un altre de compondre paraules i imatges.

APARELLAR LLETRES I IMATGES
A cada fitxa hi ha un dibuix i un lletra que ens dóna pistes i ens indueix a buscar una paraula que comenci per aquesta lletra. Per exemple:

Es juga repartint les 27 peces entre els infants (es pot jugar amb menys fitxes) i anar composant la tirallonga.

COMPONDRE PARAULES I IMATGES
Té una dificultat una mica més gran però la gràcia està en que l’infant no ha d’esforçar-se tant com quan ha de llegir una paraula sencera. De vegades, trobem nois a qui costa desxifrar-la perquè requereix més energia, no saben seguir les pistes o no anticipen les estratègies de comprensió.

En aquest joc, les pistes visuals són fàcils, ajuden a trobar la solució i animen els alumnes a gaudir de l’activitat. No estan tan centrats en desxifrar, amplien el seu lèxic i comprenen millor.

Un exemple:

La segona capsa s’anomena COMPRENSIÓ LECTORA DE TEXTOS BREUS i te dos jocs.

El primer és DEFINICIONS

A cada fitxa hi ha una definició d’un objecte, d’un animal o d’una lletra i a la banda esquerra un dibuix que s’ha de casar amb la definició anterior. És l’esquema habitual.

El segon és ENDEVINALLES
El nom és prou explícit. Es tracta de llegir cada endevinalla i pensar, ajudant-se de les pistes visuals quina pot ser la solució.

Són quatre jocs, senzills, fets amb materials resistents que aguantaran bé a l’escola però també poden anar bé a les biblioteques, ara que moltes comencen a disposar de jocs per prestar.

L’autor dels textos és en Ramon Besora i les il·lustracions són de la Sara Masià.

Si Rodari visqués segur que ens recordaria que joc i lectura van molt units i que amb aquesta mena de materials estem evitant que els nois i noies esdevinguin, quan siguin adults, allò que anomenem “analfabets funcionals”, persones que saben llegir però a qui costa llegir entre línies, amb un nivell de lectura baix i que només llegeixen per obligació, mai per plaer.

Són jocs que es poden adquirir a les llibreries.

Més informació a https://editorialmeraki.com/

by

«Anybody», un abecedari sobre el nostre cos

Els llibres d’aquest parell de dones són fantàstics. Recordeu “La vida amorosa dels animals”, “Explica-m’ho! O “explica-m’ho tot!”? Doncs ara ens arriba el quart que comparteix la il·lustradora Anke Kulh amb l’educadora sexual Katharina von der Gathen. Són llibres de coneixements o àlbums informatius que estan explicats i dibuixats amb grans dosi d’humor.

“Anybody” ens parla del cos i del amor a un mateix. Ens fa pensar, ens sorprèn, i ens fa riure.
Ens parla de les diferents parts del cos però també tracta temes relacionats amb qüestions de gènere, la pubertat o com envellim. Ens parla de bellesa, de com el temps ha canviat els cànons de bellesa, de sentiments, de llenguatge corporal, etc.

El títol va acompanyat d’una frase que ens indica que es tracta d’un abecedari ordenat seguint l’alfabet. Diu: Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.

Entremig de l’abecedari trobem algunes idees genials com la evolució d’una família durant els anys 1996, 2006, 2014 i 2023, dibuixats en unes dobles pàgines genials que ens permeten seguir aquesta família com si fossin fotos de grup d’aquelles que es fan en dates assenyalades i així veiem com el nen petit va creixent i es fa adult o com alguns van desapareixent, es fan calbs, o més grassos. També s’incorporen a la família nous membres perquè, com a tot arreu, la gent es separa i troba noves parelles.

El text és curós i expressa perfectament que vol dir la diversitat i s’insisteix en el concepte que no hi ha ningú lleig i tot depèn de qui mira.

Un gran llibre amb moltes sorpreses com les cobertes que hi ha sota la faixa, les guardes, el qüestionari del final, etc.

Un llibre “valent” recomanat per a infants a partir de vuit anys. Als pre-adolescents els pot anar de perles la lectura de determinats capítols relacionats amb els canvis físics i l’estètica corporal. Com ens indiquen a la contraportada: Per a nois baixets i noies altes i tothom que hi ha entremig.

LES DADES:
Títol: Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.
Autora: Katharina von der Gathen
Il·lustradora: Anke Kuhl
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 96
Barcelona, 2024

by

«El guanyador és…!» o quan les aparences enganyen

Fa cosa d’un any, vaig tenir l’honor de presentar un llibre d’en Ricardo Alcántara. Va ser a la llibreria “lectors, al tren!” de Rubí. Aquell mateix dia, 28 de maig de 0223, vaig conèixer a l’Araceli, la il·lustradora. Vam estar comentant les imatges i el relat i vam preparar un joc per jugar-lo després de la lectura de “M’agrada!” que era el títol de llibre en qüestió.

Imagino que aquella primera col·laboració entre l’autor i la il·lustrador va ser plaent i agradable per al Ricardo i l’Araceli perquè fa uns dies ha vist la llum un segon llibre seu titulat “El guanyador és…!, editat per Malian, la mateixa editorial del País Valencià que el llibre citat més amunt.

En Ricardo ha publicat més de sis-cents llibres per a infants i joves i alguns d’aquests llibres han estat portats a les pantalles en forma de dibuixos animats. També he sabut que, recentment, L’IBBYcat ha presentat la seva candidatura al Premio SM 2024 que té com a objectiu reconèixer aquells autors que tenen una carrera literària d’excel·lència en l’àmbit del llibre infantil i juvenil.

Bé, anem al gra. De què va “El guanyador és…”?

És un conte protagonitzat per animals que, a manera de grup d’infants, estan vivint els darrers dies d’un campament d’estiu i el cap dels monitors, el mussol Andreu, proposa un concurs, una mena de competició, que promet emocions fortes a qui es presenti.

El mussol els explica en què consistia la prova:
—Haureu de passar la nit al bosc, sols. Abans que es faci fosc, us endinsareu al bosc i tornareu al campament amb la primera llum del dia.

Com que la prova és complicada de superar, al principi només s’apunta el lleó, el més valent del grup, però davant la sorpresa i la incredulitat de tothom el conill Florenci també aixeca el braç.

El lleó, com podeu imaginar, no té cap dificultat per superar el repte. El conill, en canvi, viu una nit que mai no hagués pogut imaginar, fins al punt que està a punt d’abandonar. Les ombres, els sorolls desconeguts i, sobretot, la pèrdua del seu peluix li fan imaginar un grapat de perills.

No cal explicar quin va ser el resultat de la prova, ja us el podeu imaginar, perquè com diu el mussol: El més valent no és el que no té por, sinó el que té por i s’hi enfronta.

Com a la majoria de llibres d’en Ricardo Alcántara, hi ha un bon anàlisi psicològic de la situació (en aquest cas, les pors i la superació dels moments difícils) i un desenllaç feliç, amb un missatge optimista i positiu. Aquest tret definitori de la prosa d’en Ricardo s’agraeix, en un moment que sembla que el mercat editorial té una tendència cap a les històries tristes, catastrofistes i situacions dramàtiques de tota mena.

Pel que fa a les il·lustracions de l’Araceli, són un bon complement al text. La majoria de dibuixos són de plans generals, amb algun primer pla i projeccions isomètriques que fan de bon veure. M’ha passat una cosa curiosa i és que m’ha recordat l’estil de la Marianne Dubuc.

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El guanyador és…!
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Araceli Plata
Editorial: Malian
Pàgines: 32
Torrent (València) 2024

by

«Un viatge gota a gota», una aventura de pel·lícula

A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt —la traducció castellana és més explicita i juga amb la idea de velocitat i salut: “a toda pastilla”.

A les primeres pàgines hi ha un hospital d’animals enmig del bosc, amb la sala d’espera, la infermera Engràcia i els diferents box on són atesos els animals.

En un dels espais està el conill amb un pla de medicació enorme i a la sala del costat, separat per una cortina, hi ha el llop amb una ferida de bala a la panxa. Com que la infermera (una talpeta amb poca vista) no encerta amb la xeringa, el llop s’enfada i es cura ell mateix. En aquell moment arriba el caçador i dispara però el seu tret que va directament al llop es desviat pel degotador del conill i li salva la vida. Ambdós fugen i comencen la seva gran aventura.

El llop té un codi ètic sagrat. Li diu al conill: Abans m´has salvat la vida amb el degotador. Ara t’he de salvar la vida jo a tu.

Com que el tractament del conill ha de durar cinc mesos, el llop es veu obligat de cuidar-lo i així viatgen des de finals de l’estiu fins a l’inici de la primavera. Des d’aquesta escena a la pàgina vint-i-dues fins a l’acabament de la història anem seguint les seves peripècies durant 160 pàgines més i, en aquest viatge, acabarem estimant-los.

Viatgen en una camioneta robada, una moto amb sidecar i a peu.

M’ha agradat molt l’escena en que el llop, mentre condueix, va cantant “Born to be wild” i el conill s’afegeix. M’ha recordat que aquesta cançó es va fer molt coneguda gràcies a una road movie dels anys 70, Easy Rider, on vam descobrir a Dennis Hooper i Jack Nicholson. Era una pel·li on els protagonistes feien un viatge en moto per diferents Estats que conduïen al sud, a Louisiana. M’ha sobtat que l’autora, la Josephine Mark, la conegués, perquè ella va néixer anys més tard.

En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.

Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.

Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a cicle superior i ESO.

La conversa amb una amiga de Tarragona, m’han tornat a recordar aquesta joia de còmic que vaig conèixer gràcies a la Montse, llibretera de “Lectors al tren!”

Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.

Crec que és un excel·lent guió per a una pel·lícula de dibuixos animats.

LES DADES:
Títol: Un viatge gota a gota
Autora: Josephine Mark
Il·lustradora: Josephine Mark
Traductora: Cristina Sala
Editorial: Astiberri
Pàgines: 184
Bilbao, 2023

by

«La cara fosca de les llegendes», entre la ficció i la realitat

«La cara fosca de les llegendes» comença explicant-nos com en Gennaro Callalti es disposa, als seus cent anys, a dictar-li al seu majordom i guardaespatlles Hans una versió reduïda de la seva obra més preuada, maleïa i desapareguda que no és altra que l’edició original del 1847 de «La cara fosca de les llegendes».

L’autor, en Pol Castellanos, ja ens havia mencionat aquest llibre a “l’Assassina de Venècia» on es converteix en un objecte clau de la trama. Al capítol quatre llegim:

«–De què va? –va preguntar l’Alina.
–No t’interessarà, no explica històries –va dir mirant-se l’índex–. És una mena d’estudi sobre contes i llegendes populars. Em sembla que serà una mica feixuc de llegir.
–Tu coneixes tots aquests contes?
–Sí, és clar –va dir llegint la llista–. Tots són molt coneguts: dels Grimm, l’Andersen, en Perrault… No has sentit mai aquests noms?»

També hi ha referències a «La cara fosca de les llegendes» en altres capítols.

El llibre planteja la revisió de quinze contes populars molt coneguts. Comença amb la bella i la bèstia i segueix amb la Caputxeta vermella, Rapunzel, el flautista d’Hamelí, la Ventafocs, en Hansel i la Gretel, la bella dorment, el gat amb botes, la princesa i el pèsol, etc.

De cadascun d’aquests relats llegim primer la versió original i després aprendem curiositats de la seva història, del seu origen i de com va anar variant fins a arribar a les nostres mans, tal com el coneixem.

També ens explica fets reals que, coincidències o no, s’assemblen als contes comentats. La contracoberta, ja ens ho avisa quan diu que aquest llibre oculta multitud de secrets, alguns de tan esgarrifosos que et desmuntaran molts mites i models de la infantesa.

Com que som curiosos, ja ens va bé saber més i que ens expliquin el perquè, el com i el quan de les històries.

El llibre no cal llegir-lo en ordre i podem anar saltant pels capítols que ens cridin més l’atenció. El de la Princesa i el pèsol , per exemple, ens sembla tan inversemblant que quan sabem què va li passar a la princesa Isabel d’Aragó per demostrar que era una veritable princesa, no ens ho creiem.

Cada capítol s’acompanya d’unes il·lustracions en blanc i negre, fetes a llapis, que són realment “de conte”.

Lectura recomanada per a joves i per a adults. I també per als qui vau gaudir amb L’impostor de Viena o L’assassina de Venècia.

LES DADES:
Títol: la cara fosca de les llegendes
Autor: Pol Castellanos
Il·lustradora: Montse Rubio
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 190
Barcelona, 2023

Si voleu conèixer un dels capítols, podeu llegir el de “la bella i la bèstia” a continuació (gentilesa de l’editorial)

54895_la_cara_fosca_de_les_llegendesBaixa