música

by

«Mai ballis amb un dinosaure» o ballar sempre al so de la pròpia melodia

Amb «Mai facis pessigolles al tigre» vaig conèixer l’obra de la Pamela Butchart. Anava d’una noia decidida, valenta i esbojarrada que va amb els companys d’escola al zoològic i tot el que allà succeeix. És mot divertit. Les il·lustracions d’en Marc Boutavant ajuden a passar una bona estona i riure amb les peripècies d’aquesta nena hiperactiva.

Ara, poc més de vuit anys després, es publica un altre àlbum d’aquesta parella i ens presenten una altra nena, la Peri, que tampoc pot parar quieta. En aquest cas, la seva passió és el ball i mou els peus i salta i gaudeix com ningú seguint el ritme a la seva manera, sense importar-li altra cosa que ser feliç.

Posant un llibre al costat de l’altre trobes algunes similituds a la portada, començant per títol. Veiem l’adverbi “mai”, també hi ha la presència d’un animal i una nena que és la protagonista, somrient, feliç.

En ambdues portades interpretem que les noies són transgressores. Una, perquè aguanta una ploma i ja sabem què es pot fer amb una ploma, i l’altra perquè directament està ballant amb un dinosaure. Resumint-ho en poques paraules, estan fent un Gandhi (de vegades allò que és correcte és desobeir).

El relat explica que la Peri, la protagonista, aconsegueix anar a l’acadèmia de dansa on va la Rita, la seva germana gran, i allà tindrà algunes dificultats per seguir les indicacions de la senyoreta Puntetes, la mestra de dansa. Quan la resta de nois i noies se’n surten i fan el que la mestra indica, ella balla al seu aire, lliurement i amb una empenta i vitalitat desmesurada.

Aquesta manera “salvatge” de ballar li portarà conseqüències. I aquí comença la veritable història. Tot plegar resulta una mica non-sense però no pots fer una altra cosa que deixar-te seduir veient amb quina gràcia balla la nena amb el dinosaure que se li apareix màgicament.

Les il·lustracions d’en Boutavant, especialment les imatges a doble pàgina, són divertides i, en una sessió de lectura modelada amb els infants de cicle infantil, a l’aula o la biblioteca escolar, us faran passar una bona estona.

Imaginació, música i dinosaure, un còctel que és garantia d’èxit.

La idea és acabar escoltant les propostes musicals que hi apareixen (rock, limbo, moonwalk, tango, piruetes, saltar) i sobretot fer unes ballarugues de claqué (escolar, esclar) Només cal enganxar un parell de monedes (o botons grans) a la sola de la sabata, amb cinta adhesiva, i a ballar.

Lectura recomanada per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Mai ballis amb un dinosaure
Autora: Pamela Butchart
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Joana Castells
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2025

by

«L’Orquestra de l’Esperança» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar aquest llibre de coneixements basat en uns fets reals. Ens narra, com a la zona de Cateura, al Paraguai, un poble construït sobre un abocador, el professor de música Favio Chávez va començar a dones classes de música als joves, però es va trobar amb un problema: tenia més alumnes que instruments!

Tot rumiant, en Fabio va tenir una bona idea té una idea meravellosa. Amb l’ajuda d’en Colà, un enginyós fuster local, van començar a transformar les deixalles en instruments que estan emplenant la seva comunitat (i el món) de sons per a un futur millor. Van fabricar tota mena d’instruments amb els materials de rebuig de l’abocador: llaunes, canonades rovellades, coberts, bidons d’oli, cables o ampolles i van crear violins, violes, violoncels, contrabaixos, guitarres, flautes, saxòfons, trompetes i instruments de percussió.

En aquest blog, ja en vam parlar fa unes setmanes. Ho podeu recuperar clicant a:

https://jaumecentelles.cat/2024/01/25/lorquestra-de-lesperanca-musica-amb-instruments-reciclats/

i , com a cada programa, fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” . En aquest cas, sobre el llibre “L’ORQUESTRA DE L’ESPERANÇA” preguntem:

Quin va ser el primer instrument de l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura?

També vam donar el nom del guanyador del llibre «DIUMENGE» comentat a l’anterior programa: en Marc González. L’enhorabona!

El podcast del programa aquí:

https://www.ccma.cat/3cat/lorquestra-de-lesparanca-de-carmen-oliver/audio/1197981

by

Blas!, un gos melòman

A la revista GUIX INFANTIL número 114, de maig del 2022 a la secció «Menjallibres» publiquem una pràctica basada en el llibre «Blas!» escrit i il·lustrat per Elena Hormiga i editat per Apila. L’àlbum ens recoda que less mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat.

Probablement, teniu a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. El mateix passa quan es parla de tortugues, ocells, hàmsters, gats i, sobretot, gossos.

Amb els animals domèstics, a més, hi ha possibilitat de portar-los a l’escola, veure com són en realitat, com caminen, què mengen, etc.

Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, i tot allò que s’espera d’ell.

Però Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

En aquestes mateixa revista trobareu articles i reflexions força actuals i necessaris, començant per l’editorial i sobretot pel monogràfic dedicat a l’educació científica.

M’ha agradat veure que la meva amiga Raquel Fernández també hi participa a la revista fent un parell de ressenyes de llibres per al 0-6.

Del llibre en vam parlar en aquest mateix blog:

https://jaumecentelles.cat/2020/10/28/blas-un-gos-especial/

by

«El gat rumberu», un relat alegre

Definir la música és difícil. Cadascú la vivim segons els nostres gustos, segons el moment i la gent que ens acompanya. Una cosa sí que tenim en comú i és que la música ens transmet emocions. No importa si es tracta d’un concert en una sala petita, o en un gran estadi, no importa sí és en directe, a casa o mentre conduïm. Sempre ens emociona.

Ho saben molt bé a l’editorial Nanit, especialistes en posar a mans dels infants i joves contes basats en texts de lletres de cançons més o menys conegudes. Al seu catàleg trobem al Doctor Prat, a Sopa de Cabra, als Pets, a Roba Estesa, a Oques Grasses, a Xiula, als Catarres, a Txarango i altres cantautors i grups que comparteixen el fet que són artistes de casa nostra.

L’últim que han editat m’ha arribat especialment. És «El gat rumberu» i està inspirat en una peça del grup “La pegatina”. Recordo l’última vegada que els vaig veure. Va ser a Bilbao, en plena “Semana grande” (abans del confinament), en una esplanada gran a tocar del Guggenheim. Aquell concert era gratuït i la munió de gent que emplenava l’espai depassava les deu mil persones, pel cap baix. Va ser un espectacle gran, amb molta llum i color.

De què va “El gat rumberu”? Ja us ho podeu imaginar. És la vida d’un gat (la setena vida, per cert) que explica que ha tingut molts oficis, ha fet de pagès, d’advocat, de poeta, de bomber i de estudiant però cap d’ells li ha agradat tant com el de tocar la guitarra i fer ballar a la gent. És el gat rumberu!

A Barcelona, especialment, la rumba té molts seguidors. Els concerts de “Sabor de gràcia” són ben coneguts i emplenen teatres i places. Els més grans vam seguir als mítics “Ai, ai, ai” i encara recordem a Peret o al Pescailla, però sobretot, sobretot, sobretot, ens emocionem en sentir a parlar de l’autèntic Gat Rumberu, aquell argentí que s’instal·là al barri de Gràcia i tocava a l’antiga sala Zeleste amb grups de rock laietà. El Gato Pérez, que així es feia dir, va fer peces que encara es recorden i que en sentir-les no pots deixar de moure els peus. Proveu amb “Barca, cielo y ola”, per exemple.

Les il·lustracions d’aquest llibre són genials i l’Anna Aparicio ha sabut trobar el to del relat, amb una primera part amb el gat a tot color i un fons esmorteït, avorrit, que a les darrers pàgines és un esclat de colors tropicals, càlids, que emplenen les dobles pàgines en un festival de personatges que ens contaminen de la seva alegria. Brillant.

Al final hi ha un codi QR que ens permet sentir la cançó cantada per “la Pegatina” i també trobem propostes de lectura.

Visiteu el web de l’editorial (https://www.nanit.cat/)perquè està ben parit i aporta moltíssima informació.

LES DADES

Títol: El gat rumberu (una cançó contada de La Pegatina)

Escrit per Laia Figueres i Núria Puyuelo

Il·lustradora: Anna Aparicio

Editorial: Nanit

Pàgines: 32

Barcelona, 2021

by

Una recreació de l’Abcedari solidari de Martí i Pol

Com a inici del Festival Acròbates, divendres passat es va inaugurar l’exposició ABECEDARI SOLIDARI. Homenatge a Miquel Martí i Pol.

Es tracta d’una exposició col·lectiva d’artistes visuals en la que cadascú, amb el seu estil personal, recrea un haikú del llibre que va escriure Miquel Martí i Pol «ABCEDARI. Una joia solidària»

A més a més dels artistes, a cadascuna de les lletres hi ha un text d’un escriptor o poeta que realitza la seva pròpia interpretació.
L’exposició estarà al hall de l’Auditori Barradas (a la rambla Just Oliveres de l’Hospitalet) del 5 al 28 de novembre.

En arribar, abans d’entrar, ja et feien feliç projectant sobre el teu cos i recitant-te un poema d’algun poeta català. Jo vaig triar un d’en Vinyoli.


A dins de la Sala Barradas hi ha l’exposició i val la pena fer-li una visita i deixar-se seduir pels haikus del poeta i per la magnífica posada en escena dels quadres i altres instal·lacions plàstiques.

Hi van haver uns parlaments dels professionals que ho pensat i dissenyat i també em va agradar veure a en Ramon Besora, instigador del llibre original, que va explicar algunes de les anècdotes que van originar aquest “Abecedari”.


Si teniu oportunitat passeu a fer un tomb i si, esteu a prop de l’Hospitalet i us acosteu amb els vostres alumnes, segur que serà una visita emotiva i profitosa.

Què és el festival Acròbates?
Una xarxa de les propostes pensades perquè arribin a tot tipus de públic: recitals poètics, espectacles inèdits pensats per presentar-se en centres culturals i teatres, espectacles de petit i gran format que tenen acollida al Teatre Joventut i a l’Auditori Barradas, concerts de proximitat a l’Oncle Jack i presentacions de llibres a la Llibreria Llavors, a més d’algunes activitats que es presentaran de manera virtual des de les xarxes socials del festival. Els vermuts poètics i les activitats de l’Acròbates Kids tindran seu a les diferents biblioteques de la ciutat.

Veieu tota la programació clicant a:
http://facrobates.com/programacio-2020/

by

Una passejada poètica

A Peramola estimen molt a en Ramon Besora, fill d’aquella vila. Es nota perquè han organitzat un sarau gran i que val molt la pena de conèixer.

L’han anomenat “Passejada poètica musical en família pel Camí de les Fonts de Peramola”

El proper dissabte 25 de setembre faran la inauguració d’aquest recorregut que quedarà fixe per a tots aquells que el vulguin fer. Es tracta d’una passejada per caminois del bosc i d’una zona idíl·lica que convida a estimar la vida. És un recorregut poètico-musical en família per l’univers fascinant de les primeres sensacions, dels primers descobriments, de les primeres paraules de la natura i del món que ens envolta.

La passejada consta de 21 faristols distribuïts pel recorregut, en els quals es poden llegir poemes de Ramon Besora acompanyats d’unes extraordinàries il·lustracions dels poemes que es poden escoltar recitats o cantats a través de codis QR (adaptats per a persones invidents). Són poemes dels seus llibres “Zoo de paraules”, “No tinc por”, “Laberint roig” i “Les oques van descalces”.

El dia 25 de setembre es farà la presentació a les sis de la tarda i després, a les 18:30, s’iniciarà la Passejada pel Camí de les Fonts.

Aquell dia seré lluny de Catalunya però en tornar estaré content d’anar un cap de setmana a Peramola, fer el recorregut i gaudir dels versos d’en Ramon, sempre tan encertats i precisos que ens fan estimar la natura, com si fos quelcom proper.

Animeu-vos i acosteu-vos a l’Alt Urgell! Natura exuberant, menjar de festa major i gent acollidora.

by

«Destellos» a l’Ofici d’Educar

Ahir, al programa «l’Ofici D’educar» de Catalunya Ràdio, dins la secció «LLibres per a somiar» vam presentar el llibre “Destellos” de la Jen Wang.

“Destellos” està inspirat en una situació que va viure l’autora quan era nena: Un problema mèdic que va desembocar en una operació d’importància. Aquella experiència està en aquest relat de dues noies que personifiquen dos punts molt distants en l’espectre de la comunitat xinesa que hi viu a Los Ángeles (USA)

D’una banda hi ha la Christine, una noia amb la família perfecta amb uns pares que la pressionen amb classes setmanals de xinès i de música, i que treballa dur per estar al nivell que la comunitat xinesa sembla imposar-se.

Un dia arriba al barri, a l’escola, a la seva vida, una altra noia, la Moon que és tot el contrari: és vegetariana, de vegades es fica en embolics, es pinta les ungles dels peus quan li dona la gana, balla amb una llibertat inusitada, no té ni idea de xinès (ni ganes d’aprendre’l) i, en definitiva, va a la seva bola.

A través de la història de la Christine i la Moon, l’autora parla de la necessitat de trobar un espai propi més enllà del camí que els nostres pares hagin planejat per a nosaltres.
La novel·la gràfica té un missatge clar i és una bona lectura per als nois de cicle superior que ens permet estirar de molts fils: La música, la malaltia, les ganes de viure, les relacions entre persones, la família, etc.

La part gràfica és formidable i val la pena entretenir-se a analitzar com estan distribuïdes i maquetades les pàgines.

La pregunta que fem per als qui vulgueu participar al concurs  és la següent:
Quin estil de música ballen les noies del llibre “Destellos”?

Teniu temps fins al 21 de març per enviar les respostes loficideducar@ccma.cat. Podeu guanyar un exemplar del llibre “Destellos”.

Podeu sentir el podcast de la secció entrant al web del programa: https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/

I la guanyadora del llibre «¡Blas!» que va contestar correctament la pregunta de l’anterior concurs ha estat la Lorena (i la seva filla Rita). Enhorabona! Gaudiu amb la lectura del llibre.

by

Song Song Books!

Aquest proper dissabte 21 de novembre, amb la colla de l’Institut de la Infància de Sant Cugat del Vallès hem organitzat un altre sarau. Es tracta d’una matinal (com les del Price, però sobre lectura) per presentar les novetats editorials que ens han arribat al cor en els darrers mesos.

Aquestes dones de l’Institut tenen idees “carioques” i em deixo enredar, que vol dir que també m’agraden. Recordo una presentació on vam simular un «combat de boxa» (Ai!, com vam riure amb l’atrezzo), també vam preparar una «reunió de mags» (la maga Nurilda i el mag Dos(pitalet), un «viatge en el temps», uns «encuentros en la tercera f(r)ase» i altres situacions més pròpies de hispters que de les persones assenyades que som (o això crec).

Per la fotografia promocional ja imagineu de què va aquest nou encontre. Es tracta d’una matinal literario-musical (o musico-literària) en que, a través de les sensacions i emocions que ens ofereix la música, haurem de presentar diversos llibres.

Serà complicat perquè com tots els experiments, aquest també té un punt d’incertesa. Resulta que els que hi participem no sabem quins seran els temes a tractar. La Verónica està preparant unes cançons associades i només ella les coneix. Les punxarà i ens proposarà el que consideri oportú. Llavors tindrem uns segons per buscar, entre les nostres lectures recomanades, aquelles que puguin connectar amb la proposta. Complicat.

Confio en que de la selecció que he fet n’hi hagi que puguin casar.

Quan acabi la matinal compartiré la meva selecció. A la 1 del migdia de dissabte publicarem al blog les “Lectures recomanades Nadal 2020”. Abans no, que s’ha de mantenir el secret no fos cas que les companyes em xafessin alguna proposta. Ja m’enteneu…

Potser també recordarem a Rodari quan deia que “La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res”. Quanta raó!

En aquesta matinal també parlarem d’una de les editorials amigues de l’Institut (Bárbara Fiore) i ho farem recordant els imprescindibles llibres que han publicat i que ens han obert portes a mons que ni imaginàvem, mons com el d’en Shaun Tan, la Suzi Lee, en Jimmy Liao i d’altres.

by

Blas, un gos especial

Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, etc. tot allò que s’espera d’un gos.

Però en Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

M’ha agradat el relat i com està il·lustrat. Té un format gran i les imatges estan fetes sobre un fons blanc que defuig de detalls (només els imprescindibles) i usant colors poc habituals. No trobareu groc ni vermell ni blau. Només colors secundaris, amb predomini del verd i del carbassa. L’autora també es val de les trames per vestir els personatges i ho combina amb diferents tècniques que recorden a Eric Carle, entre d’altres. Molt bonic, tot plegat, dins l’aparent i buscada simplicitat.

Hi ha detalls que van directament a l’inconscient de l’adult que acompanya el lector de cicle infantil, com les al·lusions a Miró o a Pink Floid.

Un personatge que va apareixent des de les primeres pàgines resultarà fonamental en el desenllaç del misteri. És la veïna que saluda des del pis de sota. Seguiu-la.

S’inclou una darrera pàgina amb cinc peces de música clàssica que ens inviten a buscar-les. Enginyós!

Lectura recomanada per a infants de cicle infantil, amants dels gossos.

Veieu algunes imatges en el següent youtube, trobat al web de l’editorial:

LES DADES:
Títol: ¡Blas!
Autora i il·lustradora: Elena Hormiga
Editorial: Apila
Pàgines: 48
Saragossa, 2020

Les imatges estan extretes del web de Apila ediciones.

by

Playlist: Una introducció a la música clàssica

Música. Tanqueu els ulls un moment i intenteu imaginar-vos només uns segons un món sense música. Se us acudeix una cosa més avorrida, depriment o insulsa? Seria com viure en un univers en blanc i negre. La música dona sabor i color al món en què vivim. Ens inspira, ens uneix i, fins i tot, ens converteix en millors persones. Però, sigui quina sigui la música que us agradi, la veritat és que sempre tindrà les arrels en la música clàssica. Perquè la moderníssima música va néixer fa centenars d’anys.

Aquestes són els primeres frases d’aquest llibre de coneixements. És llegeix amb emoció i resulta una bona porta d’entrada a la música clàssica que agradarà als alumnes de secundària. No pot faltar a les biblioteques dels Instituts.

A “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música”, James Rhodes ens convida a compartir la seva alegria i la seva passió per la música salvadora.

Se centra en les obres mestres de set grans compositors: Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Shubert, Rakhmàninov i Ravel. De cadascun d’ells ens explica, seguint el mateix esquema, un parell d’obres.

Primer hi ha una pàgina de presentació que, a manera de pòster, ens recorda aquells cartells dels ídols musicals o cinematogràfics que els joves (i no tan joves) pengen a la seva habitació.

Després hi ha un parell de pàgines on ens explica detalls de la seva vida. Els agradables i els no tan bonics. Se centra en la manera com cadascun d’aquests músics extraordinaris va superar els reptes de la seva època per crear una música preciosa que encara ressona.

I ho acaba amb quatre pàgines en les que comenta dues obres de cada músic.

Per exemple, de Bach sabrem com Pau Casals va trobar en una botiga de música del Port Vell de Barcelona les partitures que després s’han popularitzat de la “suite per a violoncel núm. 1 en sol major” i l’origen de “les variacions Goldberg”. I així amb cadascú dels set compositors.

La gràcia està en que Rhodes ens convida a escoltar les catorze peces a través de qualsevol cercador d’internet escrivint l’enllaç: tinyurl.com/jamesrhodesplaylist. També es poden trobar les peces escrivint el títol del llibre.

M’ha encantat l’aspecte del llibre —amb una forma que recorda els antics LP de l’època pop, els collages surrealistes i psicodèlics— i com presenta els compositors, talment com si parlés de Marley, Satriani, Hendrix, Joplin o Cocker, per exemple.

Resulta fàcil deixar-se endur per les melodies i entendre perquè aquests músics van ser les autèntiques estrelles del rock.

Un llibre exquisit, acolorit i salvatge, recomanat per a l’Educació Secundària.

Un apunt per aquests dies que a les escoles i instituts estan preparant el nou curs que es preveu complicat. Si s’han d’assignar reforços a les aules i aquests reforços han de ser els especialistes, penseu-vos-ho bé. Potser aquest curs, especialment, convindria dedicar més hores que mai a la música, a l’educació física, a la joie de vivre que diuen els francesos, i esponjar els continguts curriculars.

LES DADES:
Títol: Play list. Rebels i revolucionaris de la música
Autor: James Rhodes
Il·lustrador: Martin O’Neill
Traductora: Mariona Barrera
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 72
Barcelona, 2019