Imaginació

by

«MiniARQUITECTES», Un viatge arreu del món per conèixer algunes meravelles arquitectòniques

Aquesta setmana, les tres entrades del blog se centraran en els llibres que estan relacionats amb la història. El primer és aquest MiniArquitectes que ens recorda vint construccions que van des del cercle de pedres de Stonehenge passant per construccions modernes com els gratacels de Nova York i acabant amb arquitectures contemporànies com les construccions sinuoses del centre Heydar Aliyev.

El següent serà «Un viatge a través de la història del sexe» i comentarem el llibre que ha publicat Takatuka, obra d’Elin Hägg, adreçats als adolescents.

Acabarem amb «Por arte de màgia», l’apassionant història de la màgia i els seus secrets, editat per Zahorí books.

MiniArquitectes és un llibre ens mostra vint projectes que podem reproduir a l’escola o a casa amb materials senzills. La idea és involucrar els infants i fer-los veure i comprendre l’arquitectura a través de projectes d’art creatiu. Són una vintena de projectes fàcils de fer utilitzant materials senzills i amb una gamma de tècniques variades que ajuden a emprar diverses habilitats motores.

Els projectes van acompanyats de fotografies que mostren com realitzar la construcció pas a pas. A més, conté instruccions clares, fàcils de seguir.

Cada projecte mostra fotografies dels edificis famosos que els van inspirar, així com altres dades divertides i preguntes sobre les estructures i els seus arquitectes.

Amb aquest llibre a camí entre el coneixement i l’experimentació plàstica, els infants poden viatjar arreu del món per veure algunes de les seves arquitectures més famoses.

Un exemple perquè s’entengui millor. A la pàgina 42 ens parla de La Sagrada Família i ens proposa construir una torre més o menys sofisticada amb espaguetis i núvols.

Hi ha vint tècniques diferents per construir un iglú, un tipi, un castell medieval, un gratacels, etc.

Un llibre ideal per llegir-lo els caps de setmana a casa i dedicar una estona a seguir el que ens proposa la Joséphine Seblon, l’autora:
Des de ben petits, als infants els atreuen el disseny d’espais i la construcció d’edificis. Tenen un fort instint constructor i els fascinen les estructures del seu entorn més pròxim. Això ho observo en els meus propis fills cada vegada que els veig construir un altre «minimon». Però, què podrien aprendre de les obres de l’arquitectura antiga, moderna i contemporània més famosa del món?

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: miniARQUITECTES
Autora: Joséphine Seblon
Il∙lustrador: Robert Sae-Heng
Traductora: Alícia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 96

Barcelona, 2025

by

«Contes breus de deu paraules», vint espurnes per crear relats.

A l’escola busquem estratègies per estimular l’escriptura creativa dels infants. Sovint tenim un aliat extraordinari en Gianni Rodari i les seva Gramàtica de la fantasia, o també en els suggeriments d’en Gonzalo Moure al seu assaig Por qué llora la maestra, les imatges d’Imagina un día i altres llibres singulars com Los misterios del señor Burdick, per exemple.

Ara, l’editorial Corimbo Travesía ha publicat un llibre semblant. En aquest “Contes breus de deu paraules” en Joseph Coelho ens presenta vint relats il·lustrats que tenen la gràcia d’usar només deu paraules per empènyer la imaginació del lector i pensar com continua la història, què va succeir abans, etc.

Hi ha algunes frases molt potents. La segona —La mestra guia els infants al dellà del gran portal— és premonitòria del que trobarem i es veu una mestra invitant els infants a entrar no se sap ben bé on, tot i que l’amenaça d’uns tentacles de pop gegant són inspiradors i fan pensar en un indret desconegut i perillós.


Les frases van acompanyades d’il·lustracions a doble pàgina, fetes per diferents artistes, alguns de molt coneguts com Shaun Tan.

Acompanyen els contes, un prefaci del propi Coelho i un parell de reptes d’escriptura creativa al final.
Els contes petits de deu paraules ajuden a interactuar amb els relats i conviden els lectors a ser parts actives del procés de narració. A l’escola poden ser una eina ideal per a que els infants desenvolupin les seves habilitats creatives perquè ajuden a iniciar un relat, defugint de la por al full en blanc i ampliant la història.

A l’editorial recomanen aquest llibre per a infants a partir de cinc anys, però no ho veig. Crec que pot funcionar molt millor a Cicle Superior i l’ESO.

LES DADES:
Títol: Contes breus de deu paraules
Autor: Joseph Coelho
Il·lustradors: Diversos
Traductora: Maria Luccetti
Editorial: Corimbo Travesía
Pàgines: 52
Barcelona, 2025

by

Tertúlia clandestina #16 amb les Bufallums

Dijous passat vam gaudir d’una magnífica tertúlia amb la presència de la
Dolors Parés i l’Assumpta Blancafort, més conegudes com les BUFALLUMS, unes artistes que es dediquen a fer titelles i ninots a la manera tradicional. Ho havíem anunciat en aquest blog fa un mes (https://jaumecentelles.cat/2025/01/23/tertulia-clandestina-16-en-una-maleta-de-cartro-folrat-dormen-els-titelles/)

Va ser un experiment, perquè era la primera tertúlia que esdevenia una mena de taller, fàbrica, obrador o com li vulguem dir, perquè a més a més de les explicacions sobre la relació que tenen els titelles amb la literatura infantil, vam poder experimentar i fer, cadascuna de les 25 persones que allà ens vam aplegar, un titella de dit.

Primer vam agrair a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, la seva col·laboració deixant-nos les taules perquè estiguéssim ben còmodes mentre manipulàvem els materials per donar-li vida al nostre titella.

Després vam recordar que els titelles quan entren a l’escola tenen una influència enorme en els infants de totes les edats. Quan els titelles entren a l’escola, els nens i les nenes adquireixen coneixements, desenvolupen la capacitat d’expressió (oral, escrita, corporal, plàstica), són més creatius i, sobretot, són més imaginatius. També adquireixen valors, autoconfiança, treballen en equip i es diverteixen.

De fet, l’infant petit, de pocs mesos, només té tres interessos: ell mateix, les mans de l’adult i alguns objectes, com el sonall. El primer titella és la mà de l’adult que es mou davant la seva cara mentre va dient, per exemple:

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest fa piu piu, que no n’hi ha pel caganiu?

Vam recordar quan els mestres de cicle infantil anem de colònies amb la classe i, a l’hora d’anar a dormir, veiem aparèixer peluixos de tota mena, sense els quals alguns infants no poden dormir si no els abracen, o el llepen.

També vam recordar alguns titelles mítics com en Pinotxo, el senyor Cordills i altres personatges que ens han fet passar molt bones estones amb els infants com “El Jan titella” de la companyia Titelles de Lleida, per exemple, i no vaig poder estar-me de mostrar al mític Sentadillo, mascota de la biblioteca escolar, avui ja jubilat i que descansa dins la seva capsa en forma de lluna esperant que algun dia trobi algú que li arregli tot el que pas del temps i les aventures viscudes li han anat malmeten. En Sentadillo mereix una entrada a part en aquest blog, però això és una altra història i potser l’explicarem quan em decideixi a portar-lo al Museu Internacional de Titelles on trobarà bona companyia, segur.

L’Assumpta i la Dolors ens van explicar la història curiosa de com van triar el nom Bufallums i després, vam anar seguint les seves explicacions de tot el procés que empren per construir els titelles de dit i de guant.

Primer, els materials (papers, cola, aigua, cartró) per aconseguir fer la pasta de paper maixé que serveix per donar-li forma al cap.

Després els retoladors i pintures que van bé per la cara.

I finalment els elements que donen forma al vestit, els cabells, barrets, etc.

I amb les indicacions precises, ens vam posar a fer cadascú el nostre titella. Va ser curiós perquè primer no ens imaginàvem que seriem capaços de fer quelcom raonable però, de mica en mica, i veient les idees dels uns i els altres la cosa va anar agafant forma fins a aconseguir veritables obres d’art, creatives, divertides, imaginatives.

Només calia dona’ls-hi vida movent-les i modulant la veu. La màgia es va produir.

Si us ve de gust conèixer el que fan podeu entrar al seu web: https://www.bufallums.com/
I per estar al dia, busqueu-les a l’Instagram: https://www.instagram.com/bufallums.titelles.i.ninots/

Un petit vídeo perquè us feu una idea del que vam viure i gaudir.:

La proper clandestina, el 13 de marc. Anirem informant.

by

Hi havia una vegada «Vint vegades»

—Si us plau, llegeix-me una història! No m’importa quina, ni com. Que sigui tan lluminosa com incomprensible, que sigui tan familiar com estranya, que sigui nova, que sigui coneguda. Llegeix-me-la i així tornaré a somniar.

I el pare, la mare, l’avi o la mestra, obre el llibre i comença a llegir:

Hi havia una vegada un avió que va tenir una avaria mentre volava i va haver de buscar on podia aterrar per poder-ho resoldre i no córrer cap risc. I com que no trobava cap lloc segur per poder-ho fer, va aterrar en un núvol…

—Un altre, un altre:

Una vegada, un rei de copes d’una baralla nova va decidir que per estrenar les cartes faria un sopar i convidaria els altres tres reis de la baralla: el rei de bastos, el rei d’ors i el rei d’espases…

Així, al nostre voltant, s’obren i es tanquen narracions que ens encanten, encants que ens fan somniar per arribar, en un viatge mental, a un sense-temps en què es traspassen les fronteres entre els humans, els animals i els vegetals, entre els desigs i les realitats. Paraules, imatges úniques i personals que ens distreuen i ens aporten transmeten emocions, i coneixements.

Acaba de publicar-se “Vint vegades”, uns relats -vint, concretament- escrits per en Salvador Comellas amb estil acurat i amb paraules entenedores que els nois i noies de cicle mitjà i superior gaudiran molt.

Son vint relats que ens recorden a Gianni Rodari, i una de les seves idees-força que s’usen per crear històries: Què passaria si…? i la por al full en blanc desapareix perquè l’espurna que encén la imaginació de l’infant es posa en marxa immediatament.

En acabar de llegir-lo he pensat que els relats són magnífics per llegir-los de viva veu en començar o en acabar la jornada escolar (també a casa, esclar!) i alguns són ideals per narrar-los de viva veu i estirar-los tant com es vulgui o dramatitzar-los.

El llibre és també un manual que ens pot inspirar a escriure altres relats a la manera d’aquests vint.

Les històries són curtes, d’un parell de pàgines. S’agraeix que no hi hagi moralitat i que tot estigui pensat per estimular la imaginació, per riure i per deixar-se sorprendre amb alguns esdeveniments inversemblants.

Les il·lustracions són un bon complement a aquest llibre ben editat. M’ha agradat com en Daniel Piqueras combina els espais en blanc i negre amb els colors que remarquen i reforcen allò que el relat vol explicar.

Lectura recomanada per a infants a partir de vuit anys

LES DADES:
Títol: Vint vegades
Autor: Salvador Comelles
Il·lustrador: Daniel Piqueras
Editorial: BiraBiro
Pàgines: 92
Barcelona, 2024

by

Accions a la biblioteca escolar de qualitat (BEQ). Segona part

Fa un mes vam pujar la primera de les dues masterclass en la que explicàvem com aconseguir que la biblioteca sigui el cor de l’escola on compartíem dinàmiques i activitats que inclouen a tota la comunitat educativa, aquelles que es poden fer sense entrar a la biblioteca.

Aquesta setmana s’ha publicat la segona part, amb el títol

«Quines activitats específiques podem fer per fomentar la lectura?»

Si la nostra feina com a mestres és aconseguir que els infants connectin amb els llibres, en aquesta masterclass descobrirem com podem aconseguir que es doni aquesta connexió entre infants i llibres.

Veure que la xerrada està estructurada en tres parts, la primera adreçada a educació infantil, la segona adreçada a cicle inicial i cicle mitjà i la tercera adreçada a cicle superior i l’ESO.

Si voleu veure un tastet de la masterclass (8 minuts), ho podeu fer clicant a:

https://player.vimeo.com/video/951046713?h=7ed9a2fd01&badge=0&autopause=0&player_id=0&app_id=58479

La biblioteca de l’escola és un gran recurs, un recurs imprescindible, i per això apostem per les biblioteques escolars.

Un agraïment especial per a la Nati i en Pol per la bona feina editant i retallant les possibles inconveniències que vaig dir. Els estic molt agraït.

Trobareu tota la informació a https://docents.cat/

by

«Diumenge» a l’Ofici d’Educar

El dia 4 de febrer, a l’Ofici d’Educar vam presentar l’àlbum «Diumenge». Com que he estat uns dies fora de Catalunya no vaig pensar de pujar al blog l’enllaç al programa, com faig habitualment. Potser vaig tard però encara hi sou a temps de participar al concurs.

“Diumenge” és un llibre que ens fa pensar molt sobre com l’avorriment estimula la nostra imaginació.
El relat explica com un noi arriba a casa dels avis amb la seva família, com cada diumenge, i després de dinar, inicia una aventura que el durà a imaginar un recorregut per tot el món. La gràcia és que a mesura que anem passant pàgines descobrim els objectes quotidians que ja han aparegut abans, durant el dinar. Així, quan imagina el pol sud, veurem el pingüí de la nevera i els ous i la botella de llet; quan arriba al volcà en erupció descobrim el pastís que la mare està fent lliscar com si fos lava; quan lluita amb el drac, recordem el tatuatge del pare; i el vaixell pirata, bé… el vaixell pirata és molt evident com està fet.

I com cada programa formulem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és:

Qui acompanya en Martí en les seves aventures de diumenge?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre “Diumenge” podeu la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 11 de febrer.

A l’anterior programa la guanyadora del llibre «Fora de lloc» va ser la Laura Martínez. L’enhorabona!

El podcast de la secció a:

https://www.ccma.cat/3cat/diumenge-de-marcelo-tolentino/audio/1196427

by

«Pequeñas historias», homenatge a la lectura i a la vida

Aquest és un llibre en format apaïsat que ens mostra a cada doble pàgina, dues petites històries que sovint estan relacionades entre si; un àlbum que, quan el tens a les mans, ja no el pots deixar escapar i quedes fascinat per les històries d’aquesta colla d’infants.

Son unes tires còmiques que aporten frescor i dolçor a la vegada. Algunes de les historietes tenen tres vinyetes, altres dues i també n’hi d’una.

La primera ens mostra un infant dibuixant un paper amb un pinzell però està tan absort i concentrat en el que fa que la línia continua i continua com si no tingués final. A la plana següent és una nena qui està concentrada en la lectura d’un llibre i no se n’adona que hi ha un drac volant per damunt seu. Mentre segueix llegint, el drac es va fent més gran com si ens insinués que quan més llegim més imaginació tenim.

A la gran evasió ens recorda com de feliços som quan estem a una biblioteca i podem llegir un llibre rere un altre.

Quina gran escapada que ofereix la lectura quan estàs assegut davant d’una biblioteca i saps que pots llegir un llibre rere l’altre. O bé per una travessa bucòlica pel camp.

Just el temps d’una història ens mostra un nen llegint assegut a la tassa del wàter, una imatge força divertida.

Cada doble pàgina ens convida a somiar i a deixar-nos sorprendre amb unes il·lustracions divertides, sensibles, que expliquen situacions quotidianes i emotives.

L’autor, en Miguel Tanco ens porta una visió de la infantesa molt bonica i empra la fantasia i l’humor per fer-nos pensar.

Les imatges tenen força ritme i són una bona entrada al mon del còmic per als infants de cinc anys en amunt.

Il·lustracions aquarel·lades que fan de bon mirar i un paper gruixut que ajuda a reforça la bellesa de l’objecte àlbum, tant com el format allargat.

El tràiler promocional:

https://www.youtube.com/watch?v=8EgCyXMkzI0&t=2s

LES DADES:
TÍTOL: Pequeñas historias
Autor: Miguel Tanco
Il·lustrador: Miguel Tanco
Editorial: Libre Albedrío
Pàgines: 80
Almería, 2021

by

«Diumenge», l’avorriment creatiu

Enguany, al grup de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat estem donant-li voltes als llibres que tracten sobre el joc. A la darrera trobada, la Cristina, una companya, ens va presentar aquest “Diumenge” i ens va fer pensar molt sobre com l’avorriment estimula la nostra imaginació o millor de com la resposta a l’avorriment estimula la creativitat.

“Diumenge” és un llibre que molt probablement entrarà a la tria definitiva perquè presenta una situació força habitual (sobretot ens els temps de pandèmia que vam viure, tancats a casa) i té a veure, també amb l’oci creatiu, lluny de les pantalles.

El relat explica com un noi arriba a casa dels avis amb la seva família, com cada diumenge, i després de dinar, inicia una aventura que el durà a imaginar un recorregut per tot el món. La gràcia és que a mesura que anem passant pàgines descobrim els objectes quotidians que ja han aparegut abans, durant el dinar. Així, quan imagina el pol sud, veurem el pingüí de la nevera i els ous i la botella de llet; quan arriba al volcà en erupció descobrim el pastís que la mare està fent lliscar com si fos lava; quan lluita amb el drac, recordem el tatuatge del pare; i el vaixell pirata, bé… el vaixell pirata és molt evident com està fet.

Les il·lustracions són boniques, fetes amb grafit, amb les escenes ocupant les dobles pàgines, a sang, en un treball fascinant que ens fa tornar a començar una alta vegada i descobrir detalls que ens han pogut passar pel alt.

Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Diumenge
Autor i il·lustrador: Marcelo Tolentino
Traductora: Anna Duesa
Editorial: Kókinos
Pàgines: 56
Madrid, 2023

by

«Son Guku entra a l’aula» a la revista GUIX

El manga és un gènere literari que, fins ara, no ha gaudit d’acceptació entre les mestres. Hi ha qui veu les històries massa violentes, d’altres hi troben un excés de sexualitat i també hi ha qui els considera ximples. En canvi, altres mestres han vist les possibilitats literàries d’aquests còmics, els han potenciat i han copsat l’èxit que tenen entre els nois i noies, fins al punt que són una porta d’entrada meravellosa a la lectura.

El diccionari de la RAE defineix el manga como a «Còmic d’origen japonès». És una definició senzilla que fa uns anys potser tenia sentit però, actualment, els còmics manga són molt més perquè tenen orígens diversos i, de fet, a casa nostra i a la resta d’Europa tenim grans creadors de còmics manga.

Els manga són una indústria editorial que mou molts diners i, si ho sumem als ingressos que generen els “anime”, els còmics que han fet el salt a la pantalla, el seu èxit entre tota mena de públic és extraordinari.

D’altra banda, si ens atenem a les dades dels préstecs de documents que es produeixen a les biblioteques públiques, quedem sorpresos en comprovar el boom que està suposant l’augment imparable d’aquests còmics. La sèrie “Naruto” (73 volums), per exemple, encapçala, de llarg, els documents més prestats.

Mentrestant, a l’escola, què passa? Ens trobem que els nois i noies, sobretot de cicle superior, coneixen i segueixen les aventures d’aquests herois de paper, però entre les mestres encara hi ha certa reticència a posar-los damunt la taula, adduint desconeixement, un excés de temes violents, missatges poc adequats, etc. És així? Són tots els “manga” rebutjables?

Com a mestres, si volem establir un vincle lector amb els nostres alumnes, hauríem de ser, nosaltres també, lectors de manga i així poder orientar-los sobre què és violent, poc adequat o allunyat de la nostra realitat, i quins valors positius trobem en determinat personatge. D’aquesta manera evitarem que es trobin amb temes més durs, per als que encara no estan preparats, com assetjaments, insinuacions sexuals, baralles violentes, etc. A més, si llegim el que circula per sota les taules, podrem opinar i desdramatitzar alguns temes sensibles que apareixen, com la solitud o la mort.

D’aquest tema en parlem a la revista GUIX 502 de setembre de 2023 (AULA en castellà) i recomanem alguns títols per als diferents cicle d’educació primària.

by

Col·lecció «Enigmes», un desafiament per a la nostra ment

El sisè llibre de la sèrie “Enigmes” ens proposa resoldre misteris relacionats amb el cos humà.

Forma part d’una col·lecció ben pensada i que té força èxit entre els nois i noies de cicle mitjà i més grans (adults inclosos) perquè ens planteja reptes de diversa índole que no resulten senzills de resoldre. Sempre són 25 casos relacionats amb un tema. Així, hi ha de misteri, d’història, de ciència de por i d’art.

El joc consisteix en llegir un cas que generalment no ocupa més enllà de dues pàgines, i ens posa a prova la nostra capacitat de deducció, de raonament i d’enginy. De fet, els casos venen amb una indicació que ens avisa si es tracta d’usar la lògica, la observació o la imaginació.

En aquest Enigmes del cos humà aprendrem aspectes relacionats amb les diferents parts del nostre cos (reproducció, aparell circulatori, esquelet, creixement, etc.) Molt variat i divertit.

Al final de cada enigma hi ha la solució que, en aquest cas, s’ha de llegir mitjançant un descodificador que s’inclou a les guardes. En altres volums s’usen miralls o solapes que s’han d’aixecar.

Segons la dificultat de l’enigma s’atorga una puntuació que pot anar des dels 10 punts (nivell fàcil) als 60 (nivell difícil) i així, en acabar sabrem con ens ha anat i podrem comparar-ho amb d’altres lectors per fer el nostre rànquing.

Són uns llibres que ens fan passar molt bona estona a casa però crec que a l’escola o la biblioteca poden anar bé per encetar discussions i fer de detectius col·lectivament. De fet, semblen pensats amb aquesta funció didàctica.

LES DADES:
Títol: Enigmes. Desafia la teva ment amb 25 misteris del cos humà
Textos: Víctor Sabaté
Il·lustracions: Víctor Escandell
Editorial: Zahorí Books
Pàgines: 64
Barcelona, 2023