educació

by

Tertúlia clandestina #17: L’ofici d’explicar les coses. Criança, educació i lectures

Amb la presència silenciosa del cartell de la pel·lícula “Dies de ràdio” de Woody Allen, el passat dijous 13 de març vam celebrar la tertúlia clandestina dedicada a la relació entre els mitjans de comunicació i la literatura i l’educació. Volíem sobretot recordar als bons professionals que, com l’Elisabet Pedrosa, hi dediquen bona part de la seva vida a establir aliances, lligams i connexions entre les persones que conformem la mateixa constel·lació dels ideals d’un país que aposta per la criança. Sabem que no estem en el millor moment social, ho veiem constantment a les notícies que ens arriben d’arreu del món i ens parlen de guerres, dictadures i personatges que només pensen en el capital i el lucre personal. De mica en mica, ens anem acostumant i això no és bo. Sortosament, hi ha persones que s’entesten a intentar que els valors de l’humanisme no s’oblidin i per això la tertúlia tenia molt de sentit.

Primer vam fer una mica d’història i vam recordar alguns dels periodistes que han apostat per donar veu i opinió a aquest món meravellós de l’educació i la literatura. Vam parlar d’en Joan Barril, d’en Carles Capdevila, d’en David Guzmán, de la Núria Toril i de l’Elisabet Pedrosa que en el seu darrer llibre escriu com, amb el suport de les més de nou-centes persones que segueixen el canal de Telegram, parlem de criança, de família, d’escola, de joc, de sexualitat i educació, de lectura i de lleure, d’art i tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d’adopcions i acollida, i de molts altres temes relacionats amb l’educació amb el més ampli sentit. I tot això, amb una hora de programa setmanal. Una hora a la setmana, com el programa AULA LH de la tele de l’Hospitalet. Comparat amb les hores que es dediquen a l’espectacle, al futbol, a la música, a la política i altres divertiments no és gran cosa, ja ho sabem.

A la tertúlia vam presentar el llibre “L’ofici d’educar” on es resumeixen les entrevistes a dotze de les persones que han passat pel programa i que apareixen a la portada. Ens hagués agradat que l’Elisabet ens parlés de com són aquestes persones sàvies, cadascuna en el seu camp, però el temps no donava per molt. Així que ens vam centrar en una mena de “disc sol·licitat” i vam arribar on vam poder.

Primer, la figura d’en Xavier Melgarejo va centrar el nostre interès perquè aquest mestre va viure i treballar a Finlàndia durant alguns anys i entenia perfectament què ens diferencia com a societat. En Melgarejo, al programa, recordava com el luteranisme va tenir una gran influència en impulsar l’aprenentatge de la lectura fa cinc cents anys o més, perquè saber llegir la Bíblia era el camí de la salvació i per això es va reduir dràsticament l’analfabetisme. També ens va explicar que els nens comencen a anar a escola als set anys i porten penjada al coll la clau de casa, de manera que així comença el seu procés d’emancipació.

A Finlàndia, ho sabem, els millors mestres es dediquen a cuidar els infants dels primer anys de vida perquè han entès que es quan adquireixen els fonaments de tots els aprenentatges posteriors.

El capítol dedicat a en Melgarejo el recomanem especialment als mestres i estaria molt bé que els poguessin llegir els qui volten per la Via Augusta.

Després, li van demanar a l’Elisabet que ens recordés com va anar la entrevista (o les entrevistes) amb la Marina Garcés, persona admiradíssima a l’Hospitalet i que ens encantaria que trobés un forat a la seva agenda i ens fes una visita. Del que es va comentar destaco aquesta frase del llibre:

L’escola no fa màgia: ni genera igualtat automàticament ni fa millor la democràcia perquè sí. Ni fa feliços als nens i als joves necessàriament. Més aviat fa el contrari: segrega, classifica, jerarquitza i conté la violència que la mateixa societat infiltra quotidianament en els cossos i les ments de joves i infants. I demanava que la societat no delegui tota l’educació en l’escola.

També es va parlar de les entrevistes amb en Pep Guardiola i amb la Maria Nicolau, persones conegudes, mediàtiques, i que tenen aportacions que convé seguir.

No vam tenir més temps però us convidem a buscar el llibre i anar-lo assaborint capítol a capítol. Val molt la pena. També podeu buscar les entrevistes que estan guardades al web: https://www.3cat.cat/3cat/lofici-deducar/

Una bona part de la trobada la vam dedicar a que l’Elisabet ens expliqués la seva trajectòria professional. Va ser molt interessant i també va tenir moments molt emotius quan va parlar de la seva família. Aquest capítol queda en el records dels assistents a la Clandestina. Són moments que s’han de viure i no es poden explicar.

Vam acabar bufant les espelmes dels 10 anys de l’Ofici, al so de la cançó commemorativa que podeu sentir clicant a:
https://suno.com/song/29c9b0cf-96f9-4099-aa15-8c0f3015bbb2

Va ser una de les millors tertúlies que hem tingut i tot gràcies a una dona que, de petita, tenia tanta vergonya que no s’atrevia a parlar perquè li saltava el cor per la boca… i mira on ha arribat. Gràcies Elisabet!

Propera tertúlia: 22 de maig. Anirem informant.

by

Aniversari de la Tecla Sala, biblioteca emblemàtica de l’Hospitalet

Francesco Tonucci explica sovint que l’educació dels infants i joves no pot recaure únicament en la institució escolar, sinó que ha de comptar amb la resta d’agents socials i culturals. Gràcies a ell, l’expressió «ciutat educadora» forma part del nostre vocabulari i disposem d’un teixit potent de biblioteques públiques, museus, teatres, conservatoris i tota mena d’equipaments culturals que afavoreixen les vivències educatives formals i no formals de qualitat.

Aquest 2025 farà 25 anys de la inauguració d’un dels equipaments més valuosos de l’Hospitalet: la Biblioteca Central Tecla Sala.

Per a mi, té una significació extraordinària perquè l’espai on està situada va ser motiu de les meves corredisses infantils. En aquells anys cinquanta i seixanta del segle passat era una fàbrica i hi passava sovint pel davant, camí del metro de Santa Eulàlia o anant a veure un partit de futbol de l’Hospitalet. La veia enorme, sublim, neta i, si la memòria no em falla, perquè és una imatge que tinc borrosa, hi havia un camp de tennis allà mateix. Va tanca el 1973 i va entrar en una època de deteriorament que es feia evident per les herbes que colonitzaven l’exterior de l’edifici. Així va estar molt anys fins que el 2000 es va inaugurar com a biblioteca i Centre Cultural per a gaudi i ús dels veïns dels barris propers, Sant Josep i la Torrassa especialment.

Dijous passat vaig anar a buscar uns llibres i vaig llegir una nota que ho recordava:

Al costat hi ha un mural informatiu on s’exposen algunes de les activitats que es fan de manera periòdica i altres de puntuals. És parada obligatòria. T’informes i penses que si volguessis anar a tot el que promouen les vuit biblioteques de la ciutat, no podries, et faltarien hores.

També em venen al cap un parell de pensaments recurrents. Un, em diu que cal preservar les biblioteques perquè, al cap i a la fi, són propietat de tots els veïns que les paguem amb els imposts, i un altre que convida a l’acció i ens recorda que cal estar amatents a les decisions dels governants perquè no retallin partides i pressupostos per fer les activitats que es programen. Mireu , per exemple, només les que s’ofereixen aquest mes de gener pel que fa a les infantils:

Si sumem els formidables clubs de lectura, les presentacions de novetats, el Lecxit, els programes Tàndem, les sessions de contacontes, etc. entendrem perquè cal seguir apostant per les biblioteques.

Bé, com que aquest 2025 es faran molts actes, seguirem informant. Aprofito per explicar que aviat hi haurà una exposició sobre la figura de la Palmira Jaquetti. Si no sabeu qui va ser i què va fer aquesta professora, poeta, traductora i folklorista catalana teniu la oportunitat de veure l’exposició “Llum a l’ànima” i, a més, fer una visita guiada per part de l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Eduard Fontserè, el dia 31 de gener, al matí. Cal inscripció prèvia. Les visites son curtes, d’uns vint minuts, i a cada grup només poden assistir cinc persones, amb preferència per a la gent gran de la ciutat.

Inscripcions a:

https://docs.google.com/forms/d/1JFOD6pWJKYhHr-e98etGfn3Szao9mnWusBizRKCGtkY/edit

by

«Sota la pluja» contes inspirats en fets reals

Des de fa tretze anys, un grup de mestres implicats en aconseguir que “La Carta de la Terra” i els ODS entrin a formar part del currículum educatiu, participem de manera activa en la defensa d’un codi de convivència basat en la cultura de Pau i Sostenibilitat, en l’entesa entre les persones i la relació amb la natura. Una de les accions que promovem és la publicació de relats adreçats a infants i joves que els facin reflexionar sobre el món, les persones, la lluita contra el canvi climàtic, la pau, l’erradicació de la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, les energies renovables, el treball digne, el consum responsable, la defensa de la flora i la fauna, i la justícia social.

El darrer llibre que publiquem porta com a títol “Sota la pluja”, està adreçat a infants i joves entre deu i catorze anys, i té com a fil conductor a la Fina, una jove periodista que sempre ha estat molt curiosa i ha viatjat per tot el món escrivint reportatges per a l’Ecological World, una revista implicada en temes relacionats amb La Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Mentre va cap Gorazde a veure un amic, en Iuri, a qui va conèixer sota una acàcia fa quinze anys, ens recorda alguns dels articles que ha escrit i que ens mostren diferents realitats.

Són històries breus que ens serveixen per reflexionar i ens obren la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, allunyats dels postulats neoliberals i convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.

Al pròleg, la periodista Elisabet Pedrosa, directora i conductora del programa de ràdio “l’ofici d’educar”, ens diu que el recull d’històries ens ajuda a despertar realitats injustes que ens commouen. Són ells, som nosaltres, som tots. Cadascuna de nosaltres, amb les nostres decisions i actituds davant del que passa al món, tenim un poder i una oportunitat de canvi si ens conjurem per fer-ho, amb una visió holística, global, ètica, inclusiva i dels drets humans, amb una mirada ecològica i feminista.

Els relats que conformen “Sota la pluja” estan il·lustrats per la Sara Masià.

També s’inclouen traduccions del text en occità, castellà, anglès, francès i italià.

Podeu descarregar el conte en format digital, clicant a: https://blocs.xtec.cat/implicat/2024/10/04/sota-la-pluja/

Són temps incerts, complicats, la classe política i empresarial no fa gaire cas de les observacions dels científics que ens alerten que anem malament però encara hi som a temps de redreçar la situació. Una manera que està al nostre abast és que siguem mestres compromesos i —com ens recordava Gabriel Celaya en el poema «Educar»— siguem una mica pirates, una mica poetes i tinguem un quilo i mig de paciència (la necessitarem).

La presentació del llibre la farem al voltant del febrer del 2025, a Lleida, en una jornada de dissabte on també intervindran companys implicats de fora de Catalunya (Costa Rica, Mèxic, Galícia, etc.) Us anirem informant.

by

Accions a la biblioteca escolar de qualitat (BEQ). Segona part

Fa un mes vam pujar la primera de les dues masterclass en la que explicàvem com aconseguir que la biblioteca sigui el cor de l’escola on compartíem dinàmiques i activitats que inclouen a tota la comunitat educativa, aquelles que es poden fer sense entrar a la biblioteca.

Aquesta setmana s’ha publicat la segona part, amb el títol

«Quines activitats específiques podem fer per fomentar la lectura?»

Si la nostra feina com a mestres és aconseguir que els infants connectin amb els llibres, en aquesta masterclass descobrirem com podem aconseguir que es doni aquesta connexió entre infants i llibres.

Veure que la xerrada està estructurada en tres parts, la primera adreçada a educació infantil, la segona adreçada a cicle inicial i cicle mitjà i la tercera adreçada a cicle superior i l’ESO.

Si voleu veure un tastet de la masterclass (8 minuts), ho podeu fer clicant a:

https://player.vimeo.com/video/951046713?h=7ed9a2fd01&badge=0&autopause=0&player_id=0&app_id=58479

La biblioteca de l’escola és un gran recurs, un recurs imprescindible, i per això apostem per les biblioteques escolars.

Un agraïment especial per a la Nati i en Pol per la bona feina editant i retallant les possibles inconveniències que vaig dir. Els estic molt agraït.

Trobareu tota la informació a https://docents.cat/

by

Les biblioteques escolars, encara

Abans d’ahir, a la Televisió de l’Hospitalet vaig tenir oportunitat de tornar a parlar de biblioteques escolars, al programa Aula L’H dedicat a tot allò que passa en el mon de l’educació a la ciutat.

Va ser una conversa amb la presentadora i directora del programa, la Núria Toril, on vam poder comentar el Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català promogut pel Departament de Cultura i el d’Educació. Bé, de fet, no vam poder comentar gaire cosa, més enllà de constatar que hores d’ara, després de molts mesos d’espera, encara no se sap res pel que fa als centre que en teoria han de començar el pla pilot (les cinquanta escoles —35 públiques i 15 concertades— d’arreu de Catalunya).

Em fa pensar en el que comenta, amb la seva lucidesa habitual, en Bernardo Atxaga quan es lamenta de com els afers institucionals s’eternitzen de manera exasperant en un constant “farem…”, “estem preparant…”, “una prova pilot per valorar…”

També vam parlar de com són d’imprescindibles e irrenunciable les biblioteques escolars i no va haver gaire temps per presentar algunes novetats. Poca cosa més que recordar que el 2 de gener celebrarem els 25 anys de la publicació de “El Grúfal” i que el 18 de gener tindrem a l’Hospitalet el gran Marc Boutavant, il·lustrador de la sèrie “Gos Pudent”.

En aquest programa també hi ha un petit reportatge, entremig de l’entrevista, de la biblioteca de l’escola Màrius Torras, on unes mestres entusiastes estan tirant endavant una biblioteca molt activa i viscuda, que recull totes les sensibilitats de l’alumnat de la zona de Collbanc.

Si us ve de gust, us passem l’enllaç al programa i, de passada doneu-li una ullada al nou web de LHdigital perquè els ha quedat molt aclaridor i modern.

https://lhdigital.cat/educacio/aula-lh-22-de-novembre-les-biblioteques-escolars-conversem-amb-jaume-centelles/

by

A «GUIX» estem de festa!

500 números de la revista GUIX són molts números i, per aquest motiu, al carrer Hurtado estan (estem, em sento part de la revista) de celebració. Pocs ens imaginàvem, l’estiu del 1977, quan va veure la llum el primer número, que arribaria tan lluny.

Aquella primera revista en blanc i negre i enquadernada a mà, una a una, amb una mena de canutet de plàstic, és avui una peça de museu. No la conservo i a l’escola tampoc queda cap exemplar d’aquells primers anys. A la biblioteca, normalment, es guarden els exemplars dels darrers dos anys i algun exemplar destacat. Una pena perquè ara m’agradaria recordar els articles (pocs) que allà hi apareixen.

He tingut la sort de col·laborar en diverses ocasions parlant de lectura i d’ecologia, sobretot. Fet i fet, conservo més de cent revistes on hi ha un article que he escrit, la majoria de la secció “viure la lectura” i tinc al cap alguns molt entranyables per a mi. El que més recordo va ser una entrevista amb el Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes, amb motiu dels quartant anys de “La casa sota la sorra” i “El zoo d’en Pitus”. Una companya de l’escola, la Dolors Nadal, i jo, els vam convocar a l’antic edifici de Graó (no recordo l’adreça, crec que era pel barri d’Horta-Guinardó). Un espai laberíntic, ple de taules, piles de llibres i papers per tot arreu que, amb prou feines deixaven un passadís estret per anar als diferents despatxos. En Carbó va arribar puntual però en Sorribes ens va fer esperar més d’una hora. Ens van explicar un munt d’anècdotes genials, algunes de les quals estan recollides a l’article «Una conversa amb Joaquim Carbó i Sebastià Sorribas, dos senyors escriptors» publicat al núm. 330 de desembre de 2006.

Ara, en aquests temps digitals i incerts per a les revistes, llegeixo a l’editorial d’aquest “Especial 500” que hi ha prou empenta i ganes de seguir. Me n’alegro però no ho tinc gaire clar perquè no sé si el paper té gaire futur o si la informació en pantalles les farà desaparèixer. Veurem.

De moment, com diuen a l’editorial: “Celebrem-ho”. Algunes frases que m’han agradat:

Si mires enrere, veus que té molt valor haver estat al servei de les mestres i dels mestres ininterrompudament des de l’estiu de 1977.

La mirada al retrovisor ens omplia d’orgull, ens donava molt criteri i ens suggeria moltes idees per a la reflexió i propostes, però la configuració diversa de l’equip, amb el fil comú de la inquietud i la mirada crítica, ens va portar a confluir en la necessitat d’agafar el llargavistes per mirar lluny i reflexionar al voltant d’aprenentatges que convenen avui amb la mirada cap al futur. Visualitzàvem una revista molt polifònica que recollís múltiples i diverses veus amb experiència i criteri en el món educatiu i que poguessin aportar des de diferents perspectives i mirades.

En aquest punt de la lectura ja podreu apreciar quina és la nostra interpretació i el nostre testimoni de l’art de celebrar, i podeu veure que ens agrada fer-ho agraïdament i compartida, perquè aquest és un projecte col·lectiu que no seria possible sense totes aquestes persones a qui hem volgut donar veu en aquest número especial i tantes altres que hi han passat durant aquests anys, l’equip de professionals de Graó que fan possible la revista, les persones que en el passat van dirigir i coordinar la revista, les moltes col·laboradores i col·laboradors que comparteixen amb nosaltres la seva pràctica i les seves reflexions… I sobretot, no seria possible sense tu, mestra o mestre que utilitzes el nostre treball per millorar la teva feina a l’aula: aquest és el nostre sentit.

Un agraïment a les tres persones de Graó que millor m’han tractat i més m’han ajudat: Raül Manzano, Cinta Vidal i Glòria Puig. No s’imaginen com me les estimo!

I la felicitat seria total si des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat els reconeguessin la bona feina amb el Premi Marta Mata d’enguany.

by

«Capità Lluc» a l’Ofici d’Educar

Com que aquest és el penúltim dia de programa d’aquest curs, ens hem volgut fer la foto de família amb tot l’equip que fa possible els programes des de fa sis anys: la tècnica, la Rosa Sillué; la productora, la Núria Ventura, la directora i presentadora, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.

Diumenge passat vam presentar, aquesta novel·la per a infants a partir de vuit anys. Està escrita per Carles Sala i amb il·lustracions de Subi. Publicat per laGalera és l’últim Premi Folch i Torres.

Un llibre ideal per a l’estiu que ens parla d’una colla d’amics i les seves aventures.
És el darrer dia del curs, i els nens planegen amb l’ajuda de l’àvia i un fuster la construcció d’un vehicle, un carro vela, que els ha de portar al destí somiat.
Qui capitaneja aquesta història és un nen cec que vol fer realitat el seu somni

La pregunta del concurs dels llibres per somiar és:

Quin és el destí del viatge d’en Lluc i la seva colla?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 10 de juliol.
La guanyadora del darrer concurs és la Maria que s’emporta un llibre preciós, “Sunakay”, de Meritxell Martí.
Podeu sentir la secció clicant al podcast següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/capita-lluc-de-carles-sala/audio/1140101/

En el mateix programa es va parlar de cuina. Sota el títol de la frase de la Maria Nicolau “No cuinem, als 18 anys n’hi ha que no saben fer ni una truita”, sis llibres de cuiners reivindiquen cuinar en família com una escola de vida relacional, d’autonomia, cultural, nodridora i plaent. A “L’ofici d’educar”, Maria Nicolau, cuinera, responsable del restaurant El Ferrer de Tall (de Vilanova de Sau), ens presenta “Cuina! O barbàrie”. El cuiner Joan Roca presenta “Les delicioses aventures dels germans Roca”. La cuinera Paula Alòs, “Manduka fina”, i la cuinera Eulàlia Fargas, de l’escola de la Boqueria, “Cuinem junts” i 5 contes sobre hàbits alimentaris d'”Una mà de contes”, de TV3 . Patricia Pérez ens presenta “Cocinando en família con Montessori” i la cuinera Ada Parellada el llibre “Receptes al rescat”.

El podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/maria-nicolau-no-cuinem-als-18-anys-nhi-ha-que-no-saben-fer-ni-una-truita/audio/1140103/

by

Literatura a primària: Un monogràfic a la revista GUIX (AULA)

Si esteu subscrit a la revista GUIX haureu notat amb alegria el nou format i el nou gramatge de les pàgines. Quin luxe! Semblen llibres, talment.

Aquest mes de març he tingut la sort de coordinar el monogràfic “A fons” sota l’epígraf “literatura a primària” i recordant com n’és de necessària la literatura crítica. Presentem quatre experiències de quatre escoles de diversa tipologia.

La idea que acompanya aquest «A fons» és mirar al futur i veure que els infants i joves que ara tenim hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI. Per tant, l’escola s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.

És arriscat preveure per on es mourà el món de la literatura en un futur proper però si fem cas dels indicadors s’intueixen alguns moviments, el més significatiu dels quals hauria de ser la remuntada de l’ús de les biblioteques escolars, una peça clau que ha estat força abandonada i ha arribat a uns nivells de degradació notables. S’entén fàcilment per l’abandonament que els organismes responsables fan de les seves pròpies normatives, passen pàgina i obliden sorprenentment el que promulguen, entre d’altres, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) que ens recorda que un llibre afegeix vida a la vida i que cal fer una aposta ferma i decidida per una educació humanística i amb valors.

Potser, els temps que vindran seran millors. Posats a somiar, la literatura serà més ben valorada, als telenotícies hi haurà una secció cultural on el llibre tingui presència, els autors de literatura infantil i juvenil podran viure de la seva obra i quan es passin proves de lectura als nostres alumnes, comprovarem com són capaços de comprendre el que s’amaga entre línies i d’inferir el que l’autor ens vol dir perquè serà senyal que són millors lectors, més crítics i més savis. Somnis, potser només son somnis, però els somnis i les utopies deixen de ser-ho quan s’aconsegueixen, i estem convençuts que empenyent tots una mica i alhora ho podem fer realitat.

En aquesta revista hi trobareu experiències formidables de centres educatius que fan una aposta clara per la literatura com a eix de la vida escolar. Cadascuna de les experiències presenta activitats diferents, però si les llegiu amb deteniment veureu que tenen en comú una mirada similar. Per exemple, la mirada violeta que ens presenta l’Ana Merino amb les accions que promou amb els alumnes i on la promoció dels valors socials i cooperatius hi és ben present.

Els clubs de lectura dels «Tusitalas» sota la coordinació de la Bea Maceda, basats en l’escolta respectuosa de les opinions dels altres.

Les sinèrgies que aconsegueixen crear llegint en veu alta les companyes del col·legi Badalonès i que ens recorden el que defensava George Jean sobre l’oralitat i el poder de la paraula.

I la magnífica experiència de Cassà Municipi Lector que resumeix de manera excel·lent en Jordi Dausà i ens fa pensar en aquella obra de Lope de Vega on anaven tots a una.

Totes les accions que ens comenten, són assumibles des d’altres centres educatius i només cal una mica d’allò del que anem tan sobrats els mestres: entusiasme.

Ho podeu llegir al GUIX núm, 486 de març (AULA en castellà).

by

“Gilan, la princesa de les serps” a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar “Gilan, la princesa de les serps“, de Maria Skiadaresi, publicat per Nandibú.

És un relat relativament curt, però intens, ideal per a a adolescents. Està inspirat en el mite de la reina de les serps. L’acció es sitúa a les terres del Pròxim Orient on, des de segles immemorials, els homes expliquen les gestes de Sahmaran, la llegendària reina de les serps.

«Gilan, la princesa de les serps», és un relat al·legòric, que parla del poder i del seu exercici, de l’amor, de la mort, de la cobdícia i en general de les relacions humanes. Dins d’aquesta història que ens recorda els escrits de Shakespeare i de Valle Inclàn, ens adonem de com es pot trobar el sentit de la vida. És la història de 3 reialmes que conviuen junts: el dels humans, el de les serps i el dels llops, i les aventures de la princesa adolescent.

I com sempre, regalarem un exemplar, gentilesa de l’editorial, entre algun dels encertants de la pregunta relacionada. Aquest cop la pregunta és ben fàcil:

En quina zona del món se situa l’acció de la novel·la?

Si envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat entrareu en el concurs. Teniu temps fins diumenge 20 de març.

Els guanyadors del darrer concurs que s’han endut «La meravellosa i horripilant casa de la iaia» són la Raquel Pérez i família, el Carles, l’Alba i el Daniel. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/gilan-la-princesa-de-les-serpsde-maria-skiadaresi/audio/1128080/

En aquest mateix programa s’ha parlat de la vaga convocada per aquests dies i del canvis per al curs vinent. L’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de «l’Ofici d’educar» ens en fa un resum molt exhaustiu al web del programa. Escriu:

“Saps quan parlem davant dels nens com si no hi fossin? Així ens hem sentit.” La Núria, com una bona part del professorat de Catalunya, lamenta que ni docents ni alumnes hagin participat directament en el debat sobre educació abans de començar el curs.

L’anunci de l’inici de les classes el 5 de setembre a les escoles i el 7 a secundària i l’esborrany del currículum per a primària i secundària han posat en peu de guerra una part de la comunitat educativa, i per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març es manté la vaga d’educació convocada pels sindicats.

“Ens han informat a través dels mitjans de comunicació, en un context d’esgotament total després de dos anys molt durs de pandèmia en què hem estat al peu del canó.”

El calendari de la discòrdia
Les vacances dels mestres sempre han estat a l’ull de l’huracà. En lloc de parlar de vacances, la Núria creu que s’ha parlar de quina és la feina d’un docent, què costa preparar un curs i quan es farà. Hi ha famílies que han celebrat la mesura d’avançar l’inici de curs, però també n’hi ha que no ho veuen clar, com l’Eli, autònoma i mare de dos fills.

“Quan ens diuen que és un benefici per a les famílies em sembla que ens prenen el pèl. És una mesura per ofegar més les famílies i privatitzar més els serveis educatius.”

El canvi de calendari és una decisió del Departament d’Educació. Segons la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, és fruit de 5 informes del Consell Escolar per a una racionalització del calendari per protegir els alumnes que durant 3 mesos de vacances no accedeixen a activitats de lleure. L’avançament de 5 dies lectius no toca la jornada del professorat, segons Educació.

“Es regularà com a laborable el mes de juliol per preparar el curs. S’ha de tenir en compte que només un 10% del professorat fa formació al juliol; per tant, un 90% ho podran fer.”

I al setembre es farà matí lectiu i tarda no lectiva però gratuïta per afavorir la conciliació familiar, explica Núria Mora.

El currículum, l’ADN del sistema educatiu

Diversos docents han posat el crit al cel perquè l’esborrany de currículum per al curs 2022-2023 proposa la desaparició d’assignatures com la Filosofia o la Tecnologia de secundària.

El currículum ve donat pel ministeri sota el paraigua de la LOMLOE, i des d’Educació s’ha fet un esborrany, explica la secretària de Transformació Educativa. Núria Mora assegura que per primera vegada en la història d’aquest país s’ha donat l’esborrany a consulta de docents, centres, grups de recerca i entitats. Han rebut moltes esmenes individuals i de grups, i algunes s’incorporaran segur al currículum definitiu
Pel que fa al currículum de Madrid, que redueix totes les matèries, explica que Catalunya té marge de decisió.

“Tenim un 50% d’autonomia per decidir i, sobretot, per donar la màxima autonomia als centres perquè triïn què posar al currículum. I faig un espòiler: la filosofia torna al currículum perquè és una visió de país i de pensament crític.”

Reconeix, però, que el temps és curt -al juny o juliol ha d’estar fet el decret i l’1 de setembre ja ha d’arribar als centres- i que potser no és el millor moment per als canvis després de dos anys de pandèmia.

Per Pere Vilaseca, mestre i membre del grup Avaluar per Aprendre, de l’Associació Rosa Sensat, aquest currículum és una oportunitat per acostar-nos a una nova manera d’entendre l’aprenentatge i l’avaluació, i se l’imagina com:

“Una xarxa de pescador. Els nusos són sabers, i les competències, fils que uneixen la xarxa. I el docent ha de triar quins nusos treballarà en funció del context, i, a l’estirar un fil, com que tot està relacionat, són múltiples els aprenentatges.”

I, pel mestre, en aquest nou paradigma l’avaluació ha de servir per ajudar l’alumne a aprendre.

Els docents com a facilitadors

El currículum dona més autonomia als docents, que són els que millor coneixen els seus alumnes. Per Núria Mora:

“És el moment en què els docents poden excel·lir més en el que saben, la pedagogia, i facilitar, avaluar i regular els aprenentatges dels seus alumnes.”

Tot i això, la secretària de Transformació Educativa compren el malestar dels docents davant dels canvis, però recorda que és una llei estatal, i que no poden no aplicar-la perquè no som independents.

“Quan tinguem el currículum definitiu l’explicarem i formarem professorat i centres, treballarem les resistències i donarem un marge d’adaptació al setembre.”

La Núria, professora d’anglès, reconeix que hi ha divisió a la comunitat educativa entre tradicionals i més favorables als canvis, i demana temps, debat i reflexió sobre cap on anem. Per Pere Vilaseca, el malestar dels docents neix de la por als canvis, i demana al Departament d’Educació que ho entengui i ho acompanyi.

“És el moment de fer un canvi radical d’educació, però per fer-ho possible calen polítiques valentes i la complicitat de tota la comunitat educativa.”

Protegir el català a l’escola i un batxillerat competencial

Des del Departament d’Educació continua l’avaluació de la realitat lingüística als centres perquè l’aprenentatge acadèmic és en català, però és evident que s’està perdent la presència social del català. D’aquí que ja s’hagi fet la primera sessió del Consell Lingüístic Assessor per afavorir l’ús social del català a l’escola i per respondre a la sentència del 25% del català.

“S’està treballant en un marc normatiu per protegir les direccions i acompanyar en els dos casos: quan la sentència és sobre tot el sistema, que recau sobre el departament, o sobre un alumne, que recau sobre el centre.”

La neurociència ens diu que molts joves als 16 anys no estan preparats per decidir el seu futur, explica Núria Mora. Es volen combinar matèries de diferents batxillerats perquè l’alumnat pugui triar el seu propi itinerari, i s’afegeix un nou batxillerat general més competencial de 3 anys, pilot, que doni més temps a l’alumne per decidir.

S’introdueix també convalidar idiomes, activitat esportiva o el voluntariat que facin fora del centre com a currículum optatiu, i per al 2024 es preveu ja una selectivitat competencial.

Si ho voleu sentir tot el programa a través del podcast, cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/la-filosofia-tornara-al-nou-curriculum-educatiu-perque-es-una-visio-de-pais/noticia/3150961/

by

25 anys de BIBLIOMÈDIA

Ara fa 25 anys, va néixer el Grup Bibliomèdia, un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballem per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenim el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.

Molta gent que ha cregut en la biblioteca escolar hi ha format part: Mestres, bibliotecàries, professors, lletraferits en general. S’han fet (i es fan) algunes publicacions força reeixides, articles a diferents revistes, trobades presencials per debatre i avançar cap a un model de centre educatiu on la lectura i la biblioteca sigui un dels motors de l’educació, la qual cosa vol dir que apostem fermament per aquests espais amables, on es potencia l’esperit crític i la imaginació.

Aprofito la data d’avui, Sant Jordi, per felicitar a les companyes i companys del grup que han dedicat tantíssimes hores (tantíssims dissabtes) i per fer-los saber quan els estimo.

http://grupbibliomedia.blogspot.com/