àlbum

by

«Tortuga VS. Llebre» una segona oportunitat per a la llebre

Isop va escriure moltes faules. Una de les més conegudes és «La llebre i la tortuga» i l’hem explicat a l’escola o a casa perquè, a banda de ser divertida, té una moralitat que ens va bé per parlar de la perseverança enfront de la desgana i la mandra. Recorda l’acudit aquell del nen que va escriure “demà estudiaré” i cada matí en llevar-se ho llegia i pensava: Bé, demà estudiaré, avui no!

La faula de la llebre i la tortuga té diverses variants i, en aquest conte, l’autor juga de manera enginyosa amb l’inici d’Isop i ho acaba de manera similar a una de les diverses variants que proposava La Fontaine. Entremig, afegeix diverses possibilitats que ens fan riure molt veient l’enginy de la tortuga, i com la llebre a cada fracàs s’enfada més.

La idea principal girà la voltant de la pregunta: Què passaria si la llebre no es quedés adormida? I la resposta és en el relat que estem comentant.

Les il·lustracions d’en David Pintor són reconeixibles perquè té un estil ben definit amb uns traços gruixuts, cares molt expressives i uns moviments dels cossos que aporten tot el significat que, hàbilment, han eliminat del text.

Les primeres pàgines mostren la faula clàssica (la cursa, la llebre dormint i l’arribada de la tortuga al final, la primera) A partir d’aquí, la llebre demana una revenja, una segona cursa. La tortuga se les empesca per tornar a guanyar i encara faran una tercera, una quarta, una cinquena, etc. i sempre és la tortuga qui arriba primera a la línia de meta. Els diàlegs entre elles dues estan dibuixats sobre un fons totalment blanc que resulta força impactant.

El detall del barret vermell al cap de la tortuga és la clau de tot plegat.

M’ha agradat molt, tot i que quan l’he vist, abans d’obrir-lo, primer he pensat que era una recreació de la coneguda faula, i després m’ha vingut al cap un ai, ai, ai! que ja tenim una altra adaptació de la història i la llebre i la tortuga acabaran essent amigues i berenant xocolata amb xurros cada tarda… però, no! Ni una cosa ni l’altra.

Lectura recomanada a partir de cinc anys (o fins i tot de quatre, ben acompanyats)

LES DADES
Títol: Tortuga vs Llebre. La revenja
Autor: David Pintor
Il·lustrador: David Pintor
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

by

«Tigre», a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat que ens parla d’amistat, d’una amistat entre la senyora Josefina i un tigre que es troba mentre passeja per un bosc nevat i com, des d’aquell dia, es converteixen en companys inseparables.

Al principi, a la ciutat hi ha certa confusió i pànic, però de mica en mica tothom accepta l’animal.

Hi ha un moment en que el tigre cau malalt i el motiu d’aquesta malaltia no és altre que la tristesa, l’enyor d’estar lluny de casa seva, lluny de la selva. La Josefina compra dos bitllets d’anada i un de tornada i acompanya el tigre convençuda que, de vegades, has de saber dir adeu a la gent que t’estimes perquè això també pot ser un nou començament.

I com cada programa fem una pregunta i entre els encertants sortejarem el llibre, gentilesa, en aquesta ocasió de l’Editorial EntreDos. La pregunta que fem és:

De què emmalalteix el tigre?

I també vam anunciar el guanyador del llibre “Un bandoler llegendari” que va ser l’Ivan Pérez. L’Enhorabona! Tenia l’esperança que guanyés l’Ignasi Serrallonga i m’havia imaginat que era parent del bandoler.

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de juny.

En el mateix programa es va parlar de les 40 escoles cooperatives que a Catalunya i que eduquen gairebé 17.000 alumnes. Com son les escoles cooperatives?
Ho van explicar la Marta Rebollar, directora de l’escola cooperativa Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels.
L’Enric Masià, director de l’escola cooperativa Elisabeth de Salou
La Mercè Casals, exalumna i mare de l’AFA de l’escola Paidos de Sant Fruitós del Bages
La Judit Hervás i Júlia Garcia, presidentes d’AlumnesCoop, Neus Font, referent i mestra de l’escola cooperativa integral Solc i
L’Elisabet Sanchez, directora del centre educatiu i terapèutic El Carrilet, escola cooperativa d’educació especial.

Podeu llegir un extens resum que ha fet la directora de l’Ofici d’Educar, l’Elisabet Pedrosa, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/a-catalunya-hi-ha-40-escoles-cooperatives-que-son-i-com-funcionen/noticia/3233767/

I si voleu escoltar el programa sencer, cliqueu a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/escoles-cooperatives-perque-la-cooperacio-sestengui-com-una-taca-doli/audio/1174439/

by

«Memento mori», un àlbum valent

He llegit Memento Mori (“Recorda que ets mortal”), un llibre que ens mostra un diàleg entre un nen i la seva mare parlant sobre la mort. És un tema del que se n’han fet molts llibres però no recordo cap que fos tan directe i tan profund pel text i per les imatges, plenes de simbolismes i molt pensades.

A “Memento mori” trobem franquesa però també hi ha humor, un humor que ve donat per com estan il·lustrades les pàgines, combinant els colors llampants i vius amb les ombres que van planant per tot arreu i representant allò que és mort.

En aquest àlbum, les autores, Conce Codina i Aurore Petit, plantegen un diàleg entre una mare i el seu fill que comença a la sortida de l’escola. És una situació habitual, un en que s’abraça al seu pare, una mestra que s’ho mira des de la porta, i una mare que camina amb les mans a les butxaques. Tot força normal. L’infant pregunta quines coses poden morir i la mare li contesta que el foc, el sol, l’amor i l’amistat poden morir.

És una resposta general però en passar pàgina els veiem caminant pel parc i el nen torna a insistir: “Tot el que viu mor?” i la mare respon de nou de manera general. Sí, diu, les flors, les mosques, els arbres, els planetes, les galàxies, les bacteries, tot el que està viu mor.

Però a la següent pàgina quan el nen insisteix per tercera vegada, la mare es gira i el mira als ulls, directament, mentre li agafa la mà. Són a la vorera, enmig d’uns aparadors de botigues d’aliments i s’albira, a la dreta, una llibreria. El nen pregunta: “Qui mor” i la mare contesta: Els humans.

És un gir en la història i ens fixem que alguns elements estan intents de negre i ens adonem que corresponen a tot allò que està mort, com els peixos de la peixateria, per exemple.

Aquest nou gir, ens porta a una segona fase on la conversa se centra en les persones i es troben davant d’una llibreria (librería de viaje, diu el rètol) i mentre la mare li explica la mort d’alguns herois literaris que veiem al seu voltant com la caputxeta vermella, Bambi, Maria Antonieta Dràcula, etc.

I encara recordant que hi ha hagut més morts que vius al llarg de la història veiem un mamut, Mozart, un dinosaure, Napoleó, Leonardo da Vinci, Neruda, etc.

I tornem a girar full i comença una nova tanda de preguntes que ens fan reflexionar. Són unes quantes pàgines que parlen de l’alternança entre la vida i la mort, la desaparició, el que ens queda en el record. Hi ha tensió en el relat, una tensió que contrasta amb les feines quotidianes que fan la mare i el fill en arribar a casa com cuinar, amanyagar el gat, jugar, sopar, etc. amb la discussió poderosa sobre l’existència, l’universal, la desaparició, l’infinit, la pèrdua.

En aquestes pàgines hi ha detalls divertits o curiosos com el del nen jugant i a la pantalla es llegeix “game over”, el ram de flors o el taulell de l’oca.

El final és bonic, molt bonic. I la frase de la contracoberta és per emmarcar.

Torno a insistir en l´ús del color. M’ha semblat molt encertat.

Lectura recomanada á partir de sis anys però que pot ser una bona lliçó de filosofia per als més grans.

LES DADES:
Títol: Memento Mori
Autora: Conce Codina
Il·lustradora: Aurore Petit
Traductora: Maia F. Miret
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 36
Barcelona, 2023

by

«Les tres cabretes i el trol» Un nou Klassen (no recomanat per a trols)

Coneixia aquesta història popular gràcies a la versió que va fer l’Olalla González per a l’editorial Kalandraka, farà uns vint anys.

L’he explicat en diverses ocasions amb infants de cicle infantil i  és fantàstic veure com riuen i obren els ulls amb els“clop, clop!, clop, clop!” de les cabretes quan travessen el pont. Llegit en veu alta resulta fascinant perquè té un ritme i una musicalitat que s’encomana fàcilment.

Ara, la parella de genis que són en Marc Barnett i en Jon Klassen han fet una nova adaptació, amb el seu estil característic. El resultat manté l’essència del relat però s’afegeixen les il·lustracions divertides i hipnòtiques d’en Klassen.

Si expliqueu el conte a un grup potser els costarà veure els detalls, de lluny. En lectura individual o en petit grup, compartida, és millor perquè, per exemple, els ulls, ai, els ulls!, ja ho hem comentat en alguna ocasió, són expressius i et fan riure veient una pupil·la ben situada.

Mireu, per exemple, la primera de les imatges a pàgina sencera, on es veu el trol a sota del pont (un pont decorat amb una calavera!) assegut amb una forquilla i una cullera a la mà i un pitet al coll, esperant la primera de les víctimes. Al seu darrera, unes marques dels animals que s’ha menjat.

Quins aspecte més ferotge, oi? És clar, és un trol. I, ens anticipa el que pot passar quan girem full.

—Sóc un troll. Només penso a menjar. M’encanten com sonen les peülles i les potes, i les grapes i les urpes sobre la llamborda. M’anuncien el menjar que em duré a la boca!

I després ens explica la gana que té fins que sent els “clop, clop!, clop, clop!” d’algú que camina pel pont.

El trol s’enfila i puja al pont però el que troba és una cabreta enginyosa que li diu que si vol menjar millor que esperi a la seva germana que ve al darrera i és més gran i més bona. El trol la deixa passar.

Amb la segona cabreta es repeteix la situació.


Quan arriba la tercera, exageradament gran, i no podem fer altra cosa que riure. Potser una mica massa gran perquè ja ens ensumem que el trol no té res a pelar amb aquesta cabra gegantina.

El text és força divertit i enginyós, donant-li molt de protagonisme als pensaments del trol.  

Les il·lustracions, fetes amb aquarel·les i tintes, resulten efectives i creen l’atmosfera precisa que requereix aquest relat.

Lectura recomanada a partir de 4 anys

Podeu veure el tràiler que han preparat el de l’editorial Andana, a continuació:

LES DADES:

Títol: Les tres cabretes i el trol

Autor: Marc Barnett

Il·lustrador: Jon Klassen

Traductora: Marta Morros

Editorial: Andana

Pàgines: 46

Picassent (València), 2023

by

«Piratas en el jardín», un llibre salvatge

Després de llegir “Piratas en el jardín” et queda la sensació d’haver fet un viatge a la infantesa. En el meu cas, a la infantesa del meus fills i, en concret, als programes que vèiem a la tele que se centraven en els personatges de l’inoblidable “Barrio Sésamo”, recordeu? Amunt-avall, gran-petit, “la salida es para salir”, etc.

La coberta i la contracoberta ens mostren uns pirates, set en concret, que porten un tresor. Entre els pirates, un que ens recorda a Popeye i un lloro que no és altre que el famós “Pingu” dels dibuixos animats. Aquests detalls ja ens alerten que la cosa va d’intertextualitat -i així és!- perquè trobarem infinitat d’elements que ens remeten a un bon grapat de referències culturals i literàries.

Per exemple, trobareu el vaixell pirata de play-mòbil, el Woody de Toy Story, llibres coneguts com Robinson Crusoe, Pippi Calcesllargues, Babar, Tintin, Batman, el Petit Príncep, personatges de Disney com Goofy etc. És molt intel·ligent perquè ens permet recordar i comentar amb els nostres fills o alumnes què significa cada imatge, qui és cada personatge. També hi ha referències a quadres famosos (alguns costen de trobar, d’altres, com el de Friedich, són més evidents)

Les pàgines, molt acolorides, tenen un aspecte com de conte antic, plenes de objectes.

A les guardes del davant veiem els set pirates (Pancho, Iván, Reina, Atila, Tortuga, Amaro i Silver) caminant pel jardí de la casa, mentre al seu interior el nen Emil i el seu ànec estan jugant. De sobte, una explosió i tot es torna caòtic, confús.

El noi i el seu ànec intentaran posar ordre a aquest desori i en cada pàgina trobarem motius per jugar: a les ombres, a trobar elements repetits, a comptar, a situar els antònims, etc.

A cada pàgina una paraula, un substantiu, un adjectiu, un adverbi o un verb que ens van conduint per una mena de laberint que acostarà als protagonistes a albirar com els pirates amaguen el tresor i marxen. L’Emil i l’ànec aprofitaran desprès per recuperar el tresor, un tresor que ens sorprendrà perquè no és altre que el llibre que tenim a les mans i que veiem a la darrera pàgina, damunt la tauleta de nit, a prop del Grúfal, per cert.

I amb una referència emotiva al gran Sendak, a les guardes del darrera.

Si voleu un llibre una mica boig i divertit, un llibre per jugar, mirar, descobrir i remirar, aquest “Piratas en el Jardín” no us decebrà.

Recomanat per a totes les edats.

LES DADES:
Títol: Piratas en el jardín
Autor: Atak
Il·lustrador: Atak
Traductora: Helena Munín
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 48
Barcelona, 2023

by

«El nou» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’Educar vam presentar un àlbum recomanat per a infants de quatre i cinc anys.

«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.

Explicat des del punt de vista per les joguines, ens narra la seva preocupació per l’arribada d’un nou personatge i la preocupació que els produeix pensar el vailet que fins ara juga amb ells els deixi de banda i només tingui ulls per al “nou”. Mentre anem llegint imaginem que el nou és una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.

Les joguines, per la seva banda, s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el cavall de peluix els diu que “el Nou és fantàstic!“

Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada i entre els qui participeu a algú us regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial Barcanova.

La pregunta del llibre “El nou” és:

Qui és el nou?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 9 d’abril.

També, vam anunciar la guanyadora de l’anterior llibre “Detectiu Samsó”: La Montserrat Ramos i la seva família s’enduen un bon llibre que els farà passar moments divertits.

Al mateix programa es va parlar dels conflictes amb els adolescents i con trobar eines per gestionar-los amb èxit.

Podeu llegir un precís article, escrit per l’Elisabet Pedrosa, que recull les opinions dels convidats: l’Alba Castellví sociòloga, educadora i mediadora de conflictes autora d’“Educar adolescents”, la Sonia López, psicopedagoga i mestra, autora d’“El privilegio de vivir con un adolescente: claves para educar con empatía y optimismo”; en Jordi Royo, psicòleg clínic i autor de “SOS adolescentes” i la Sara Desirée, experta en adolescents, autora de “Te necesita aunque no lo parezca”.

Només cal que cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/eines-per-gestionar-amb-exit-el-conflicte-adolescent-i-ser-felicos/noticia/3220881/

Bones vacances! Ens retrobem el 12 d’abril.

by

Exposició de «Gardinella y el Gran Viaje» a Lectors, al tren!

Anar a “Lectors, al tren!” sempre és una festa i més quan tens la sort de poder admirar els originals d’un llibre. I molt més encara quan és la Montse, la llibretera, qui t’explica fil per randa els detalls ocults de cadascuna de les làmines exposades.

“Lectors al tren!” és un espai còmode, estimulant i amb una bona tria de novetats que sempre tenen una exposició sobre algun llibre que val la pena de conèixer, amb especial atenció a les imatges.

He estat gaudint de “Gardinella y el gran viaje”, un àlbum que ens parla d’una nena, la Gardinella, que emprèn un viatge abandonant el desert dels Silencis amb el seu poble, els “citintos”.

Els citintos són un poble imaginari que podria ser qualsevol poble i per això, veiem com alguns se n’alegren d’emprendre el Gran Viatge, i altres no tant.

Entenem que és una diàspora fugint de no se sap ben bé què, però ens ho imaginem. Pel camí, han de cremar algun objecte personal, deixar alguna cosa enrere per aconseguir passar “a l’altra banda”. Ve a ser com oblidar el passat i els patiments i començar una nova vida.

És un viatge metafòric que utilitza el recurs de la fantasia per explicar una història universal plena d’emoció, utilitzant el color com a element narratiu.

A l’inici del relat, a les primeres pàgines predomina el blanc i negre (tintes), fins que la Gardinella i els citintos troben un oasi on establir-se. Aquí es produeix un canvi i apareix el color perquè sembla que han trobat una llar on viure i on podran viure les futures generacions.

Una història actual per explicar des de la perspectiva de la infància la realitat dels refugiats i les migracions.

He estat mirant amb detall totes les imatges i amb la Montse hem preparat el taller sobre aquest relat que farem el dijous 16 de març.

Si us interessa assistir, podeu escriure a montse@lectorsaltren.cat i us n’informaran de com participar.

LES DADES:
Títol: Gardinella y el gran viaje
Autora: Daniela Godel
I·lustradora: Daniela Godel
Editorial: Libre Albedrío
Pàgines: 60
Barcelona, 2022

by

Samsó, el gos detectiu

Heu jugat mai al “Lince”? És un joc de taula que prova l’agudesa visual per trobar una imatge concreta. Hi jugo de tant en tant (millor dit, perdo de tant en tant) amb la meva néta perquè els infants tenen una rapidesa tremenda en adonar-se d’on està la figura en qüestió. Quelcom de semblant m’ha passat amb el llibre “Detectiu Samsó”.

L’autora, la Katerina Gorelik, ha fet allò que podem anomenar “llibre-joc” perquè ens convida als lectors a fer detectius i cercar, a cada pàgina, uns objectes desapareguts (una flor, un gatet, un pollet, una bota, una peça de l’invent i una joia) a més a més dels nous problemes que li van encomanant els diferents personatges en els escenaris següents.

Proveït amb la inevitable lupa, en Samsó, el gos detectiu més famós de la ciutat, es requerit per veïns que han patit els robatoris o les pèrdues. Així la granota, la gata, la gallina, el centpeus, la musaranya i la garsa s’adrecen a ell perquè els ajudi.

I aquí, entrem en joc nosaltres, els lectors, perquè a cada pàgina hem de fer una cerca per anar descobrint on s’amaguen els objectes desapareguts. Ve a ser com “buscant a Wally” però a l’engròs.

Un llibre per llegir en companyia i passar una bona estona. Podeu fer de detectius o, senzillament, llegir i mirar els personatges de tota mena que hi apareixen, mentre feu un viatge acompanyant el gos Samsó en les seves investigacions.

Són pagines grans amb molts detalls on es mesclen animals de la fauna real amb especies del mon de l’imaginari. Podem trobar dracs, fantasmes, el Ieti, sirenes, a prop de gossos, castors o elefants. També ens serveix per reconèixer personatges dels contes més coneguts que estan escampats per les pàgines.

Ah! i si no us en sortiu, al final hi ha les solucions que us serviran per comprovar que ho heu encertat.

LES DADES
Títol: Detectiu samsó
Autora: Katerina Gorelik
Il·lustradora: Katerina Gorelik
Traductora: Marta Salvadó
Editorial: Baula
Pàgines: 36
Barcelona, 2022

by

Quan arriba «El nou»

Ben aviat començarem a veure els contenidors plens de caixes de cartró. Són els embolcalls de les joguines noves que han arribat a les cases dels veïns que tenen criatures.

Inevitablement, també veiem joguines velles i atrotinades mancades de peces, brutes o que pertanyien a infants que s’han fet grans. Fa una mica de pena.

«El nou» és un àlbum escrit i il·lustrat per la parella italiana Vecchini i Sualzo que ens explica precisament què passa a una casa on ha arribat el “nou”.

Les joguines estan amoïnades i tenen por que l’infant que juga amb elles les deixi de banda. No sabem qui és el nou però imaginem una joguina moderna, un superheroi, un robot o una mena de Buzz Lightyear que desbancarà als altres.

Les joguines s’imaginen que “el nou” serà més suau que el Xaiet, amb més coloraines que el Pop, amb un nas més bonic que el de l’Elefant, que no ha tingut cap accident com el gos Salsitxa amb el seu pedaç, que tindrà una cua més graciosa que la del Porquet, i unes orelles més llargues que la del Conill esgarriat. La seva preocupació creix quan el el Tatano els diu que “El Nou és fantàstic!“

És un molt bon llibre per als nois i noies de cicle infantil, amb una tendra història que ens parla de la importància de compartir i de saber acollir els canvis.

Els personatges (les joguines) són divertits i simpàtics i a la darrera pàgina hi ha una sorpresa que ens farà esbossar un somriure.

El relat està ben trenat perquè va pujant de to, en un continu crescendo que ens condueix, amb cert suspens, fins al bonic final.

Podeu escoltar la cançó original interpretada i cantada per Sualzo, l’il·lustrador. En italià:

https://www.youtube.com/watch?v=2cCz_8Qb1O0

LES DADES:
Titol: El Nou
Autora: Silvia Vecchini
Il·lustrador: Sualzo
Traductor: Pau Vila
Editorial: Barcanova
Pàgines:32
Barcelona, 2022

by

«Uugh! Un relat del Plistocè» o el naixement del primer conte

«Uught! Un relat del Plistocè» és un àlbum sense mots senzillament meravellós, a l’alçada dels d’Istvan Banyai, Roberto Innocenti, David Wiesner i altrs grans il·lustradors. En aquest cas, les imatges són fetes amb grafit i tinta blanca i el resultat resulta espectacular.

La història se situa, com podem deduir del títol, en el Pleistocè, un període del Quaternari que està datat entre fa 1,8 milions d’anys i fa 10.000 anys. Quan sentim a parlar d’aquest període, recordem diversos esdeveniments que han sacsejat el nostre planeta: les glaciacions, la desaparició dels grans mamífers i també la presència humana que comença a moure’s pel continent europeu.

És en aquella època on se situa l’aventura d’aquest grup d’humans que busquen refugi per passar l’hivern.
Les imatges segueixen un petit grup de caçadors i ens centrem en la presència d’una nena que forma part de la tribu i que sembla no tenir gaire protagonisme en les lluites contra els búfals, tigres dents de sabre, mamuts, ossos i altres animals. També patim quan s’han d’enfrontar als perills naturals com tempestes de neu, senderis impossibles, roques enormes, etc.

Al final, alguns aconsegueixen arribar a una cova que els protegirà i és llavors quan la nena ens emociona dibuixant marques inesborrables a les roques.

Aquestes marques són dibuixos que expliquen una història, la seva. Ens recorda les pintures rupestres que coneixem.

Es tracta d’un homenatge als narradors orals, contacontes, talessingers, àvies i avis que amb les seves paraules ens commouen i ens transmeten mitjançant els seus relats els coneixements i la saviesa ancestral. També ens entretenen i ens emocionen, esclar!

Lectura molt recomanable.

Podeu veure algunes imatges clicant a l’Issue que han preparat els de l’editorial.

https://issuu.com/ekare/docs/ugh-issuu

LES DADES:
Títol: Uugh! Un relat del Plistocè
Autor-il·lustrador: Rafael Yonkteng
Autor-il·lustrador: Jairo Buitrago
Traductora: Clara Jubete
Editorial: Ekaré
Pagines: 64
Barcelona, 2022