Nadal 2025. Lectures recomanades per a Cicle Infantil i Educació Primària

Els llibres són un bon regal, però hi ha dates com Sant Jordi i Reis, on amb més probabilitat els infants rebran alguns bons llibres.

Com que l’allau de novetats és gran i no sempre hi ha temps d’anar a remenar a les llibreries de confiança, des de fa molts anys pugem les nostres recomanacions en un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat.

Els llibres sempre són novetats per als qui no els han llegit i per això, en una pestanya que hi ha al capdamunt d’aquest blog, allà on diu “Recomanacions. Guies de lectura”, conservem les dels darrers anys.

Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.

Us passem el llistat d’aquest Nadal 2025, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.


Cicle Infantil

El racó de pensar
Pieter van den Heuvel. Litera
Nit de Reis
Oriol Garcia. Combel
Ai, renoi!
Michael Rosen. Ekaré
Anem al bosc
Verónica Fabregat. Akiara
Lluna
Christian Roux. Nöop
No és una caixa, és una ciutat
Antoinette Portis. Kalandraka

Una cosa
Aviel Basil. Takatuka
Farinetes, sisplau!
Laura Mucha. Combel
Vull anar sense rodetes!
Tobias Giacomazzi. Kalandraka
Mussol i Pingüí
Vikran Madan. Corimbo

Cicle Inicial

Hi ha monstres a la meva habitació
Fanny Pageaud. MTM
Llupet
Sara Fernández. Bookolia
En Pere dels 7 secrets
Cristina Losantos. Combel
On és el Nuc?
Émilie Boré. EntreDos
El viatge al·lucinant d’un homenet errant
Hans Traxler. Babulinka
Les cruentes batalles de la reina Xinxeta
Quim Crusellas. La Galera
Burundi (De miralls, alçades i girafes)
Pablo Bernasconi. Catapulta
La bicicleta oblidada
Germán Machado. Bindi books
El gat Boris. La bola de neu
Erwin Moser. Flamboyant
Jan Rex
Joaquín Camp. Zorro Rojo

Cicle Mitjà

El puma de Hollywood
Gemma Capdevila. Babulinka
Cruce de caminos en el Valle Dorado
Lewis Trondheim. Astronave
El consultori de la senyora Ainou
Meritxell Martí. Flamboyant
Una vida tan llarga
Giulia Vetri. Libros del Zorro Rojo
Moixeró. El gat que volia conèixer animals del món
Ramon Besora. Meraki
La Caputxeta vermella

Concha Pasamar. Bookolia
El paradís dels gats
Émile Zola. Corimbo Travesía
El camí groc
Sven Nordqvist. Flamboyant
Tres, i tres, i tres fan…
Sherezade Bardají. Bindibooks.
El berenar del senyor Verd
Javier Sáez. Ekaré

Cicle Superior


Contes breus de deu paraules
Joseph Coelho. Corimbo Océano
Un abric vermell
Alba Dalmau. Bindi books
Mini Arquitectes
Joséphine Seblon. Coco books
Maleïdes sabates
Tom Percival. Andana
ABC i la Sra. Smith
Núria Parera. Babulinka books
En Marc i en Moha 3: No fotis!!!
Kim Fupz Aakeson. Takatuka
Fantasmes
Raina Telgemeier. EntreDos
La filla lluminosa
Eva van der Berg. Flamboyant
¡Es injusto!
Assata Frauhammer. Lóguez
El bosc del mil ulls
Frances Hardinge. Bambú

El tríptic, per si el voleu descarregar:

Tertúlia clandestina #20: Un regal d’hivern

El trimestre s’està acabant i potser anem una mica més tensionats que de costum, però si voleu compartir una estoneta parlant de llibres, de literatura i del que calgui us esperem el dia 11 de desembre, a l’Espai Llamps i Centelles.

En aquesta darrera tertúlia de l’any ens acompanyarà una persona que ha escrit i ha il·lustrat molts llibres. Li plantejarem d’on treu les idees perquè ara mateix sembla impossible millorar allò que ens mostren les notícies, cada dia. Només cal fullejar algun diari o mirar els telenotícies per quedar bocabadats de les coses que ens expliquen. El més curiós de tot plegat és que sembla que ens estem acostumant. Com si ens estiguéssim aletargant?

També comentarem algunes de les seves obres plàstiques i podrem resseguir el procés d’elaboració d’algunes. Serà interessant sentir com, davant d’un text, el procés creatiu bull en el cervell i, a continuació, sobre el full en blanc cobra vida i ens ofereix una visió (diferent?) del que cadascú de nosaltres s’imagina.
Hi haurà venda i signatura de llibres.

La contrasenya per entrar, en aquesta ocasió és “El pensament viu” i fa referència a la darrera trobada amb la Inês Castel-branco. Els qui vau assistir, ja sabeu de què parlem.

Recordeu:
Data: dijous 11 de desembre de 2025
Hora d’inici: Les sis de la tarda, com sempre.
Hora d’acabament: dos quarts de vuit de la tarda, aprox.
La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: El pensament viu

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (línia 1, la vermella)

No cal inscripció. Si veniu, tots contents. Si no teniu el carnet VIP, haureu de dir la contrasenya per accedir a l’Espai.

L’equip que col·labora preparant les tertúlies estarem contents de veure-us el proper dia 11 de desembre.

«Llop a la neu» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest àlbum que tot i semblar una altra història de llops i caputxetes, no ho és.

Es narra una història commovedora de com un dia d’hivern, una nena amb un impermeable vermell torna a casa i un temporal de neu fa que es desorienti. Just en aquest moment de desesperació sent uns udols i troba a un cadell de llop que també està perdut i allunyat de la seva llopada.

La història avança a través de dobles pàgines, sense text, excepte algunes onomatopeies que són com la banda sonora del relat. No cal més perquè l’aventura s’entén perfectament.

Es fa difícil destacar una imatge o moment però quan la nena amb el llobató a les mans es troba cara a cara amb la mare lloba és molt potent perquè et deixa glaçat i pesant que, ai! ara la lloba es cruspirà la nena.

Després veurem com la nena queda arraulida en mig d’unes plantes, a punt de congelar-se. El que veiem a continuació és bonic i amb final feliç, naturalment.

El treball plàstic és fantàstic perquè els infants poden percebre el fred, la por, l’esgotament, però també la sensació d’alleujament en veure com el valor de nena aconsegueix salvar el llobató i els llops, més endavant, al seu torn la salvaran a ella de morir congelada. Un relat càlid, tendre, on la cooperació té la seva recompensa.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Corimbo. La pregunta per al concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és:

Qui salva la nena de morir congelada?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 30 de novembre.

Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «El Senyor dels Lladres» va ser la
Pepa Collazos. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast de la secció, clicant a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/ofeducarcentellesllopneump3/audio/1261616/

Relats sobre Pau i Justícia

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “El disturbio eterno” de Joe Sacco, un periodista que també publica uns còmics que són reportatges de les zones de guerra que visita. Les seves vinyetes en blanc i negre van acompanyades d’un text que relata les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes més actuals i ens aporten una mirada diferent del que succeeix al món.

Vaig sortir esperançant de comprovar que hi ha gent extraordinària, com en Joe Sacco, que ens fa mirar el futur amb un cert optimisme. De tornada a casa, conversava amb dues mestres que m’acompanyaven sobre com l’escoles i els instituts són llocs ideals on parlar dels conflictes perquè a l’aula, al pati o al menjador també ens els trobem. Comentàvem que una manera de resoldre’ls amb equitat, pacíficament, atenent els drets i els deures de cada alumne és amb la lectura.

Hi ha molts relats que ens aporten una mirada crítica i ens ajuden facilitant la relació amb els altres, amb empatia i respecte, sense prejutjar, criticar o atacar, i ens conviden a actuar davant d’accions d’injustícia o vulneració dels drets humans.

Ho veiem contínuament. Per exemple, quan als partits de futbol es produeixen jugades confuses, a la graderia s’escolten tot tipus de comentaris. Uns que si ha estat falta, altres que si el jugador s’ha llençat a terra, hi ha qui demana la targeta vermella per al defensor, altres que ha estat una jugada neta. Al final, àrbitre determina què ha passat. Uns contents i els altres no.

Aquest exemple em recorda com de difícil és, de vegades, posar-se d’acord. Però no ho hauria de ser si el que és pretén és el be comú, el benefici de tothom i no només d’uns quants (els de sempre, d’altra banda).

Hi ha un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, el 16è, que ens recorda que totes les persones tenim els mateixos drets: dret a l’educació, a l’atenció sanitària, a l’accés a l’habitatge, a viure en pau, sense maltractaments, tractant-nos amb respecte i tenint cura dels béns comuns i la natura.

Al llibre “ODS para pequeños activistas” presentem tres llibres, un per a cada cicle d’Educació Primària i la manera de com treballar-los a l’aula. Són: “Dos ratones, una rata y un queso” per a l’inicial, “D’aquí no passa ningú!” per al mitjà i “El autobús de Rosa” per al superior.

També trobareu un llistat amb altres vint-i-un libres que us poden inspirar i ajudar si us animeu a reflexionar sobre pau, justícia i institucions sòlides amb els vostres alumnes.

Presentarem el llibre el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet i el 6 de febrer a la llibreria “Lectors, al tren!” de Rubí. Ens agradarà veure-us! Anirem informant.

«Dilluns poètics», un projecte per sembrar i escampar poemes

Quién hubiera dicho
que estos poemas de otros
iban a ser
míos…
quién hubiera dicho
que estos poemas míos
iban a ser
de otros.
Mario Benedetti.

Un bon amic, en Toni, m’ha fet saber d’aquesta experiència que fa gairebé vint anys que funciona a Alacant i Mutxamel. No la coneixia i m’ha agradat molt perquè és pot compartir i pot ser una bona eina per a les escoles i instituts.

Què son els Dilluns Poètics?
Con diuen al seu web «Dilluns Poètics és un projecte que naix en l’escola fruit del treball col·lectiu de mestres dels col·legis públics Lucentum d’Alacant i Manuel Antón de Mutxamel i té com a finalitat acostar la poesia a totes les persones de l’entorn més proper de l’escola posant paraules belles a aquests -fins aleshores- considerats dies grisos, dies durs: els dilluns.»

Es tracta d’una idea que va néixer el curs 2006-07 fruit de la inquietud per fer la poesia una mica propera, íntima i quotidiana.

Dilluns Poètics és un grup de treball emmarcat dins del M.R.P. Escola d’Estiu de les Terres del Sud del País Valencià. Es troben cada dijous i seleccionen els poemes que consideren idonis per a cada setmana.

La idea original és REGALAR POESIA, deixant el matí dels dilluns un poema a cada company/a de l’escola, sense altra finalitat que el gaudi del mateix poema.

Cada dilluns, els poemes es dipositen en la sala de mestres i cadascú agafa el seu. També es lliuren al personal no docent (cuineres, personal de neteja, manteniment, educadores, A.F.A.) i a tots aquells i aquelles que tenen alguna relació amb el centre (artistes, col·laboradors/as, antics/as companys/as etc.)

El poema de la setmana queda també exposat en un lloc destacat de l’escola, en un format ampliat, perquè el pugui a gaudir tota la comunitat escolar i després, passa a “un tauló poètic” on es van guardant tots els poemes.

També es lliura, el primer dilluns de cada mes, un poema a cada alumne del centre.

Els poemes també arriben, amb la col·laboració dels Ajuntaments de Mutxamel i d’Alacant que els reparteixen pels barris i també els fan arribar als centres de caràcter social i cultural (centres de tercera edat, biblioteques, aules de cultura, etc).

També es reparteixen a les botigues.

Des de fa un parell d’anys, el projecte es comparteix a través de les xarxes i aquí ens on ens afegim encantats de la vida. Cada dilluns compartirem a la columna de la dreta, el poema de la setmana.

Si us voleu afegir només cal que contacteu amb els companys dels dilluns poètics a través del seu web:
http://www.dillunspoetics.org.

Els criteris de selecció dels poemes, segons expliquen, és el següent:

CRITERI PERSONAL. No és possible entusiasmar amb alguna cosa que realment no ens entusiasme. Ha de ser un poema que emocioni, que sigui significatiu per a nosaltres.

RITME. Donem molta importància a la musicalitat, el ritme, la sonoritat del poema.

TEMÀTICA. Les temàtiques són variades i van unides, en ocasions, a l’entorn i el ritme dels esdeveniments.

AUTORS I CORRENTS. Intentem portar a terme una selecció variada d’autores i autors de tendències, èpoques i corrents molt diversos, des dels clàssics de la poesia fins a les avantguardes literàries.

IDIOMA. Intentem respectar, sempre que és possible, la llengua en la qual està escrit encara que, com és lògic, predomina, sobretot, el castellà i el català.

A partir d’ara, aniré compartint els poemes que m’arribin a la barra lateral. Serà una manera de fer allò que en Ramon Besora sovint comenta quan diu “Poesia avui? No! Poesia tot l’any!”

Jornada Marta Mata: Biblioteca Escolar. Un dret dels infants

Aviat farà cent anys del naixement de la Marta Mata. Concretament el 22 de juny de 1926 i és un bon motiu per recordar la seva figura i el legat que ens va deixar com a persona i com a pedagoga.

Vaig compartir poques converses amb ella però tinc un bon record de les visites que vaig fer a Saifores amb motiu de l’Escola d’Estiu i altres esdeveniments relacionats amb la literatura infantil i juvenil.

Estic molt content que s’hagi programat l’acte d’inici de la celebració del centenari a saifores, precisament, i sobretot perquè una de les persones que cuida la biblioteca i el llegat de la Marta és la Raquel Fernández, mestra molt estimada.

Si podeu i voleu anar a la Jornada, les dades són aquestes:
Dia i hora: 22 de novembre de 2025, de 9h a 14:30h
Lloc: Cal Mata (Saifores)
Entrada General: 20€ (inclou dinar)
Estudiants: Gratuït
Les inscripcions aquí: https://serveiseducatius.xtec.cat/anoia/general/xviii-jornada-marta-mata/

PROGRAMA

9:00h Arribada (cafè i pastes)

9:30h Benvinguda i presentació de la Jornada
A càrrec d’Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Marta Mata.

10:00h Conferència: «Biblio. Lab: espacio creativo e inclusivo de aprendizaje, comunicación, AMI y lectura»
A càrrec de Rosa Piquín, Premi Nacional 2005 de Biblioteques Escolars. Professora associada al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat de Formació del Professorat i Educació de la Universitat d’Oviedo, així com autora de diverses publicacions i articles. Actualment coordina el projecte BiblioVeneranda.lab.

Conversa

11:30h Esmorzar

12:00h Experiències a la biblioteca
Presentació d’experiències i visita de la biblioteca de Cal Mata.

13:00h Inici del Centenari Marta Mata

13:30h Conferència: «Una biblioteca per visitar el passat, entendre el present i preparar-se per al futur»
A càrrec de Philippe Meirieu, doctor en Lletres i Ciències Humanes. Ha sigut professor de Ciències de l’Educació de la Universitat Lumière-Lyon II i autor prolífic d’obres sobre pedagogia. Ha inspirat diverses reformes pedagògiques i dirigit investigacions sobre la diferenciació pedagògica i la filosofia de l’educació.

Amb traducció simultània de Maria Lucchetti.

14:30h Dinar

«El racó de pensar», un àlbum il·lustrat brillant

Veient la coberta em va venir al cap la frase que se sentia en alguna ocasió a l’escola (poques, tot s’ha de dir) quan alguna mestra enviava a un racó de l’aula on hi havia “la cadira de pensar” a algun infant que havia fet una entremaliadura. Crec que és una pràctica que ja no s’estila i s’agraeix. Sempre em va remoure que s’associés “pensar” amb càstig.

Aquest àlbum il·lustrat comença amb un nen (en Jasper, segons llegim a la contracoberta) de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.

Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.

Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.

A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.

El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.

Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.

Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.

Molt recomanable per a cicle infantil.
LESDADES:
Títol: El racó de pensar
Autor: Pieter van den Heuvel
Il·lustrador: Pieter van den Heuvel
Traductora: Maria Rosich
Editorial: Litera
Pàgines: 40
Albuixech (València) 2025

«Les cruentes batalles de la reina Xinxeta», un conte divertit i pacifista

Fa uns mesos es va donar a conèixer el guanyador de la cinquena edició del premi de literatura infantil Emili Teixidor. El premi va ser per a en Quim Cruselles i ara ja es troba a les llibreries.

Es tracta d’un relat en forma de conte tradicional on els protagonistes son una reina i altres personatges que habiten en aquest món fantàstic de bruixes, ogres i sirenes.

La trama explica com la Reina Xinxeta, un dia vol sortir a passejar, però el seu cavall no pot caminar.
La reina li demana al governador que compri un altre cavall però, malauradament, les arques de palau són buides. El governador proposa buscar la persona més valenta del regne, fer-lo general, i declarar la guerra a un altre país i així, quan els vencin, s’emportaran el botí.

La persona més forta del regne és un llenyataire de nom Hèrcules. L’envien amb cent soldats a declarar la guerra a les malvades bruixes.

La realitat els fa veure que les bruixes són bona gent, acullen els soldats i els preparen una bon sopar.
La seqüencia es va repetint i la reina envia els soldats a lluitar contra els ogres i, després, amb les sirenes. El resultat, però, no és l’esperat.

El relat és divertit i agradarà als infants de cicle inicial. És una història intel·ligent que aposta per mostrar-nos la bondat dels personatges. Amb final feliç, per descomptat.

LES DADES:
Títol: Les cruentes batalles de la reina Xinxeta
Autor: Quim Cruselles
Il·lustradora: Aina Bonet
Editorial: La Galera, Sau
Pàgines: 48
Barcelona, 2025

«El Senyor dels Lladres» a l’Ofici d’educar

Ahir, a la secció “Llibres per somiar” vam presentar un dels títols mítics de la literatura infantil i juvenil. Ens fa contents comprovar com es tornen a reeditat i rescatar de l’oblit obres com aquesta de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.

És un conte de fantasia i una història d’aventures combinades i ambientades a la Venècia moderna. Hi ha moltes històries sobre nens que no volen créixer, com “Peter Pan” o “Pippi Calcesllargues“. Aquest relat és tot el contrari: Nens que volen créixer, nens que no poden esperar que se’ls permeti fer totes les coses que només els adults poden fer. La història està ambientada a Venècia, ciutat meravellosa i misteriosa, un lloc encantat, però molt real. No s’assembla gens a Hogwarts o a la Terra Mitjana, perquè la podem tocar, olorar i tastar.

El relat va de dos germans, en Pròsper, de dotze anys, i el seu germà petit, en Bo (abreviatura de Bonifaci), que fugen d’una tieta que vol mantenir en Bo al seu costat i enviar en Pròsper a un internat. Els germans fugen i van a parar a Venècia, on son acollits per un grup de nens que viuen en un cinema abandonat. Són nens sense llar que no tenen cap altre lloc on anar. El líder del seu grup es diu Scipio i els proporciona mantes i altres necessitats. És un noi jove, una mena de Robin Hood, conegut com “El Senyor dels Lladres” que s’ha forjat una reputació temible al món subterrani de la ciutat.

Una gran novel·la plena d’aventures, per als joves a partir de 13 anys.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Estrella Polar. La pregunta per al concurs sobre el llibre «El senyor dels Lladres» és:

Com es diu “El senyor dels Lladres”?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 16 de novembre.


Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «Topotip i Topotap» és la Família Vizcano Rifà. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-senyor-dels-lladres-de-cornelia-funke/audio/1260092/

«El viatge al·lucinant d’un homenet errant» provocat per una esponja

Em vaig quedar fascinat quan l’any 1981 l’editorial Anaya, a la col·lecció mítica Altea Benjamín, va publicar “La aventura formidable del hombrecillo indomable” amb text i il·lustracions d’en Hans Traxler. Era una petita joia que, 44 anys després, encara conservo (i mira que, de tant en tant, faig esporga sense pietat).

Aquesta novel·la, de 80 pàgines, em sembla un exemple genial del que anomenem “non sense”, una fantasia caòtica on tot es torna absurd, si fa no fa, com ens passa en les nostres vides massa sovint.

L’exemplar que tinc és en castellà i podria reptar-vos a recordar els rodolins que formen cada doble pàgina. Perdríeu, segur. (Bé, potser no, perquè la meva memòria ja no és el que era, hahaha)

Ara, l’editorial Babulinka l’ha tornat a publicar però traduït al català. Si no coneixeu la història d’aquest home que un estiu va trobar una esponja a mà i, quan ningú el mirava, la va prémer per veure què passava, sabreu que, com totes les esponges, va deixar anar aigua i més aigua i més aigua, fins a inundar-ho tot.

A partir d’aquest inici esbojarrat, l’homenet passa per moltes peripècies calamitoses i fa un viatge, una mena de fugida intentant salvar la vida, per tot el món, per oceans, deserts i muntanyes. El veiem dins d’un barril, damunt d’un llit, volarà penjat d’un hidroavió, arrossegat per una bandada de gallines, arribarà a la Xina i acabarà a la lluna. Una aventura formidable.

Aquest homenet ens recorda que davant d’un mon que sovint no entenem i ens supera, no hi ha millor remei que enfrontar-nos-en de manera indomable (potser és la que aporta una mica de cordura a tot plegat).

Les il·lustracions són de línia fina i a cada pàgina doble hi ha una frase amb rima que ofereix un to còmic que agrada molt als infants d’entre cinc i set anys.

Un llibre per passar-ho bé, molt bé.

LES DADES:
Títol: El viatge al·lucinant d’un homenet errant
Autor: Hans Traxler
Il·lustrador: Hans Traxler
Editorial: Babulinka
Pàgines: 80
Barcelona, 2025