21 Mai 2018 by jcentell

Roger Zanni, l’il·lustrador del mes (maig 2018)

Els llibres que presentem en aquest blog, normalment són d’autors i il·lustradors que publiquen en format llibre o àlbum il·lustrat dins del que coneixem com a literatura de ficció. Tanmateix hi ha uns altres il·lustradors que orienten la seva feina envers els llibres de text, majoritàriament, o envers les revistes infantils.

És el cas d’en Roger Zanni, a qui he tingut el gust de conèixer recentment amb motiu de la inauguració de la biblioteca escolar que porta el seu nom.

En Roger és fill d’Esplugues de Llobregat, ciutat on té les seves arrels i on està lligat emocionalment. Em va comentar que es va iniciar en el món del dibuix a la prestigiosa Escola de Còmic Joso, quan estava situada a prop de la Plaça Universitat. Quines coses! En aquells anys, un dels meus fills, l’Ignasi, també hi anava i amb en Roger compartien el mestratge d’alguns grans professors com l’Oriol García. Vaig tenir una conversa amb en Roger recordant aquells llunyans dies de la Joso i els mítics viatges a Angoulême, bressol dels il·lustradors francesos on es celebra cada gener una fira molt potent, que no es pot deixar de visitar un cop a la vida, si més no.

En Roger ara treballa a Barcelona i està abocat a fer il·lustracions per a infants i joves. El seu estil, amb un toc comiquero, és fresc i amb colors brillants. Podeu veure els seus dibuixos a diferents editorials d’aquí (La Galera, Anaya, Vicens Vives, Barcanova, Casals, Combel, etc.) i també d’altres països.

També col·labora amb una empresa de prestatgeries: https://www.brickbox.es/es

Si voleu conèixer més d’en Roger, feu una passejada pel seu web: http://www.rogerzanni.com

Us deixo el booktrailer d’un dels llibres que ha il·lustrat per a l’editorial COMBEL, amb text de la Bel Olid:

18 Mai 2018 by jcentell

La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017)

En Lluís Agustí i la Maite Comalat són els responsables de coordinar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull d’articles que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats. L’Anuari es publica article per article fins que a final d’any es dóna per tancat el volum.
Ara s’ha començat a publicar l’Anuari que correspon als anys 2016-2017. De moment es pòt llegir la presentació que han escrit els coordinadors, en Lluís i la Maite, i el primer dels articles que, vés per on! aquesta vegada és el meu. M’ha fet força il·lusió.
Diuen la Maite i en Lluís que l’anuari 2018 segueix el model de distribució dels darrers volums i, per tant, les col·laboracions s’aniran publicant per parts i quinzenalment, de manera que tindrem un número obert «en curs» fins a completar l’ANUARI a final d’any. Així podem posar especialment atenció a la difusió dels capítols, fent més incidència en la nostra presència a les xarxes socials, on, a més, ens fem ressò de les notícies que els mateixos autors publiquen a les xarxes.
Quan s’hagi completat la publicació de tots els articles, l’ANUARI quedarà estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb una nova contribució sobre la traducció que acompanyarà les tradicionals sobre la col·laboració entre editorials i biblioteques, el panorama dels llibres infantils i juvenils, els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• Un tercer bloc dedicat a les biblioteques, amb contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques, escolars, universitàries, especialitzades i centres patrimonials.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura, amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i la recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les llibreries.

Si voleu accedir al web podeu anar a:
https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori
i allà també trobareu l’històric de tots els anys.

L’article, amb la meva col·laboració (La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017) el podeu llegir clicant AQUÍ

16 Mai 2018 by jcentell

15a Fira del llibre Ebrenc

El darrer cap de setmana de maig, els dies 24, 25 , 26 i 27, se celebra la quinzena edició. Serà a Móra d’Ebre i dins de la Fira hi haurà una Jornada del Llibre Ebrenc on es dedicarà una sessió a les biblioteques escolars i una altra a les públiques.
La idea de la trobada amb mestres i professors per parlar sobre biblioteques escolars girarà al voltant de la dinamització, prescripció literària, espais, i tot allò que surti en una conversa de to distès, entretingut i que faci pensar als assistents, que marxin d’allí amb algunes bones idees per poder posar en pràctica.
Hi assisteixen mestres responsables de biblioteques escolars de la Ribera d’Ebre i també de les comarques veïnes en un acte obert a tothom. Estic content perquè m’han convidat a conversar sobre lectura i educació. Faré un «elogi de la biblioteca escolar de qualitat», com no?
La xerrada tindrà lloc a l’espai de llibreria de la Fira del Llibre Ebrenc que estarà situat a la Plaça de Dalt. El dia 24 a la tarda.

La Fira es complementa amb Litterarum, fira d’espectacles literaris (http://www.litterarum.cat). Al llarg de tot el cap de setmana les dues fires inclouen unes 50 activitats diferents, ens diversos espais i ubicacions dins de la població. Hi ha una zona central amb l’espai de llibreria i escenari d’espectacles a la Plaça de Dalt, però també hi haurà espectacles a la vora del riu, a dalt al castell, al Teatre, cases patrimonials, etc.

Crec que serà molt bonic i si us apunteu, després ens conversem unes lectures. Tota la informació la trobareu al web:

http://www.llibresebrencs.org

14 Mai 2018 by jcentell

Un inventari il·lustrat per als amants dels dinosaures

A la nostra taula de treball tenim objectes estimats que ens recorden persones, moments o situacions que ens han deixat màcula. També acostumen a ser-hi presents algunes fotografies, post-it de colors amb anotacions, llibretes amb apunts personals, diaris i tota mena d’objectes que només tenen sentit per a nosaltres. Un dels que conservo des de l’any 1973 és un petit dinosaure, l’últim d’una col·lecció que he anat regalant o perdent pel camí. El T. rex encara hi continua, sempre amenaçat pel sioux blau, i probablement és una de les fixacions d’infantesa o joventut que no he aconseguit abandonar: La fascinació pels gran rèptils.

Per això, quan es fa una pel·lícula, documental o reportatge, m’afanyo a seguir-lo, amb mirada sorpresa, sempre.

Ara estem de sort perquè a Faktoria K de llibres han publicat l’Inventari il·lustrat dels dinosaures, una obra que s’assaboreix amb fruïció. Una altra joia d’una col·lecció que comença a fer molt de goig. Ja hi ha set llibres.

M’ha agradat especialment el treball de les il·lustracions tan minucioses i amb tantíssim detalls. L’Emmanuelle Tchoukriel s’ha lluït en un procés d’observació i descripció ben acurat. Per exemple, i tornant al T. rex, primer, a partir de lectures descriptives, fa un esbós a llapis. Després en retola la silueta i finalment l’acoloreix. Així:

Pares i mestres que teniu nens seguidors d’aquestes bèsties mítiques (oi, Arnau?), no us penseu dues vegades perquè, a més, les explicacions són molt entenedores.

Retallo i enganxo algunes frases del blog de Kalandraka perquè no sóc capaç de millorar la seva presentació. Diuen:

Fa 230 milions d’anys apareixen els dinosaures. Un meteorit que va caure damunt del Mèxic actual, ara fa uns 66 milions d’anys, podria haver estat en part responsable de la seva extinció. Desaparició total? No és del tot segur: els ocells actuals en podrien ser els descendents…
Una petita història de la vida a la Terra, des dels seus orígens fa 4300 milions d’anys, és el punt de partida de l’“Inventari il·lustrat dels dinosaures”, que reuneix 47 espècies agrupades en períodes geològics: des del Triàsic, amb exemplars com el Mussaurus patagonicus; seguint pel Juràsic amb la presència del Diplodocus carnegii i fins al Cretàcic, quan va viure el Tyrannosaurus rex.
La doctora en Paleontologia Claire Peyre de Fabrègues, del Museu Nacional d’Història Natural de París, explica a una entrevista els avanços realitzats des dels anys 90, amb les noves tecnologies. És així com van descobrir que alguns dinosaures tenien plomes -d’aquí el seu parentiu amb els ocells-.

Un llibre per estimular la curiositat dels petits -i no tan petits- lectors, entre els quals potser sorgeixin futurs paleontòlegs o tècnics de laboratori o mediadors científics, que aquí disposen de dades sobre la classificació, el descobriment i la descripció dels principals dinosaures. Les il·lustracions, a l’estil dels antics quaderns de camp, són fruit de combinar l’estudi d’esquelets, imatges científiques i reconstruccions, amb la interpretació artística d’Emmanuelle Tchoukriel.

Recomanat a partir de primer de primària.

LES DADES:
Títol: Inventari il·lustrat dels dinosaures
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Mariam Chaïb
Editorial : Faktoria K de llibres
72 pàgines
Barcelona, 2018

11 Mai 2018 by jcentell

No t’oblidis de mirar per la finestra

Edicions Salòria té diferents col·leccions per als infants i joves (Lola Anglada, el Petit Pirineu, Col·lecció Tralarí i Pessigolles). També editen llibres per a adults: Pirineus, Catalunya, Guies de muntanya, etc.
Un dels seus llibres que difícilment us arribarà a les mans si no viviu per la zona de l’Alt Urgell o l’encarregueu a la llibretera de confiança és aquest No t’oblidis de mirar per la finestra.
L’autora és l’Ester Farran de qui ja hem comentat els seus Poca broma amb la xocolata! I Poca broma amb les vacances!

No t’oblidis de mirar per la finestra planteja un tema dur (la mort d’un germà) i ho fa amb una delicadesa i sensibilitat extrema. Explicat en tercera persona, el relat segueix la vida d’un nen, en Pol, i els records del germà gran que va morir sis mesos abans. Realisme màgic.
A la contraportada hi llegim:
Ha arribat la primavera, època en què les cigonyes passen per davant de casa del Pol, i ell no treu els ulls de la finestra. El Roger, el seu germà, va morir fa uns mesos però li va prometre que es convertiria en una cigonya.
El relat, ben construït, és ideal per a quart de primària. Aquesta dada és rellevant perquè ens costa trobar bones històries per a aquesta edat.
Amb aquest llibre passen coses sorprenents com que els adults (pares i mestres) tenen certa recança a l’hora de comprar-lo i compartir la seva lectura i, en canvi, als nois i noies que l’han llegit els ha entusiasmat. Potser és perquè no tenen els prejudicis que tenim els adults amb aquest tema?
Sigui com sigui, val la pena fer-li una ullada. Imprescindible tenir un mocador a la vora.

Aquest conte va ser el guanyador del premi Contes que compten.

Podeu veure la presentació que va organitzar la Montse Marcet a la seva llibreria Lectors al Tren!, de Rubí el dia 6 d’abril del 2018.

LES DADES:
Títol: No t’oblidis de mirar per la finestra
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Salòria
Col·lecció: Pessigolles 4
32 pàgines
La Seu d’Urgell, 2018

10 Mai 2018 by jcentell

Una corona va caure del cel

Acaba de sortir la revista GUIX del mes d’abril on podem llegir una pràctica força interessant que ha escrit la companya Leonor Ruiz que compagina la seva feina a la Universitat de Murcia amb la docència en una escola pública de la zona. La Leonor és autora de la tesi doctoral: La construcción de ciudadanía en Educación Primaria a partir de lo literario. Un estudio sobre las aplicaciones didácticas del álbum ilustrado desde un enfoque interdisciplinar.
Al número 444 de la revista GUIX ens presenta «Una corona va caure del cel» una experiència sobre el poder i els excessos que practica, enemics de la llibertat a partir de l’àlbum il·lustrat Feliu, rei de les ovelles.

Algunes de les reflexions que podem trobar són aquestes:

Què significa tenir poder? reflexionar sobre aquesta qüestió pot ser més senzill si es convida a fer-ho per mitjà de la lectura compartida d’un àlbum il·lustrat. Si s’empeny suaument a confrontar punts de vista o a analitzar les diverses maneres com els sistemes de govern afecten la vida de la ciutadania, les idees de llibertat o de justícia brollen fàcilment quan es dóna l’oportunitat de dialogar a l’aula.
L’educació del criteri és fonamental perquè aquest pugui ser desenvolupat amb llibertat i plenitud a la vida social, i el nostre alumnat no n’està al marge.
No és possible parlar de l’assoliment de competències socials i cíviques si els nostres nens i nenes estan privats de la promoció d’una mirada crítica sobre el món. Els hem d’ensenyar a conèixer en profunditat la realitat que els envolta, indagant en els discursos, en les intencions, en els perquès del que passa.
Capacitar l’alumnat per qüestionar el poder i les seves formes és també un objectiu de la literatura.

A la segona part, explica, fil per randa com va treballar amb els alumnes de cicle superior al voltant del paper dels reis i les reines. Van convidar els nens i nenes a llegir l’àlbum Feliu, rei de les ovelles, d‘Olivier Tallec, on l’atribució d’aquest poder és arbitrària, i la seva gestió antidemocràtica. Després, la conversa i la redacció dels seus propis textos mostren com només necessiten que se’ls doni oportunitat i veu a l’aula.

Per reflexionar. El podeu trobar també en castellà a AULA.

9 Mai 2018 by jcentell

«Un batec alhora», un relat memorable

Trap-trap, trap-trap
Els peus nus colpegen l’herba
i jo corro, corro i corro
en l’aire i com l’aire
zigzaguejant a través dels arbres
volant sobre la terra

Un batec alhora (Heartbeat, en la versió original) és una novel·la escrita per Sharon Creech, autora de molta anomenada als Estats Units.

Té moltes curiositats. La primera és que està escrita en primera persona, en versos lliures que li confereixen un ritme brutal que va d’acord amb els batecs del cor però també amb el trap-trap de l’Annie, la noia protagonista que corre descalça i per plaer, acompanyada d’en Max, un noi que ho fa pel desig de competir i de guanyar curses. L’Annie corre per diversió, en Max corre per canviar el seu destí, gairebé és una obsessió.

Una altra curiositat és la història que ens explica perquè és una història de superació, de creixement, de canvis, d’acceptació d’un mateix i d’amistats. Als seus dotze i tretze anys veuen com les seves vides comencen a patir canvis.

En el cas de l’Annie, resulta que la seva mare està embarassada i l’arribada del germà (el nadó extraterrestre, li diu) plana al llarg de la novel·la:

Mentre el nadó extraterrestre
es va fent cada cop més gran
va multiplicant cèl·lules
que espero que siguin cèl·lules de nadó
I no de conill, de ratolí ni de cavall.

A casa de l’Annie també hi viu l’avi i la seva presencia serveix de contrapunt perquè està al final de la vida, perdent la memòria, i oblidant que ell també va ser un gran corredor, vencedor de nombroses curses.

L’habitació de l’avi és al costat de la meva
Annie!, diu. Annie, Annie, Annie!
Hi vaig corrent
i el trobo assegut a la butaca blava.
té un tros de paper a la falda
i un llapis a la mà.
Annie, Annie!
Com feia el pollastre fregit, jo?
La pregunta em fa venir ganes de riure
però ho diu molt seriosament
amb els celles arrufades
els ulls ben oberts.
No me’n recordo com feia el pollastre fregit!

Uns altres moments memorables estan relacionats amb les classes d’art de l’escola. La mestra els proposa dibuixar una poma durant cent dies, cada dia un dibuix de la mateixa poma.

I vaig pensar en la meva poma.
Podria dibuixar-la des de dalt
mirant cap a baix
i des de sota
mirant cap amunt.
Podria posar-la de costat!

Bella metàfora del pas del temps!

També m’ha agradat la història del noi, d’aquest Max que corre amb ella. La seva desesperació rau en que no té diners per comprar-se unes vambes i per això corre descalç però a la cursa no hi pot anar descalç. És el drama social, la veritat sobre la vida.

La lectura s’acaba massa aviat. Una sentada i au! ja has arribat a la darrera pàgina. Et quedes amb ganes de saber-ne més de l’Annie, de la seva mare, dels veïns, de la mestra d’art, de la senyora Cobber-puillover i del senyor Welling, personatges fascinants que planen per la novel·la i que de ben segur amaguen secrets insondables.

Hola, Annie!
Hola, Max!
I ens posem a córrer trap-trap,
l’un al costat de l’altre
i el terra glaçat em fa pessigolles als ulls.

A destacar l’excel·lent traducció de la Dolors Udina.

Com em passa sovint amb els llibres de Pagès edicions, no acabem d’estar gaire en sintonia amb les edats a les quals es pot adreçar. L’han situat a Nandibú jove (alumnes de l’ESO) i veig que a sisè de primària pot anar molt bé. Vocabulari entenedor, ritme, història lineal, versos lliures, etc.
Gran obra.

LES DADES:
Títol: Un batec alhora
Autora: Sharon Creech
Traductora: Doors Udina
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú jove núm. 5
Lleida, 2018

7 Mai 2018 by jcentell

El sembrador d’estrelles, una novel·la necessària

Mosaics és una editorial independent relativament jove. Va néixer el 2014 i té la seu a Barcelona. Com altres editorials menudes té poca visiblitat a les llibreries i cal accedir al seu catàleg a través d’internet (http://www.mosaicsllibres.com/) o gràcies a la bona feina de les llibreteres que et fan notar ons’amaguen els tresors.
Això m’ha passat amb «El sembrador d’estrelles» d’en Rodolfo del Hoyo. L’he llegit d’una tirada i el recomano, molt.
De què va? Si llegim el que hi diu a la contraportada ens podem fer una idea. Diu:
Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d’alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a en Tià li passa això. En Tià és un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el desig que demani es farà realitat. L’amor, l’amistat i l’acte d’escriure és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant. El sembrador d’estrelles és un cant a la vida, a l’esperança i a la superació individual i col·lectiva.
Tot i que l’argument plana pels mesos posteriors a la mort del pare d’en Sebastià i va seguint les passes del procés de dol (negació, ràbia, agressivitat, plors, etc.) crec que la novel·la té molts altres incentius afegits.
Per exemple, el ritme de les paraules i les frases curtes que l i confereixen frescor i recorden en alguns moments l’estil preciosista d’Alessandro Baricco. Vegeu les primeres línies:
«Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. He tancat els ulls perquè si els obro l’habitació es mou. Amb els ulls tancats tinc poders. Em gronxo al parc. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Tot el que puja, baixa.
Veig el pare somrient amb un regal a les mans el dia que faig deu anys. Els avis i la mama aplaudeixen.
Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. A través de les parpelles tancades noto una claror.
Sento la veu de la mare com una abraçada. Obro els ulls i veig un somriure gran. El somriure em fa un petó i jo sento molta pau. L’habitació ja no es mou.
—T’ha baixat la febre, Tià.
A fora plou lentament i suau.»
Si ho tornes a llegir en veu alta notaràs com tu també t’estàs gronxant. Bonic. Escrit en primera persona i intercalant alguns diàlegs, l’obra avança suaument.
Unes altres referències que m’han agradat molt són les picades d’ullet a grans obres de la literatura infantil —ja les podem anomenar clàssiques?— com Ronja la filla del bandoler d’Astrid Lindgren, Momo de Michael Ende, La casa sota la sorra de l’admirat Joaquim Carbó— o a grups de titelles com els Babi i la seva mítica Balena Elena.
I també hi ha referències a problemàtiques socials actuals (hipoteques, desnonaments, deslocalització d’empreses, cooperativisme, etc) Un ventall de temes que poden ser la porta d’entrada a converses interessants amb els alumnes o els fills.
D’entre tots els personatges n’hi ha un que destaca: Un home enigmàtic, un auxiliar misteriós, un amic invisible o no, que ajudarà molt al Tià, el calmarà i li donarà bons consells com que escrigui un diari.
Però allò que m’ha «tocat» és la referència a l’escultura El sembrador d’estrelles que hi ha a Kaunas (Lituània). Si podeu investigar la història us alegrarà molt el dia i la nit… però convé que ho descobriu vosaltres mateixos.
Les il·lustracions de la Laura Borràs són un bon complement i transpiren un punt alegre que s’agraeix.
Lectura recomanada per a cicle superior.

LES DADES:
Títol: El sembrador d’estrelles
Autor: Rodolfo del Hoyo
Il·lustradora: Laura Borràs
Editorial: Mosaics
128 pàgines
Barcelona 2017

4 Mai 2018 by jcentell

Apunts per viure al planeta Terra, segons Jeffers

He estat uns dies a Londres i he fet els recorregut típic dels lletraferits: Visita obligada al 84 de Charing Cross Road per recordar la Mark and Co., foto a l’andana 9 ¾ de King Cross, passeig per les sales de la Llibreria Nacional, cervesa a The Ten Bells i, com no? compres a Waterstone. Dels diversos llibres que m’he firat, n’hi ha un que buscava amb ànsia i que he pogut aconseguir. Una meravella anomenada «Here we are» i que no puc estar-me de comentar. És realment magnífic i estem de sort perquè aviat el veurem traduït al català per Andana edicions.
«Here we are» porta un subtítol —Notes for líving on planet earth— que ja ens indica de què va la cosa. L’autor és l’Oliver Jeffers (el de «Perdut i trobat», «l’Increïble nen menjallibres» «Atrapat», la sèrie «els Huguis», etc) i en aquesta ocasió s’ha superat.
El llibre explica com és el lloc on vivim, el nostre planeta i les seves singularitats. A les guardes llegim que és un regal que li va fer al seu fill acabat de néixer. El veiem representat en forma de capoll blau.
El llibre és una introducció al món on vivim tots nosaltres. Comença amb una visió d’astronauta mostrant-nos com és la Terra des de l’espai i després es centra en les coses boniques que hi ha al nostre planeta. A doble pàgina podem veure llocs tranquils i llocs sorollosos, el dia i la nit, el mar i les muntanyes. La pàgina on hi ha les persones és brutal perquè t’hi pots entretenir a veure com som de diferents: un lluitador de sumo, una monja a la seva esquerra, un punk a la seva dreta, dues dones que es casen, la reina, el pianista, l’àvia, el pallasso, la dona amb burka, el cuiner, etc., fins a més de vuitanta personatges singulars i quotidians.

La dedicatòria al seu fill Harland de 2 mesos diu: “Aquestes són les coses que crec que necessites saber”. A sota en caràcters petits una cita de J.M. Barrie sobre com he de procurar ser cada dia una mica més amables del que és necessari. I aquesta bondat és la que plana sobre totes les pàgines.

El final, amb tota la gent del món acompanyant el bebè, és espectacular. Quan el tinguem traduït al català en tornarem a parlar perquè el tractament dels colors és una altra història i convé que el tingueu a les mans per fer-vos una idea precisa.

Serà un llibre de referència a les escoles, sens dubte.

De moment, conformem-nos amb el booktrailer oficial:

2 Mai 2018 by jcentell

Amb la B de BiraBiro

La segona editorial que presentem és BiraBiro, una petita editorial relativament jove, —va néixer el dia de Sant Fermí del 2015— i que publiquen al voltant de vuit llibres de literatura infantil i juvenil l’any. Ara mateix al seu catàleg podem trobar una vintena de títols, alguns dels quals són veritables meravelles.
Diuen que els agrada «llegir per llegir, perquè llegir és aprendre, descobrir, distreure’s, passar-s’ho bé, plorar, formar-se, riure, jugar, créixer…» i entenc que és una bona filosofia i una aposta per la qualitat.
Les dues persones que van iniciar el projecte són la Mireia Guerola, companya del grup de treball i l’Oriol González. La Mireia és Llicenciada en Ciències econòmiques i empresarials i l’Oriol és Llicenciat en Filologia catalana. Ambdós han estat lligats al món editorial des de fa força anys.
Els àlbums que més m’agraden del seu catàleg són «Qui què qui» un llibre-joc pensat per potenciar les capacitats d’observació on a cada doble pàgina hi ha una pregunta que cal encertar i molts personatges divertits que es van repetint en diferents moments i accions, «La iaia no hi toca», «Meravellosos veïns» i «Què en fas, d’una idea?».