En Lluís Agustí i la Maite Comalat són els responsables de coordinar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, un recull d’articles que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats. L’Anuari es publica article per article fins que a final d’any es dóna per tancat el volum.
Ara s’ha començat a publicar l’Anuari que correspon als anys 2016-2017. De moment es pòt llegir la presentació que han escrit els coordinadors, en Lluís i la Maite, i el primer dels articles que, vés per on! aquesta vegada és el meu. M’ha fet força il·lusió.
Diuen la Maite i en Lluís que l’anuari 2018 segueix el model de distribució dels darrers volums i, per tant, les col·laboracions s’aniran publicant per parts i quinzenalment, de manera que tindrem un número obert «en curs» fins a completar l’ANUARI a final d’any. Així podem posar especialment atenció a la difusió dels capítols, fent més incidència en la nostra presència a les xarxes socials, on, a més, ens fem ressò de les notícies que els mateixos autors publiquen a les xarxes.
Quan s’hagi completat la publicació de tots els articles, l’ANUARI quedarà estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb una nova contribució sobre la traducció que acompanyarà les tradicionals sobre la col·laboració entre editorials i biblioteques, el panorama dels llibres infantils i juvenils, els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• Un tercer bloc dedicat a les biblioteques, amb contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques, escolars, universitàries, especialitzades i centres patrimonials.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura, amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i la recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les llibreries.
Si voleu accedir al web podeu anar a:
https://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori
i allà també trobareu l’històric de tots els anys.
L’article, amb la meva col·laboració (La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2016-2017) el podeu llegir clicant AQUÍ
Moltíssimes gràcies per aquest post. Com a traductora de LIJ, m’ha encantat això de la nova contribució sobre la traducció dins de l’anuari. El teu blog em sembla, per cert, imprescindible per a tots els que treballem o simplement ens agrada la literatura infantil i juvenil. Un contacte amb la realitat experimentat i a més documentat. Gràcies.
Bon dia, Isabel!
Gràcies per les teves generoses paraules. Crec que estem vivint una bona època pel que fa a la literatura infantil i juvenil i tot i que encara no estem a l’alçada d’altres països més lectors — com França, per exemple— tenim escriptors i il·lustradors molt potents i convé que els donem visibilitat. En el cas de les persones que us dediqueu a les traduccions, també veig que hem avançat molt cap a la professionalització i millora de la qualitat dels textos. Ara les editorials (la majoria, vaja) valoren la vostra feina i es nota (sobretot quan no és el cas, ja m’entens).
I mira que és fàcil fer avinent que al darrera de llibre hi ha un autor, un il·lustrador, una editorial i també una traductora. En conec algunes i sé que existiu, que sou de carn i ossos, no fantasmes i per això quan veiem a la portada de llibre, a sota de l’autor o autora, les paraules “traducció de…” pensem que anem bé, que així anem bé.
Una abraçada i continuem connectats!
Jaume
Gràcies per les teves paraules de reconeixement, Jaume.
Estem per col·laborar! És la única manera de tirar endavant, valorant el que tenim i el que fem (malgrat sembli que ens costa dir-ho).
Abraçada, Isabel