13 Juny 2018 by jcentell

Pam a pam, un clàssic de Leo Lionni

S’acaba de reeditar un altre llibre de Leo Lionni, un dels imprescindibles a qualsevol biblioteca infantil, autor dels meravellosos «Frederick», «El Petit Blau i el Petit Groc» o «Neda-que-neda». Es tracta de «Pam a pam», un àlbum il·lustrat, una faula que ens narra les aventures d’una eruga apamadora prou llesta com per salvar la vida d’una sèrie d’animals que volen cruspir-se-la.

Un bon dia un pit-roig va veure una eruga apamadora de color verd maragda que passejava per una branqueta.
Quan era a punt de cruspir-se-la…
–No te’m mengis, que soc una apamadora –va dir l’eruga–. Faig molt de servei, mesuro coses…

I així, continua mesurant, ara la cua del pit-roig, ara el coll del flamenc, el bec del tucà, les potes de l’agró… fins que quan és a punt de ser engolida la petita treurà partit de la seva intel·ligència i la seva imaginació per sortir airosa d’una manera sorprenent.
Aquest llibre, que va guanyar la primera de les quatre medalles Caldecott de Leo Lionni, planteja la dicotomia entre el que es pot mesurar (el bec del tucà) i el que no (una cançó) «Encara que no té una lliçó explícita, convida a buscar significat», va afirmar leo Lionni, autor d’aquesta obra amb un component simbòlic prou evident.

Destaca la tècnica del collage, que es pot treballar fàcilment a l’aula, però sobretot es pot fer un exercici formidable amb els infants de cicle infantil (P5) i primer de primària. El següent:

Després de llegir el conte i observar les il·lustracions és fàcil caure en la temptació d’imitar l’eruga apamadora i voler mesurar-ho tot, amb tota mena d’unitats (amb les mans, sí!, però també amb els peus, colzes, llapis, etc.) Si ens fabriquem una eruga apamadora de paper, per exemple, podrem saber quantes erugues fa la taula, el company de classe, la pissarra, etc.

Recomanat a partir de 4 anys. Senzill i bonic.

Les dades:
Títol: Pam a pam
Autor: Leo Lionni
Il·lustrador: Leo Lionni
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka
32 pàgines
Barcelona, 2018
Llibre mereixedor de la medalla d’Honor Caldecott l’any 1961 i premi New York al millor llibre il·lustrat.

11 Juny 2018 by jcentell

La biblioteca, escenari d’un crim. Activitat per a joves detectius lectors

A la secció «viure la lectura» de la revista GUIX del mes de juny, la Gisela Ruiz, bibliotecària especialista en infants i joves que, actualment, treballa a la Biblioteca Elisenda de Montcada ens presenta una pràctica molt inspiradora que va realitzar amb un grup de joves a la Hamilton Grange Library de Nova York: Hi ha un drac mort a la biblioteca!

Resulta que quan arriben els nois i noies es troben la zona acordonada amb cinta policial perquè la nit anterior hi ha hagut un “accident” i els demanen ajuda per resoldre el cas.

A l’escena del crim hi ha algunes evidències que serviran per intentar esbrinar què ha passat: Un cartell mig cremat on s’avisa del perill de voltar pel poble per la presència del drac, una taca de sang amb roses trencades per damunt, una tros de senyera, un ble de cabells de noia i un tros de tela vermella de la capa de Sant Jordi. Bé, i també dibuixada al terra la silueta d’un drac.

Ja podem imaginar de què va la cosa, no?

Diu la Gisela:

«Un dels objectius que tenim els bibliotecaris és aconseguir que els adolescents facin seva la biblioteca pública i gaudeixin dels recursos que tenen al seu abast i, per això es van reinventar les visites escolars per tal d’aconseguir quatre objectius bàsics:
• Fomentar l’ús de la biblioteca entre els adolescents
• Explicar-los com funciona el catàleg i com poden recuperar la informació
• Descobrir-los obres importants de la literatura infantil i juvenil
• Potenciar el treball en equip
És així com van aparèixer els Detectius-B, unes visites que es basen en la reconstrucció de l’assassinat d’un personatge literari, a la manera d’Agatha Christie i les sèries de detectius actuals»

L’activitat que presenta (911: There is a Dead Dragon in the Library) està inspirada en els Detectius-B i es centra en la llegenda de Sant Jordi i la cultura catalana.

AGENT: 911, digui’m?
TESTIMONI: Truquem de la Hamilton Grange Library. Acabem d’arribar i a la Teen Room hem… jo…
AGENT: Senyora, està bé? Expliqui’m, què li passa? En què la puc ajudar?
TESTIMONI: Bé… hi ha molta sang per tot arreu i ens ho hem trobat tot regirat. I hi ha un cos estès a terra. Sembla que està mort.
AGENT: Hi ha un mort a la biblioteca?
TESTIMONI: Sí.
AGENT: Enviem una patrulla immediatament. No toquin res. Fins ara.

Gran article que podeu trobar al número de juny. Si voleu saber més, cliqueu a:
https://www.grao.com/ca/producte/revista-guix-445-juny-18-museu-i-escola-gu445

8 Juny 2018 by jcentell

La Namaka fa un any!

La Namaka, la revista infantil en català més divertida i salvatge arriba al número 7 i, després de 7.000 exemplars editats, la Helena Ortiz i Sara Molina, responsables del projecte, estan molt contentes i ho volen celebrar regalant llibres als nous subscriptors.

Ara mateix, la Namaka ja arriba a gairebé el 70% de les biblioteques catalanes. Diuen l’Helena i la Sara:
«Estem entusiasmades amb l’acollida. De moment, Namaka és un projecte petit, però la gent ha valorat la qualitat de la publicació i la possibilitat d’oferir als nanos propostes entretingudes de lectura».

Per altra banda, Namaka ha començat a circular per les escoles que ja s’hi han subscrit i sembla que també comença a arribar a les famílies, si fa no fa, com la indestructible Cavall Fort.

El número 7 va de futur, ciència-ficció i altres bogeries, com s’apunta a la portada, obra de la il·lustradora Laufer. A més a més, és una picada d’ullet al cinema i la literatura de
ciència-ficció i als adults, que sempre troben en la Namaka la possibilitat d’establir un diàleg amb els petits lectors que va més enllà de la pròpia revista.

Més informació a:
http://www.revistanamaka.com
http://www.facebook.com/revistanamaka

6 Juny 2018 by jcentell

Arriba la 27a Maratón de los cuentos de Guadalajara

Des del 1992, la ciutat de Guadalajara es transforma en la festa de la paraula. Durant 46 hores, la ciutat es converteix en un escenari màgic pel qual passen centenars de narradors —nens i grans, sols o en grup, professionals i aficionats, d’aquí i d’allà— disposats a explicar històries, contes, anècdotes, narracions, poemes…
A la Marató s’expliquen al voltant de vuit-cents contes i només hi ha una norma: Els contes han de ser narrats, no es poden llegir.
La propera serà la 27a Marató i es celebrarà entre els dies 15 i 17 de juny. En aquesta ocasió el tema triat és «les estrelles» i el cartell ha estat escollit d’entre 60 dissenys presentats. La seva autora ésla Júlia Gómez.
La Marató és una successió ininterrompuda de contes que comença el divendres 15 de juny a les 17 h. amb el primer conte narrat habitualment per l’alcalde, i acaba el diumenge a les 17 amb música.
Si voleu consultar el completíssim programa d’enguany, cliqueu AQUÍ i si mai no heu tingut l’ocasió de deixar-vos caure per Guadalaja, no us ho perdeu perquè val molt la pena.

Tota la informació a http://www.maratondeloscuentos.org/

El vídeo de l’any passat:

4 Juny 2018 by jcentell

La guineu i l’aviador, homenatge a El Petit Príncep

—Guineu, mira quina meravella, la terra vist des d’aquí dalt.
Ho vaig haver de reconèixer: era una vista extraordinari.
—Per què voleu, els homes, si la natura no us ha donat ales? — vaig preguntar. No ho entenia.
—Per fer realitat un somni —va respondre l’Antoine.
—Ah, és clar —vaig dir jo.

Un dels llibres que més m’ha emocionat dels que he llegit darrerament és «La guineu i l’aviador», formidable tant per la història que explica com pel format generós. Ens l’ofereixen els de l’editorial Joventut per a goig dels amants d’«El Petit Príncep» ara que celebrem els 75 anys de la seva publicació.

El llibre ens explica que un avió de guerra pilotat per un tal Antoine s’estavella a prop d’un bosc i un fragment es clava accidentalment a la pota d’una guineu.
L’aviador es salva i s’encarrega de curar la guineu i llavors comença comença un procés de domesticació mútua. Passen, primer, per un període de desconfiança però al final es fan amics, l’home i l’animal. D’aquesta amistat sorgirà el coneixement del món estrany i diferent de l’altre.
Quan avances en la història hi ha un moment en que la guineu puja a l’avió, quan ja està reparat, i marxa amb l’aviador cap a la base militar on veurà i viurà el desenvolupament de les missions de guerra (la segona Mundial).

Un llibre molt bonic que convida a tocar-lo perquè les il·lustracions són belles i les textures sorprenents fan que tinguis ganes de perdre’t en aquest bosc d’arbres entortolligats, per exemple, i sense adonar-te notes com la mà passa per sobre la pell suau i rogenca de la imatge de la guineu, obres el braços com si volessis per sobre dels núvols amb l’aviador i quan descobreixes que l’únic llibre que apareix dibuixat dins del conte és el Walden de Thoreau, amagat al costat d’un paquet de «Gitanes»… llavors et cau la llagrimeta.

L’escena de l’avió que hem copiat al principi es sublim: L’Antoine explicant els seus somnis a una guineu que descobreix sorpresa el món des de dalt.

Un llibre imprescindibles pels seguidors del Petit Príncep (en som molts) i pels que volen aprofundir en la filosofia oculta que s’amaga darrera l’evident malenconia que traspua la història.
La veu narrativa és la de la guineu.
M’ha encantat.

LES DADES:
Títol: La guineu i l’aviador
Autor: Luca Tortolini
Il·lustradora: Anna Forlati
Traductor. Carlos Mayor
Editorial: Joventut
44 pàgines
Barcelona, 2017

Imatges extretes del web d’editorial Joventut. (http://www.editorialjuventud.es/)

El booktrailer:

1 Juny 2018 by jcentell

Amb la K de Kalandraka

Amb la K també hi ha Kókinos i Ekaré, dues editorials que fan bons llibres, alguns mítics. Però avui us presentem un dels projectes més reeixits i que ha ajudat a difondre la bona literatura infantil de qualitat d’autors de casa nostra però també recuperant i traduint els grans de la LIJ d’arreu del mon i de tots els temps: Kalandraka.
KALANDRAKA es va presentar el 1998 —fa vint anys!— amb el lema “Llibres per a somniar“. Amb l’objectiu de publicar obres en gallec per contribuir a la normalització lingüística però des d’allà van obrir el catàleg a altres llengües, fins a convertir-se en un projecte plurilingüe en castellà, gallec, català, eusquera, portuguès, italià i anglès.
Kalandraka ens ha marcat el camí i no sempre hem estat capaços de seguir-los. Hi ha hagut moments i títols que han anat una mica més enllà del que el nostre enteniment podia abastar però crec que està bé, que ens facin pensar, que ens eduquin la mirada.

Actualment, KALANDRAKA compta amb segells propis a Portugal, Itàlia i Mèxic. Àlbums il·lustrats de creació pròpia, adaptacions de contes tradicionals, recuperació de clàssics de la LIJ de tots els temps, llibres per a prelectors, per a nens i nenes amb necessitats de reforç educatiu, llibres de ficció, llibre-disc, poesia i art són les principals línies de treball que conformen un catàleg viu i divers. Amb la suma del segell FAKTORIA K DE LLIBRES, el ventall de lectures s’amplia amb la literatura per a adults, la divulgació científica i les publicacions singulars.
Kalandraka és una editorial de referència i que té un catàleg que no te l’acabes amb col·leccions com

PREMI COMPOSTELA
DEL BRESSOL A LA LLUNA
PRE-LECTORS CARTRÓ
LLIBRES INTERACTIUS
LES AVENTURES D’EN GATET
CONTES TRADICIONALS
OBRES D’AUTOR PRIMERS LECTORS
OBRES D’AUTOR LECTURA AUTÒNOMA
CLÀSSICS CONTEMPORANIS
R. INNOCENTI
SET LLEGÜES
LLIBRE-DISC
CIUDADES
LECTORS EXPERTS
CIÈNCIA
Podeu fer una ullada al seu catàleg en català clicant AQUÍ
Trobareu autors i il·lustradors imprescindibles com com Janosch, Lero Lionni, Maurice Sendak, Antonio Rubio, Cristian Voltz, Tomi Ungerer, Anthony Browne, Arnold Lobel, Adela Turin, etc. però també descobrim la potència de nous creadors sorprenents.

Ai! si hagués de triar tres títols, em posaríeu en un compromís però va! accepto el repte i us recomano tres dels que més m’han marcat:
Aquil·les el puntet, un conte que he explicat una pila de vegades als infants de cicle infantil a l’escola. Normalment a l’inici de curs i a la manera d’en Marc Taeger, amb papers de colors de paper continu i amb una galleda de cola per anar composant el personatge en un gran mural.
Salva’t Elies!, una història colpidora, amb un títol en francès espatarrant — sauve toi Elie!— que pronunciat sona com “salva’t i llegeix” o “qui llegeix està salvat”
No és fàcil, petit esquirol, aquest per com tracta la mort i sobretot, sobretot, per la paleta cromàtica espectacular que es va avançar al que vindria desprès amb autores com l’Anna Llenas i el tractament dels sentiments. Em declaro molt fan de la Rosa Osuna.
Ah! i El petit globus vermell, de Iela Mari, probablement el millor àlbum il·lustrat que s’ha fet mai.

Aquesta setmana han canviat de seu i s’han traslladat a un àtic de l’Eixample barcelonès ben bonic i amb una terrasseta amb vistes al Tibidabo i al mar que serà la joia de la corona quan la tinguin endreçada.

Preneu nota de la nova adreça, l’Helena i la Cristina estaran encantades de compartir la seva experiència amb vosaltres.

KALANDRAKA CATALUNYA
Carrer d´Aragó, 390 Sobreàtic 14
08013 Barcelona
Tel.: (0034) 932 189 877
catalunya@kalandraka.com

El seu web: http://www.kalandraka.com/ca/

Algunes de les nombrosíssimes referències que he anat escrivint en aquest blog durant els darrers anys:

una selfie amb la Cristina

30 Mai 2018 by jcentell

Què hi portes, a la bossa?, un conte per a cicle infantil

La Nayat Kaid és una il·lustradora independent que viu a Barcelona i compta amb uns estudis ben variats —Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Sociologia, màster en Educació Secundària en l’especialitat d’anglès, formació artística a Brussel·les, Londres (Central Saint Martins School), Tòquio (Temple University Japan Campus) i Barcelona (Escola Massana)— que li permeten veure la vida des de diversos angles.

Ara acaba de publicar el seu primer àlbum, un conte anomenat «Què hi portes, a la bossa?» on explica la història d’un conill que passeja amb una bossa i tot el que troba ho fica dins.
Però, esclar! Tot el que troba no li pertany, és d’algú altre. Així que quan se n’adona farà esforços per retornar-ho als seus amos que estan buscant desesperadament els objectes: la girafa busca una arracada vermella, la guilla un rellotge, l’elefant les seves ulleres, etc.

Les il·lustracions són llampants i cada animal s’identifica amb un color ben viu, el groc de la girafa, el lila del mico o el rosa de l’elefant, per exemple. El fons blanc ajuda a centrar la mirada. Potser l’únic que no m’ha acabat de fer el pes és la maquetació perquè algunes imatges m’han costat de llegir. Tal vegada, si el format hagués estat apaïsat…

El conte està adreçat a infants de dos o tres anys. La trama és senzilla i les repeticions ajuden a entendre el problema que es genera quan algú pren quelcom que no és seu. Són diàlegs divertits:

—Ei! —va dir l’elefant.
—Ei! —va dir el conill.
—He perdut les meves ulleres quadrades. Les has vist?
—No.
—Llàstima. Què hi portes, a la bossa?
—Res.
—Qui te l’ha donat?
—Ningú.
—Molt bé.
—Molt bé.
—Adéu.
—Adéu.

A les mestres de cicle infantil segur que us fa venir al cap la situació viscuda a l’hora de marxar cap a casa. En més d’una ocasió, a l’escola, hem hagut de dir als nens que miressin a la bata perquè s’havia perdut un objecte (normalment una joguina nova) i era possible que s’hagués caigut «accidentalment» a la butxaca de l’abric, per exemple.
Sempre apareixia, misteriosament, algú deia «Ui! Aquí està! Ha caigut a la meva butxaca!» i la retornava. Més o menys com al conte de la Nayat.

A la presentació, els de l’editorial Quorum destaquen:

[… hi ha un treball del desenvolupament de l’empatia. És així que la intenció de l’àlbum és ajudar al nen a comprendre els sentiments d’altres persones, que molts cops poden ser provocats per les nostres accions, i a corregir el propi comportament si s’ha fet alguna cosa malament. I és que tan sols mitjançant l’ensenyament de la intel·ligència emocional s’aconsegueixen nens amables, tolerants, respectuosos i responsables, que seran els que milloraran el món.]

Quòrum Llibres és una plataforma editorial que publica a través del crowdfunding (micromecenatge). Tenen la seu a Valls.

LES DADES
Títol: Què hi portes, a la bossa?
Autora/ il·lustradora: Nayat Kaid
Editorial: Quorum llibres
Col·lecció: Altres
40 pàgines
Valls, 2017

Un tastet aquí

Si voleu conèixer una mica més del conte, teniu una oportunitat formidable d’ací uns dies al Clot:

28 Mai 2018 by jcentell

Lliurament dels premis Sambori i Pissiganya

El passat divendres 25 de maig al Casinet d’Hostafrancs es va celebrar, organitzat per Òmnium, el Tinter de les Lletres Catalanes, la festa que agrupa els premis literaris escolars d’autors d’entre 6 i 18 anys amb més prestigi dels Països Catalans, per tal de potenciar la creativitat dels infants i joves i reconèixer els valors emergents de les lletres catalanes.
Es van lliurar els guardons del premi Sambori i del premi Pissiganya.

El premi Pissiganya va néixer fa 7 anys amb l’objectiu de difondre el gust per la creació poètica dels alumnes de les escoles de primària, secundària i batxillerat. Té dues modalitats: la poesia escrita i la poesia visual.
Vaig tenir l’honor de participar al jurat i també vaig poder lliurar alguns dels guardons juntament amb l’Amàlia Ramoneda, la Laia Serrano, en Quim Rubio, la Martina Escoda i l’Andreu Galán.
A l’acte també es va retre un homenatge a la poetessa Montserrat Abelló en el seu centenari: «T’has d’enamorar de les paraules», deia.

El fina va ser força emotiu perquè en Marcel Mauri va fer un discurs adreçat als infants que va estar molt ben portat i amb un to positiu i paraules d’agraïment per a tothom:
“El Pissiganya ja compta amb més de 200 centres de Catalunya i el Sambori, amb més de 460. I als Països Catalans, fins a 130.000 alumnes han participat al Sambori, fet que el converteix en el premi literari escolar amb més participació d’Europa.”
“Felicitem tothom qui posa el seu granet de sorra per fer possible el Tinter: mestres i alumnes, pares i mares, voluntaris i membres de les juntes d’Òmnium”
“En aquests moments tan foscos volem fer un homenatge als mestres, a tots els que ajuden els infants a ser més lliures”

Després la Montserrat Gimeno, va llegir una carta d’en Jordi Cuixart que entre altres coses deia:
“Voldria felicitar especialment als qui no teniu el català com a llengua materna però us la sentiu com a pròpia: la societat catalana s’ha construït gràcies a l’esforç de ciutadans com vosaltres. Catalans i catalanes ho som tots, vinguem d’on vinguem.”

Però ai!, la foto que volíem era la d’en Jordi a dalt de l’escenari recordant les paraules del conte d’en J. de Vidre:
La veritat és més forta que qualsevol altra cosa, més clara que el dia, més terrible que l’huracà.

la fotografia que ens hagués agradat fer…

Trobareu més informació al web d’Òmnium, en els propers dies i podreu veure un reportatge fotogràfic ben bonic.

25 Mai 2018 by jcentell

Parque al barrio: tu biblioteca más cerca de lo que imaginas.

Es esta la historia del viaje de una biblioteca andariega que, con mapa en mano y buenos amigos, se aventura al viento y al caminar. Habitada por letras y sonidos recorre las calles, toma cuerpo y movimiento al ritmo de las palabras. Va anotando en su cuaderno todo aquello que le despierta emoción, por lo que enjuga una lágrima o destella una sonrisa. Es esta la historia de un encuentro entre calles, letras y amigos; memorias de un viaje sin término del que ningún viajero regresa con el mismo cuerpo ni la misma voz.

L’any 2015 es van iniciar les obres a la gran Biblioteca España de Medellín (Colòmbia). La biblioteca va tancar temporalment (encara ho està) però se les van empescar d’una manera molt enginyosa per continuar oferint servei als usuaris. Tenen un programa que anomenen Parque al barrio que és una organització increïble per arribar a totes les cases de la ciutat, porta a porta, carrer a carrer.
A la darrera revista Mi Biblioteca, la Natalia Andrea Espejo Pérez ens fa una explicació detallada del funcionament i ens passa una adreça web per si volem ampliar informació. Diu entre altres:

Parque al barrio es una estrategia potente que expande las posibilidades de la biblioteca pública en la concepción de sus programas, en los modos de relación y vínculo con la comunidad, es una manera de habitar y convertir el escenario bibliotecario en un campo relacional en el que, el conocimiento es el resultado de la suma de los saberes académicos, cotidianos, tradicionales y la cultura viva comunitaria. A partir de esta reflexión, se hace indispensable continuar con la apuesta, incluso cuando el Parque Biblioteca España abra de nuevo sus instalaciones, incorporándola y adaptándola a su programación a través de los aprendizajes que permitan la experiència y la continuidad de su agenda itinerante. Parque al barrio es hoy una idea instalada en la cotidianidad de los habitantes, una cita con buenos amigos que viven en los libros, en los recuerdos y en los sueños.

És un article que m’ha agradat molt i que m’ha recordat el meu viatge a Medellín per compartir unes sessions amb els agresados de la Universidad de Antioquia. Ha plogut força però encara recodo aquell gran viatge i les amistats que hi vaig fer.

La programació completa la podeu trobar a http://www.bibliotecasmedellin.gov.co/parque-biblioteca-espana-santo-domingo/agenda/
L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ

un parell de fotos rescatades encara no sé com (¿?¿?)

23 Mai 2018 by jcentell

«Steve Jobs, Inventor del demà», una biografia

Steve Jobs va ser un home que ens va canviar la vida i el món tal com l’entenem ara. Biografies sobre ell se n’han escrit algunes però totes adreçades a un públic adult. Ara, els de Vegueta Edicions ens presenten aquest «Steve Jobs, Inventor del demà», un llibre per a nois i noies d’entre 8 i 11 anys força interessant.

El llibre està ple de pensament que són, també, filosofia de vida, com quan diu:
«La feina us omplirà bona part de la vida, i l’única manera que us sentiu satisfets de debò és fent una feina que considereu genial. I només hi ha una manera de tenir una feina genial, í és que us entusiasmi allò que feu. Així que, si encara no ho heu trobat, seguiu buscant»

O aquest altre:
«El temps que tenim és limitat, així que no el malgasteu vivint la vida d’una altra persona. No deixeu que els opinions dels altres us impedeixin sentir la vostra veu interior.»

O aquests:
«Inventem el demà en lloc de preocupar-nos del que va passar ahir»
«Les persones que estan prou boges per canviar el món, són els que el canvien»
«L’ordinador personal és la bicicleta del pensament».

A la promoció podem llegir:
Steve Jobs va ser un visionari, un inventor i un informàtic i, de fet, li devem la creació d’aparells tan imprescindibles com l’iPhone i l’iPad. Va tenir una vida molt intensa i va saber aprofitar les dificultats per superar-se i treure el millor de si mateix. A més, va aconseguir el que s’havia proposat des de jove: anar-se’n a dormir cada nit sabent que havia fet alguna cosa útil i important.
Les pàgines finals del llibre contenen una biografia resumida del personatge i una cronologia que l’emmarca en l’evolució de la seva disciplina, entre altres personatges destacats.

El llibre forma part d’una col·lecció molt recomanable de biografies de científics i inventors on hi ha altres títols com
Tesla, el mag de l’electricitat
Hipatia, la gran mestra d’Alexandria
Jane Goodall, la millor amiga dels ximpanzés
Arquimedes, tot principi té un principi
Gutenberg, un inventor impressionat

Vegueta Edicions és un segell editorial independent amb seu a Barcelona i Las Palmas de Gran Canaria, dedicat tant a la narrativa, la poesia i l’assaig per a adults com a la literatura infantil.
Expliquen que:
El nostre nom s’inspira en el nucli fundacional de Las Palmas de Gran Canaria. Fundada el 1478, els vents alisis i els corrents marins van fer que Vegueta esdevingués una escala de Cristòfor Colom en el seu primer viatge cap a Amèrica, i que posteriorment esdevingués un lloc de pas obligat entre el Vell i el Nou Món, entre dos –o molts més– paradigmes culturals que començaven a barrejar-se.

El seu web: http://veguetaediciones.com/ca/

LES DADES:
Títol: Steve Jobs, Inventor del demà
Autor: Julio Fajardo
Il·lustrador: Miguel Pang
Editorial: Vegueta
36 pàgines
Barcelona, 2018