Un encontre amb el poeta Antonio Rubio, autor de “Las alas del avecedario”

Convidats per Kalandraka a la presentació del nou llibre de poemes de l’Antonio Rubio, ens vam aplegar un bon grapat de mediadors i la biblioteca de Can Fabra al barri de Sant Andreu.
El motiu de la trobada era la possibilitat de parlar i escoltar les vivències de l’Antonio, mestre acabat de jubilar que s’ha mogut sempre per la zona de Castella i que ha estat lligat als moviments de renovació pedagògica que sota l’aixopluc d’Acción educativa ha anat fornint una manera de fer que ens és molt propera. En la seva intervenció va fer esment de dues persones amb les que he tingut la sort de coincidir: amb en Federico Martín allà pels anys vuitanta en unes jornades a Saragossa i sobretot la Dolors Rius, amb qui he compartit experiències a Fuenlabrada, a Novelda i a Ocaña en diferents moment i de qui no puc més que estar-ne agraït per les seves orientacions. Em va emocionar tornar a sentir els seus noms…
L’Antonio Rubio va insistir molt en la necessitat de recuperar la oralitat, els contes, els poemes, les cantarelles. Recordo que fa uns mesos enrere quan va venir la Mar Benegas a una trobada amb alumnes de les escoles de l’Hospitalet també anava en la mateixa direcció i quan va començar la cantarella “en la calle, lle, veinticuatro….” tots els infants la van seguir, deixant clar que la tradició i la necessitat de donar-li música a la vida és quelcom comú a tots els pobles.
L’Antonio és responsable de nombroses publicacions per a infants, totes elles relacionades amb la poesia. Són molt conegudes la sèrie “del Bressol a la Lluna” (amb la mítica Lluna, lluna, lluna…) i també altres llibre com “Aurelio”, “Almanaque musical”, “La mierlita”, “El pollito de la avellaneda” i altres. A la seva intervenció ens va mostrar com elabora els poemes per a infants i com de fàcil (segons ell) és inventar-ne de nous.
Va ser un matí genial que vam acabar sentint a l’Antonio recitant alguns dels poemes del nou “Las alas del avecedario”, un llibre per a infants a partir de set anys; crec que és un poemari exigent i que, si el mestre és capaç de fer un bon modelatge, pot obrir moltes afeccions literàries.
També vam poder gaudir de les narracions de la Manuela Rubio en gallec i de la Gina en català. Els podeu sentir, a continuació, en aquest petit vídeo.

A la informació que ens facilita l’editorial Kalandraka respecte a “Las alas del avecedario” podem llegir:

Una golondrina
y otra golondrina
se ejercitan en el vuelo
de los aires y la rima…

Todo lo que se dice de las aves es cierto; son así de variopintas y originales. Las protagonistas de este poemario conforman un abecedario muy personal y sugieren múltiples ‘avecedarios’. Este de Antonio Rubio quiere ser veraz, simpático, poético y algo estrambótico. Sugiere lecturas en voz alta, bien rítmicas y un poco peripatéticas… También se puede leer en voz baja, en silencio, para escuchar el batir de sus alas.
El autor ha utilizado diversas fórmulas poéticas porque cada pájaro tiene su propio plumaje lírico -y científico-. Casi todos visten colores, plumas y tamaños diferentes; y cantan trinos para cada estación y estado de ánimo. Pero todos tienen una visión del mundo y del vuelo muy humorada y llena de gracia. Así, unos poemas tienen un tono coloquial y otros más formal; incluso algunos en formato dialogado. Y en esa variedad de registros suenan ecos del romancero tradicional, de la poesía neopopular, hasta de inspiración en las sonoridades, onomatopeyas y juegos de palabras de la ‘centenaria’ Gloria Fuertes.
Entre el misterioso ñacurutú, el cotidiano gorrión o el exótico quetzal y otras 25 aves, abundan las referencias geográficas, artísticas y musicales, la riqueza léxica y las metáforas que aluden a su fisonomía, plumaje, canto o costumbres.
Y a la fuerza literaria de este alado ‘avecedario’ se une la exuberancia plástica que aporta Rebeca Luciani: il·lustracions que combinan lo figurativo con los personajes humanizados, que rebosan colorido y luminosidad, naturaleza y vida.
Sus aves arrullan los versos con la elegancia de sus poses y la audacia de sus acrobacias.

Amb l’Àlex Cosials i l’Antonio Rubio

 

Títol: Las alas del avecedario
Autor: Antonio Rubio Herrero
Il·lustradora: Rebeca Luciani
Editorial: Faktoría K de Libros
Pontevedra, 2017
Pàgines: 48
Edat recomanada: A partir de set anys

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s