Faktoria K de libros

Amb la K també hi ha Kókinos i Ekaré, dues editorials que fan bons llibres, alguns mítics. Però avui us presentem un dels projectes més reeixits i que ha ajudat a difondre la bona literatura infantil de qualitat d’autors de casa nostra però també recuperant i traduint els grans de la LIJ d’arreu del mon i de tots els temps: Kalandraka.
KALANDRAKA es va presentar el 1998 —fa vint anys!— amb el lema “Llibres per a somniar“. Amb l’objectiu de publicar obres en gallec per contribuir a la normalització lingüística però des d’allà van obrir el catàleg a altres llengües, fins a convertir-se en un projecte plurilingüe en castellà, gallec, català, eusquera, portuguès, italià i anglès.
Kalandraka ens ha marcat el camí i no sempre hem estat capaços de seguir-los. Hi ha hagut moments i títols que han anat una mica més enllà del que el nostre enteniment podia abastar però crec que està bé, que ens facin pensar, que ens eduquin la mirada.

Actualment, KALANDRAKA compta amb segells propis a Portugal, Itàlia i Mèxic. Àlbums il·lustrats de creació pròpia, adaptacions de contes tradicionals, recuperació de clàssics de la LIJ de tots els temps, llibres per a prelectors, per a nens i nenes amb necessitats de reforç educatiu, llibres de ficció, llibre-disc, poesia i art són les principals línies de treball que conformen un catàleg viu i divers. Amb la suma del segell FAKTORIA K DE LLIBRES, el ventall de lectures s’amplia amb la literatura per a adults, la divulgació científica i les publicacions singulars.
Kalandraka és una editorial de referència i que té un catàleg que no te l’acabes amb col·leccions com

PREMI COMPOSTELA
DEL BRESSOL A LA LLUNA
PRE-LECTORS CARTRÓ
LLIBRES INTERACTIUS
LES AVENTURES D’EN GATET
CONTES TRADICIONALS
OBRES D’AUTOR PRIMERS LECTORS
OBRES D’AUTOR LECTURA AUTÒNOMA
CLÀSSICS CONTEMPORANIS
R. INNOCENTI
SET LLEGÜES
LLIBRE-DISC
CIUDADES
LECTORS EXPERTS
CIÈNCIA
Podeu fer una ullada al seu catàleg en català clicant AQUÍ
Trobareu autors i il·lustradors imprescindibles com com Janosch, Lero Lionni, Maurice Sendak, Antonio Rubio, Cristian Voltz, Tomi Ungerer, Anthony Browne, Arnold Lobel, Adela Turin, etc. però també descobrim la potència de nous creadors sorprenents.

Ai! si hagués de triar tres títols, em posaríeu en un compromís però va! accepto el repte i us recomano tres dels que més m’han marcat:
Aquil·les el puntet, un conte que he explicat una pila de vegades als infants de cicle infantil a l’escola. Normalment a l’inici de curs i a la manera d’en Marc Taeger, amb papers de colors de paper continu i amb una galleda de cola per anar composant el personatge en un gran mural.
Salva’t Elies!, una història colpidora, amb un títol en francès espatarrant — sauve toi Elie!— que pronunciat sona com “salva’t i llegeix” o “qui llegeix està salvat”
No és fàcil, petit esquirol, aquest per com tracta la mort i sobretot, sobretot, per la paleta cromàtica espectacular que es va avançar al que vindria desprès amb autores com l’Anna Llenas i el tractament dels sentiments. Em declaro molt fan de la Rosa Osuna.
Ah! i El petit globus vermell, de Iela Mari, probablement el millor àlbum il·lustrat que s’ha fet mai.

Aquesta setmana han canviat de seu i s’han traslladat a un àtic de l’Eixample barcelonès ben bonic i amb una terrasseta amb vistes al Tibidabo i al mar que serà la joia de la corona quan la tinguin endreçada.

Preneu nota de la nova adreça, l’Helena i la Cristina estaran encantades de compartir la seva experiència amb vosaltres.

KALANDRAKA CATALUNYA
Carrer d´Aragó, 390 Sobreàtic 14
08013 Barcelona
Tel.: (0034) 932 189 877
catalunya@kalandraka.com

El seu web: http://www.kalandraka.com/ca/

Algunes de les nombrosíssimes referències que he anat escrivint en aquest blog durant els darrers anys:

una selfie amb la Cristina

portada del llibre

Yo nunca lloro és un dels trenta poemes del llibre «Lo que saben los erizos» un preciós poemari de la Beatriz Osés, finalista del premi de poesia Ciudad de Orihuela. Es dóna la circumstància que ja havia guanyat amb anterioritat aquest premi amb El secreto del oso hormiguero.
Lo que saben los erizos és un poemari que reflexiona sobre la tristesa. Comença amb una pregunta que es fa una nena que plora i recull una llàgrima que li cau:
«Dime, ¿cuánto pesas?»
A partir d’aquí un enfillall de poesies amb títols tan suggerents com “cuánto pesa una lágrima”, “cuando se te olvida por qué lloras” o el meravellós “yo nunca lloro...” . No cal dir que la resposta a la primera pregunta la trobarem en el darrer poema, quan la nena després d’anar preguntant a tota una sèrie d’animals (la balena, la musaranya, etc..) es troba amb l’eriço i aquest li diu…. Bé, no ho puc explicar, ja m’enteneu…
Al web de l’editorial Faktoria K de libros podem llegir:
“… mientras acompañamos a la niña en su búsqueda de una solución, descubrimos cómo, cuándo y por qué lloranesas criaturas; incluso aquellas que, por orgullo, ocultan su llanto.Y aprendemos a endulzar con positivismo los malos momentos.”
Uns poemes molt dolços, tendres i melancòlics que van acompanyats (la majoria d’ells) d’unes il·lustracions espatarrants i simbòliques de Miguel Ángel Díez que per se ja són un poema visual.
El llibre està molt ben editat: tapa dura, paper bo, mida perfecta… un encert.
L’atzar em va fer coincidir amb l’autora, Beatriz Osés, fa un grapat d’anys, a Mérida, i vaig tenir la sensació d’estar davant d’una persona molt sensible i divertida alhora. Això es pot veure llegint els seus llibres.

He tingut la sort de conèixer personalment algunes persones que escriuen poesia per a infants i, en totes elles, he percebut una mirada diferent envers el món que ens envolta. M’ha passat amb l’Andreu Galán, amb la Maria José Orobitg, amb la Júlia Costa, etc.

Fa unes setmanes vaig anar visitar un edifici al carrer “rue des Brasseurs”, a tocar de la Grand Place, a Brussel·les. Abans hi havia un hotel. Era el lloc on el poeta Paul Verlaine i el seu amic Arthur Rimbaud, també poeta, se les van tenir per uns afers personals. Ara és una botiga de “denteilles” (encaixos, puntes de coixí i demés) però hi ha una placa que recorda aquest fet. Explica que Verlaine li va disparar un tret que va impactar a la mà de l’amic. Una història sòrdida que té a veure amb la vida atribolada d’ambdós personatges (grans poetes).
Tornant a la Beatriz Osés, crec que val pena no perdre-la de vista. Sempre ens emociona.