Interestellar (La biblioteca infinita)

1. cartel de Interstellar Interstellar
Christopher Nolan
(2014)
El dia 11 de febrero de 2016 David Rietze, director de LIGO (Observatorio de ondas gravitacionales por interferometría laser) dijo en una rueda de prensa celebrada en Washington y emitida por internet: “Señoras y señores, hemos detectado las ondas gravitacionales. Lo hemos conseguido.”
Con estas palabras, abría una nueva ventana al Universo y daba la razón a una de las predicciones de Albert Einstein acerca de la relatividad del espacio-tiempo. Asimismo, validaba las ideas del físico teórico Kip Thorne —sobre cuyas teorías se apoya la película Interstellar— en el sentido que en el Universo podría haber al menos cinco dimensiones —dos más de las que somos capaces de captar— y, por tanto, hacer verosímiles los viajes en el tiempo.
Interstellar es una película catalogada como de ciencia ficción que dedica los primeros cuarenta y cinco minutos a explicarnos la relación de un padre, Joseph Cooper (interpretado por Matthew McConaughey), ex-piloto y actualmente granjero, con su hija Murphy (Mackenzie Foy). La acción se sitúa en un futuro cercano y la Tierra está sufriendo una catástrofe medioambiental en la que las plagas y tormentas de arena hacen imposible la subsistencia. La niña vive en la granja con su padre, su abuelo y su hermano y, un día, aparentemente por casualidad descubre las coordenadas de un proyecto secreto en el que la NASA está trabajando para salvar la humanidad y encontrar refugio en una nueva galàxia.
Los científicos de la NASA saben que una una civilización desconocida, extraterrestre, ha creado un agujero de gusano cerca del planeta Saturno que puede servir como acceso directo a una región lejana del espacio. Ese agujero de gusano funciona esencialmente como un puente que conecta dos puntos mediante el aprovechamiento de un cuarto espacio dimensional imperceptible.

2. biblioteca
Finalmente, Cooper es elegido, junto con otros tres científicos y dos robots, para emprender el viaje a la búsqueda de nuevos planetas habitables. A partir de este momento, la trama de la película se centra en el viaje, en los peligros y las vicisitudes que viven los astronautas. Una vez que salen de la Tierra entran en contacto con la noción relativista de Einstein del espacio-tiempo, avanzan a través del agujero de gusano y la gravedad de un agujero negro les roba décadas en lo que para ellos sólo son unos minutos.
En ese punto parece que la película vuelva a comenzar: El concepto del tiempo se distorsiona, las historias paralelas comienzan a converger y a acercarse hasta que se llega a una escena muy emotiva y que da sentido a todo lo visto.

Dicha escena se refiere a cuando Cooper cae en un Teseracto —un cubo en cuatro dimensiones— después de atravesar un agujero negro. En la película, se refiere a un hipercubo desfasado en el tiempo, en el que ocurren varios momentos de la historia pero todos a la vez. Como explica la Viquipedia: “el Teseracto es al cubo como el cubo es al cuadrado.”

3. libros
La secuencia maravillosa del hipercubo en el que Cooper queda atrapado y que le permite comunicarse físicamente a través del tiempo usando la gravedad està representada como la biblioteca que imaginó Borges. La escena muestra a un Cooper intentando hablar con su hija desde detrás de la estantería de la biblioteca de su casa, una biblioteca infinita multiplicada por cada uno de los momentos de la historia. Es una escena muy potente pero a la vez do
La trama de la cinta se sustenta, precisamente, en esa biblioteca familiar. Es la que le confiere sentido a toda la narración. Los libros que aparecen en la biblioteca y que le mandan un mensaje cifrado a la niña —Stay (quédate)— tienen su gracia porque cuando aparecen en primer plano podemos leer algunos de los títulos y comprobar que no están colocados al azar. Así podemos atisbar La flecha del tiempo de Martin Amis, Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, El cuento de invierno de Mark Helprin, Emma de Jean Austen, Los Poemas elegidos de T.S. Eliot, El arco iris de gravedad de Thomas Pinchon, y entre otros, por supuesto, los Laberintos de Jorge Luís Borges.
Resulta fantástico que en en una película de ciència ficción no aparezca ni una sola tablet o libro electrónico. Entre naves espaciales, robots y aparatos tecnológicos la relación del padre con su hija se establece mediante los libros, aspecto que puede denotar que son una puerta de entrada hacia el futuro del mismo modo que son un almacén del pasado.
“El amor es la única cosa que somos capaces de percibir que trasciende las dimensiones de tiempo y espacio”, dice una de las protagonistas, la doctora Amelia Brand (Anne Hathaway) en un momento de la película, pero el mensaje que nos envía Interstellar es que los los libros también trascienden esas dimensiones.
La cinta cuenta con buenos actores y una banda sonora hipnótica, pero sobretodo una trama muy bien urdida que te obliga a pensar y repensar. No es una película fàcil pero vale la pena el esfuerzo de intentar comprender los saltos temporales. Hay algunas escenas fuertes y emotivas, capaces de hacernos llorar, inevitablemente, como la de los mensajes de vídeo grabados por la família a lo largo de los años.
Obtuvo el premio Óscar a los mejores efectos visuales y fue la película más descargada de internet durante el año 2015 con 47 millones de descargas ilegales

portadamibiblioteca14L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 45 (primavera 2016) i sortirà editat aquest mes de maig.

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016

PORTADAComparteixo la informació que han enviat en Lluís Agustí i la Maite Comalat, editors del nou Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 que, en forma de lliuraments setmanals, anirà sortint al llarg de l’any.
Aquest serà el quart volum de l’Anuari, publicació que es va iniciar durant el curs 2009-2010. Com en anys anteriors, l’Anuari té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2014 i 2015, en els diversos àmbits de l’Observatori.
L’edició d’aquest any, que manté una distribució periòdica fins a completar-se a final d’any, incorporarà alguns capítols nous que, sense trencar amb els continguts anteriors i seguint els eixos de l’Observatori, permeten tenir una mirada més àmplia sobre allò que ha passat al voltant de la lectura, els llibres i les biblioteques.
En aquest primer lliurament estan disponibles la Introducció a l’Anuari 2016 a càrrec dels editors (Maite Comalat i Lluís Agustí) i l’article de Joan Portell “Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)”. El podeu consultar AQUÍ
Aquest primer article presenta les tendències observades en la producció de llibres infantils catalans i, tot i que constata l’arribada de la crisi al món de la literatura infantil i juvenil i la manca d’innovació en l’edició per als lectors més grans, destaca, entre d’altres, l’ascens de l’àlbum il·lustrat i la bona salut de la iniciativa privada per tirar endavant iniciatives de caràcter divers a l’entorn de la LIJ i la continuïtat de l’aprofitament de dates assenyalades per treure a la llum alguns autors o obres de renom.

SENDAK

Il·lustració de Maurice Sendak

El recull complet de tots els articles quedarà, finalment, estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• El tercer bloc es dedicarà a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’un dels capítols, concretament el que fa referència a “la lectura entre els infants i joves”.
Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 al següent enllaç:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori.

 

Entre viñetas y bocadillos (El cómic en el aula)

342_x_34-salon-internacional-del-comic-de-barcelonaCoincidint amb el Saló del Còmic, l’Andrea Pozo, bibliotecària de Can Butjosa (Parets del Vallès), escriu a la revista AULA del mes de maig unes reflexions sobre aquesta mena de lectura que combina text i imatge. Ho acompanya amb una experiència pràctica relacionada amb la sèrie d’aventures dels còmics de la Hilda. L’article el podeu llegir també a la revista GUIX. Amb permís de l’Andrea, us faig a mans algunes de les frases que podeu llegir:

El cómic es un medio de extraordinaria riqueza para transmitir historias. La unión entre texto e imagen conecta con unos alumnos que se esfuerzan por descifrar el primero, mientras manejan con soltura la segunda. Se impone la necesidad de establecer un puente entre ambos, aprendiendo las técnicas utilizadas en la narración de cómics.
El cómic vive una buena época: Premios, salones, adaptaciones cinematográficas, publicaciones especializadas y generalistas que se hacen eco de las novedades, etc. Ya no resulta extraño hablar de cómic como hablamos de libros, a nivel de variedad y, sobre todo, de calidad.
En el ámbito infantil y juvenil, el cómic se ha reinventado, adquiriendo una nueva dimensión, gracias a la oleada de obras de calidad dirigidas específicamente a público infantil y juvenil. Editoriales como Dibbuks o Norma mantienen líneas editoriales dirigida a estos lectores, con algunas obras nacionales y muchas de importación, sobre todo europea y nipona. La editorial Bang!, por otro lado, apuesta por una colección de cómic específicamente creada para los niños y adaptada a tres franjas de edad lectora (Mamut +3, +6 y +9).

Comic Strip Speech Bubbles

Comic Strip Speech Bubbles

En las aulas, el cómic no es un recurso nuevo. Muchos programas de dinamización lectora incluyen cómics entre sus lecturas recomendadas, al igual que incluyen narrativa, poesía y teatro. El cómic, junto al álbum ilustrado, se ha convertido en un buen recurso para fomentar la lectura entre aquellos alumnos que demandan el soporte de la imagen para interesarse por una historia. Y es que el éxito de ambos tiene mucho que ver con esta combinación de medios (la imagen y el texto), que resulta más cercana a los niños que han crecido en la era audiovisual.

El cómic también tiene un código propio, que hay conocer y comprender para descodificar la historia de forma correcta. En muchos casos las normas son más intuitivas que las que rigen el código escrito. Sin embargo, existen aspectos complejos que requieren soluciones imaginativas, como la expresión del tiempo sobre el medio impreso. Estudios como los de Scott McCloud arrojan luz sobre el tema, a través del análisis de las viñetas y del espacio vacío entre ellas. Ese espacio, conocido como “calle”, lo ha de llenar el lector con su imaginación, creando desde instantes de metraje a secuencias que pueden durar años o, ¿porqué no?, toda una vida.

hilda_400

Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant)

explica-m'hoLa millor vacuna sempre és parlar amb els infants dels temes que els preocupen, abans que es facin gran, tinguin vergonya i s’hagin d’espavilar preguntant als companys sobre sexualitat. Sortosament, l’explicació de les abelles i les flors en les polsoses classes de biologia ja ha quedat oblidada (espero!) i ara tenim alguns llibres que esdevenen imprescindibles a la biblioteca escolar. Un d’ells, molt especial i educatiu, és aquest Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant), recomanat per a alumnes de cicle superior.
M’agrada perqué es directe i les autores no defugen cap pregunta, per complicada que pugui semblar. Us el recomano especialment.

Al web de l’editorial Takatuka podem llegir:

el sexe és divertit!

Per tal que la joventut actuï de manera responsable amb el seu cos i en els temes relacionats amb la sexualitat i l’amor és important que tingui a mà la informació des d’aviat. Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.
Una àvia pot tenir fills? Una dona es queda embarassada cada vegada que fa sexe? Quants espermatozoides produeixen els homes? Hi ha animals gais? Es pot fer sexe sota l’aigua? Per què es pot perdre un bebè? La imaginació i les ganes de saber no tenen límits. Aquestes són algunes de les preguntes que trobareu en aquest llibre tan voluminós com informatiu i divertit.
L’experimentada pedagoga sexual Katharina von der Gathen va treure d’una bústia les preguntes anònimes de l’alumnat de tercer i quart de primària que havia assistit a les seves xerrades sobre el cos, l’amor i la sexualitat. En aquest llibre l’educadora aplega les qüestions més destacades i les respon amb tota la franquesa i la cura necessàries i, sobretot, amb molt de respecte per allò que la mainada vol saber.
Anke Kuhl, amb les seves il·lustracions d’estil còmic, interpreta aquestes preguntes amb molt d’humor, intel·ligència i sensibilitat.

Explica-m’ho va ser guardonat com a Llibre de l’Any 2015 per l’International Congress of Young Booksellers (ICYB).

Podeu veure algunes pàgines del llibre clicant AQUÍ

Les dades:
Explica-m’ho
101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant
Katharina von der Gathen
Anke Kuhl
Traducció: Anna Soler Horta
216 pàgines
14 x 18,5 cm
Ed. Takatuka

Fitxa del llibre: AQUÍ

Les imatges i informacions d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Takatuka.

eva

La mare se’n va de viatge (Mariana Ruiz Johnson)

la-mare-sen-va-de-viatge-CatDe camí a la Fira de Bolonia, la Mariana Ruiz Johnson va fer una breu escala a Barcelona i de la mà de la Cristina Concellón va presentar el seu nou treball a la llibreria Abracadabra.
El llibre en qüestió es diu “La mare se’n va de viatge” i explica les angoixes inicials d’una mare que per motius laborals ha de deixar la casa per uns dies i pateix per com s’ho pendrà el seu fill.
Va ser una bona oportunitat per conversar amb l’autora sobre com il·lustra, quines són les seves motivacions personals, quins temes l’interessen i quins projectes futurs té al cap.DSC04647

Al web de l’editorial Kalandraka podem llegir aquestes paraules:
Tras el éxito de “Mamá” (VI Premio Internacional Compostela de Álbum Ilustrado), Mariana Ruiz Johnson nos presenta en este nuevo álbum la experiencia de una madre que tiene que ausentarse del hogar por motivos laborales durante un tiempo. “El viaje de mamá” abarca todo el proceso: la preparación del equipaje, la despedida en el aeropuerto, los cambios en la rutina doméstica, la comunicación a distancia gracias a los avances de la tecnología y el regreso a casa. A través de un sencillo relato en primera persona, asistimos a la evolución en las emociones del hijo pequeño, que pasa de extrañar la presencia, la voz e incluso el aroma de su madre, a descubrir el día a día en compañía de su padre.
Los personajes de esta historia son animales humanizados que se mueven en escenarios próximos a los lectores, representándolos con tonos cromáticos suaves y cálidos. Más allá del texto, las ilustraciones también permiten apreciar los sentimientos de los miembros de la familia, pasando de la preocupación y la inseguridad inicial, a la normalidad, lo que finalmente depara una vivencia enriquecedora para todos. En suma, un álbum con el que muchas familias se sentirán identificadas, por la empatía con sus protagonistas.

Lectura recomanada per a cicle infantil.
Algunes imatges de la trobada:

DSC04646 DSC04651 DSC04654

 

El conte del llop carregat de mocs

coberta llopHe llegit aquest conte escrit per l’Eva Mor amb il·lustracions de la Violeta Crespo “Viuleta”.
M’ha vingut al cap una reflexió que em faig sovint quan remeno els llibres infantils que es publiquen a França i on la figura del llop és molt apreciada (estimada o temuda, vés a saber!) pel infants i on podem trobar centenars de versions dels clàssics i recreacions amb aquests personatges. Recordeu per exemple la sèrie d’en Mario Ramos, la d’en Geoffroy de Pennart o la d’Orianne Lallemand, per citar-ne tres de les més conegudes.

Le_loup_de_Mario_Ramos

Mario Ramos

Geoffroy de Pennart

Aquest “llop carregat de mocs” segueix amb la mateixa idea de presentar-nos el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:

El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…

La tipologia del text està pensada per ser llegida en parella i per això recomanen aquesta lectura per als infants de cicle inicial que poden llegir amb els seus padrins de lectura o amb els seus pares. Una part està en lletra d’impremta i una part en lletra lligada (fàcil!).

llop2Es tracta d’una història amb moltes picades d’ullet a la nostra realitat com quan el llop crea un grup de Whatsapp o quan dissenya el primer llop-robot amb comandament a distància, per exemple.

dracAquest és el segon llibre de la col·lecció. El primer va ser La llegenda del drac que dormia i roncava.

Les dades:
El conte del llop carregat de mocs
Autora: Eva Mor
Il·lustracions de “Viuleta”.
Editorial Cruïlla
Col·lecció: Contes per fer la mona, núm. 2
Març 2016
32 pàgines.
7,50 €

 

Bárbaro, de Renato Moriconi

BÁRBARO PORTADAHe quedat fascinat pel llibre Bárbaro.

No m’ho pensava quan el vaig tenir a les mans però…
És un llibre sense text de format vertical en el que es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a cadascuna de les pàgines amb tota una sèrie de monstres i bèsties terribles.
Però el bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar va moment el braç i l’espasa però el cavall sempre està igual.
Desprès s’enfronta a les plantes carnívores i cap al final hi ha unes sorprenents pàgines en blanc que anticipen el meravellós final… que no revelarem, of course!
Un llibre recomanble per a totes les edats. No és casualitat que fos mereixedor del Premi Cuatrogatos 2016.

LES DADES:
Bárbaro
Moriconi, Renato
FONDO DE CULTURA ECONÓMICA (FCE)

barbaro-interiores

05

Una llegenda de Sant Jordi

CobertaSanJordiCrec que no sóc l’únic a qui agrada mirar les guardes interiors dels llibres i comparar-les. Sovint estan molt ben pensades i aporten informació sobre el conte.
Unes de les més originals i més ben treballades que he vist darrerament són les de la versió de la llegenda de Sant Jordi que acaba de publicar Andana. El disseny de la guarda posterior, especialment, és espectacular.

DSC04631
La història és una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.

DSC04635

La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:

Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

DSC04634 La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

LES DADES:
Autor: Joan Portell
il·lustrador: Sebastià Serra
Fotògraf: Carles Serra
Edat recomanada: + 5 anys
ISBN: 978-84-16394-28-9
Idioma: Català
Format: 24,5 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 38 a color.
Primera edició: Març 2016

El diario de la caja de fósforos

diario 1El diario de la caja de fósforos
Paul Fleischman
Il·lustracions: Bagram Ibatoulline
Editorial Juventud, 2013

El passat dimarts vam tenir una trobada amb mestres i bibliotecàries a Can Butjosa. Vam poder conversar un bon grapat de llibres i un dels que van tornar a aparèixer i que fa temps que vinc recomanant és EL DIARIO DE LA CAJA DE FÓSFOROS, una meravella adreçada als alumnes de cicle superior -i estirant una mica als de quart de primària. Me n’adono que no n’havíem parlat en aquest blog i passo a esmenar l’oblit.
El diario de la caja de fósforos és un àlbum il·lustrat escrit per Paul Fleischman i il·lustrat per Bagram Ibatoulline que narra la vida d’un immigrant italià des que és menut i analfabet fins que fa el llarg viatge a la recerca d’una nova vida, amb els seus pares, a Nova York.
En aquest conte moltes persones es poden veure emmirallades perquè el que explica ha estat (i encara és) força habitual. Malauradament ho estem vivint aquests mesos amb els sirians que fugen de la guerra.diario2
Aquest personatge analfabet va guardant en capses de llumins objectes que li són significatius i que li van recordant moments, situacions i persones que l’han marcat. El propi autor, en Paul Fleischman explica com va sortir la idea. Diu:
Va ser fa dues dècades que la meva amiga Kathy Chilton em va presentar al seu company, l’artista Gary Hamel, el qual va mostrar-me una caixa de cigars que contenia diverses dotzenes de caixes de llumins i cada una d’elles evocava algun dels seus viatges, amb la data i el motiu de la celebració. Tot i que mai ens havíem vist, vaig ser prou agosarat per demanar-li si em podia deixar jugar amb la idea. Em va dir que sí i la meva ment va començar a brunzir perquè la tasca més difícil d’un escriptor no és trobar una idea, sinó decidir què fer amb ella.

diario3

diario4
En Paul Fleischman és un amant de caixes i va fer una sèrie de teatres amb caixa de llumins. Són petits i es podem guardar en qualsevol lloc, com el diari del conte. Si en voleu veure un, aquí el teniu… al nen-besavi del conte El diario de la caja de fósforos li hagués agradat tenir-ne un.

Us animo a que penseu com treballar aquest conte amb els vostres alumnes… segur que se us passa pel cap alguna cosa relacionada amb els infants que han vingut d’altres països o potser us atreviu a demanar a cadascú que porti una capsa de llumins amb algun objecte significatiu de la seva vida i l’expliqui als companys.

Molt recomanable!

Una mirada al web dePaul Fleischman: http://www.paulfleischman.net/

Una mirada al web de Bagram Ibatoulline: http://www.bagramibatoulline.com/

Amor en la biblioteca, poema de Liliana Cinetto

20151024_115901Les biblioteques escolars són espais únics de foment i promoció de la lectura i des d’on sorgeixen propostes didàctiques que permeten als alumnes apropar-se al món de la literatura des d’una nova perspectiva. “Amor en la biblioteca” és un projecte que neix des de la biblioteca escolar i que dóna la volta a la manera d’entendre la poesia cedint el comandament a la direcció de l’alumne.

El Grup de Treball de Biblioteques Escolars del Servei Educatiu Ciutat de Badalona són un grup de mestres que creuen en les biblioteques escolars (i en la necessitat que tots els centres escolars en disposin d’una, amb un projecte ferm i coherent i recursos per a la seva gestió i dinamització). Aquest col·lectiu té com a objectiu final la creació d’una xarxa municipal de biblioteques escolars que, en coordinació amb l’administració local i la xarxa de biblioteques públiques municipals, permeti crear i desenvolupar a cada centre un projecte de biblioteca que fomenti el gust per la lectura, la imaginació i la creativitat i desperti l’esperit crític a partir de propostes didàctiques que ho afavoreixin.

20151024_115853Durant aquest curs estan desenvolupant tota una sèrie d’estratègies basades en projectes i propostes pedagògiques que han d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Una de les activitats que van funcionar el curs passat va ser el projecte “Amor en la biblioteca”, un projecte que parteix de la reinterpretació del poema de la Liliana Cinetto.20151024_115912

El projecte capgira la manera habitual de treballar la poesia. Habitualment, es demana als alumnes que escriguin un poema sobre un tema determinat i amb una mètrica específica però en aquest projecte la mecànica és inversa i són els alumnes qui, a partir del que els hi suggereixen els versos i les diferents estrofes, creen il·lustracions que reinterpreten el text.

En aquesta activitat hi van participar 10 centres educatius que van il·lustrar el poema que es complementa amb una pista d’àudio en la que es pot escoltar als alumnes llegint el fragment de la poesia que han il·lustrat i que es pot reproduir llegint un codi QR que apareix al costat de la il·lustració.

L’experiència l’explica perfectament l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona, a la revista GUIX del mes de març que és d’on he extret la informació.

El poema Amor en la biblioteca pertany al llibre “ 20 poesías de amor y un cuento desesperado” i diu així:

Cuentan que cuentan que había
una vez una princesa
que vivía en un estante
de una vieja biblioteca.
Su casa era un cuento de hadas,
que casi nadie leía,
estaba entre un diccionario
y un libro de poesías.
Solamente algunos chicos
acariciaban sus páginas
y visitaban a veces
su palacio de palabras.
Desde la torre más alta,
suspiraba la princesa.
Lágrimas de tinta negra
deletreaban su tristeza.
Es que ella estaba aburrida
de vivir la misma historia
que de tanto repetir
se sabía de memoria:
una bruja la hechizaba
por envidiar su belleza
y el prícincipe la salvaba
para casarse con ella.
Cuentan que cuentan que un día,
justo en el último estante,
alguien encontró otro libro
que no había visto antes.
Al abrir con suavidad,
sus hojas amarillentas
salió un capitán pirata
que estaba en esa novela.
Asomada entre las páginas
la princesa lo miraba.
Él dibujó un sonrisa
sólo para saludarla.
Y tarareó la canción
que el mar le canta a la luna
y le regaló un collar
hecho de algas y espuma.
Sentado sobre un renglón,
el pirata, cada noche,
la esperaba en una esquina
del capítulo catorce.
Y la princesa subía
una escalera de sílabas
para encontrar al pirata
en la última repisa.
Así se quedaban juntos
hasta que salía el sol,
oyendo el murmullo tibio
del mar, en un caracol.
Cuentan que cuentan que en mayo
los dos se fueron un día
y dejaron en sus libros
varias páginas vacías.
Los personajes del libro
ofendidos protestaban:
“Las princesas de los cuentos
no se van con los piratas”.
Pero ellos ya estaban lejos,
muy lejos, en alta mar
y escribían otra historia
conjugando el verbo amar.
El pirata y la princesa
aferrada al brazo de él
navegan por siete mares
en un barco de papel.

20151024_115906